Sant Pere de Madrona (Solsonès)

Segons Viquipèdia ”...Sant Pere de Madrona és una església romànica situada al terme de Madrona, al Solsonès. El conjunt de les restes del castell i l'església romànica s'alcen dalt d'una roca que cau amb fort pendent cap al fons de les dues valls que conflueixen cap a ponent.
A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l’àbsida cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva. No va ser possible, però, continuar tot el temple en la mateixa direcció. Malgrat que es va tallar la roca de la banda nord i es va aixecar el mur septentrional de l'església damunt d'ella, la nau va haver de prendre una marcada direcció cap a l'oest-nord-oest condicionada pel balç rocallós del vessant sud. Tot i això, va caldre construir en aquest costat un mur de contenció en fort talús. (fotografia lateral)
El canvi de direcció està reforçat per un engruiximent del mur de la banda sud. En aquesta paret hi havia dues finestres. La que encara es conserva es troba centrada entre l'arc preabsidal i l'arc toral a l'alçada de l'entrada de la cripta. És d'una sola esqueixada, de secció rectangular i el sòl formant doble vessant (esquena d'ase).
La part baixa del mur de la banda nord està formada per la roca, així com la part adjacent de la façana principal.
De la part superior d'aquesta façana nord arranca un campanar de cadireta de considerables dimensions amb dos ulls d'arc de mig punt adovellats i sense campanes. (que no ha estat representat a la maqueta)

La porta d'accés a l'església s'obre a la façana principal però està descentrada cap a la banda sud a causa d'una voluminosa roca que sobresurt a la banda exterior. Es d'arc de mig punt adovellat i més baix a l'exterior que a l'interior (per facilitar el tancament de les dues portes, foto lateral).
Centrat sobre l’eix de la façana principal, hi ha una finestra geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a l'interior amb una columna que fa de mainell que suporta un capitell que rep dos arquets de mig punt monolítics.
L’àbsida s'assenta damunt d'un podi de més de 3 metres d'alçada fet amb carreus en filades i que a la part on no hi ha roca (banda sud), és reforçat per una graonada feta també amb carreus. La decoració exterior consisteix en 8 columnes. A la part superior, entre columna i columna hi ha dos arcs cecs damunt els quals hi ha una cornisa formada per dos tors separats per una escòcia.
A l'interior el presbiteri està a un nivell força superior que el terra de la resta de la nau dons a sota hi ha una cripta. L’àbsida té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat (que degut a l'alçada del presbiteri et permet veure l'exterior)”

Aquesta variació a l'eix de la nau fa que l'edifici s'articuli en tres segments molt ben diferenciats: l'àbsida, un fals transsepte i la nau. El fals transsepte te dos arcs de mig punt. l'un el connecta amb l'àbsida i el segon amb la nau.

La fotografia en mostra l'habitatge del sacerdot; al costat de llevant (esquerra de la fotografia) hi veiem una petita obertura per on entrava la llum, sota hi ha una credença i al costat una petita fornícula per alguna imatge, la porta queda al nivell del presbiteri, al costat un armari i a continuació una segona porta (que no surt a la imatge) que donava a un balcó damunt la nau.
La Cripta original era de tres naus (amb volta de canó, columnes i capitells com ara Olius) però hi varen afegir un regruix  als murs laterals de l'àbsida per repartir millor les tres tramades que els hi va reduir l'espai de la cripta. En quan a profunditat, ocupava tot l'àmbit de l'àbsida i del fals transsepte.



La primera cripta
Més tard es va eliminar aquesta cripta i es va construir una de nova amb volta plana, bastint-hi on comença l’arc absidal, un mur amb porta que faria segurament de sagristia, també es va tenir de canviar la distribució d’escales per pujar al presbiteri i baixar a la cripta. Per això ha calgut construir dos paviments complerts amb les seves corresponents escalinates i les dues criptes diferents.


















La segona cripta.
Hi veiem les dues escales laterals per pujar al presbiteri i una altre de més ample per baixar a la cripta, darrera el mur hi podem veure una part de la primitiva cripta, aquest espai estava tancat amb una porta.

La fotografia ens permet veure com varen eliminar tot el referent a la primera cripta: volta, capitells i columnes, però ens permet determinar exactament el diàmetre que tenien les voltes de la primera cripta, que es corresponen exactament amb la clàssica mesura de 1 VA. (veure següent enllaç) També hi veiem el lliurament de la volta plana de la segona cripta i les portes de l'habitatge del sacerdot.

