Sant Miquel de Montmagastre

L’església de sant Miquel es troba a Artesa de Segre, comarca de la Noguera i de la importància del seu castell ens en podem fer una idea amb el següent relat extret de la vida de Ramon Borrell II a Viquipèdia.
“...L'exèrcit congregat pel comte de Barcelona Ramon Borrell es reuní al castell de Montmagastre el maig del 1010. El formaven les tropes del comte Ermengol I d'Urgell, del comte Hug I d'Empúries i del comte Bernat I de Besalú «Tallaferro», que sumaven uns 900 cavallers i 315 peons, acompanyats pels profusos seguicis del bisbe de Barcelona Aeci, del bisbe d'Elna Oliba, del bisbe de Girona Odó, del bisbe d'Urgell Sal.la, i del bisbe de Vic Arnulf. Es posaren en marxa cap a al-Àndalus on se'ls uniren les tropes andalusines a Tulaytul. El conjunt del doble exèrcit i tots els seguicis corresponents sumava uns nou mil homes que ràpidament llançaren l'expedició contra Qurtuba (llegeixis Còrdova), vencent a les tropes berbers a la batalla d’Aqbat al Bakr el 2 de juny del 1010...” 
Però al final: “...La guerra va suposat la mort del comte Ermengol I d'Urgell «El de Còrdova», i dels bisbes de Barcelona, de Vic i de Girona, però els que retornaren amb vida ho feren amb gran quantitat de riqueses per la suma dels pagaments, més el botí acumulat en el saqueig de Qurtuba.” 
A les persones que ens agrada la història ens il·lusiona poder ubicar fets històrics a llocs concrets, es bo recordar que el castell de Montmagastre va aportar un capítol a la historia de Catalunya. D’aquell castell gairebé no en queda res. Però podem imaginar a tots aquells nobles i bisbes reunits en una església petita i fosca en acte d’oració i penitencia abans de sortir cap a l’expedició, molts sabien que no en tornarien vius. Evidentment l’església on es varen reunir per darrer cop abans d’abandonar Catalunya no era la que estem estudiant, seria un edifici que podrien denominar com preromànic, però desconeixem si ens ha arribat algun petit fragment. 
Es una autentica vergonya per part dels organismes oficials de Catalunya (Generalitat o Diputació) l’estat d’abandó en que es troba l’edifici. No s’ha netejat mai, ni consolidat, ni realitzat cap estudi arqueològic, s’espera que acabi de caure tot sol. No parlem d’un edifici petit dels que podem trobar mig ensorrats per els camps o boscos, es un edifici imponent amb un potencial com poques esglésies tenen.
Els plànols ens mostren perfectament que parlem de dos edificis, un de romànic que compren l’àbsida i una part de la nau on s’ha conservat la teulada de pedra i una segona construcció que compren la resta de la nau i campanar ja amb teulada clàssica. També podem observar una construcció que comença al costat de l’escala d’accés i unes de posteriors amb volta romànica i de dos pisos d’alçada que es comunicava amb l’església per una petit arc just al costat del campanar. També en el mur Oest hi ha un arc i una construcció (no dibuixada en el plànol) que es de mal interpretar, perquè dir que era un àbsida contraposada es molt agosarat. 

