Santa Magdalena o del Puiggros (Castelladral)

Avui es presenta la maqueta d’una curiosa església romànica que podem localitzar al bell mig de la fotografia superior, una petita illa verda en mig de camps de cereals i boscos, sense camins, ni cases a prop; enrunada com tantes d’altres, ens podríem preguntar que te de particular.
Es un edifici romànic rural del segle XII que conserva la motllura o cornisa original al llarg del perímetre de la nau.
Imatge de l'església tal com podia ser al final de la seva vida
L'edifici romànic tal com podria haver estat concebut en origen.
En algun moment determinat de la seva historia, un rector va veure un edifici gòtic com ara la Seu de Manresa i li va semblar una bona idea convertir la petita església en un solemne edifici gòtic. Sense gaires manies, va enderrocar la teulada, la volta, la semi esfera de la volta de l’àbsida i l’arc triomfal. Va deixar l'edifici més o menys com es pot veure en els següents dibuixos.
S'han marcat en color vermell els plans on va començar la transformació de romànic a gòtic.
Es cert que hi ha esglésies que han estat transformades parcialment degut a que pot haver caigut la volta i com s’ha comentat en alguna ocasió un volta gòtica no exerceix tanta pressió als murs com la volta romànica, es una transformació coherent; també hi ha qui ha canviat l’àbsida per fer-la més gran i ha acabat ogival.
Un canvi tan radical en un edifici com aquest costa de trobar, curiosament a diversos llibres consultats que parlen del romànic de la zona no hi han sabut veure aquesta transformació, fins hi tot he parlat amb un dels seus autors que m’ha reconegut després de veure les fotografies que no ho havia sabut apreciar en aquell moment.


L'edifici romànic un cop transformat a gòtic.
Degut a la falta d'exploració de l'edifici i el seu nivell d'enrunament fa difícil saber si varen mantenir la porta en el lloc original o la varen portar al final de la nau per obtenir una millor perspectiva del petit edifici gòtic. En aquest cas s'ha optat per traslladar-la al final de la nau.
Determinar on era la imposta romànica per determinar l'altura original de l'edifici no era fàcil a l'estar tot arrebossat i emblanquinat, però hi ha una formula que ens ve d'aquella època que diu: dibuixem un quadrat que tingui per costat o base l'amplada de la nau, a la part superior hi dibuixem un semicercle amb diàmetre igual a la base. No es una ciència exacta però funciona relativament be i et determina l'altura de l'edifici.
Els dos dibuixos no son a la mateixa escala. A l'esquerra hi ha l'esquema de Castelladral i a la dreta l'esquema de l'Estany. A Castelladral en color vermell veiem la part romànica i amb blau la gòtica, les interseccions d'un estil a l'altra les trobem a les diagonals que surten del centre de la circumferència i era l’únic punt de referència per determinar l'altura de l'edifici ja que la línia horitzontal que ens marca, s'aprecia perfectament entre les restes de la nau. A l'Estany, (seguiu enllaç per saber-ne més) en color blau hi veiem l’aplicació d'aquesta teoria i s'aprecia perfectament que no la varen seguir escrupolosament ja que varen fer l’edifici uns 70 centímetres mes alt del que li correspondria (línia vermella), es una manera de donar més valor a l'edifici.

Es curiosa l'elevació de la coberta degut a l'aprofitament de les cornises romàniques, però es més econòmic pujar el carener que elevar tota la llargada de la nau per ambdós costats, podem observar el detall de la fornícula i credença que podem veure a tocar l'àbsida i a la fotografia superior.
 Podem apreciar els diferents nivells que van des de l'àbsida fins el carener de la volta
Imatge lateral de l'edifici, l'emblanquinament aplicat va fer perdre les referències de l'alçada de la nau i de la imposta.


















A les diferents vistes de la maqueta podem observar la porta gòtica, la coberta sobre elevada, la volta gòtica i l’emblanquinament total de l'edifici.