Interior de la segona cripta o sagristia amb les voltes d’aresta

Segona cripta: podem observar la volta plana, el mur a llevant i la porta d’accés a la sagristia a la dreta.
Aquest edifici es del tipus denominat “romànic opulent” i construir la maqueta ha estat tot un repte, tant es així que degut a la seva complexitat he optat per posar-hi uns punts de llum i a més amb la col·laboració del meu bon amic Pere Roca s’ha pintat, per la qual cosa s’han tingut que retallar i enganxar més de 1.200 “teules” per obtenir l'aparença de teulada, l'acabat dona una gran categoria al treball tot i que aquest augment de valor ve per cert del treball de pintura.

Observis el grafit que hi ha en un carreu al centre esquerra de la foto.

Detall del podi i la graonada. Si s’observa amb detall en el centre de la fotografia hi ha un carreu amb una inscripció que ens deia que allà hi havia la “plasa d la...” i la seva esquerra un altre carreu amb una inscripció il·legible. 

L'estat actual de l'edifici ja ens explica que li va passar. Començant a llegir per l'esquerra hi veiem la volta de la nau, l'arc toral que articula el fals transsepte, el fals transsepte, l'arc triomfal i l'àbsida, finalment la volta del presbiteri amb la seva finestra i la cripta.

Perquè va caure un edifici com aquest? Problemes de manteniment a banda es fàcil d'entendre a partir del següent dibuix. Els principis de l'anàlisi límit, ens diuen que: 

• 1er. la pedra no te resistència a la tracció
• 2n. la resistència a la compressió es infinita
• 3er. no es pot produir un desplaçament d'una pedra damunt d'una altre

Sense entrar a valorar aquests punts ens hem de fixar en el segon on diu que "la resistència a la compressió es infinita", el que vol dir que la pedra es incompressible. Si observem el dibuix superior podem observar en el costat Nord, (dreta de la imatge) la potencia de muntanya i en front (esquerra, costat Sud) el talús construït per reforçar la nau en aquell costat, però que no arriba ni al nivell de la porta (dibuixada en vermell). L'arc blau en realitat no existeix, seria un dels dos arcs torals que mai hi varen construir.

Maig, 2018

Maqueta de Santa Maria de l'Estany

Es un edifici romànic que sempre s’ha considerat germà de l’església de Santa Maria de Manresa (la Seu), aquesta església fou consagrada l’any 1.133. Si be a Manresa l’edifici estava condicionat per l’aprofitament d‘elements preexistents, a l’Estany no es donava aquesta situació i això donava un marge de maniobra millor a l’arquitecte. Es coneix l’existència d’un temple anterior a l’any 1.000 per aquells indrets, però no exactament en aquest indret. L’edifici es de planta de creu llatina d'una sola nau amb transsepte i capçalera triabsidal. En el bell mig del transsepte s’aixeca un cimbori amb una curiosa cúpula semiesfèrica sostinguda per trompes que es el que dona valor a l’edifici; l’arquitecte hauria pogut fer una cúpula semiesfèrica sobre base quadrada com tenen a molts edificis de l’època, però això qualsevol picapedrer era capaç de fer-la. 

La seva construcció es pot explicar d’una manera molt senzilla: Es munta una plataforma a l’alçada on li correspon la base de la cúpula (per damunt de la línia d’impostes), en el centre hi clavem un clau i d’allà surt una corda tan llarga com el radi de la cúpula, movem la corda en totes direccions per damunt la plataforma i només ens tenim de preocupar que tots els carreus de la volta toquin la corda, ja està.

Detall de la construcció de les trompes i la línia d'impostes.

Detall del cimbori i vista de la cúpula, podem observar el buidat de l'interior per evitar pes innecessari i com s'ha aprofitat el gruix del mur per encabir-hi l'escala.

Detall de l'escala per accedir al campanar (cal travessar tota la teulada del claustre i de la nau per damunt les teules, curiosa manera de no fer-hi manteniment)

Dels elements que ens han arribat, son de destacar l’antiga sala capitular (construcció molt interessant);la Mare de Deu gòtica de l’altar major; la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor ubicades al presbiteri, deixant de banda el claustre que no el valorarem i que es prou conegut. 