Secció Oest Est vist des del Sud.
Secció Est Oest vist des del Nord.
Ens tenim de fixar una bona estona en les seccions ja que ens aporten molta informació.
  • Volta de la nau principal per arestes i fetes de rajoles planes collades amb guix.
  • Volta de la nau romànica de lloses a plec de llibre. 
  • Un cor de fusta sustentat per un arc de pedra a tocar el campanar amb accés al primer pis d’aquest i que feia d’atri a una petita capella ubicada a la base del campanar; al costat hi havia una escala adossada per pujar-hi.
  • Una trona sobre base de pedra collada a un dels muntants de la nau Nord i lleugerament desplaçada cap a l’altar per facilitar-ne l’accés mitjançant una petita escala de fusta.
  • Una bona diferencia de nivells del pla de l’església entre la zona romànica i la renaixentista que calia salvar amb una escala a sota de la trona.
  • Una curiosa cripta inclinada que neix en el pla de la part nova i baixa cap a sota el presbiteri romànic. Te una petita finestreta disposada en diagonal que la veiem per el costat de fora, ubicada damunt el podi de l’àbsida.
  • El petit atri d’entrada a la cripta tenia tan poca alçada que ho varen tenir de cobrir amb un empostissat de fusta. De fet l’arc d’entrada fa 1.60 metres d’alçada, s’entén que no hi fessin una volta de pedra.
  • El presbiteri està ornat amb tres fornícules que arriben fins al terra, la del mig de majors dimensions. Estaven separades per unes columnetes amb les seves respectives bases i capitells que naturalment han desaparegut.
  • El campanar te quatre grans finestrals i està cobert per una única peça de teulat prioritzant la part Sud (per donar-li més alçada i bona visibilitat)
  • Damunt la porta d’accés hi podem veure un bonic rosetó que s’ha conservat sencer. 
Detall del rosetó.
La porta d’accés i en primer pla l’arc d’entrar a la cripta i l’empostissat per cobrir-ho.
La part Nord Oest de la nau.
La part Sud Oest de la nau.
La connexió de la volta romànica i la feta amb rajoles.
Les restes de la trona.
L’interior de la cripta.
El campanar i les construccions adossades.
Entrada principal.
 Detall de l'entrada principal.
Observis la connexió (finestra lateral de la porta principal) amb la part antiga i la qualitat de la llinda feta d’un sol bloc de pedra comparada amb la finestra romànica i la diferencia en la mida i qualitat del treball dels carreus.
Observis la llinda de la finestra romànica també d’un sol bloc de pedra.
Qualitat a les bases i capitells de les columnes.
La part Nord, fora de l’església amb diversos enterraments saquejats.
L’edifici vist des del camí del castell.
Les diferents fotografies ens han permès de veure el potencial de l’edifici i el seu estat d’abandó. Anem a veure el mateix edifici en maqueta i alguns temes arquitectònics interessants.

Humitat de pedrera

La fotografia ens mostra perfectament la part “vella” i la part “nova”, utilitzo aquests termes per emfatitzar els colors de les dues parts (no em refereixo a les teulades). Això ens porta a parlar de la humitat de pedrera i no vol dir que en realitat els carreus estiguin tan contrastats de color. Els carreus de la part vella foren arrencats de la pedrera fa uns nou-cents anys i en conseqüència han perdut humitat natural i s’han pintat d’un color més groc, més cremat per el Sol. Els carreus de la part nova fa uns quatre-cents anys que els varen arrencar i no han tingut tan temps per perdre humitat, d’aquí que s’han pintat amb un to més gris. Aquests detalls no sempre s’aprecien però es bo conèixer-ho i tenir-ho en compte.
Nota: la humitat de pedrera es una propietat que té la pedra que relaciona (mesurat en percentatge %) el pes de l'aigua present en una mostra i el seu pes en sec.

Podem veure a la part superior de la paret nova tot un seguit de petites finestretes sota el teulat (a la fotografia que hi ha més amunt vist l’edifici des del camí del castell se’n veuen unes quantes). No es un caprici de l’arquitecte. 
A la sèrie de treballs que vaig presentar fa uns anys sobre la construcció de la Seu de Manresa (seguiu l'enllaç), comentava la necessitat de ventilar tant l’interior de la nau, com de les voltes, es a dir l’espai que hi ha sota la teulada. Hem comentat que les voltes de l’edifici son d’aresta i fetes amb rajoles planes collades amb guix. La boira, humitat, fred i calor extrems de la zona fa necessari un constant equilibri del nivell d’humitat per tal de mantenir la volta en perfecta estat, d’aquí la quantitat de finestretes.

El comportament de la humitat en el morter a les construccions gòtiques es molt semblant.
Dos exemples:

