Santa Maria del castell de Gósol

Aquest edifici que ja surt esmentat a l’acta de consagració del bisbat d’Urgell en el segle IX - però aquesta acta no es te per autèntica - incorpora un seguit d’interrogants que fan complicat arribar a entendre com es va passar d’un edifici preromànic a les ruïnes que podem veure avui dia.

L’orientació pot ser clau per intentar entendre-ho:

• Àbsida orientat a Nord-Oest
• Façana principal orientada a Sud-Est.

Anem a especular:

• Imaginem que l’actual àbsida estès construïda en realitat damunt el mur Nord de l'església preromànica.
• Que l’actual torre, fos en realitat l’antic àbsida preromànica,
• Si observem el següent plànol de planta no ho trobaren tant forassenyat, hi ha moltes esglésies preromàniques amb l'àbsida guerxat com ho tindria aquesta i l'orientació seria bastant correcte.

Aquesta es una via que no he trobat explorada per ningú i la deixo oberta, però ens permet continuar especulant i posant ordre al creixement de l’edifici.

Si la teoria proposada fos correcte, l’edifici no podia créixer al ritme de la població ja que no tenia més muntanya. Girar l'orientació de l'església i convertir una nau lateral en àbsida no es massa convencional però en trobem exemples des del temple de Maxenci en que ja ho varen fer. L'edifici resultant seria atípic, parlaríem d’una gran nau gairebé quadrada, però això també ho trobem a la catedral de Girona.

D’esquerra a dreta: Àbsida, arc toral, volta i torre - campanar.

A partir d’aquest punt tot encaixa amb el que podem veure:

• Una nau quadrangular amb un gran llenç vertical per àbsida com a primera gran reforma a partir de la construcció de l'església preromànica. Hem de saber veure l’arc toral que feia de marc a l'àbsida; el mur de tancament absidal només ha d’aguantar el seu propi pes en pedra, no rep esforços, pot ser prim. (foto superior)
  
  
• Una nova ampliació, va comportar un sistema de volta diferent. Ja ens trobaríem en un període gòtic, però construir una volta ogival comportaria un gran desajust amb l’altura de la primera volta romànica, molt més baixa. La solució emprada de construir una volta per aresta, es la més idònia en aquest cas ja que ens permet calcular l’altura i lligar-ho amb la primera volta i els esforços els podem descarregar sense massa problema a traves de les pròpies arestes.
• D’aquesta etapa segurament també ho seria la petita capella que hi ha al costat del campanar i també coberta amb volta d’aresta i la capella del costat oposat al campanar que només en coneixem l'existència i l’advocació però no la forma ni les dimensions.

En el xamfrà podem apreciar l’arrencada de la volta per arestes feta amb una pedra més rogenca.

Observis la següent seqüència per arribar a formar la volta per aresta de la petita capella del costat del campanar a partir d’una forma trapezoïdal irregular, no hi ha cap costat igual però l’altura s’ha de mantenir constant durant tot el procés, m’hauria agradat veure la cara que hi posarien els paletes a l’hora de construir les cintres.

Nota: El procés que s’ha seguit aquí no te res a veure amb cap metodologia medieval, nomès ens serveix per veure com arribem al final amb eines modernes. La figura 5 ens ensenya la forma que tindria la cintra.


El campanar ens ofereix un seguit de sorpreses curioses, gairebé tothom està d’acord en afirmar que es anterior a l’actual església. Hi ha molta literatura explicant les singularitats d’aquest campanar o torre, no ho repetirem, però es curiosa la finestra-festejador que hi trobem; evidentment no correspon a cap funció litúrgica, sinó més aviat a una funció domèstica típica d’un castell o casal important. A aquesta finestra li varen desmuntar l’ampit i des d’aquell punt podien sortir damunt la volta per aresta -que deurien reforçar- de la petita capella que hi ha al costat. Per aquest motiu varen tenir d’elevar-ne la coberta i obtenir un espai més alt.

Finestra-festejador des de l’interior de la torre.


L’obertura que es veu al centre de la imatge correspon a la finestra-festejador vist des de l’exterior i sense l’ampit, observis els talls inclinats a la torre per variar l’altura de la teulada de la petita capella que hi havia sota.

Es fa difícil d’entendre perquè es varen dedicar a tapiar finestres i perquè tenien d’arrebossar els murs amb morter a no ser que ho adaptessin com a habitatges.



