Sant Miquel de Montmell


En aquest nou lliurament de maquetes que intenten explicar construccions medievals, ens fixarem en l’església castellera de sant Miquel de Montmell (Baix Penedès). 

Ens guiarem d’unes notes preses de Vikipèdia: “...Consta d'una nau central i una altra més petita, oberta posteriorment, al costat de tramuntana excavant la roca, separades per un pilar que sosté dos grans arcs de mig punt sobre els quals descansa la volta de canó. Destaca l'absis de forma semicircular, molt restaurat a l'exterior, però que es conserva perfectament a la part de dins. L'església no té cap decoració a l'interior, però a l'exterior s'hi observen una cornisa i diverses arcuacions i bandes llombardes... La petita església romànica d'influències llombardes fou dedicada al culte fins a finals del segle XVI. (era tan difícil l’accés fins hi tot per els animals de peu rodó que tingueren de construir un nou edifici uns metres mes avall, que també està abandonat) A partir d'aquest moment començà la seva decadència. L'any 1953 fou restaurada gràcies a mossèn Daniel Canals, fill de Montmell, i del barceloní S. Trias, sota la direcció de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny. (però al fons de la nau hi ha un escrit que ens diu que es restaurà l’any 1948) Es creu que el temple és anterior a l'últim terç del segle XII, doncs encara que el castell sigui datat del 976, no tenim cap document que ens parli d'una església propera a la fortalesa. Es creu que fou construïda després de la invasió almoràvit del Penedès i d'iniciar l'ofensiva cristiana que permeté la reconstrucció de castells i la reconquesta de Tortosa, Lleida i les muntanyes de Prades. Més tard, en anys successius (1157-1158) l'església barcelonina intentà recuperar la jurisdicció sobre aquest territori, cosa que aconseguí l'any 1181. Fou possiblement per aquests temps que fou consagrada l'església romànica...” 
L’edifici consta de tres parts ben diferenciades: 
1- El presbiteri i una part de la nau central.


2- Una ampliació de la nau en sentit longitudinal que comportà la instal·lació d’un arc toral i tenir de moure la porta fins el final del nou tram. Dona la sensació que es varen cansar de picar pedra i varen deixar la nau a mig acabar com podem observar a la següent fotografia. (inferior dreta). 

3- Una nova nau lateral excavada directament a la roca creant una balma artificial que comportà la obertura d’uns arcs per comunicar-se amb la nau central, possiblement un d’aquests arcs va col·lapsar, dons fer un gran forat directament sota d’una volta romànica, acostuma a tenir greus conseqüències. Les dovelles dels dos arcs mostren uns estils constructius que demostra que no son de la mateixa època ni fets amb el mateix pressupost. Les fotografies mostren perfectament els dos estils i a més podem observar com l’arc toral pressiona sobre un dels arcs, en benefici del arquitecte que ho va dissenyar cal dir que al darrera hi ha tota la roca de la muntanya que aguanta la pressió.

A l'esplanada de l’entrada hi ha un plafó descriptiu de l’edifici amb dos plànols: secció horitzontal i vertical. En el següent muntatge a partir del plànol horitzontal podem veure un detall subtil i difícil d’entendre si no es compara, en primer lloc tenim un esquema lineal del mateix edifici i a la mateixa escala per veure millor la orientació real de la nau i la orientació de l’àbsida segons el seu propi eix. Aquestes desviacions no son extraordinàries, sinó habituals nomes ho indico perquè podria passar desapercebut a molts lectors.
Si observem la fotografia del plànol del plafó podem observar l’àbsida, l’arc triomfal i la nau, o vist d’una altre manera, podem observar un mur lateral que es perllonga vers l’àbsida. No hi ha diferenciació d’elements estructurals, ni per dins ni per fora. Si comparem el plànol (cantonada Sud-est) amb la fotografia del costat o amb el meu plànol, veurem que realment hi ha la clàssica diferenciació entre l’àbsida i la nau. 
Aquests errors en els plànols -que tots cometem- els vaig explicar fa temps en un altre treball (seguir enllaç per saber-ne més)