Menció especial mereix el museu lapidari, molt millor que el de Manresa tant en estructura com en contingut. A l’Estany el netegen cada dia, a Manresa poden passar mesos sense netejar-lo. En unes postades del magatzem del Museu Comarcal de Manresa reposen moltes peces que haurien d’estar a la Seu, entre d’altres hi ha diversos sepulcres romans dels primers segles del cristianisme (tombes d’inhumació fetes amb tegulae). Es cert que hi ha persones que voldrien portar-ho tot a la Seu però no tenen el poder per fer-ho i qui te el poder no en te les ganes.

Detall de la nau, podem apreciar l'austeritat de les línies i els arcs torals que aguanten la volta.

Detall de la cúpula, les trompes i la línia d'impostes.

Sala Capitular

Detall del Claustre amb la curiosa coberta feta de formigó que molta gent considera improcedent per un ambient com aquest.

El que te de curiós l’edifici son els problemes històrics en que s’ha vist envoltat, ja a l’any 1.395 una revolta popular va atacar el monestir; a l’any 1.448 un terratrèmol va fer caure la torre del campanar damunt les voltes que també caigueren, el campanar es va reconstruir de nou en època renaixentista però reduint-li el gruix dels murs i a la nau hi muntaren uns arcs diafragmàtics per aguantar la teulada, més tard a la segona meitat del segle XVII, ho varen cobrir amb arcs ogivals fets de rajola; el 1.835 amb l’amortització de Mendizabal l’edifici va tornar a patir les conseqüències i es va recuperar a l’any 1.896; a meitat del segle passat l’arquitecte Jeroni Martorell va emprendre la primera restauració integral de l’edifici i anys més en Camil Pallas, va construir les dues absidioles del transsepte a imatge de la central reduint-li l’escala i també totes les voltes, tant de la nau com del transsepte amb carreus de pedra i finalment va restaurar la torre campanar. 

Tota l’escultura que trobem als tres absis es moderna i fins hi tot una motllura que els circumval·la es de factura castellana.

Estructura d'arcs diafragmàtics.

Coberta amb arcs diafragmàtics de sant Francesc de Montblanc.

Degut a totes aquestes circumstancies, ha fet que estes mesos dubtant si d’aquest edifici en feia una maqueta o no s’ho valia, en el fons jo mateix no sabia ni que estava construint, només la cúpula em donava motius per continuar.

A les dues següents lamines hi podríem jugar a trobar diferencies, la primera imatge correspon a principis del segle XX (any 1.905) i la segona correspon a l’actualitat.




- En primer lloc crida l’atenció els potents contraforts que trobem a ambdues lamines i que no he sabut determinar en quin moment històric es construeixen, tot hi que diuen que son originals.
- A la façana principal no hi ha cap element que ens faci pensar que es original, des del rosetó fins la forma de la porta i les dimensions de les dovelles, no hi ha res de romànic, fins hi tot la ubicació, al final de la nau es dubtosa, cal situar-ho després del segle XV.
- El paviment, plaça i carrer han canviat i en la actualitat ha estat tot sobrealçat, el que ha fet que es tingues de construir una escala per baixar a l’església reduint les dimensions en altura de la porta.
- Podem observar un campanar de cadireta a la primera lamina.
- L’alçada de la nau ha variat, al instal·lar uns arcs diafragmàtics i alçar la teulada varen tenir d’elevar els murs laterals, al construir la nova volta de canó varen tornar a reduir l’alçada dels murs laterals.
- Adossat al cimbori hi trobem un campanar de cadireta que només està construït per el costat Nord i gairebé tapa l’escala de pujar a les campanes, tampoc te cap obertura per les campanes. La seva funció es de mal interpretar. No es pot creure que volguessin desmuntar el cimbori per fer aquest campanar, be devien saber que just al darrera hi ha la cúpula.
- El pis superior del cimbori, te poca historia, es senzillament renaixentista i es conserva a les dues imatges.
- La part baixa del cimbori, que comparteix dimensions amb la nau, podem observar que te una teulada a dues aigües (imatge superior).
- Just a continuació comença el cimbori romànic, te poca alçada amb la seva pròpia coberta plana de teules afegida més tard (imatge superior).
- En la restauració converteixen aquesta peça quadrangular en octogonal, amb això es evident que redueixen pes a les quatre cantonades, però eleven els murs laterals fins amagar el naixement de les restes del cimbori romànic amb lo que tornen a portar molt pes damunt dels arcs i ho acaben tot amb una única teulada plana que fa de divisió entre els dos pisos.