Sant Pere de Madrona (Solsonès)


Segons Viquipèdia ”...Sant Pere de Madrona és una església romànica situada al terme de Madrona, al Solsonès. El conjunt de les restes del castell i l'església romànica s'alcen dalt d'una roca que cau amb fort pendent cap al fons de les dues valls que conflueixen cap a ponent.
A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l’àbsida cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva. No va ser possible, però, continuar tot el temple en la mateixa direcció. Malgrat que es va tallar la roca de la banda nord i es va aixecar el mur septentrional de l'església damunt d'ella, la nau va haver de prendre una marcada direcció cap a l'oest-nord-oest condicionada pel balç rocallós del vessant sud. Tot i això, va caldre construir en aquest costat un mur de contenció en fort talús. (fotografia lateral)
El canvi de direcció està reforçat per un engruiximent del mur de la banda sud. En aquesta paret hi havia dues finestres. La que encara es conserva es troba centrada entre l'arc preabsidal i l'arc toral a l'alçada de l'entrada de la cripta. És d'una sola esqueixada, de secció rectangular i el sòl formant doble vessant (esquena d'ase).
La part baixa del mur de la banda nord està formada per la roca, així com la part adjacent de la façana principal.
De la part superior d'aquesta façana nord arranca un campanar de cadireta de considerables dimensions amb dos ulls d'arc de mig punt adovellats i sense campanes. (que no ha estat representat a la maqueta)
La porta d'accés a l'església s'obre a la façana principal però està descentrada cap a la banda sud a causa d'una voluminosa roca que sobresurt a la banda exterior. Es d'arc de mig punt adovellat i més baix a l'exterior que a l'interior (per facilitar el tancament de les dues portes, foto lateral).
Centrat sobre l’eix de la façana principal, hi ha una finestra geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a l'interior amb una columna que fa de mainell que suporta un capitell que rep dos arquets de mig punt monolítics.
L’àbsida s'assenta damunt d'un podi de més de 3 metres d'alçada fet amb carreus en filades i que a la part on no hi ha roca (banda sud), és reforçat per una graonada feta també amb carreus. La decoració exterior consisteix en 8 columnes. A la part superior, entre columna i columna hi ha dos arcs cecs damunt els quals hi ha una cornisa formada per dos tors separats per una escòcia.
A l'interior el presbiteri està a un nivell força superior que el terra de la resta de la nau dons a sota hi ha una cripta. L’àbsida té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat (que degut a l'alçada del presbiteri et permet veure l'exterior)

Aquesta variació a l'eix de la nau fa que l'edifici s'articuli en tres segments molt ben diferenciats: l'àbsida, un fals transsepte i la nau. El fals transsepte te dos arcs de mig punt. l'un el connecta amb l'àbsida i el segon amb la nau.
La fotografia ens mostra l'habitatge del sacerdot; al costat de llevant (esquerra de la fotografia) hi veiem una petita obertura per on entrava la llum, sota hi ha una credença i al costat una petita fornícula per alguna imatge, la porta queda al nivell del presbiteri, al costat un armari i a continuació una segona porta (que no surt a la imatge) que donava a un balcó damunt la nau.
La Cripta original era de tres naus (amb volta de canó, columnes i capitells com ara Olius) però hi varen afegir un regruix  als murs laterals de l'àbsida per repartir millor les tres tramades que els hi va reduir l'espai de la cripta. En quan a profunditat, ocupava tot l'àmbit de l'àbsida i del fals transsepte.



La primera cripta
Més tard es va eliminar aquesta cripta i es va construir una de nova amb volta plana, bastint-hi on comença l’arc absidal, un mur amb porta que faria segurament de sagristia, també es va tenir de canviar la distribució d’escales per pujar al presbiteri i baixar a la cripta. Per això ha calgut construir dos paviments complerts amb les seves corresponents escalinates i les dues criptes diferents.


















La segona cripta.
Hi veiem les dues escales laterals per pujar al presbiteri i una altre de més ample per baixar a la cripta, darrera el mur hi podem veure una part de la primitiva cripta, aquest espai estava tancat amb una porta.
La fotografia ens permet veure com varen eliminar tot el referent a la primera cripta: volta, capitells i columnes, però ens permet determinar exactament el diàmetre que tenien les voltes de la primera cripta, que es corresponen exactament amb la clàssica mesura de 1 VA. (veure següent enllaç) També hi veiem el lliurament de la volta plana de la segona cripta i les portes de l'habitatge del sacerdot.
Interior de la segona cripta o sagristia amb les voltes d’aresta
Segona cripta: podem observar la volta plana, el mur a llevant i la porta d’accés a la sagristia a la dreta.
Aquest edifici es del tipus denominat “romànic opulent” i construir la maqueta ha estat tot un repte, tant es així que degut a la seva complexitat he optat per posar-hi uns punts de llum i a més amb la col·laboració del meu bon amic Pere Roca s’ha pintat, per la qual cosa s’han tingut que retallar i enganxar més de 1.200 “teules” per obtenir l'aparença de teulada, l'acabat dona una gran categoria al treball tot i que aquest augment de valor ve per cert del treball de pintura.

