Sant Gil de Solanelles

Abstract
The church of "Sant Gil de Solanelles" was a baroque building from the first half of the 18th century that was burned and destroyed during the Spanish Civil War in 1936 of the last century. A few years ago it was cleaned and its structures consolidated, but all the details that it had in its best times were lost, thanks to photos found before the consolidation, it has been intended to do a work that allows us to see what the building was like before the war.The present work is only informative and does not represent any architectural project 

Sometimes the translator may confuse the word "choir" with "heart"

Viquipèdia ens diu: «...Possiblement aquesta església ocupi el lloc de l'antiga parròquia de Sant Gil, documentada des del 1138 i que junt amb la torre de Solanelles es considerava del terme del castell de Puigdemàger i que consta renovada al segle xviii....»
Es l'església del nucli de Solanelles (Anoia). Es un edifici de planta rectangular amb tres capelles de diferents mides a cada costat i un presbiteri poligonal. Te una coberta a dues aigües i l’àbsida te la seva pròpia coberta a simple aigua mirant a llevant. Havia tingut un campanar de cadireta amb dos ulls. Les cantonades estan reforçades amb carreus més dimensionats que li donen una fesomia més de casa pairal que d’església. Una llinda a la porta ens indica l’any de la seva execució, 1732. A la façana, damunt la llinda hi ha una fornícula o petita capelleta on hi hauria la imatge del sant; més amunt hi trobem un finestral rectangular que fa les funcions de rosassa i a cada costat una petita obertura o espitllera que il·luminaven les galeries que hi havien sobre les capelles laterals.
La volta era per arestes amb llunetes i de rajola. De fet la definició de llunetes no es prou correcte ja que aquestes no aportaven llum des de l’exterior, però es una manera gràfica perquè s’entengui. A diferencia de la volta de canó que te un únic eix longitudinal i un diàmetre equivalent a l’amplada de la nau, la volta per arestes te dos eixos perpendiculars, el diàmetre major també es correspon amb l’amplada de la nau i el diàmetre menor està condicionat per la separació dels arcs torals; no te d’esser forçosament de mig punt, en moltes ocasions es el·líptic i es en els extrems d’aquesta segona volta on hi trobarem les llunetes.
Al costat Sud de l’àbsida hi varen annexar una petita sagristia amb una forma complicada ja que per el costat Nord ressegueix el perímetre exterior de l’àbsida i per el costat Sud s’adapta a les línies de la fabrica.
La façana principal es perllonga per el costat Nord (entenem per Nord el costat esquerra entrant a l’església) unificant-se amb un edifici quadrangular que segurament faria les funcions de rectoria i habitació del sacerdot; s’hauria construït tot plegat en una mateixa època. Un treball sobre Sant Gil de la Diputació de Barcelona «Mapes de Patrimoni Cultural» ens diu: «...aquest cos tenia unes escales d'obra que molt probablement donaven accés a la coberta...» com veurem en un altre punt, aquest servei des de l’edifici lateral no ho tinc massa clar.
Com es habitual en edificis barrocs, la imposta ve marcada per una cornisa decorativa i unes mènsules ubicades en diferents extrems de la nau i en els arcs torals.
Per el que fa a l’espadanya o campanar de cadireta, val a dir que no en queda el més mínim rastre, en la reforma que hi varen fer (veure foto superior), varen eliminar completament les poques restes que hi quedaven. Tot i que en el treball que hem comentat més amunt de la Diputació de Barcelona, ens diuen que: «... Actualment, aquests espadanya ha estat totalment reconstruïda...»


La primera fotografia s’ha obtingut del soci de Flickr nº 11299883 va esser feta anys abans de la neteja i consolidació; si la comparem amb la següent veiem que ens permet llegir perfectament com era el campanar de cadireta, que tenia un cor de fusta, les cornises i les mènsules, etc. a la foto actual no tenim la més mínima possibilitat de llegir absolutament res. S’ha consolidat l’edifici i no caurà, però no ens aporta res.
He pogut fer aquest treball gracies a algunes fotos que he trobat per Internet d’abans de la reforma. Es una llàstima que a l’hora de consolidar un edifici no es tinguin en compte aquests detalls.

