Construcció de la Seu de Manresa, la nau

Era conegut per els arquitectes que les esglésies com ara el Mar de Barcelona i la Seu de Manresa, es comportarien estructuralment molt diferent de les demés. Paul Frankl ens diu "... s’estaven [els arquitectes] creant-se deliberadament problemes?"; "... Era la planta basilical una forma millor per constituir la seva problemàtica, un al·licient per el desenvolupament del gòtic?..."

Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
1. Que és la Seu de Manresa
2. On és construïda
3. Cap a on és orientada
4. Quines mesures te en planta
5. Construcció de l'àbsida
En aquest capítol tractarem de la nau dels fidels.

Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt
Es recomana que es comenci la lectura del tema "Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió general.
La nau es la part reservada al poble, una part especifica i molt ben delimitada on hi tenen cabuda la fe i les creences dels fidels. La seva forma es la quadrada, que ja sabem que representa la terra i els qui l’habiten. Però no sempre es ben be així i a moltes catedrals, Manresa inclosa, fins la guerra del 1936, tenen o han tingut en el mig de la nau, en el lloc preferent, en el lloc on millor es pot presenciar la Santa Missa, un gran clos reservat al clergat que es denomina Cor. De tal manera que els fidels no anaven a presenciar la Missa, anaven a “oir Missa” perquè era l’única cosa que podien fer “oir-la”, entre mig d’altes columnes i de les altes parets que cloïen el cor central, el cor del Capítol.
Pas d’accés al cor dels canonges (reubicat)
Cal tenir present que en alguna època la Seu va arribar a tenir fins prop de 200 persones als seu servei i això representava un bon percentatge del total de la població de Manresa.
Una altra particularitat de la nau dels fidels, es que hi ha reservat el lloc on antigament hi eren enterrats els canonges. Prop del límit entre la “zona quadrada” i la “zona rodona”, en el corredor central hi ha una placa de marbre negra molt gastada que ens ho recorda. Si observem el quadrat inferior que ens dibuixava el peu de la creu (juxtaposició creu - arca) a la figura 05, veiem que queda trepitjat per el vèrtex superior de la figura “quadrat”. Aquest petit espai que ens queda gairebé al bell mig de la figura, podem comprovar que coincideix amb el lloc on hi han dibuixats els òrgans sexuals de l’home del dibuix de Leonardo. No estem frivolitzant, estem parlant de simbolisme, tot aquest treball està dedicat al simbolisme incorporat a l’església. Molts cops el simbolisme és d’origen pagà i ha entrat a l’església amb calçador, molts cops el simbolisme l’ha introduït a l’església el propi clergat malgrat l’oposició dels constructors. No es exclusiu de Manresa, qui vagi a la catedral de Barcelona hi trobarà la mateixa placa de marbre en el mateix indret.
Per saber sobre la figura, seguiu l'enllaç.
El clergue es un personatge semi diví, es un representat de Deu a la terra, però també es home i com a tal es mortal. Mentre el clergue es viu, te reservada la “zona rodona”, la dels coneixements, però un cop mort perd aquesta condició i es converteix en simple home, no en una persona (prescindint del sexe) sinó en home amb els seus propis atributs sexuals i serà en aquest indret de la nau on rebrà sepultura, prop del cel (rodona) però a la terra (quadrat).

La nau també es denominada “senda” o “camí d’iniciació”, les columnes emmarquen aquest camí que ha de conduir els ulls i les passes del creient cap l’altar. El temple de la Sagrada Família ara que és cobert ens permet interpretar millor el sentit de senda, de fer camí entre arbres, d’anar d’un lloc a un altre. A Egipte hi havia grans avingudes d’esfinxs per emmarcar el camí del temple. Els xinesos feien el mateix amb fileres d’elefants agenollats. La mateixa alçada de la nau, que ens convida posar-nos ben drets, també participa del mateix sentit. Els primers cristians ja varen saber treure profit simbòlic d’aquest recorregut per anar fins l’altar a diferencia d’altres religions on l’altar es disposat en sentit radial en un edifici de planta rodona. Una nau ben llarga podia acollir més fidels i celebrar processons més espectaculars. El fet era organitzar viatges a la “Jerusalem Celestial” sense sortir de casa, en diferents catedrals fins hi tot hi havia uns laberints marcats al terra per complicar més el “viatge”. 
(Foto Sagrada Família)


 
(dues vistes de la nau principal de la Seu de Manresa)
(Laberint de Chartres)
Es important fixar-se en els punts per on passa la línia horitzontal que va de Oest a Est. (aquest NO es un plànol real de la Seu de Manresa)