Observis el grafit que hi ha en un carreu al centre esquerra de la foto.


Detall del podi i la graonada. Si s’observa amb detall en el centre de la fotografia hi ha un carreu amb una inscripció que ens deia que allà hi havia la “plasa d la...” i la seva esquerra un altre carreu amb una inscripció il·legible. 


L'estat actual de l'edifici ja ens explica que li va passar. Començant a llegir per l'esquerra hi veiem la volta de la nau, l'arc toral que articula el fals transsepte, el fals transsepte, l'arc triomfal i l'àbsida, finalment la volta del presbiteri amb la seva finestra i la cripta.
Perquè va caure un edifici com aquest? Problemes de manteniment a banda es fàcil d'entendre a partir del següent dibuix. Els principis de l'anàlisi límit, ens diuen que: 
  • 1er. la pedra no te resistència a la tracció
  • 2n. la resistència a la compressió es infinita
  • 3er. no es pot produir un desplaçament d'una pedra damunt d'una altre
Sense entrar a valorar aquests punts ens hem de fixar en el segon on diu que "la resistència a la compressió es infinita", el que vol dir que la pedra es incompressible. Si observem el dibuix superior podem observar en el costat Nord, (dreta de la imatge) la potencia de muntanya i en front (esquerra, costat Sud) el talús construït per reforçar la nau en aquell costat, però que no arriba ni al nivell de la porta (dibuixada en vermell). L'arc blau en realitat no existeix, seria un dels dos arcs torals que mai hi varen construir.


Maig, 2018


Santa Maria de l'Estany

Es un edifici romànic que sempre s’ha considerat germà de l’església de Santa Maria de Manresa (la Seu), aquesta església fou consagrada l’any 1.133. Si be a Manresa l’edifici estava condicionat per l’aprofitament d‘elements preexistents, a l’Estany no es donava aquesta situació i això donava un marge de maniobra millor a l’arquitecte. Es coneix l’existència d’un temple anterior a l’any 1.000 per aquells indrets, però no exactament en aquest indret. L’edifici es de planta de creu llatina d'una sola nau amb transsepte i capçalera triabsidal. En el bell mig del transsepte s’aixeca un cimbori amb una curiosa cúpula semiesfèrica sostinguda per trompes que es el que dona valor a l’edifici; l’arquitecte hauria pogut fer una cúpula semiesfèrica sobre base quadrada com tenen a molts edificis de l’època, però això qualsevol picapedrer era capaç de fer-la. 
La seva construcció es pot explicar d’una manera molt senzilla: Es munta una plataforma a l’alçada on li correspon la base de la cúpula (per damunt de la línia d’impostes), en el centre hi clavem un clau i d’allà surt una corda tan llarga com el radi de la cúpula, movem la corda en totes direccions per damunt la plataforma i només ens tenim de preocupar que tots els carreus de la volta toquin la corda, ja està.
Detall de la construcció de les trompes i la línia d'impostes.


Detall del cimbori i vista de la cúpula, podem observar el buidat de l'interior per evitar pes innecessari i com s'ha aprofitat el gruix del mur per encabir-hi l'escala.


Detall de l'escala per accedir al campanar (cal travessar tota la teulada del claustre i de la nau per damunt les teules, curiosa manera de no fer-hi manteniment)