La següent làmina correspon a un tall de l’edifici actual.

Construcció de la cintra de la cúpula i vista de l’interior un cop acabada. 

Comencem amb un paral·lelepípede o cub (figura 1) i continuem treballant-lo (figures 2 i 3), a la figura (4) podem apreciar el peralt a la base de la cúpula. Els paletes anirien disposant carreus a tocar la cintra (figura 5) i al final quan la desmuntessin quedaria com ho veiem a la figura (6).

Diverses vistes de la maqueta un cop acabada.

Octubre 2.017

Maqueta de Santa Maria de Viladelleva

Santa Maria de Viladelleva

Es una petita església romànica situada al terme municipal de Callús (Barcelona). A diferencia dels demés edificis que he presentat en maqueta, aquest es el primer que ens ha arribat sencer i operatiu, es a dir que qualsevol persona hi pot anar a veure’l. 

L’he escollit perquè te unes característiques que el fan interessant. 
L’església es profanada durant la guerra civil espanyola i es restaura de nou a la dècada dels 60; després, els Amics del Romànic del Bages, hi varen fer una exploració a l’àbsida, dons la forma rectangular que te i la semblança amb altres àbsides del mateix estil que hi ha per aquells indrets com ara: Sant Pere del Puig (Súria) o Sant Vicenç de Ladernet (Balsareny) feien creure que es podria tractar també d’un edifici preromànic. El resultat aportat indicava més aviat el contrari, sembla ser que d’inici ja era una església romànica i que tenia una clàssica àbsida semicircular amb volta de ¼ d’esfera, per algun motiu, esfondrament o iniciativa del rector, varen canviar l’àbsida per la forma rectangular que ens ha arribat, possiblement els sacerdots es sentien més còmodes oficiant en una àbsida gran. 
Però cal recordar que les dues àbsides de referència estan fortament inclinades cap a un costat, ja que pretenien recordar el cap tombat a un costat de Jesús mort a la creu, quan aquesta està perfectament en línia amb la nau. 
De totes maneres no es descarta un origen preromànic, malgrat que no es coneixen referències històriques o arquitectòniques que ho avalin.

Un altre punt d’interès es la torre campanar, normalment aquests edificis petits acostumen a tenir un campanar de cadireta (espadaña en castellà), però aquest te una torre damunt la façana principal que es recolza a la volta. Inicialment considerava que la volta no cobria tota la nau, que hi ha havia un espai vuit sota la torre campanar i que haurien reforçat aquell indret amb algun tipus d’arc, que tot plegat els hi hauria servit per el manteniment de la volta o per pujar les campanes. Res d’això, no hi ha arc de reforç i la volta cobreix tota la nau. No es d’estranyar que amb aquest pes extra damunt la volta, hagin hagut de lligar la nau amb uns tirants de ferro collats a l’exterior per tal de mantenir la nau dempeus.

Finalment tenim l’atri. Per accedir a l’església cal baixar uns graons, l’edifici es més baix que la cota del carrer. Hi ha una bancada a tot el perímetre, llevat el costat de la façana i tot plegat està cobert amb una encavallada de fusta (armadura en castellà) a dues aigües. L’atri, nàrtex o pòrtic tenien una funció religiosa però també en tenia una altre de civil o comunal. En acabar els oficis, es podia reunir la parròquia, (la gent que vivia per aquells indrets) per tractar temes d’interès general per ordre de l’autoritat competent alcalde, veguer, etc.

Degut a que l’edifici ens ha arribat tal com hauria estat en el moment de major plenitud, el treball consisteix a determinar com era abans i perquè ara es així.

Ens podríem trobar davant d’una petita església preromànica rural construïda en una època en que se’n bastien milers. Possiblement ni tan sols va arribar a esser mai parròquia, però el cert, es que no s’ha trobat documentació ni restes arquitectòniques, que demostri que en aquell indret hi hagués mai una església preromànica.

(Es pot comparar amb el santuari de Massarrúbies; Terrassola, Lladurs, El Solsonès)

Les maquetes que reflecteixen l’etapa preromànica que s’han presentat fins ara, tenen en comú que ens han arribat en ruïnes i s’ha pretès veure com eren en el moment de major plenitud; però totes havien evolucionat de la coberta de fusta a la volta de pedra i han acabat esfondrades. La maqueta que es presenta ara, ja neix romànica i amb volta de pedra, tot i així s’esfondra. 

