Fins hi tot en el romànic, no se si us ho han explicat, quan representen un music es el símbol del pecat, sol estar en les portalades en la part més exterior; que es el món, que es el dimoni i es la carn que deu n’hi do. Jaume Arnella (trobador català)
Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
02. On és construïda
En aquest capítol farem un recorregut per la resta de la simbologia del temple.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt.
Es recomana que es comenci la lectura del tema
"Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió
general.
Luxor principal temple de Thebes, antiga capital de l’imperi egipci, fou construït per ordre del faraó Amenophis III, engrandit
per Thutmosis III i en va completar la façana Ramses. En aquest moment només
ens fixarem amb els dos pilons o obeliscs que flanquejaven l’entrada; un d’ells
avui dia és a Paris. Aquests obeliscs tallats d’una sola peça de granit, tenen
més de 25 metres
d’alçada i arribaven a pesar fins a 300 tones. La funció principal dels
obeliscs era emmarcar l’entrada del temple, determinar el punt on començava el
camí de la Iniciació
per arribar al deu Sol (Ra). Però de fet varen evolucionar, durant un
temps i en algun temple estaven dedicats a les deesses Isis i Nepthys que
aguantaven el disc solar, en altres èpoques representaven els braços del deu Ka
i encara varen arribar a tenir més funcions com ara les banyes que emmarquen el
disc solar que du una vaca sagrada en el mig del cap (una altre manera de
representar a Isis), etc. Pot considerar-se que l’origen dels dos pilons ve
de la unió reial de l’Alt i Baix Egipte. Els pilons eren uns instruments
“antenes” per connectar el rei amb els deus; al Baix Egipte el piló era situat
a Annu (Heliópolis pels grecs), mentre que a l’Alt Egipte era situat a
Nekheb, anys més tard va ésser Thebes qui va ostentar el dret a tenir piló.
Aquest pilons eren enfocats cap a llevant. Mentre els dos pilons (o pilars
més tard) s’aguantessin en peu hi hauria “estabilitat” a Egipte.
El temple de Salomó igual que els temples egipcis, també tenia dos pilons o pilars. El piló de la dreta es deia Jaquín o Jakin (fills del mestre Jacques) i el seu significat segons els constructors era: “establiment” o “fundació”. El pilar de l’esquerra es deia: Boaz (besavi del rei David), significava “fortalesa”. Els jueus varen adaptar els pilons egipcis a les seves creences, així el Jaquín representava al “tsedeq” o casta sacerdotal i el Boaz representava el “mishpat” o poder reial. L’arc que uniria a ambdós pilons estaria dedicat al “shalom” (pau) i la clau de volta a Yahvé. En el temple de Salomó l’entrada era per orient i les columnes estaven enfocades cap a ponent, al nord (dreta) Jaquín, al sud (esquerra) Boaz.
Un dels llocs on aquestes dues columnes estan millor representades es precisament a l’església de Saint Clair (Rosslyn) d’Escòcia. Allà hi podem veure la columna del Mestre i la del Aprenent. En unes mènsules hi han esculpits: el cap del Mestre (amb un cop al cap?); el cap de l’Aprenent i ... el cap de la mare de l’Aprenent.
El temple de Salomó igual que els temples egipcis, també tenia dos pilons o pilars. El piló de la dreta es deia Jaquín o Jakin (fills del mestre Jacques) i el seu significat segons els constructors era: “establiment” o “fundació”. El pilar de l’esquerra es deia: Boaz (besavi del rei David), significava “fortalesa”. Els jueus varen adaptar els pilons egipcis a les seves creences, així el Jaquín representava al “tsedeq” o casta sacerdotal i el Boaz representava el “mishpat” o poder reial. L’arc que uniria a ambdós pilons estaria dedicat al “shalom” (pau) i la clau de volta a Yahvé. En el temple de Salomó l’entrada era per orient i les columnes estaven enfocades cap a ponent, al nord (dreta) Jaquín, al sud (esquerra) Boaz.