Imatge de l'església segons la Intel·ligència Artificial (segur que en uns quants mesos ho farà millor)

La fotografia mostra part de l’àbsida, la porta que menava a la sagristia i un parell de capelles laterals del costat Sud.
La fotografia mostra part de l’escala que pujava al cor, era de tres trams en forma d’U. L’espai que hi ha sota l’escala sembla que podria ser el baptisteri i que possiblement estaria tancat amb una porta, però si ho hagués estat, seria el baptisteri ubicat en el lloc més irreverent que he vist mai.
La fotografia ens mostra on era ubicada l’escala d’accedir al cor. Però no ens diu a quina altura estava, on arribava, on era la cornisa, etc. Nomes podem apreciar que una capella era més estreta que l’altra.
La foto correspon a la rectoria/casa sacerdotal, però tampoc ens aporta absolutament res.

Aquesta fotografia feta amb un angle molt forçat correspon a la capella que hi ha entrant a ma esquerra, es on hi havia el cor. Hi podem veure dos detalls interessants:
  • Un «forat» al mig de la volta, des d’aquí mitjançant una escala es faria el manteniment de les cobertes, no des de l’edifici annex com proposaven. També hi ha la possibilitat que més tard s'habités un pas des del costat per no tenir de pujar per una escala de fusta massa vertical.
  • A traves del «forat» podem observar un pas que permetia la comunicació d’un extrem a l’altre de la nau per damunt de les capelles, es com si parléssim dels arcs boterells dels edificis gòtics.


Les fotografies del projecte mostren diferents vistes de l’interior del temple, podem observar com les "llunetes" estan tapiades ja que no podien aportar llum natural des de l’exterior; els detalls de la cornisa i les mènsules; la forma del presbiteri i el cor de fusta. Es podria afirmar que sota d’aquest cor hi havia hagut un cancell, l’estructura de fusta que aguantava el cancell servia de puntal al cor però no s'ha tingut en compte en aquest treball. 
Nota: Per la fusteria de l'edifici (portes, cor, etc.) s'ha utilitzat un model bàsic sense massa pretensions ja que es desconeix com era tot plegat.
(WordReference.com ens explica que es un cancell: «Espai tancat que comunica amb l'entrada d'un edifici i que serveix per evitar que l'aire o el fred de fora entrin directament a l'edifici quan s'obre la porta».)
Les seccions longitudinals ens permeten interpretar millor les parts que anem analitzant.
  • La imatge superior ens mostra d’esquerra a dreta: el mur de tancament amb la porta, la fornícula, el finestral i una part del campanar, a continuació hi ha el cor i l’escala de fusta que permetia el manteniment de cobertes; les llunetes i els eixos perpendiculars de la volta en forma el·líptica, podem observar que totes les llunetes tenen la mateixa altura encara que l'amplada de capella sigui diferent; al final amb un to més pàl·lid, el presbiteri amb una graonada. (Nota: Les llunetes son els arcs més grans i pintats d'un color gris clar; els semicercles que hi ha a sota i d'un color gris fosc acostumen a esser arcs de descarrega més o menys grans, poden estar tapiats, aportar llum a la nau o be anar pintats, en el treball sobre Sant Pere de Viladecavalls s'explica amb més detall. Els més puristes consideren que les llunetes s'apliquen a les voltes de canó (bàsicament voltes tipus romànic) costa d'explicar com incorpores una lluneta a aquest tipus d'arc; prefereixo explicar que es construeixen a partir de voltes per aresta i tothom ho entén, tot i que reconec que una volta és per aresta quan els dos arcs que hi participen tenen la mateixa altura)
  • La imatge inferior ens mostra també d’esquerra a dreta: la sagristia annexada i el presbiteri amb la graonada; al costat esquerra de la porta de la sagristia hi ha una petita postada incrustada en un espai buidat del mur; a l’altre extrem hi trobem l’escala que pujava al cor.
Aquest tall de l’edifici ens permet estudiar una mica el tancament. Hem comentat que hi havia uns passos que comunicaven un tram de capella lateral amb el següent per damunt de les voltes; un d’aquest passos queda perfectament identificat en el costat superior esquerra i pintat de color vermell que ens permet entendre el contrafort i l’arc toral. (Nota: entenem per contrafort, el mur que separa les dues capelles)
  • Si l’arquitecte no hagués pujat el mur exterior fins la línia de teulades, hauria pogut posar un ampit o barana de protecció i hauria estalviat moltes tones de pedra i hores de feina, ja que la teulada també hauria estat més petita i conseqüència de tot plegat, les llunetes haurien estat vidriades i aportarien llum a la nau. També vist l’edifici de lluny es veuria més «església»
  • Amb la solució emprada a part de tenir un cost molt més elevat, no va il·luminar l’interior i es va perdre l’efecte d’edifici religiós tot convertint-lo en un gran casalot. De fet, el romànic era fosc, però no hi havia massa capacitat tècnica per il·luminar la nau; el gòtic amb la descarrega de forces cap als laterals podien obrir els grans finestrals que tots coneixem; després va venir un «obscurantisme teològic» que encara arrosseguem i va fer que les esglésies tornessin a esser fosques malgrat els coneixements tècnics de que disposem. I això es que el que va aplicar l’arquitecte.
Nota sobre obscurantisme teològic: La tesi que formula el filòsof francès Onfray diu que sembla inqüestionable que la primera meitat del segle XVIII és portadora de la Revolució Francesa. Després es pregunta a què es refereixen quan parlen de les Llums: “Contra les tenebres religioses, l'obscurantisme teològic, la foscor catòlica, apostòlica i romana que cau sobre Europa...
Nota: El plànol pot incorporar línies aparentment incongruents però que em serveixen per mostrar parts de l’edifici.


