Santa Maria de Viladelleva
Es una petita església romànica situada al terme municipal de Callús (Barcelona). A diferencia dels demés edificis que he presentat en maqueta, aquest es el primer que ens ha arribat sencer i operatiu, es a dir que qualsevol persona hi pot anar a veure’l.
L’he escollit perquè te unes característiques que el fan interessant.
L’església es profanada durant la guerra civil espanyola i es restaura de nou a la dècada dels 60; després, els Amics del Romànic del Bages, hi varen fer una exploració a l’àbsida, dons la forma rectangular que te i la semblança amb altres àbsides del mateix estil que hi ha per aquells indrets com ara: Sant Pere del Puig (Súria) o Sant Vicenç de Ladernet (Balsareny) feien creure que es podria tractar també d’un edifici preromànic. El resultat aportat indicava més aviat el contrari, sembla ser que d’inici ja era una església romànica i que tenia una clàssica àbsida semicircular amb volta de ¼ d’esfera, per algun motiu, esfondrament o iniciativa del rector, varen canviar l’àbsida per la forma rectangular que ens ha arribat, possiblement els sacerdots es sentien més còmodes oficiant en una àbsida gran.
Però cal recordar que les dues àbsides de referència estan fortament inclinades cap a un costat, ja que pretenien recordar el cap tombat a un costat de Jesús mort a la creu, quan aquesta està perfectament en línia amb la nau.
De totes maneres no es descarta un origen preromànic, malgrat que no es coneixen referències històriques o arquitectòniques que ho avalin.
Un altre punt d’interès es la torre campanar, normalment aquests edificis petits acostumen a tenir un campanar de cadireta (espadaña en castellà), però aquest te una torre damunt la façana principal que es recolza a la volta. Inicialment considerava que la volta no cobria tota la nau, que hi ha havia un espai vuit sota la torre campanar i que haurien reforçat aquell indret amb algun tipus d’arc, que tot plegat els hi hauria servit per el manteniment de la volta o per pujar les campanes. Res d’això, no hi ha arc de reforç i la volta cobreix tota la nau. No es d’estranyar que amb aquest pes extra damunt la volta, hagin hagut de lligar la nau amb uns tirants de ferro collats a l’exterior per tal de mantenir la nau dempeus.
Finalment tenim l’atri. Per accedir a l’església cal baixar uns graons, l’edifici es més baix que la cota del carrer. Hi ha una bancada a tot el perímetre, llevat el costat de la façana i tot plegat està cobert amb una encavallada de fusta (armadura en castellà) a dues aigües. L’atri, nàrtex o pòrtic tenien una funció religiosa però també en tenia una altre de civil o comunal. En acabar els oficis, es podia reunir la parròquia, (la gent que vivia per aquells indrets) per tractar temes d’interès general per ordre de l’autoritat competent alcalde, veguer, etc.
Degut a que l’edifici ens ha arribat tal com hauria estat en el moment de major plenitud, el treball consisteix a determinar com era abans i perquè ara es així.
Ens podríem trobar davant d’una petita església preromànica rural construïda en una època en que se’n bastien milers. Possiblement ni tan sols va arribar a esser mai parròquia, però el cert, es que no s’ha trobat documentació ni restes arquitectòniques, que demostri que en aquell indret hi hagués mai una església preromànica.
(Es pot comparar amb el santuari de Massarrúbies; Terrassola, Lladurs, El Solsonès)
Les maquetes que reflecteixen l’etapa preromànica que s’han presentat fins ara, tenen en comú que ens han arribat en ruïnes i s’ha pretès veure com eren en el moment de major plenitud; però totes havien evolucionat de la coberta de fusta a la volta de pedra i han acabat esfondrades. La maqueta que es presenta ara, ja neix romànica i amb volta de pedra, tot i així s’esfondra.
Que tenia en comú amb les preromàniques perquè acabi igual?
Primera etapa:
En origen tindríem una esglesiola de murs suficients per aguantar una volta de pedra i una àbsida semi circular coberta amb volta de pedra i de ¼ d’esfera. Una porta amb arc de mig punt feta amb dovelles, centrada a la façana de ponent i possiblement un campanar de cadireta, però no l’atri.