Un dels llocs on aquestes dues columnes estan millor representades es precisament a l’església de Saint Clair (Rosslyn) d’Escòcia. Allà hi podem veure la columna del Mestre i la del Aprenent. En unes mènsules hi han esculpits: el cap del Mestre (amb un cop al cap?); el cap de l’Aprenent i ... el cap de la mare de l’Aprenent.
- Sud = Boaz (Mishpat)
- Nord = Jakin (Tsedeq)
I els cristians en els seus temples encara
varen anar més enllà. Les famoses línies en diagonal que ens delimitaven
l’amplada i llargada del temple, son el recorregut que fan aquestes columnes.
Ja que en els temples cristians l’entrada es per ponent i el camí es cap
orient.
la Sang o de l’Eucaristia (sud
– poder reial). Ens calia verificar aquesta afirmació i per això
necessitaven conèixer les advocacions que hi havia a les capelles absidals en
temps de Berenguer de Montagut. Be doncs a la capella central hi havia St. Pere
(torre - cargol de Sant Pere), a la dreta – nord (mirant cap l’altar)
St. Joaquim (per l’església i Jaquín pels maçons?) i Sta. Anna (la santa està representada a la clau de volta tenint com a fons una estrella de
vuit puntes) i a la banda esquerra – sud (mirant cap l’altar)
St. Joan Baptista (compte que a la clau
de volta esta representat a Sant Joan Evangelista llegint el seu evangeli amb
l’àliga i segurament acompanyat de la
Mare de Deu; cal tenir present la recomanació de Jesús a Joan
Evangelista que tingues cura de Maria).
Amb lo qual coincideix tot perfectament. Però per veure-ho més
clar haurem d’esperar fins que parlem del Model.
Els vitralls de la girola, amb la representació dels 7 pecats capitals i les seves respectives virtuts, ens ho segueixen confirmant: trobem el pecat dela Luxúria
que ens recorda a Salomé i Joan Baptista; la virtut de la Templança
que ens recorda l’aliment espiritual que ve de Crist; el pecat de l’Avarícia a la capella dels “Templers”;
el pecat d’Ira a la capella dedicada
a Sant Pere etc.
Recordem com varen matar a Joan Baptista? Recordem que hi ha a la cartel·la del mur de tancament de Manresa? Recordem que hi ha a la façana del Pi?. Efectivament a Sant Joan el varen decapitar i tan en el mur de tancament de Manresa com a la façana del Pi hi ha un cap, només el cap. Allà hi hauria d’haver la pila baptismal.
Parlant d’assassinats, en podríem recordar uns quants:
Figura BaseSeu-04
Una cosa son les columnes i un altre cosa son els símbols que l’hi hem
associat. La columna Jaquín la seguim trobant a la nostra dreta però ara es en
el costat sud i la columna Boaz la seguim trobant a la nostra esquerra però ara
al costat nord. Els cristians varen
considerar que a banda nord hi tenia de seguir havent el tsedeq - Joan
Baptista (casta sacerdotal) i a banda sud el mishpat - Jesús (poder
reial). D’aquí ve que sota o prop dels pilars (torres – campanar) al
peu de les esglésies hi trobem per un costat la pila baptismal de Joan Baptista
(nord - casta sacerdotal) i a l’altre costat, la capella de Els vitralls de la girola, amb la representació dels 7 pecats capitals i les seves respectives virtuts, ens ho segueixen confirmant: trobem el pecat de
Recordem com varen matar a Joan Baptista? Recordem que hi ha a la cartel·la del mur de tancament de Manresa? Recordem que hi ha a la façana del Pi?. Efectivament a Sant Joan el varen decapitar i tan en el mur de tancament de Manresa com a la façana del Pi hi ha un cap, només el cap. Allà hi hauria d’haver la pila baptismal.