Sant Pau de Terrassola

The Romanesque church of "Sant Pau de Terrassola" was very close to the castle of the same name. It's a ruined building where I explain how to interpret a wall or part of a building by studying a few stones and the difference between "interpreting" and "inventing." The present work is only informative and does not represent any architectural project. 
Sometimes the translator may confuse the word "choir" with "heart"


Sant Pau de Terrassola és una església romànica de Lladurs (Solsonès, Catalunya) diu Enciclopèdia Catalana: «Tal com ens ha arribat, aquesta església és el producte de diverses reformes successives des de l’edat mitjana ençà. És orientada a llevant, amb desviació vers migjorn; té la planta longitudinal, amb un absis trapezoidal posterior. La coberta és de dos vessants i al frontis hi ha adossat un campanar de torre quadrada amb quatre obertures de mig punt adovellades...»
Es evident que l'església es va esfondrar i possiblement en aquell moment varen substituir l'àbsida clàssica romànica per un mur llis, es a dir, sense àbsida diferenciat. No tinc tant clar que l’edifici fos sobrealçat com alguns afirmen. La següent fotografia correspon al costat Nord hi podem observar que en el costat dret (Oest) hi ha una part de la cornisa original i en el costat esquerra (Est) no n’hi ha, però de la meitat en avall de la foto els carreus son idèntics. Nomes el quadrant superior esquerra de la foto te els carreus diferents, hi tindria de correspondre’s amb el tram refet després de l’esfondrament.

Pel que fa a finestres, estan totes al costat Sud, n’hi ha una de molt curiosa dins de la sagristia: es cònica per dins i quadrada per l’exterior; una altre de simple biaix molt acusat amb una obertura exterior petita i una tercera tallada d’un sol carreu però que no arriba a l’interior ja que en aquell indret varen rebaixar el mur Sud per encabir-hi una capella i la finestra la varen tapiar. Finalment tenim una darrera finestra que estava situada damunt el cor.