El problema ve que a l’interior d’aquesta cantonada, no hi ha diferenciació d’elements quan ho veiem en secció horitzontal, només una petita reducció d’uns vuit centímetres ens marquen l’inici de l’àbsida, però en alçada es veuen perfectament els tres elements: la volta de la nau, l’arc triomfal i l’àbsida. (veure fotografia superior) 

Sense una bona exploració, puc pensar que varen engruixir tot el mur del costat Sud quan varen fer l’ampliació de l’edifici i en aquell moment es varen perdre aquestes línies tan característiques del romànic. Si l’edifici tingues una línia d’impostes sortiríem de dubtes ja que les veuríem al cost Nord però no al costat Sud. 
Un bon detall que ens ha arribat es la mulassa que encara conserva la volta, ja que molts restauradors d’edificis romànics el primer que fan es fer-la caure per veure uns carreus de volta ben nets. 
Recordem que es la “mulassa”: Es el nom que rep l’encanyissat (canyes esclafades) que situaven damunt la cintra al construir la volta, al seu damunt hi escampaven el morter i després hi situaven el carreus; al treure la cintra i arrencar les canyes podien emblanquinar-ho tot i obtenir més llum a la nau. 
Veure la volta de la següent fotografia.

En el següent conjunt de plànols podem veure al costat Oest de la nau (costat de la porta), un camí estret que mena directament a la part superior i posterior de l’edifici per tal de poder fer el manteniment de les cobertes i poder solucionar un bon problema que deurien tenir ja que tota l’aigua i pedres que baixen per el costat Nord de la muntanya ataquen directament una de les parts més febles de l’edifici.

Un detall característic del romànic es el campanar de cadireta, en el plànol en alçat del plafó que estem comentant no hi surt, de fet l’edifici no en te. Però, si observem la volta al final de la nau encara veurem els dos forats per on baixaven les cordes, el que demostra es que el varen eliminar en alguna restauració. 
Totes dues teulades son fetes amb llosa de pedra aprofitada, hauria estat molt car pujar teules a un indret com aquest. De fet aquesta es una solució que es troba a diversos edificis situats en llocs complicats.
La terrassa tan gran que podem observar al davant de la façana considero que es va construir com un gran contenidor de deixalles per guardar les restes de l’edifici vell i tota la pedra que va sortir de l’ampliació del edifici per no tenir de baixar-ho de la muntanya.
Un altre detall curiós que no apareix en el plànol del plafó es el cor que en algun moment havia tingut l’església situat al fons de la nau i que es pot resseguir la seva forma per els forats que han quedat per les parets. 
El següent conjunt de plànols mostra l’edifici en un moment de la seva vida quotidiana amb tot el mobiliari i es el que s’ha intentat reproduir a la maqueta.








Santa Coloma de Queralt

Feia temps que tenia aquest lliurament mig acabat i pendent de publicar, ara m’he decidit a fer-ho. El treball intentarà acostar-nos a la idea inicial que l’arquitecte va tenir per bastir l’església de Santa Coloma de Queralt, però que per motius econòmics i d’interessos particulars no va arribar a reeixir.



El dibuix BaseColoma72 ens permet retrobar una base que ja coneixem i que sabem d'on be. Com sempre comencem amb un rectangle relacionat amb les dimensions del temple de Salomó que doblem en els dos sentits, es a dir el fem quatre vegades més gran. Veiem com el punt d'Or ens indica on hem de construir l’altar major, també hi podem reconèixer les tres figures bàsiques (Cercle, Rectangle i Quadrat) que ens han de permetre poder dibuixar i calcular tot l’edifici. La figura "Rectangle" sabem que es la més complexa de calcular i depèn exclusivament de la idea que tingues l’arquitecte en aquell moment en funció de les necessitats eclesiàstiques o pressupostàries. L’amplada mes coherent per aquesta església son 14 VA.
Si comparem el dibuix BaseSeu04 (Seu de Manresa) amb el BaseColoma72 tenint en compte que la Seu te la nau més ampla que mai s'ha construït aguantada amb boterells (no te res a veure amb la nau de Girona que es més moderna i està suportada per contraforts) i santa Coloma una de les més estretes, podem observar que tenim exactament les mateixes figures: cercle, quadrat i estrella de vuit beatituds. La diferencia la trobem únicament en el radi absidal (dibuixat en color verd) totes les operacions de càlcul per l'amplada de la nau, capelles absidals, contraforts, etc. surten d'aquest cercle.
Hem anant avançant i en el dibuix BaseColoma73 ja hi veiem dibuixada l’estructura absidal, la llargada i amplada de la nau i la distribució dels trams de la nau, en aquest cas s'han dibuixat tres trams de volta que equivalen al que podem veure, però això no vol dir que l'arquitecte no tingues una altra idea per aquella església.