Parlant d’assassinats, en podríem recordar uns quants:
- Sant Joan Baptista, decapitat, un dels patrons de l’orde del Temple.
- Santiago (el Major) decapitat, es qui dona nom al grup de constructors que treballen en el camí de Santiago.
- Hiram Abif, mort amb eines habituals dels paletes, arquitecte del temple de Salomó.
- Santiago (el Menor) bisbe, mort amb eines habituals dels paletes, un dels patrons de l’orde del Temple.
Que ens diu
tot això? Es descaradament un camí que el poble ha de seguir començant en el
bateig (sant Joan Baptista) i en el primer bisbe que va tenir l’Església
(Santiago el Menor), passant a traves de tot l’edifici (Santiago el
Major) per arribar finalment a Sant Joan Apòstol i Evangelista (el seu germà). Aquest detall és
important. La línia diagonal que travessa tot l’edifici d’un extrem a l’altre
ens porta d’un Sant Joan a l’altre. De la foscor a la llum. El primer Joan, amb
el baptisme, ens parla d’un Jesús que ha de venir; el segon Joan amb l’Evangeli
i encara millor amb l’Apocalipsi ens parla d’un Jesús que ha de tornar a la fi
dels temps i en mig de tot això, els humans anem consumint les nostres vides.
Però, això es cristià?; El paganisme
hi te quelcom a veure? Dons si. San Joan Baptista s’escau just a l’entrada de
l’estiu, el 24 de Juny; San Joan Evangelista cau just a l’altre extrem de
l’any, a l’entrada de l’hivern, el 27 de Desembre. Tot plegat el deu Janus.
Diuen les referències quamranianes (per saber-ne més seguiu l'enllaç) que ens han arribat, que quan varen matar a Sant Joan (poder
sacerdotal), Jesús (poder reial) hauria volgut ostentar o be unir
els dos càrrecs en una sola persona que seria Ell. El seu germà petit (Santiago
el Menor) s’hi hauria oposat, ja que es considerava en si mateix el
continuador del poder sacerdotal però degut al seu bon caràcter, senzillesa i
bona fe no ho va assolir. Es considera que és a partir de la mort de Jesús quan
realment va poder ostentar el títol de bisbe i fer-se càrrec dels dos poders.En el dibuix que hem anat comentant de Lambert de Saint Omer, podem veure que les dues torres blaves de la part superior estan dedicades a St. Jaume i l’arc que les uneix a Sió (Israel), això voldria dir que els documents originals que varen trobar i que serviren de base per a dibuixar aquella Jerusalem Celestial haurien estat escrits en una època en que Jesús ja hauria mort i que Jaume ja ostentaria els dos poders (sacerdotal i reial), més tard vindrien Pau (Saulo) i Pere hi canviaria la historia. (foto del llibre Liber Floridus de Lambert, digitalitzat per Google)
A l’evangeli de Tomàs, Jesús encara ens parla de Jaume: Els deixebles digueren a Jesús: sabem que marxaràs. Qui es farà gran sobre nosaltres?. Jesús els hi digué: Allí on aneu, anireu a Jacob el Just, per qui es varen fer el cel i la terra. (log 12). Dona la sensació que Jesús ho tenia molt clar, el seu successor no havia d’esser Pau sinó el seu germà Jaume.
Clau de
volta amb símbols maçònics.
Al parlar de la llargada del temple, del cap i
del mono, no he comentat expressament la clau de volta d’aquella darrera
capella doncs considero que s’escau més fer-ho ara. La clau esta dedicada als
maçons, però hi ha estudis que consideren que està dedicada a Sta. Llúcia.