Aquest treball es lleugerament diferent dels altres; el procés creatiu d’un projecte sempre es el mateix: estudi i valoració de l’edifici, recrear-lo de baix a dalt utilitzant programes de disseny assistit fins obtenir la millor versió que hagués pogut tenir l’edifici al llarg dels segles i finalment decidir si el projecte continua cap a maqueta o no. 
Un projecte complet em suposa uns quatre mesos llargs de feina. Aquest projecte no es pas diferent dels demès, però en aquest cas vull compartir la meva manera de treballar. En alguna ocasió m’han preguntat quina diferencia hi ha entre «interpretar» i «inventar». Be, aquest edifici ens permet veure algunes diferencies, per començar veurem que ens diu la fotografia superior que es correspon amb l'àbsida de l'església. S’han remarcat en vermell uns punts d'interès:
  • A la part vertical es veu un incipient fragment d'envà i al cap d’amunt restes de fusta.
  • La part horitzontal mostra uns forats horitzontals al mur de llevant.
  • També hi ha al terra un petit tros de graó que no s’aprecia a la fotografia.
Tot això es suficient per entendre que hi havia un envà de maons que separava l'àbsida de la nau i que s’hi accedia només per el costat Sud, possiblement una sagristia. Els forats horitzontals ens expliquen que hi havien unes bigues de fusta que anaven de Sud a Nord, el que vol dir que allà hi havia un pis. No hi han marques de graons incrustats a cap dels tres murs de pedra, però es lògic pensar que hi havia una escala, en definitiva l’escala era de fusta i pujava de Sud a Nord adossada a l'envà de maons per això no hi havia porta d'accés al costat Nord. La cornisa no ultrapassa l'envà de maons, vol dir que es correspon tot a la mateixa època.
El següent plànol mostra el resultat final de la interpretació de la fotografia, s’ha prescindit de la volta per deixar la imatge més clara.


Possiblement al llarg de la meva vida mai m’havia trobat que no sabia com entrar en un edifici. Després de donar un parell de voltes per tot el perímetre construït, vaig decidir-me de pujat muntanya amunt i començar a saltar marges fins arribar al lateral sud de l'església i poder-hi entrar.

Els plànols mostren com l’edifici es construït a l’aresta d’una muntanya, aquesta orografia va condicionar totes les estructures arquitectòniques. El plànol superior correspon al costat Sud hi podem veure uns murs de contenció escalonats; el plànol inferior correspon al costat Nord amb un accés força complicat.

Les fotografies emmascaren aquesta problemàtica.

El següent detall del plànol del costat Sud intenta explicar com podia haver estat l'accés a l'església i a qui passarem de la «interpretació» a la «invenció». Sortint de l'església a ma dreta (costat esquerra de la foto) hi ha un mur, restes d’una antiga edificació mig enrunada; en front hi ha un mur de contenció que va del pla de l'església cap avall, es a dir no hi ha res, només un espai vuit i a ma esquerra (costat dret del plànol) hi ha un mur amb un pla inclinat; aquest pla es original i ens te de servir per recollir informació. La següent fotografia ens mostra aquests elements que acaben de comentar. En primer terme el mur amb el pla inclinat.


Aquest pla inclinat que hem trobat a la dreta de la porta es molt interessant, de principi la vegetació no permetia veure detalls, però just al seu davant, incrustats al mur Sud de la nau es notaven els forats on hi havien hagut uns carreus, només en quedava un, el de baix de tot, però l’estudi de les seves formes més el mur inclinat del davant, em va permetre entendre que allà hi havia l'accés al cementiri i que les formes del carreu que havien despertat el meu interès, eren el galze on hi encaixava la porta. En definitiva, la «interpretació» d’un simple carreu havia estat suficient per entendre com s’articulava tot el cementiri.
I ara vindria la part de «invenció». Ens hem quedat que no podem entrar a l'església per cap lloc: a l’esquerra tenim un edifici enderrocat, a la dreta el cementiri voltat d'un mur perimetral i en front un espai vuit. He dissenyat una escala que podem relacionar amb el mur de contenció i ens permet omplir l’espai vuit que tenim al davant. Una intervenció arqueològica que dubto que s’arribi a realitzar mai ens explicaria com entraven a l'església, entre tant no hi veig cap altre manera de fer-ho. Descarto la possibilitat d’una escalinata davant la porta, s’hauria vist algun detall i no tindríem el mur de contenció; per altra banda, una escalinata hauria sortit molt enfora i hauria ocupat molt espai a la terrassa inferior. Per a mi aquesta es la diferència entre «interpretar» i «inventar».
Ens queda la torre del campanar i l’escala per accedir-hi. Aquí si que no hi veig cap manera d’interpretar, ni inventar res, ni tan sols se on començava, possiblement ho feia dins l’edifici que hem vist enderrocat al costat mateix de la porta d'accés al temple, ho desconec.