S'ha escrit molt sobre la forma dels finestrals i la seva traceria cega, també de la cornisa superior.
El dibuix BaseColoma74 ens mostra l'edifici en el seu estat actual fruit de les pressions que nobles o clergues adinerats, varen exercir sobre els diferents arquitectes que varen construir l'edifici.

Sempre fidels al rectangle blau cel inicial, veiem com poc a poc anem arribant a veure la planta de l’església tal com possiblement la hauria dissenyada l’arquitecte, hem de recordar que tots aquests dibuixos es basen en el que s’ha denominat en més d’una ocasió com "Arquitectura Ficció" no podem considerar que el plànols presentats es corresponguin amb el que es pot veure físicament ni es poden utilitzar com plànols reals de l’edifici. 
Finalment a BaseColoma75 podem veure l'edifici projectat si interessos econòmics i partidistes no haguessin influït amb el seu diner sobre la direcció de l'obra. En cap moment hem sortit del rectangle blau cel i podem observar que un cop dibuixada la façana principal l’edifici ens ocupa la totalitat del rectangle inicial. Possiblement estem molt a prop del projecte inicial de Santa Coloma. Cada tram -que coincideixen amb l'edifici que podem veure- està perfectament contrarestat, la façana principal està dimensionada amb uns contraforts a les embocadures de les portes i possiblement hi haurien unes torres paral·leles que amb el seu pes, ens han d’aguantar amb seguretat tant l’empenta longitudinal com les que venen dels nervis de la nau central. Com a curiositat, podem observar els pasos entre capelles que també ho te la basílica de Montserrat.

Santa Magdalena o del Puiggros (Castelladral)

Avui es presenta la maqueta d’una curiosa església romànica que podem localitzar al bell mig de la fotografia superior, una petita illa verda en mig de camps de cereals i boscos, sense camins, ni cases a prop; enrunada com tantes d’altres, ens podríem preguntar que te de particular.
Es un edifici romànic rural del segle XII que conserva la motllura o cornisa original al llarg del perímetre de la nau.
Imatge de l'església tal com podia ser al final de la seva vida
L'edifici romànic tal com podria haver estat concebut en origen.
En algun moment determinat de la seva historia, un rector va veure un edifici gòtic com ara la Seu de Manresa i li va semblar una bona idea convertir la petita església en un solemne edifici gòtic. Sense gaires manies, va enderrocar la teulada, la volta, la semi esfera de la volta de l’àbsida i l’arc triomfal. Va deixar l'edifici més o menys com es pot veure en els següents dibuixos.
S'han marcat en color vermell els plans on va començar la transformació de romànic a gòtic.
Es cert que hi ha esglésies que han estat transformades parcialment degut a que pot haver caigut la volta i com s’ha comentat en alguna ocasió un volta gòtica no exerceix tanta pressió als murs com la volta romànica, es una transformació coherent; també hi ha qui ha canviat l’àbsida per fer-la més gran i ha acabat ogival.
Un canvi tan radical en un edifici com aquest costa de trobar, curiosament a diversos llibres consultats que parlen del romànic de la zona no hi han sabut veure aquesta transformació, fins hi tot he parlat amb un dels seus autors que m’ha reconegut després de veure les fotografies que no ho havia sabut apreciar en aquell moment.