D’entrada dues dedicacions tant extraordinàriament oposades sembla que no es
tindrien de donar en una mateixa clau de volta ja que no parlem de referències
històriques, tothom pot anar allà avui dia i veure la clau de volta. La
representació habitual de Sta. Llúcia, es veure-la amb una safata o plat a la
ma i els dos ulls dins. Es precisament aquesta típica representació
iconogràfica de la santa el que ha fet confondre la gent. En el centre de la
clau hi ha representada una màscara o careta teatral amb els dos forats
habituals pels ulls. Al seu voltant els instruments clàssics de la maçoneria (esquadra,
compassos, etc.). Quan hom es introduït a la maçoneria, un dels rituals
habituals es tapar-li els ulls amb una màscara i fer-li donar tres volts a una
estança envoltat per un bon grapat de maçons. Aquesta clau representaria la
culminació de l’obra. El Temple s’acaba, l’home es converteix en Maçó. Hem
comentat abans que els constructors tenien el seu lloc habitual de trobada a
banda sud. Que hi fa aquesta clau a la banda nord?. La hi varen traslladar en
una reforma. Inicialment era la clau de volta de l’actual capella de la Puríssima (no és una clau de pedra, es un disc de fusta
esculpit i pintat agafat amb grapes a la volta).
Amb tot això ens havíem oblidat dels nostres
pilons, anem a recuperar la historia. Chartres també te els seus “obeliscs” o
“pilons” particulars, evidentment ens referim a les dues torres de la façana de
ponent, que per cert es varen començar a construir uns cinquanta anys abans que
la mateixa catedral i queden perfectament integrades dins la projecció de dues
de les puntes de l’estrella que dirigeix les principals directrius del temple.
En el moment de construir les dues torres, si be emmarcaven l’entrada i seguien
determinant el punt on començava el camí de la iniciació, l’objectiu ara ja no
era arribar al deu Sol, sinó el Deu únic i vertader.
En Christian Jacq i François Brunier a “Le Message des Batisseurs de Cathedrales” ens diuen que les torres de les catedrals simbolitzen el Sol ila
Lluna i continuen dient que l’home en el moment d’entrar a
una catedral ”.. es troba en el mig just
de les dues torres i rep a la ma dreta la potent llum del dia i a la ma
esquerra la llum reflectida de la nit. A traves de la unió d’ambdues llums entra
a la catedral, combrega amb la volta i les columnes i erigeix l’altar en el seu
propi cor. Puja a la nau del Graal i empren el viatge immens, aquell que no
tindrà fi.”
Ens segueix confirmant que a la dreta hi trobarem la llum: Crist (el Sol); i a l’esquerra: la foscor (la Lluna). Però ens obre una porta a l’esperança, ja que després de la foscor i mitjançant el bateig podrem accedir al Graal.
En una nota tècnica anterior hem llegit sobre
el pentacle, anem a veure com incorporem aquella simbologia damunt la nostra
particular basílica. Comentàvem que la punta superior de l’estrella representa
lo etern, l’eteri. Quan hom entra a l’església començant aquest camí iniciàtic
que el te dur a Deu, ho fa precisament per la porta principal, no per la que
entrem habitualment a la Seu
de Manresa que es la porta de Sta. Maria. Des de la porta principal, la punta
superior de l’estrella ens indica clarament el presbiteri ja hem vist com allà
es fusionaven el cel i la terra (cercle amb quadrat) i allà residia Deu
que es l’Etern.