La fotografia (una pressa molt forçada degut al poc espai de la muntanya) ens mostra la torre campanar i l’escala, al costat l’edifici enderrocat que tapa la visió de la porta d'accés a l’església.

La fotografia mostra el mur de tancament del temple (costat Oest) que està unificat amb la torre campanar. Hi podem observar dos detalls curiosos:
  • L’escala per accedir al cor. Si ens fixem amb els senyals que els graons han deixat al mur, dona la sensació que l’hagin girat 90º ja que la part ampla i horitzontal on normalment hi reposa el peu, aquí la trobem en posició vertical; tenia que ser molt difícil de baixar-la sense prendre mal.
  • Dalt del cor hi veiem una finestra que mira a la torre, però que abans havia estat un pas que segurament coincidiria amb algun replà de l’escala. Trobem una segona opció per accedir a la torre campanar.
La fotografia ens mostra la torre campanar. A un terç de la part superior esquerra hi veiem la teulada de l'església. Es interessant el replanteig que fan al cap d’amunt de la torre aixecant-la només per un costat, si no hagués estat un replanteig, haurien pujat un campanar de torre centrat al bell mig de la torre com a Santa Maria de Viladelleva. Podem observar una finestra allargassada al mig de la torre que segurament il·lumina l’escala. Més avall hi ha les restes d’una teulada que podríem relacionar amb l’edifici enderrocat que hem anat trobant. I baix de tot un accés amb una escala que porta fins l’interior de l’edifici just a sota del cor com podem veure a la fotografia superior.

Si algú pensa com es que explico que no podia entrar al temple si aquí hi ha un accés. La resposta es simple l’escala es situada a un bon nivell del terra i no tenia cap possibilitat d’arribar-hi.

Les següents fotos de la maqueta ens mostren diferents detalls constructius de l'edifici







En alguna ocasió m’he queixat del mal estat de conservació dels edificis com ara aquest, però hi ha vegades que una restauració o consolidació massa radical es molt pitjor. Aquest treball va de «interpretar» o «inventar» les següents fotos son de l’església de Sant Ermengol de Prats de Rei (comarca de l'Anoia, Catalunya), per moltes persones l’edifici «fa molt de goig, es molt bonic» només hi ha una mica d’herba a terra, les esquerdes han estat totes recosides; les juntures dels carreus perfectament encintades; tots els forats dels murs, degudament tapats. No hi ha res a objectar.
Enciclopèdia Catalana ens diu entre d’altres sobre aquest edifici: «...els paraments interiors, tret del mur de ponent (també conegut com el frontis), són resseguits per una cornisa, formada per un pla i un xamfrà, que també s’estén a l’hemicicle absidal, d’on devien arrencar les cobertes que aixoplugaven els dos cossos que componen l’edifici...(nau i àbsida)»


Quin problema te aquest edifici? Senzillament que no es pot llegir i l’explicació que en fa Enciclopèdia no te cap sentit. Damunt d’una «cornisa» com aquesta sempre hi va la volta i en diríem «imposta». Els constructors mai destinarien diners per la construcció d’una cornisa situada al lloc on descansa la coberta, perquè no es veurà i per descomptat, el mur redueix el seu gruix a partir de la volta. Però si damunt de la cornisa hi bastim una volta es fàcil imaginar que sobresortirà per damunt del campanar de cadireta. Es evident que en algun moment ho varen reformar tot i van rebaixar l’altura del frontis i possiblement no hi construïssin una segona volta després de caure la original i que les arrencades d’arcs que en diuen torals (els veiem a la foto de l’àbsida), fossin en realitat de diafragma i en lloc de la volta hi construïssin una coberta de fusta.
Sabem que tenia un cor damunt la porta d’entrada i que s’hi accedia per el lateral (en alguna foto antiga es veuen els forats dels caps de biga) en aquest moment no es pot determinar a quina altura estava ni quina profunditat tenia. Aquest es un edifici que ja mai més es podrà llegir ni interpretar.
A pocs kilòmetres d’aquest edifici es troba l’església barroca de Sant Gil de Solanelles que també ha patit el mateix nivell de consolidació.