  • Les columnes de les catedrals acostumen tenir el mateix nombre de carreus, ja que la pèrdua d’humitat (llegeixis gruix del morter) a cada filada faria variar l’altura de les columnes i deformaria l’arc que aguanten.
  • En John Fitchen a “The Construction of Gothic Cathedrals” ens diu que el morter que hi ha dins el nucli d’una columna com ara de la Seu de Manresa que fa quasi dos metres de diàmetre pot trigar més de cent anys a evaporar la humitat.
Detall de la part superior de la volta i dels arcs que lliguen l’estructura.
Detall de la part inferior de la volta i dels arcs que lliguen l’estructura.
La trona es el moble que podem veure al mig de la fotografia al costat Nord i s’ha pintat amb uns colors llampats tal com acostumava tenir. En aquest moble hi pujava el sacerdot per explicar l’Evangeli i acabo de dir que era al costat Nord, perquè el costat Sud estava reservat a l’Epístola que no te la mateixa categoria. Ens podríem preguntar que te d’especial el costat Nord, (seguiu l'enllaç) dons: la mort, la por, la foscor, el baptisme i la Paraula de Deu entre d’altres.
La foto ens mostra la cripta i la mesa de l’altar, que per cert es a terra al mig del presbiteri tot i que ha estat profanada i li han pres les relíquies del reconditori (forat fet a la llosa de pedra per guardar-hi les relíquies)
Detall de l’interior de l’àbsida amb el conjunt de fornícules.
Un mur de pedra ubicat just al davant va convertir l’àbsida en una sagristia, no es pot fer una fotografia que mostri tota la potencia d’aquest element arquitectònic. També podem observar la fornícula del costat Sud del mur darrera l'altar.
No acostumo a acompanyar els treballs d’anècdotes personals, però. El fet que tot estigui emblanquinat em va recordar la basílica de santa Maria de Sagàs (Berguedà). Fa uns quants anys, després d’una tarda de whiskys amb el rector varem tenir la idea de repicar l'arrebossat de parts del mur i de la cornisa de guix de color marró per veure si allà sota hi havia realment un edifici romànic. Vaig elaborar els primers plànols per a la Generalitat que hi varen fer una bona actuació. Puc assegurar que les columnes romàniques “octogonals” no les hi vaig convertir jo a cops de mall, algú ho havia fet abans. L’obra acabada no va agradar al poble, que preferia l’edifici ben emblanquinat, el rector el varen fer fora i en quan a la meva persona, deixem-ho córrer.
Vista lateral de tot l’edifici.
Detall de l’estructura que hi ha darrera l’església.
Diverses vistes de la maqueta.
He de reconèixer que em vaig equivocar al plantejar l’escala d’aquest treball ja que les meves maquetes mai passen dels 40 centímetres de llarg, però es tan interessant i te tants detalls per explicar que vaig aguantar la temptació diària d’esclafar-la perquè no em veia capaç d’acabar-la.
Abril, 2019

Sant Miquel de Montmell


En aquest nou lliurament de maquetes que intenten explicar construccions medievals, ens fixarem en l’església castellera de sant Miquel de Montmell (Baix Penedès). 

Ens guiarem d’unes notes preses de Vikipèdia: “...Consta d'una nau central i una altra més petita, oberta posteriorment, al costat de tramuntana excavant la roca, separades per un pilar que sosté dos grans arcs de mig punt sobre els quals descansa la volta de canó. Destaca l'absis de forma semicircular, molt restaurat a l'exterior, però que es conserva perfectament a la part de dins. L'església no té cap decoració a l'interior, però a l'exterior s'hi observen una cornisa i diverses arcuacions i bandes llombardes... La petita església romànica d'influències llombardes fou dedicada al culte fins a finals del segle XVI. (era tan difícil l’accés fins hi tot per els animals de peu rodó que tingueren de construir un nou edifici uns metres mes avall, que també està abandonat) A partir d'aquest moment començà la seva decadència. L'any 1953 fou restaurada gràcies a mossèn Daniel Canals, fill de Montmell, i del barceloní S. Trias, sota la direcció de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny. (però al fons de la nau hi ha un escrit que ens diu que es restaurà l’any 1948) Es creu que el temple és anterior a l'últim terç del segle XII, doncs encara que el castell sigui datat del 976, no tenim cap document que ens parli d'una església propera a la fortalesa. Es creu que fou construïda després de la invasió almoràvit del Penedès i d'iniciar l'ofensiva cristiana que permeté la reconstrucció de castells i la reconquesta de Tortosa, Lleida i les muntanyes de Prades. Més tard, en anys successius (1157-1158) l'església barcelonina intentà recuperar la jurisdicció sobre aquest territori, cosa que aconseguí l'any 1181. Fou possiblement per aquests temps que fou consagrada l'església romànica...” 
L’edifici consta de tres parts ben diferenciades: 
1- El presbiteri i una part de la nau central.