L'edifici romànic un cop transformat a gòtic.
Degut a la falta d'exploració de l'edifici i el seu nivell d'enrunament fa difícil saber si varen mantenir la porta en el lloc original o la varen portar al final de la nau per obtenir una millor perspectiva del petit edifici gòtic. En aquest cas s'ha optat per traslladar-la al final de la nau.
Determinar on era la imposta romànica per determinar l'altura original de l'edifici no era fàcil a l'estar tot arrebossat i emblanquinat, però hi ha una formula que ens ve d'aquella època que diu: dibuixem un quadrat que tingui per costat o base l'amplada de la nau, a la part superior hi dibuixem un semicercle amb diàmetre igual a la base. No es una ciència exacta però funciona relativament be i et determina l'altura de l'edifici.
Els dos dibuixos no son a la mateixa escala. A l'esquerra hi ha l'esquema de Castelladral i a la dreta l'esquema de l'Estany. A Castelladral en color vermell veiem la part romànica i amb blau la gòtica, les interseccions d'un estil a l'altra les trobem a les diagonals que surten del centre de la circumferència i era l’únic punt de referència per determinar l'altura de l'edifici ja que la línia horitzontal que ens marca, s'aprecia perfectament entre les restes de la nau. A l'Estany, (seguiu enllaç per saber-ne més) en color blau hi veiem l’aplicació d'aquesta teoria i s'aprecia perfectament que no la varen seguir escrupolosament ja que varen fer l’edifici uns 70 centímetres mes alt del que li correspondria (línia vermella), es una manera de donar més valor a l'edifici.

Es curiosa l'elevació de la coberta degut a l'aprofitament de les cornises romàniques, però es més econòmic pujar el carener que elevar tota la llargada de la nau per ambdós costats, podem observar el detall de la fornícula i credença que podem veure a tocar l'àbsida i a la fotografia superior.
 Podem apreciar els diferents nivells que van des de l'àbsida fins el carener de la volta
Imatge lateral de l'edifici, l'emblanquinament aplicat va fer perdre les referències de l'alçada de la nau i de la imposta.


















A les diferents vistes de la maqueta podem observar la porta gòtica, la coberta sobre elevada, la volta gòtica i l’emblanquinament total de l'edifici.


Sant Pere de Madrona (Solsonès)


Segons Viquipèdia ”...Sant Pere de Madrona és una església romànica situada al terme de Madrona, al Solsonès. El conjunt de les restes del castell i l'església romànica s'alcen dalt d'una roca que cau amb fort pendent cap al fons de les dues valls que conflueixen cap a ponent.
A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l’àbsida cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva. No va ser possible, però, continuar tot el temple en la mateixa direcció. Malgrat que es va tallar la roca de la banda nord i es va aixecar el mur septentrional de l'església damunt d'ella, la nau va haver de prendre una marcada direcció cap a l'oest-nord-oest condicionada pel balç rocallós del vessant sud. Tot i això, va caldre construir en aquest costat un mur de contenció en fort talús. (fotografia lateral)
El canvi de direcció està reforçat per un engruiximent del mur de la banda sud. En aquesta paret hi havia dues finestres. La que encara es conserva es troba centrada entre l'arc preabsidal i l'arc toral a l'alçada de l'entrada de la cripta. És d'una sola esqueixada, de secció rectangular i el sòl formant doble vessant (esquena d'ase).
La part baixa del mur de la banda nord està formada per la roca, així com la part adjacent de la façana principal.
De la part superior d'aquesta façana nord arranca un campanar de cadireta de considerables dimensions amb dos ulls d'arc de mig punt adovellats i sense campanes. (que no ha estat representat a la maqueta)
La porta d'accés a l'església s'obre a la façana principal però està descentrada cap a la banda sud a causa d'una voluminosa roca que sobresurt a la banda exterior. Es d'arc de mig punt adovellat i més baix a l'exterior que a l'interior (per facilitar el tancament de les dues portes, foto lateral).
Centrat sobre l’eix de la façana principal, hi ha una finestra geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a l'interior amb una columna que fa de mainell que suporta un capitell que rep dos arquets de mig punt monolítics.
L’àbsida s'assenta damunt d'un podi de més de 3 metres d'alçada fet amb carreus en filades i que a la part on no hi ha roca (banda sud), és reforçat per una graonada feta també amb carreus. La decoració exterior consisteix en 8 columnes. A la part superior, entre columna i columna hi ha dos arcs cecs damunt els quals hi ha una cornisa formada per dos tors separats per una escòcia.
A l'interior el presbiteri està a un nivell força superior que el terra de la resta de la nau dons a sota hi ha una cripta. L’àbsida té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat (que degut a l'alçada del presbiteri et permet veure l'exterior)