La punta superior dreta representa la
intel·ligència, l’anàlisi, el raonament. En aquest costat hi tenim la porta de
Sant Antoni i damunt seu un rosetó en forma d’estrella de David (sis puntes)
o segell de Salomó. Aquesta estrella representa la Creació (sis dies),
es construeix combinant dos triangles invertits (el triangle simbolitza la
triple naturalesa del univers: cel, terra i home). Hem vist com els
constructors maçons acostumaven buscar el costat de migdia, molt més càlid, per
ubicar-hi els seus tallers i les seves estances i ho rubricaven precisament amb
l’estrella de sis puntes. El vitrall d’aquest rosetó representa a Sant Jaume
però segons Eduardo Támaro (1883) estava tapiat i en fotografies
consultades de l’any 1921 encara seguia tapiat, vol dir que rosetó i vitralls
son una obra posterior a la guerra del 1936, ja que qui va pagar aquella obra
es deia precisament Jaume, com s’ha comentat a la presentació d’aquest treball. (foto següent)
En Christian Jacq i François Brunier a “Le Message des Batisseurs de Cathedrales” ens diuen que les torres de les catedrals simbolitzen el Sol i
Ens segueix confirmant que a la dreta hi trobarem la llum: Crist (el Sol); i a l’esquerra: la foscor (la Lluna). Però ens obre una porta a l’esperança, ja que després de la foscor i mitjançant el bateig podrem accedir al Graal.
En aquest mateix costat Sud hi ha la porta d’accés
al cementiri que era situat entre llevant i Sud, el gos es considerat el millor
amic de l’home i també el vigilant del cementiri, la següent gàrgola (reproduïda
del original) en dona fe.
La punta superior esquerra representa la
terra, l’element mare, la seguretat. A Manresa hi tenim la porta de Santa
Maria, mare de Deu i de tots nosaltres. No hi sabríem trobar un lloc millor en
tot l’edifici per ubicar-hi aquesta dedicació. Simbolitza la porta del cel. Però
aquesta punta de l’estrella esta mirant al nord. La banda Nord representa el
fred, la foscor, les tenebres, la mort. Però allà, impertorbable malgrat els
segles, ens espera la mare de Deu. Fins hi tot l’Evangeli es llegeix des del
costat nord de l’altar per forçar la conversió dels pagans. Les catedrals
acostumen tenir tres grans portes, ara acabem de veure’n dues. Les portes
representen el trànsit d’un estat a un altre, el principi de la iniciació.
Per l’església signifiquen les tres virtuts: fe, esperança i caritat.
Les dues puntes inferiors malauradament no es
corresponen amb lo que hom pot veure a la Seu , això es degut a que l’edifici es va acabar
com varen poder. En un proper lliurament dedicat a "el model de façana" integrarem
perfectament a la façana aquest simbolisme que ara anem a veure. La punta
inferior dreta representa l’aigua, element vital de subsistència. Per els
cristians l’element vital de subsistència es l’eucaristia, en aquest lloc hi
trobaríem la capella del Santíssim, el lloc on hi ha el cos de Crist. Per els
cristians el pa i el vi signifiquen el Cos i la Sang de Crist. Els sumeris ja proporcionaven pa a
l’anima dels morts i per els egipcis el cos d’Osiris era representat per el pa
i la seva sang per el vi. Osiris ofereix la pròpia sang a la seva esposa Isis
en un sopar (el Texts de les Piràmides
diu “... qui mengi el teu cos i begui la teva sang viurà...) quan
pressentia que el matarien, per establir un lligam entre qui se’n va i qui es
queda.
La punta inferior esquerra representa el foc, la transformació de la matèria. Es el fet de passar de mort a vida, de pagà a cristià. Es l’acte del bateig, d’admissió a l’església. Però també ho es de purificació i de renaixement de passar de la mort profana a una vida mística. Tindria d’estar a un nivell més baix que el pla de la pròpia església; hem de baixar al riu Jordà i immergir-nos per purificar-nos. El deu egipci Amon abocava aigua per quatre vegades sobre el cap dels seus fills – de fet tots els faraons entronitzats varen ésser purificats. Aquest costum en època de Jesús encara es feia entre els successors al tron romà. En el fons representa l’entronització reial d’un personatge semidiví. En aquest indret hi trobaríem el baptisteri.