Arrebossat interior i finestres tapiades.

Finalment aquesta torre o campanar ens ofereix una curiosa sorpresa que trobo molt estrany que cap persona que m’ha precedit escrivint sobre el temple no hagi observat i si ho ha fet ho desconec. Tothom ens diu que es quadrangular però jo dic que una part es quadrangular però la resta era octogonal i construïda segons canons escolàstics gòtics que ens parlen de la connexió de la terra (quadrat) amb el cel (rodó).

Observis la part superior de la següent fotografia com es veu perfectament l’octogonalitat de la torre a les dues arestes visibles. Es precisament aquest detall tan interessant el que em costa d’entendre que no ho hagi trobat publicat.


Els següents plànols ens mostren l’església de Gósol tal com la veurien en els darrers anys d’esplendor, observis a les diferents vistes l’acabament octogonal de la torre. Es evident que no es pot determinar quina altura tindria aquesta part, aquí s’ha fet acabar a la part superior del finestral. La mateixa tipologia de torre la tenim a la part inferior del campanar de Santa Maria de l’Estany, però no podem oblidar que l’església del Moianes la varen començar a restaurar a la segona meitat del segle XIX i a finals del segle XX encara hi treballaven i el campanar no es precisament romànic.

Campanar de Santa M. de l’Estany. Observis la transició del “quadrat” al “rodó” a la part baixa i la seva continuació en planta quadrangular a la part superior.

No m’agrada presentar dibuixos que puguin ser complexes o difícils d’interpretar però hi ha cops que necessites complicar la vida al lector perquè es puguin fer una millor idea del que es pretén demostrar. La següent perspectiva ens mostra la complexitat del edifici i de les seves voltes.

Sant Joan de Torreblanca

L’església de Sant Joan Baptista de Torreblanca és un edifici de Ponts (comarca de la Noguera, Lleida) construït al raser de la muntanya que li va condicionar la construcció de la part Nord de l’àbsida, hi podem apreciar la característica tipologia llombarda, l’edifici es troba a poca distancia del castell. De fet hi ha dues esglésies a Torreblanca dedicades a Sant Joan, aquesta a prop de la protecció del castell i la segona ja baix el pla, totes dues abandonades. Cal anar amb compte amb els navegadors.

L’església vista des de llevant.

Es un edifici d’una sola nau, cobert amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per quatre arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada, be que a l’exterior només se’n veuen dues, ja que la del costat Nord no es va arribar a obrir degut a la muntanya que hi ha al costat.

Capçalera i dues de les tres finestres.

La volta va col·lapsar per la part de ponent i varen decidir reduir les dimensions de l’església gairebé a la meitat, la portalada original hauria quedat intacta a la part derruïda i varen obrir una nova entrada més a llevant amb un parell de brancals monolítics i una simple llinda.

La porta nova de l’església.

La nau de ponent col·lapsada, a la dreta la porta original, en front es veu el tancament a nivell d’arc toral (no confondre-ho amb el segon arc toral que hi ha en segon pla).

Els arcs torals estan suportats per columnes cilíndriques formades amb uns tambors que passen del 1.5 metres d’altura cada tram. 

N’hi ha de dos tipus:

• Les columnes cilíndriques dels torals de la nau no tenen cap tipus de basa (vaig excavar un tambor per verificar-ho, per sota del paviment el tambor ja esdevé un prisma irregular trencat a cops de maceta) i son més altes que les presbiterals.
• Les columnes absidals tenen una basa troncocònica i s’adapten a la graonada del presbiteri i al diàmetre absidal.

A l’esquerra torals presbiterals amb basa, a la dreta toral de la nau sense basa.

Totes aquestes columnes tenen uns capitells esculpits amb figures en baix relleu

Capitells absidals del costat Sud

Capitells absidals del costat Nord i la finestra tapiada.

Si observem en mig de les columnes, apreciarem que al costat Nord es diferent. Comentàvem en un lliurament sobre Sant Miquel de Grialó les semblances que hi havia entre aquests dos edificis i com en aquest hi havia una espècie de sagristia ubicada entre columnes.

La foto de la maqueta ens permet veure dos detalls interessants:

• La sagristia entre columnes i el petit armari incrustat a la roca, aquest espai està cobert amb volta de canó. 
• La diferencia en la altura dels capitells dels arcs torals de la nau, en comparació amb el sobre alçament del arc toral del costat del presbiteri per poder deixar ambdós capitells al nivell del arc presbiteral.