2- Una ampliació de la nau en sentit longitudinal que comportà la instal·lació d’un arc toral i tenir de moure la porta fins el final del nou tram. Dona la sensació que es varen cansar de picar pedra i varen deixar la nau a mig acabar com podem observar a la següent fotografia. (inferior dreta). 

3- Una nova nau lateral excavada directament a la roca creant una balma artificial que comportà la obertura d’uns arcs per comunicar-se amb la nau central, possiblement un d’aquests arcs va col·lapsar, dons fer un gran forat directament sota d’una volta romànica, acostuma a tenir greus conseqüències. Les dovelles dels dos arcs mostren uns estils constructius que demostra que no son de la mateixa època ni fets amb el mateix pressupost. Les fotografies mostren perfectament els dos estils i a més podem observar com l’arc toral pressiona sobre un dels arcs, en benefici del arquitecte que ho va dissenyar cal dir que al darrera hi ha tota la roca de la muntanya que aguanta la pressió.

A l'esplanada de l’entrada hi ha un plafó descriptiu de l’edifici amb dos plànols: secció horitzontal i vertical. En el següent muntatge a partir del plànol horitzontal podem veure un detall subtil i difícil d’entendre si no es compara, en primer lloc tenim un esquema lineal del mateix edifici i a la mateixa escala per veure millor la orientació real de la nau i la orientació de l’àbsida segons el seu propi eix. Aquestes desviacions no son extraordinàries, sinó habituals nomes ho indico perquè podria passar desapercebut a molts lectors.
Si observem la fotografia del plànol del plafó podem observar l’àbsida, l’arc triomfal i la nau, o vist d’una altre manera, podem observar un mur lateral que es perllonga vers l’àbsida. No hi ha diferenciació d’elements estructurals, ni per dins ni per fora. Si comparem el plànol (cantonada Sud-est) amb la fotografia del costat o amb el meu plànol, veurem que realment hi ha la clàssica diferenciació entre l’àbsida i la nau. 
Aquests errors en els plànols -que tots cometem- els vaig explicar fa temps en un altre treball (seguir enllaç per saber-ne més)


El problema ve que a l’interior d’aquesta cantonada, no hi ha diferenciació d’elements quan ho veiem en secció horitzontal, només una petita reducció d’uns vuit centímetres ens marquen l’inici de l’àbsida, però en alçada es veuen perfectament els tres elements: la volta de la nau, l’arc triomfal i l’àbsida. (veure fotografia superior) 

Sense una bona exploració, puc pensar que varen engruixir tot el mur del costat Sud quan varen fer l’ampliació de l’edifici i en aquell moment es varen perdre aquestes línies tan característiques del romànic. Si l’edifici tingues una línia d’impostes sortiríem de dubtes ja que les veuríem al cost Nord però no al costat Sud. 
Un bon detall que ens ha arribat es la mulassa que encara conserva la volta, ja que molts restauradors d’edificis romànics el primer que fan es fer-la caure per veure uns carreus de volta ben nets. 
Recordem que es la “mulassa”: Es el nom que rep l’encanyissat (canyes esclafades) que situaven damunt la cintra al construir la volta, al seu damunt hi escampaven el morter i després hi situaven el carreus; al treure la cintra i arrencar les canyes podien emblanquinar-ho tot i obtenir més llum a la nau. 
Veure la volta de la següent fotografia.

En el següent conjunt de plànols podem veure al costat Oest de la nau (costat de la porta), un camí estret que mena directament a la part superior i posterior de l’edifici per tal de poder fer el manteniment de les cobertes i poder solucionar un bon problema que deurien tenir ja que tota l’aigua i pedres que baixen per el costat Nord de la muntanya ataquen directament una de les parts més febles de l’edifici.