Ens ha arribat (vist per l’interior) una segona porta que no es manifesta a l’exterior i que està fora de lloc; es una porta situada al costat Nord i a tocar el santuari, nomes tindria sentit si servis per accedir al fossar (cementiri, sagrera, etc.)
Una de les principals característiques de les esglésies preromàniques amb coberta de fusta, es ubicar la porta al costat Sud, ho trobem en els grans exemplar com ara Sant Vicenç d’Obiols i en els petits models que hem descrit en anteriors lliuraments. No era cap problema. Una coberta de fusta, no pesa molt i el fet de perforar el mur amb una porta no creava problemes. Però, Que passa quan damunt d’una porta i situem una pesada volta de pedra romànica? Senzillament que cau tot.
Les voltes gòtiques descarreguen el seu pes per les arestes, sota la volta hi pot haver un gran finestral o una porta immensa i no passa res. Les voltes romàniques per dir-ho gràficament, cada centímetre de mur aguanta el seu centímetre de volta; per això si a sota no hi ha mur, la volta cau.
Els plànols superiors ens mostren un exemple de volta romànica i de volta gòtica. A la romànica podem observar que:
- el pes de la volta es distribueix de manera lineal damunt del mur,
- el pes tendeix a obrir els murs cap a fora i
- finalment la volta s’aplana.
En canvi la volta gòtica no te cap d’aquests problemes. Be, les columnes es poden torçar si no estan prou carregades de pes per la part superior, però això es una altra historia.
Porta i detall de les rajoles de l’atri, les marques les feien amb el dits quan el fang encara era tendre.
Les portes en edificis romànics les situaven normalment a la façana de ponent. Depenent del pressupost podien esser més o menys riques com ara: Agramunt, Sant Pau del Camp o Ripoll. No vol dir, que un edifici alt com ara "L’Estany" o Cardona puguin tenir portes laterals, però en aquest casos hi ha una gran distancia entre la volta i la porta, no nomes un parell de filades de carreus com tenia Viladelleva i possiblement totes les demes preromàniques que varen col·lapsar.
Segona etapa:
En un moment no prou ben determinat per la historia, la porta del fossar i el tram de mur adjacent, no poden aguantar el pes de la volta i s’esfondra tot. Refan l’edifici i consideren que la porta que duia al fossar es prescindible i la converteixen en una fornícula que els hi serveix per instal·lar-hi una petita capella. Substitueixen l’àbsida semicircular per una de rectangular, ennobleixen el santuari amb una graonada, substitueixen el campanar de cadireta per la torre que ens ha arribat i construeixen l’atri.
La façana Nord (foto esquerra) ens mostra la reconstrucció del mur a partir del col·lapse, si comparem l’extrem dret de la fotografia amb el costat Sud (foto dreta) apreciarem com l’únic adorno que tenia l’edifici (una fila de carreus quadrats en mig d’uns carreus allargassats) s’ha perdut.
El gran finestral de l’àbsida denota una època constructiva que ens demostra que els constructors ja havien vist finestrals gòtics, no es precisament romànic.
La maqueta ens permet veure diverses vistes
tant de l’interior com de l’exterior, podem observar el mur Sud (àbsida a la
dreta) i comparar-lo amb el mur Nord (àbsida a l’esquerra) per entendre l’abast
del col·lapse del mur i la fornícula al costat de l’àbsida (antic pas a la
sagrera). Podem veure la volta principal coberta de terra per facilitar l’aïllament
tèrmic i protegir-la de la humitat o la construcció de l’atri amb les escales d’accés.
Amb la vista posada a les noves maquetes, s’ha fet una prova de com podrien quedar amb un toc de pintura, per això ha calgut fet totes les teulades noves imitant teules, s’han col·locat mes de 1.000 peces per obtenir un efecte digne. Espero que la solució agradi, tenia diferents lectors que en alguna ocasió m’ho havien demanat.
actualització Maig 2018
A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l’àbsida cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva. No va ser possible, però, continuar tot el temple en la mateixa direcció. Malgrat que es va tallar la roca de la banda nord i es va aixecar el mur septentrional de l'església damunt d'ella, la nau va haver de prendre una marcada direcció cap a l'oest-nord-oest condicionada pel balç rocallós del vessant sud. Tot i això, va caldre construir en aquest costat un mur de contenció en fort talús. (fotografia lateral)