Diverses vistes de la maqueta.

Hem comentat que aquests dos edificis també comparteixen l’estructura de dos arcs presbiterals, o be un arc toral al costat del presbiteral, tot i que l’arc toral neix del mateix joc de capitells que el presbiteral, això obliga a sobrealçar-lo considerablement quan el comparem amb els demés arcs. Observis amb més detall el plànol inferior.

Vista superior: secció nord; vista inferior: secció Sud.

En els murs laterals s’obren uns arcs formers de diferent altura i llum, el que fa que la separació del arcs torals sigui molt irregular. Es pot observar a la part Nord a tocar l’àbsida una espècie d’absidiola o petita capella sufragada per algun personatge important.

L’edifici després de la reducció de la nau amb la nova porta.

Mare de Déu del Remei d’Argentera

Es un edifici d'Argentera, població del municipi de Vilanova de Meià comarca de la Noguera. Església d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntat, típic de les darreries de l’etapa romànica segurament ben entrat el segle XII. L’edifici presenta tres etapes constructives molt evidents que han anat integrant com han pogut al llarg dels segles. La part conservada més antiga es la de ponent, l’arc toral que aguanta la volta ja es de perfil apuntat i no te pilars o muntants, sinó que neix directament damunt d’una mènsula amb perfil arrodonit i gairebé de la mateixa amplada que l’arc, tot i que sota d’aquesta, hi ha una mena de pilar que li fa de suport amb una segona mènsula, tot plegat no arriba a 1.5 metre.

En el costat Sud i dins el darrer tram hi trobem una porta molt allargassada i estreta, de fet es tan alta que en varen tenir de tapar un bon tros quan varen construir un cor en aquell indret. Criden l’atenció els imponents brancals dels costats de la porta.

Detall de la porta, els brancals i el tros tapiat.

La volta d’aquest darrer tram i el següent es feta a plec de llibre i amb mulassa. A partir d’aquest punt alguna part de l’estructura degué col·lapsar; varen engruixir el mur Nord, gairebé doblant-lo i per la part Sud també varen reforçar tot el sector de la porta d’ingrés. L’arc toral central està construït damunt d’un triple joc de mènsules i no te continuació per la part inferior com hem vist en el primer toral. Entre aquest segon toral i el tercer ja hi trobem una línia d’impostes que ens marca la divisió entre el mur i la volta.

En aquesta fotografia hi podem veure els punts comentats. En primer terme la imposta que va del segon toral al tercer.

En aquest moment també varen sobre alçar la resta de murs de la nau que no havien engruixit prèviament, possiblement per reforçar els ronyons de la volta ogival i millorar la coberta.

La fotografia ens permet veure el sobre alçat de la nau i el campanar de cadireta amb el mateix estil constructiu.

La volta a partir d’aquest punt ja es feta amb carreus molt ben tallats. El tercer arc toral, situat en el transsepte de la nau, neix de pilars aixamfranats, va patir una greu alteració degut a un error de plantejament de l’arc o de la volta, ja que varen tenir de reomplir amb pedruscall i morter un bon gruix del extradós per arribar fins la volta.

Observis el farciment del arc toral fins arribar a la volta (toral en segon terme)

La capçalera està formada per un absis semicircular sense cap tipus de decoració, te una única finestra que no es manifesta a l’interior de l’àbsida i s’aprecia perfectament el sobre alçament a que el varen sotmetre a la tercera fase. Aquest alçament de l’àbsida el deurien de fer perquè la seva coberta no coincidís en altura amb la nova coberta de la sagristia com es pot apreciar a la següent fotografia.

Al augmentar el gruix de l’àbsida per la part interior per convertir-lo en un àbsida ogival, es varen perdre les diferencies que acostumen d’haver entre el diàmetre absidal i l’arc triomfal.

D’aquesta segona etapa també es el campanar de cadireta d’una altura descomunal que varen construir damunt el regruix del sector Sud.