Aquesta variació a l'eix de la nau fa que l'edifici s'articuli en tres segments molt ben diferenciats: l'àbsida, un fals transsepte i la nau. El fals transsepte te dos arcs de mig punt. l'un el connecta amb l'àbsida i el segon amb la nau.
La fotografia ens mostra l'habitatge del sacerdot; al costat de llevant (esquerra de la fotografia) hi veiem una petita obertura per on entrava la llum, sota hi ha una credença i al costat una petita fornícula per alguna imatge, la porta queda al nivell del presbiteri, al costat un armari i a continuació una segona porta (que no surt a la imatge) que donava a un balcó damunt la nau.
La Cripta original era de tres naus (amb volta de canó, columnes i capitells com ara Olius) però hi varen afegir un regruix  als murs laterals de l'àbsida per repartir millor les tres tramades que els hi va reduir l'espai de la cripta. En quan a profunditat, ocupava tot l'àmbit de l'àbsida i del fals transsepte.



La primera cripta
Més tard es va eliminar aquesta cripta i es va construir una de nova amb volta plana, bastint-hi on comença l’arc absidal, un mur amb porta que faria segurament de sagristia, també es va tenir de canviar la distribució d’escales per pujar al presbiteri i baixar a la cripta. Per això ha calgut construir dos paviments complerts amb les seves corresponents escalinates i les dues criptes diferents.


















La segona cripta.
Hi veiem les dues escales laterals per pujar al presbiteri i una altre de més ample per baixar a la cripta, darrera el mur hi podem veure una part de la primitiva cripta, aquest espai estava tancat amb una porta.
La fotografia ens permet veure com varen eliminar tot el referent a la primera cripta: volta, capitells i columnes, però ens permet determinar exactament el diàmetre que tenien les voltes de la primera cripta, que es corresponen exactament amb la clàssica mesura de 1 VA. (veure següent enllaç) També hi veiem el lliurament de la volta plana de la segona cripta i les portes de l'habitatge del sacerdot.
Interior de la segona cripta o sagristia amb les voltes d’aresta
Segona cripta: podem observar la volta plana, el mur a llevant i la porta d’accés a la sagristia a la dreta.
Aquest edifici es del tipus denominat “romànic opulent” i construir la maqueta ha estat tot un repte, tant es així que degut a la seva complexitat he optat per posar-hi uns punts de llum i a més amb la col·laboració del meu bon amic Pere Roca s’ha pintat, per la qual cosa s’han tingut que retallar i enganxar més de 1.200 “teules” per obtenir l'aparença de teulada, l'acabat dona una gran categoria al treball tot i que aquest augment de valor ve per cert del treball de pintura.

Observis el grafit que hi ha en un carreu al centre esquerra de la foto.


Detall del podi i la graonada. Si s’observa amb detall en el centre de la fotografia hi ha un carreu amb una inscripció que ens deia que allà hi havia la “plasa d la...” i la seva esquerra un altre carreu amb una inscripció il·legible. 


L'estat actual de l'edifici ja ens explica que li va passar. Començant a llegir per l'esquerra hi veiem la volta de la nau, l'arc toral que articula el fals transsepte, el fals transsepte, l'arc triomfal i l'àbsida, finalment la volta del presbiteri amb la seva finestra i la cripta.
Perquè va caure un edifici com aquest? Problemes de manteniment a banda es fàcil d'entendre a partir del següent dibuix. Els principis de l'anàlisi límit, ens diuen que: 
  • 1er. la pedra no te resistència a la tracció
  • 2n. la resistència a la compressió es infinita
  • 3er. no es pot produir un desplaçament d'una pedra damunt d'una altre
Sense entrar a valorar aquests punts ens hem de fixar en el segon on diu que "la resistència a la compressió es infinita", el que vol dir que la pedra es incompressible. Si observem el dibuix superior podem observar en el costat Nord, (dreta de la imatge) la potencia de muntanya i en front (esquerra, costat Sud) el talús construït per reforçar la nau en aquell costat, però que no arriba ni al nivell de la porta (dibuixada en vermell). L'arc blau en realitat no existeix, seria un dels dos arcs torals que mai hi varen construir.


Maig, 2018