Aquest treball està dedicat al meu amic David Canet que m’ha ajudat a millorar la presentació dels darrers treballs a la xarxa.










Església de Sant Pere de Gaià

Abstract.
The church of "Sant Pere de Gaià" is a curious, small building with a polygonal Gothic apse and a nave with diaphragmatic arches in the style of the churches of the mendicant orders. It was later modified to convert the Gothic apse into a Baroque one, in addition to other extravagant modifications.
The present work is only informative and does not represent any architectural project.

Enciclopèdia Catalana ens diu: «Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifre, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià.... fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus... Vers el 1170 els anacoretes de Sant Pere de Gaià es fusionaren amb la comunitat cistercenca, que heretà tots els seus béns.»
L’edifici que ens ha arribat i que es troba a Aiguamúrcia comarca d'Alt Camp (Tarragona) no te res a veure amb el temple que descriu Enciclopèdia. Les restes del primer temple possiblement encara d’origen preromànic, deuen romandre a prop d’on hi residí la comunitat d’eremites. L’actual te una àbsida poligonal gòtica i la nau no te ni volta. Parlem d’un pla costós per l'àbsida i molt econòmicament contingut per la resta del temple. Te planta rectangular, es d'una sola nau i la coberta està sustentada per dos arcs diafragmàtics. La porta principal es troba al mur sud, entre els dos arcs. El mur de ponent tot i que no es conserva, permet determinar la llargada del temple.

L’edifici era cobert amb bigues de fusta incrustades als arcs, a sobre de les bigues hi havien unes llates de fusta i les teules, aquest era un estil corrent en ordes captaires com ara els franciscans; l’estalvi que representava no tenir de construir una volta en pedra era considerable. L'àbsida, gòtica sense complexes i molt cara per l'època, no concorda amb la resta de l’edifici. Aquest àbsida es composta de «cul-de-llanties», nervis, una clau de volta i tots els trams de volta.
Nota: «cul-de-llantia» es una definició que ve de l’arquitecte Viollet le Duc que ha quedat fixada, es un suport de pedra collat al mur i decorat, està situat en el punt on neixen els nervis que aguanten la volta. Tenen una certa semblança amb els permòdols, però aquests (situats un al costat d’un altre) serveixen per aguantar un perfil arquitectònic horitzontal com ara una cornisa o el final d’una teulada. La següent fotografia mostra els «culs-de-llantia» d’aquesta església.

Si parlem d’una volta ogival, es bo recordar els «carcanyols» No m’agrada fer treballs massa teòrics però hi ha cops que es necessari.
Nota: El carcanyol (enjuta en castellano) es l'extradós entre dos trams de volta consecutius, es a dir, es la part superior d’una volta ogival. Es un parany mortal, els carcanyols de la Seu de Manresa tenen uns sis metres de profunditat i son uns autèntics embuts, si caus a dintre no en sortiràs viu, jo hi he estat però sempre amb control des de l’exterior i de fet impressiona molt, en aquesta església de Gaià no passaven del metre de profunditat. Els següents plànols ens mostren:
  • Una volta sexpartida de 30 metres d’altura i diversos carcanyols, son les parts en color verd, podem veure la profunditat que tenen i entendre millor on anirien els finestrals
  • Els carcanyols de l'església de sant Pere.
Aquesta descripció de l’edifici que hem fet fins ara, es correspon amb la primera fase i es el que tothom pot reconèixer a les fotos que s’han penjat a Internet.

Imatges que ens mostren l'església de sant Pere a la primera fase.