Aquesta fotografia de l’àbsida es difícil d’interpretar; la part baixa de l’àbsida (no visible a la foto) es formada per carreus que responen a la primera etapa constructiva, en el centre veiem unes filades de carreus d’etapa gòtica, fins hi tot amb marques de picapedrers, a sobre hi tornem a trobar el que podríem qualificar de carreus originals i tot coronat per la clàssica cornisa que marca el nivell superior de l’àbsida i per damunt hi veiem el sobre alçament. Que hi fan aquests carreus gòtics en aquest indret?

A grans trets aquestes serien les dues primeres etapes de l’edifici.

La tercera etapa va consistir en la construcció d’una capella amb cripta sepulcral al sector Nord, una capella i una sagristia al sector Sud, l’elevació de l’àbsida i la conversió del campanar de cadireta en torre campanar.

La capella Nord feta amb bons carreus, te una volta ogival definida per una senzilla imposta, un petit armari incrustat al mur i l’espai sepulcral. A partir d’aquí es la construcció mes barroera que he vist mai. Tot i que la capella es perpendicular a la nau, la volta es lliura d’una manera molt forçada a la nau, en el costat Est varen eliminar els muntants de l‘arc presbiteral i de l’arc absidal, en el costat Oest varen trencar tots els carreus del muntant de l’arc toral que els hi va convenir per encaixar-hi la volta. Com que l’arc absidal te una llum inferior a l’arc toral, dona la sensació que varen adaptar l’embocadura de la capella al biaix d'aquestes llums i no varen saber resoldre la part superior de la volta.

A la fotografia podem apreciar com del costat esquerra neix la volta a la imposta i va en diagonal a trobar l’escaire de l’àbsida en lloc de lliurar-se a l’arc presbiteral, també podem veure la forma que adopta la part superior de la volta.

En el costat Sud s’hi troba una segona capella i una sagristia o habitacle per el sacerdot. Aquestes construccions tot i ser posteriors a la capella del davant, evidencien un canvi en la economia de l’església, per un costat incorpora formes renaixentistes com la volta de mig punt i per un altre costat tenim la inconsistència del material emprat en la seva construcció que ja no te res a veure amb la bona qualitat que hem trobat a l’altra capella; d’aquí que tota aquesta part ha col·lapsat en primer lloc.

Interior de la sagristia o habitacle.

Es factible de pensar que la conversió del campanar de cadireta en torre campanar també es d’aquesta època per el tipus de material emprat. Aquesta torre te dos pisos d’altura i segurament serviria d’habitatge a algun mosso de guaita. S’hi pot accedir sense cap dificultat –d’una simple camallada– pujant a la coberta de la capella Nord i caminant per sobre la volta de la nau, fins hi tot hi ha una passera per fer-ho més fàcil.

Passera per accedir a l’interior de la torre. Recomano no anar-hi per la precarietat de l’edifici.

Podem observar perfectament la torre nova al costat de la cadireta vella i els dos pisos. Les llindes fetes amb bigues de fusta també les trobem en el pas que va de la capella Sud a la sagristia.

Sempre m’ha fascinat l’agosarament dels constructors medievals, d’aquesta manca de por per tirar endavant un projecte se’n han fet ressò grans arquitectes mundials com Sebastiano Serlio, Viollet le Duc o el mateix Antoni Gaudi. Aquí, a l’església del Remei, varen portar l’audàcia a nivells extrems. 

Potser pensareu: A que ve aquesta introducció si ja hem vist tot l’edifici?

Secció de l’edifici vist des del costat Nord.

Secció de l’edifici vist des del costat Sud.

Dons ara fixeu-vos molt be com s’aguanta la torre campanar a la secció Nord, les tones de pedra que hi ha damunt els dos arcs torals o senzillament damunt el carener de la volta i no ha col·lapsat. 

Però cal tenir molt present dues coses: 

• Que l’arc del costat de ponent –el que no te cap tipus de pilar a sota– i el carener de la mateixa volta estan esquerdats.
• Que un arc toral està dimensionat només per aguantar el pes parcial d'una volta, no una volta i una torre campanar.

·    Personalment no hi penso entrar mai més en aquesta església i algú s’hauria de prendre molt en serio l'edifici ja que hi ha un casal de colònies al costat mateix i la canalla corre per aquells indrets.

Si observem la imatge superior esquerra, entendrem el perquè del regruix aplicat al mur Nord.

Finalment varen adornar l’edifici amb una marquesina de fusta que protegia l’entrada; un cor al fons de la nau amb una escala en angle que varen aprofitar per fer-hi un armari a la seva part inferior i un cambril per a l’adoració de la verge.