Un detall característic del romànic es el campanar de cadireta, en el plànol en alçat del plafó que estem comentant no hi surt, de fet l’edifici no en te. Però, si observem la volta al final de la nau encara veurem els dos forats per on baixaven les cordes, el que demostra es que el varen eliminar en alguna restauració. 
Totes dues teulades son fetes amb llosa de pedra aprofitada, hauria estat molt car pujar teules a un indret com aquest. De fet aquesta es una solució que es troba a diversos edificis situats en llocs complicats.
La terrassa tan gran que podem observar al davant de la façana considero que es va construir com un gran contenidor de deixalles per guardar les restes de l’edifici vell i tota la pedra que va sortir de l’ampliació del edifici per no tenir de baixar-ho de la muntanya.
Un altre detall curiós que no apareix en el plànol del plafó es el cor que en algun moment havia tingut l’església situat al fons de la nau i que es pot resseguir la seva forma per els forats que han quedat per les parets. 
El següent conjunt de plànols mostra l’edifici en un moment de la seva vida quotidiana amb tot el mobiliari i es el que s’ha intentat reproduir a la maqueta.








Santa Coloma de Queralt

Feia temps que tenia aquest lliurament mig acabat i pendent de publicar, ara m’he decidit a fer-ho. El treball intentarà acostar-nos a la idea inicial que l’arquitecte va tenir per bastir l’església de Santa Coloma de Queralt, però que per motius econòmics i d’interessos particulars no va arribar a reeixir.



El dibuix BaseColoma72 ens permet retrobar una base que ja coneixem i que sabem d'on be. Com sempre comencem amb un rectangle relacionat amb les dimensions del temple de Salomó que doblem en els dos sentits, es a dir el fem quatre vegades més gran. Veiem com el punt d'Or ens indica on hem de construir l’altar major, també hi podem reconèixer les tres figures bàsiques (Cercle, Rectangle i Quadrat) que ens han de permetre poder dibuixar i calcular tot l’edifici. La figura "Rectangle" sabem que es la més complexa de calcular i depèn exclusivament de la idea que tingues l’arquitecte en aquell moment en funció de les necessitats eclesiàstiques o pressupostàries. L’amplada mes coherent per aquesta església son 14 VA.
Si comparem el dibuix BaseSeu04 (Seu de Manresa) amb el BaseColoma72 tenint en compte que la Seu te la nau més ampla que mai s'ha construït aguantada amb boterells (no te res a veure amb la nau de Girona que es més moderna i està suportada per contraforts) i santa Coloma una de les més estretes, podem observar que tenim exactament les mateixes figures: cercle, quadrat i estrella de vuit beatituds. La diferencia la trobem únicament en el radi absidal (dibuixat en color verd) totes les operacions de càlcul per l'amplada de la nau, capelles absidals, contraforts, etc. surten d'aquest cercle.
Hem anant avançant i en el dibuix BaseColoma73 ja hi veiem dibuixada l’estructura absidal, la llargada i amplada de la nau i la distribució dels trams de la nau, en aquest cas s'han dibuixat tres trams de volta que equivalen al que podem veure, però això no vol dir que l'arquitecte no tingues una altra idea per aquella església.









S'ha escrit molt sobre la forma dels finestrals i la seva traceria cega, també de la cornisa superior.
El dibuix BaseColoma74 ens mostra l'edifici en el seu estat actual fruit de les pressions que nobles o clergues adinerats, varen exercir sobre els diferents arquitectes que varen construir l'edifici.

Sempre fidels al rectangle blau cel inicial, veiem com poc a poc anem arribant a veure la planta de l’església tal com possiblement la hauria dissenyada l’arquitecte, hem de recordar que tots aquests dibuixos es basen en el que s’ha denominat en més d’una ocasió com "Arquitectura Ficció" no podem considerar que el plànols presentats es corresponguin amb el que es pot veure físicament ni es poden utilitzar com plànols reals de l’edifici. 
Finalment a BaseColoma75 podem veure l'edifici projectat si interessos econòmics i partidistes no haguessin influït amb el seu diner sobre la direcció de l'obra. En cap moment hem sortit del rectangle blau cel i podem observar que un cop dibuixada la façana principal l’edifici ens ocupa la totalitat del rectangle inicial. Possiblement estem molt a prop del projecte inicial de Santa Coloma. Cada tram -que coincideixen amb l'edifici que podem veure- està perfectament contrarestat, la façana principal està dimensionada amb uns contraforts a les embocadures de les portes i possiblement hi haurien unes torres paral·leles que amb el seu pes, ens han d’aguantar amb seguretat tant l’empenta longitudinal com les que venen dels nervis de la nau central. Com a curiositat, podem observar els pasos entre capelles que també ho te la basílica de Montserrat.