Segles després, ja dins el període barroc s’hi varen fer unes modificacions; l’arc d'accés a l'àbsida es va rebaixar uns 80 centímetres (varen reduir l’altura mantenint la llum) per tenir més mur construït a la part superior ja que hi volien construir un «entaulament» i un conjunt de columnes per donar més vàlua a l'entrada al presbiteri o àbsida.
Nota: no entrarem a valorar aquesta modalitat arquitectònica, hi ha molta informació per qui hi tingui interès, només uns breus apunts per no complicar-nos la vida. L’entaulament es un conjunt de tres mòduls, de dalt a abaix tenim: la cornisa (tothom sap que es), el fris (es el plafó central i conté elements escultòrics) i l’arquitrau (que no es més que la clàssica llinda). Damunt la cornisa hi pot haver un frontó triangular que fa de marc a un timpà; però no es el cas d’aquest edifici. Sota l’arquitrau o llinda hi trobarem el conjunt de suport format per una base, una columna i un capitell. Tot plegat pot aparentar una gran riquesa ornamental o molta austeritat.

La fotografia mostra la disminució d’altura de l'accés al presbiteri, les columnes i una petita part de l’arquitrau en el bell mig de l’arc; no descarto la hipòtesi que fos motllurada amb morter ja que ha sobreviscut un petit fragment i si hagués estat en pedra hauria caigut tot. Es pot veure a l'intradós de l’arc restes de la decoració que ho acompanyava.

Estèticament aquesta segona fase va ser molt trencadora i la descripció i dibuixos aportats en aquest treball no tenen res a veure amb les fotos que hom pot veure de l’edifici, al mur Nord hi varen adossar una capella perpendicular a la nau amb volta de canó i al damunt un petit habitacle, no hi sabem veure una torre de campanar com s’explica. S’accedeix a la capella des de la nau i al pis o habitacle per una escala, aquest només te una obertura que mira a ponent que hauria estat un balcó. Entre aquesta torre i el final de la nau hi ha espai petit, es un clos tancat que no hauria passat del metre i mig d’altura, no son les restes de cap edifici, també s’hi accedia des de dins l’edifici i no en descarto que fos un petit cementiri. Entre d’altres restes de difícil interpretació hi ha un pou, però no s’han tingut en compte en l'elaboració d’aquest treball.

He de reconèixer que aquest petit temple m’ha complicat molt la vida i la meva proposta es de suposar que no ha estat mai ni tan sols imaginada.
  • Perquè varen sobrealçar l’arc diafragmàtic més proper de ponent?
  • Podem creure que també ho varen fer amb el mur de ponent?
  • Volien construir un pis que ocupés tot el darrer tram de nau?. La resposta es no, ja que no hi ha marques al mur que indiquin enclavament de bigues.
  • Volien construir un cor? Tampoc, l’arc hauria tapat la visual.
  • Dons perquè?
La resposta que he considerat -si no em demostren el contrari-, era exclusivament per construir l’escala que anava a l’habitacle de la torre del costat Nord. Havia de tenir un cost immens desmuntar teules, llates i bigues pujar més d’un metre l’arc i tornar-ho a muntar tot; fins hi tot varen canviar l’angle de la teulada, fent-la lleugerament més plana (menys graus) per obtenir major alçada en els dos costats. L'església de sant Roc de Sant Martí de Maldà tenien un problema semblant hi ho varen resoldre construint una escala de cargol a l’exterior que s’hi accedia des de l’interior de la nau.
Aquí varen sobrealçar el darrer tram de la nau, devia oferir una imatge molt estranya com es pot veure en el dibuixos que aporto. 
Just al costat de l’escala, tocant el mur de ponent, hi havia la porta que anava al petit clos o pati tancat. En el projecte que presento s’han pintat de diferents colors les parts noves per distingir-les millor de les antigues.

La fotografia mostra aquestes modificacions: al fons hi ha l'accés a la capella, damunt seu hi ha l’habitacle, podem observar perfectament el sobre alçament de l’arc i el lliurament de bigues cap la la part antiga al costat dret.

En aquesta fotografia podem observar l’entrada a l’habitacle (part superior esquerra) entre mur Nord i arc. Observis la diferencia d’altures amb els demès arcs.


Les imatges proposen una representació virtual de la segona fase. Per l'entaulament s'ha dissenyat un model bàsic i sense gaires pretensions.

L'edifici a la segona fase, observis la diferencia de colors per distingir millor les obres que s’hi varen fer.
La secció de la segona fase.

Sant Gil de Solanelles

Abstract The church of "Sant Gil de Solanelles" was a baroque building from the first half of the 18th century that was burned and...