La punta inferior esquerra representa el foc, la transformació de la matèria. Es el fet de passar de mort a vida, de pagà a cristià. Es l’acte del bateig, d’admissió a l’església. Però també ho es de purificació i de renaixement de passar de la mort profana a una vida mística. Tindria d’estar a un nivell més baix que el pla de la pròpia església; hem de baixar al riu Jordà i immergir-nos per purificar-nos. El deu egipci Amon abocava aigua per quatre vegades sobre el cap dels seus fills – de fet tots els faraons entronitzats varen ésser purificats. Aquest costum en època de Jesús encara es feia entre els successors al tron romà. En el fons representa l’entronització reial d’un personatge semidiví. En aquest indret hi trobaríem el baptisteri.
Lleó a la façana de la Seu de Manresa
Lleó a la façana del Pi de Barcelona
Grifó a la façana de la Seu de Manresa
Cap de Sant Joan a la façana del Pi de Barcelona
Al cap d’amunt dels dos grans i potents
contraforts de la façana principal que va bastir en Martí d’Ivars hi podem
veure un parell de gàrgoles, de fet no tenen la funció tècnica de desguassar
l’aigua. Tot i que queden a un bon nivell del terra i son de mal interpretar
des del carrer, la seva missió es la de transmetre uns missatges. La del costat
esquerra (vist de l’entrada) es un grifó i representa
per a l’església al dimoni, als pecadors etc. hem de tornar a recordar al
pacient lector la imatge del mono o mico i del cap tallat que hi ha en el
mateix costat però al interior de l’edifici. Aquesta gàrgola es un equivalent
simbològic del cap tallat del Pi. La gàrgola del costat dret (vist de
l’entrada) es un lleó que per els cristians representa a Crist com a redemptor dels pecats del mon. En lloc d’un grifó hi
podríem trobar una cabra, per l’església també representa el diable. Però,
compte, per els maçons la cabra es un símbol important, no oblidem que quan
acabaven un edifici feien "la cabrada", una festa - ritual -pagana on
sacrificaven i menjaven una cabra com acte de comunió de la gent del gremi i
per celebrar la fi de les obres.De la mateixa manera que hem fet amb l’estrella de cinc puntes, també podem trobar un simbolisme per els quatre punts cardinals. La principal diferencia la trobarem a l’Oest on es concentren les dues puntes inferiors del pentacle; les tres puntes superiors de l’estrella coincideixen amb els costats Est, Nord i Sud.
- El Nord ja sabem que és el costat menys il·luminat, representa a les tenebres, la foscor, el fred, la mort; els morts s’enterren sota terra amb la creença que ressuscitaran en un més enllà, de la mateixa manera que enterrem el gra i esperem que renaixerà a la primavera. Els pòrtics del costat nord poden estar dedicats – subjectivament parlant – a les estrelles, recordem l’estrella que duu al pit la imatge de la Mare de Deu que presideix el timpà. El numero que representa al Nord es el 8, l’estació es l’Hivern i ens trobem a la mitjanit.
- El Sud ja sabem que es costat càlid de l’edifici, el triat per els paletes per menjar, treballar o fer vida social. També és el lloc triat perquè Crist hi posi el seu setial; ho hem vist amb el lleó de Manresa. Hi ha qui li atorga a aquest costat el color groc per el Sol i hi ha qui li atorga el color vermell per Crist. El numero que representa al Sud es el 4, l’estació es l’Estiu i ens trobem al migdia.
- L’Est es per on el Sol s’aixeca cada mati, l’albada (Mare de Deu de l’Alba, titular de Manresa), la orientació del temples cap a Jerusalem, la primavera: la llavor floreix. El numero que representa l’Est es el 6, l’estació es la Primavera i ens trobem a l’albada.
- L’Oest es per on es pon el Sol, la vida, es on acostuma d’haver-hi les entrades principals als temples, es el pas de l’espai profà a l’espai sagrat; de la mort a la vida. El numero que representa a l’Oest es el 12, l’estació es la Tardor i ens trobem al capvespre. El 12 ja sabem que el podem veure comptant els raigs de moltes rosasses.