Sant Miquel de Grialó

De Torreblanca a Colldelrat o Grialó (Artesa de Segre, comarca de la Noguera) hi hauria poques hores de viatge a cavall, es fàcil de pensar que una estructura arquitectònica es copiés d’un edifici a l’altre.

Enciclopèdia Catalana ho descriu així: “...Es tracta d’un edifici en estat de ruïna, però que conserva perfectament la seva estructura, que respon a un curiós edifici de dues naus, corresponents a dues fases constructives diferents. La nau nord, que pertany a la primera fase, és la que es conserva en millor estat, mentre que la nau sud és pràcticament arruïnada i presenta nombrosos interrogants sobre la seva estructura, si és que realment s’arribà a construir en la seva totalitat...”

La volta de canó d’aquesta església estava suportada per tres arcs formers de perfil semicircular que definien unes petites capelles tenint un fons pla que es correspon amb la paret de tancament. La part superior dels arcs connecta directament amb la volta sense cap imposta que marqui divisions. Al davant uns arcs torals fets amb blocs de pedra de grans dimensions posats en sentit vertical, ajudaven a suportar el pes de la volta.

Arcs formers i arrencada dels arcs torals.

Aquesta estructura de nau i volta es convencional i no te res d’estrany, el problema el tenim en el lliurament de la nau al presbiteri.

Per entendre-ho millor ho veurem per ambients:

• Àbsida o espai presbiteral, es correspon amb un ¼ d’esfera, es la part més baixa de l’edifici i també es la més solida.
• Arc triomfal (tècnicament es un arc de reducció), acostuma ser de punt rodó, fa de marc a l’àbsida o escenari litúrgic, es més alt i ample. 
• Nau, encara es més alta i més ample que l’arc de reducció o triomfal, si la nau porta arcs torals de suport, acostumen a tenir la mateixa altura que l’arc de reducció.

(nota: normalment els dos tipus d'arcs es consideren sinònims i s'utilitzen indistintament)

Aquesta església i Sant Joan Baptista de Torreblanca, comparteixen que al davant de l’arc triomfal, hi ha un arc toral (innecessari arquitectònicament parlant) situat a poc més de mig metre. Al mig dels respectius muntants o pilars que aguanten els arcs, a Grialó hi tenim una fornícula, però a Torreblanca varen obrir un espai prou gran a la roca com per convertir-lo en sagristia, de totes maneres puc assegurar que hi ha pocs cardenals a la cúria romana que puguin fer passar la seva panxa per aquell espai.

D’esquerra a dreta podem observar: nau, arc toral, nau, arc de reducció, arc absidal i escenari litúrgic.

A la part inferior de la fotografia i entre l’arc toral i el triomfal es pot veure la fornícula i a sobre una finestra de doble esqueixada (difícil d’apreciar per la potencia de l’ombra del primer arc)

Aquesta fotografia correspon a l'església de de Sant Joan Baptista de Torreblanca i ens permet comparar les dues capçaleres, prescindint de l'arc toral de l'esquerra, podem observar: nau, arc toral, arc triomfal i escenari litúrgic. Aquí ens apareix realment l'arc triomfal, típic del preromànic però que va desapareixen en el romànic, que com podem observar, te unes dimensions més petites que l'àbsida a diferencia de l'arc de reducció que es més gran que l'àbsida.

Detall de la finestra simètrica ubicada al costat Sud. En el centre de l’àbsida també hi ha una finestra d’aquestes característiques.

En la següent fotografia podem apreciar com varen tenir l’humor de pintar les juntes dels carreus d’un color roig.

La porta originalment estava situada dins l’arc former central del costat Sud, tot i que es va desplaçar més a prop de l’àbsida quan volien construir una segona nau paral·lela a la nau vella.

Porta en el lloc original a la primera fase.

Dues vistes i secció Sud, podem veure com els arcs tenen diferent llum i altura. Imatges corresponents a la primera fase.

Arribats a aquest punt ens queda determinar si va arribar a tenir dues naus, sabem que l’àbsida es va sobrealçar, es va construir part d’un mur a tocar la cantonada Sud-oest, es va traslladar la porta més a prop de l’àbsida i es va treballar be la seva part exterior engruixint-ho.