Que tenia en comú amb les preromàniques perquè acabi igual?

Primera etapa:

En origen tindríem una esglesiola de murs suficients per aguantar una volta de pedra i una àbsida semi circular coberta amb volta de pedra i de ¼ d’esfera. Una porta amb arc de mig punt feta amb dovelles, centrada a la façana de ponent i possiblement un campanar de cadireta, però no l’atri.

Ens ha arribat (vist per l’interior) una segona porta que no es manifesta a l’exterior i que està fora de lloc; es una porta situada al costat Nord i a tocar el santuari, nomes tindria sentit si servis per accedir al fossar (cementiri, sagrera, etc.) 

Una de les principals característiques de les esglésies preromàniques amb coberta de fusta, es ubicar la porta al costat Sud, ho trobem en els grans exemplar com ara Sant Vicenç d’Obiols i en els petits models que hem descrit en anteriors lliuraments. No era cap problema. Una coberta de fusta, no pesa molt i el fet de perforar el mur amb una porta no creava problemes. Però, Que passa quan damunt d’una porta i situem una pesada volta de pedra romànica? Senzillament que cau tot.

Les voltes gòtiques descarreguen el seu pes per les arestes, sota la volta hi pot haver un gran finestral o una porta immensa i no passa res. Les voltes romàniques per dir-ho gràficament, cada centímetre de mur aguanta el seu centímetre de volta; per això si a sota no hi ha mur, la volta cau. 
 
Els plànols superiors ens mostren un exemple de volta romànica i de volta gòtica. A la romànica podem observar que:

• el pes de la volta es distribueix de manera lineal damunt del mur, 
• el pes tendeix a obrir els murs cap a fora i
• finalment la volta s’aplana. 

En canvi la volta gòtica no te cap d’aquests problemes. Be, les columnes es poden torçar si no estan prou carregades de pes per la part superior, però això es una altra historia.

Porta i detall de les rajoles de l’atri, les marques les feien amb el dits quan el fang encara era tendre.
Les portes en edificis romànics les situaven normalment a la façana de ponent. Depenent del pressupost podien esser més o menys riques com ara: Agramunt, Sant Pau del Camp o Ripoll. No vol dir, que un edifici alt com ara "L’Estany" o Cardona puguin tenir portes laterals, però en aquest casos hi ha una gran distancia entre la volta i la porta, no nomes un parell de filades de carreus com tenia Viladelleva i possiblement totes les demes preromàniques que varen col·lapsar.

Segona etapa:

En un moment no prou ben determinat per la historia, la porta del fossar i el tram de mur adjacent, no poden aguantar el pes de la volta i s’esfondra tot. Refan l’edifici i consideren que la porta que duia al fossar es prescindible i la converteixen en una fornícula que els hi serveix per instal·lar-hi una petita capella. Substitueixen l’àbsida semicircular per una de rectangular, ennobleixen el santuari amb una graonada, substitueixen el campanar de cadireta per la torre que ens ha arribat i construeixen l’atri.

La façana Nord (foto esquerra) ens mostra la reconstrucció del mur a partir del col·lapse, si comparem l’extrem dret de la fotografia amb el costat Sud (foto dreta) apreciarem com l’únic adorno que tenia l’edifici (una fila de carreus quadrats en mig d’uns carreus allargassats) s’ha perdut.

El gran finestral de l’àbsida denota una època constructiva que ens demostra que els constructors ja havien vist finestrals gòtics, no es precisament romànic.

La maqueta ens permet veure diverses vistes tant de l’interior com de l’exterior, podem observar el mur Sud (àbsida a la dreta) i comparar-lo amb el mur Nord (àbsida a l’esquerra) per entendre l’abast del col·lapse del mur i la fornícula al costat de l’àbsida (antic pas a la sagrera). Podem veure la volta principal coberta de terra per facilitar l’aïllament tèrmic i protegir-la de la humitat o la construcció de l’atri amb les escales d’accés.

Amb la vista posada a les noves maquetes, s’ha fet una prova de com podrien quedar amb un toc de pintura, per això ha calgut fet totes les teulades noves imitant teules, s’han col·locat mes de 1.000 peces per obtenir un efecte digne. Espero que la solució agradi, tenia diferents lectors que en alguna ocasió m’ho havien demanat.

actualització Maig 2018