Dels elements que ens han arribat, son de destacar l’antiga sala capitular (construcció molt interessant);la Mare de Deu gòtica de l’altar major; la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor ubicades al presbiteri, deixant de banda el claustre que no el valorarem i que es prou conegut. 
Menció especial mereix el museu lapidari, molt millor que el de Manresa tant en estructura com en contingut. A l’Estany el netegen cada dia, a Manresa poden passar mesos sense netejar-lo. En unes postades del magatzem del Museu Comarcal de Manresa reposen moltes peces que haurien d’estar a la Seu, entre d’altres hi ha diversos sepulcres romans dels primers segles del cristianisme (tombes d’inhumació fetes amb tegulae). Es cert que hi ha persones que voldrien portar-ho tot a la Seu però no tenen el poder per fer-ho i qui te el poder no en te les ganes.
Detall de la nau, podem apreciar l'austeritat de les línies i els arcs torals que aguanten la volta.
Detall de la cúpula, les trompes i la línia d'impostes.
Sala Capitular
Detall del Claustre amb la curiosa coberta feta de formigó que molta gent considera improcedent per un ambient com aquest.
El que te de curiós l’edifici son els problemes històrics en que s’ha vist envoltat, ja a l’any 1.395 una revolta popular va atacar el monestir; a l’any 1.448 un terratrèmol va fer caure la torre del campanar damunt les voltes que també caigueren, el campanar es va reconstruir de nou en època renaixentista però reduint-li el gruix dels murs i a la nau hi muntaren uns arcs diafragmàtics per aguantar la teulada, més tard a la segona meitat del segle XVII, ho varen cobrir amb arcs ogivals fets de rajola; el 1.835 amb l’amortització de Mendizabal l’edifici va tornar a patir les conseqüències i es va recuperar a l’any 1.896; a meitat del segle passat l’arquitecte Jeroni Martorell va emprendre la primera restauració integral de l’edifici i anys més en Camil Pallas, va construir les dues absidioles del transsepte a imatge de la central reduint-li l’escala i també totes les voltes, tant de la nau com del transsepte amb carreus de pedra i finalment va restaurar la torre campanar. 
Tota l’escultura que trobem als tres absis es moderna i fins hi tot una motllura que els circumval·la es de factura castellana.
Estructura d'arcs diafragmàtics.
Coberta amb arcs diafragmàtics de sant Francesc de Montblanc.

Degut a totes aquestes circumstancies, ha fet que estes mesos dubtant si d’aquest edifici en feia una maqueta o no s’ho valia, en el fons jo mateix no sabia ni que estava construint, només la cúpula em donava motius per continuar.
A les dues següents lamines hi podríem jugar a trobar diferencies, la primera imatge correspon a principis del segle XX (any 1.905) i la segona correspon a l’actualitat.




- En primer lloc crida l’atenció els potents contraforts que trobem a ambdues lamines i que no he sabut determinar en quin moment històric es construeixen, tot hi que diuen que son originals.
- A la façana principal no hi ha cap element que ens faci pensar que es original, des del rosetó fins la forma de la porta i les dimensions de les dovelles, no hi ha res de romànic, fins hi tot la ubicació, al final de la nau es dubtosa, cal situar-ho després del segle XV.
- El paviment, plaça i carrer han canviat i en la actualitat ha estat tot sobrealçat, el que ha fet que es tingues de construir una escala per baixar a l’església reduint les dimensions en altura de la porta.
- Podem observar un campanar de cadireta a la primera lamina.
- L’alçada de la nau ha variat, al instal·lar uns arcs diafragmàtics i alçar la teulada varen tenir d’elevar els murs laterals, al construir la nova volta de canó varen tornar a reduir l’alçada dels murs laterals.
- Adossat al cimbori hi trobem un campanar de cadireta que només està construït per el costat Nord i gairebé tapa l’escala de pujar a les campanes, tampoc te cap obertura per les campanes. La seva funció es de mal interpretar. No es pot creure que volguessin desmuntar el cimbori per fer aquest campanar, be devien saber que just al darrera hi ha la cúpula.
- El pis superior del cimbori, te poca historia, es senzillament renaixentista i es conserva a les dues imatges.
- La part baixa del cimbori, que comparteix dimensions amb la nau, podem observar que te una teulada a dues aigües (imatge superior).
- Just a continuació comença el cimbori romànic, te poca alçada amb la seva pròpia coberta plana de teules afegida més tard (imatge superior).
- En la restauració converteixen aquesta peça quadrangular en octogonal, amb això es evident que redueixen pes a les quatre cantonades, però eleven els murs laterals fins amagar el naixement de les restes del cimbori romànic amb lo que tornen a portar molt pes damunt dels arcs i ho acaben tot amb una única teulada plana que fa de divisió entre els dos pisos.

La següent làmina correspon a un tall de l’edifici actual.

Construcció de la cintra de la cúpula i vista de l’interior un cop acabada. 
Comencem amb un paral·lelepípede o cub (figura 1) i continuem treballant-lo (figures 2 i 3), a la figura (4) podem apreciar el peralt a la base de la cúpula. Els paletes anirien disposant carreus a tocar la cintra (figura 5) i al final quan la desmuntessin quedaria com ho veiem a la figura (6).

Diverses vistes de la maqueta un cop acabada.

Octubre 2.017