Podem apreciar el bisell del primer àbsida i el sobre alçat, més a l’esquerra veiem la nova porta i el regruix aplicat que no continua al llarg de la nau; just a la dreta de la porta, a la part superior es pot veure l’arrencada del que podria ser un arc toral.

En primer pla, la porta original desmanegada i a la dreta la nova porta engruixida, la cornisa superior es senzillament ornamental; la diferencia amb una imposta que ens permet aguantar una volta, es que la imposta es un peça de pedra bastant fonda on hi podem repenjar-hi els carreus de la volta.

En primer terme veiem les restes del suposat mur Sud de la segona nau, observem que li han arrencat els carreus i ha quedat el nucli del mur, al fons s’aprecia el mur Sud de l’església.

A l’extrem esquerra podem veure restes del nou mur de la segona nau en contacte amb la cantonada Sud-oest.

A partir d’aquí es presenten diverses opcions, naturalment totes hipotètiques i contrastables:

• Construir una segona nau obrint els tres arcs formers per comunicar-se, sense àbsida i volta a plec de llibre, tindrien problemes amb les cobertes ja que no podem pensar en una doble coberta a dues aigües.
• Construir una segona nau obrint els tres arcs formers per comunicar-se, sense àbsida ni volta, amb teulada de fusta a simple aigua.
• Construir un porxo o atri i tantes solucions com es puguin imaginar.
• A més de tot això hem de tenir present que no hi ha muntanya per construir cap àbsida o acabar la nau.

Si la solució hagués estat construir una segona volta amb la perforació dels formers i la construcció d’uns torals, (dibuix superior) no caldria doblar tot el gruix del mur central, ja que les dues voltes neutralitzarien els respectius esforços. El fet que no hi hagi obra construïda en aquests punts, podria validar aquesta hipòtesi. Ja hem vist una arrancada del que sembla un arc toral a la dreta de la porta com també ho veiem dibuixat.

No se veure quin sentit te traslladar la porta si després queda tancada dins la nova nau, a no ser que volguessin reproduir aquest model de pas amb cornisa als tres formers doblant tot el gruix de la nau i obrir una nova porta al mur Oest. No conec cap església romànica que tingui un mur de gairebé dos metres de gruix comptant els torals.

Anàlisi de la fotografia superior començant per l’esquerra:

• La porta a la nova ubicació pensada per doblar la nau, observis l’impressionant gruix que te al sumar-li el gruix de la nau vella.
• Damunt de l’arc hi veiem una cornisa i damunt dues filades de carreus molt ben escairats. Posats a complicar-nos la vida, podríem pensar que volien fer una volta peraltada i que les dues filades corresponen precisament al peralt, l’arc el farien a continuació i que la cornisa que hi veiem, en realitat fos imposta. Tot plegat es anar molt lluny amb la imaginació.
• A continuació hi veiem el pilar o muntant de l’arc toral amb l’inici de l’arc pròpiament dit.
• A la seva dreta hi veiem un mòdul prismàtic, reconec que no soc capaç d’entendre quina utilitat arquitectònica podia tenir. A no ser que fos per suavitzar la diferència de gruixos entre la part vella i la nova. En el centre hi veiem la finestra del costat Sud de la nau vella que la varen tenir d’allargar més de 30 cm. que es el gruix que te el mòdul.
• Finalment veiem l’àbsida amb la cornisa primitiva i el sobre alçament.
• Observis a la fotografia la línia base de l’objectiu de la màquina que es al nivell del terra de l’edifici si tenim en compte que qui escriu fa metre vuitanta d’altura, ens adonarem de la complicació que tenien per omplir tota aquella part de la muntanya per construir-hi un àbsida o senzillament construir la paret Sud de la nova nau.
• Qui va començar la segona fase segurament tenia molts diners per gastar-hi i un bon projecte, les dimensions i el treball d’escairat dels carreus, denoten un estil arquitectònic allunyat del romànic dels segle XI; possiblement tot es va veure estroncat per un fort esdeveniment social, la mort del rector potser no ho hauria paralitzat tot, devia de ser més greu, no m’estranyaria que parléssim fins hi tot de la famosa pesta del segle XIV.

Aquesta església la he visitada moltes vegades buscant-hi explicacions i cada vegada he acabat dient que no tenia cap sentit publicar-ne res, al final ho he fet per veure si entre tots hi podem fer quelcom per entendre-la una mica més.