Sant Pere de Viladecavalls (Calders)



Vaig trobar informació sobre aquest edifici i el presentaven com una església de dimensions notables i de tres naus separades per columnes rodones. Em va cridar l’atenció perquè personalment havia viscut la meva infància i joventut a Calders i no la coneixia, val a dir que es situada a més de 10 km. del poble. Un cop allà vaig tenir una gran sorpresa, ni tenia dimensions notables –eren les dimensions normals d’una església barroca–, ni tres naus, tampoc columnes rodones ni de cap tipus. Però l’Albert del mas Llucià em va atendre tant be que no volia deixar passar la oportunitat de fer quelcom amb aquell edifici que em retornava a la infància i als primers balls a cal Soldevila de Calders. Li vaig tenir de deixar clar que no treballo per cap organisme polític ni eclesiàstic i em va permetre poder fer aquest treball.


L’edifici es una clàssica església barroca del segle XVIII construïda sobre les restes d’un antic edifici romànic que no ha estat localitzat. Consta d’una sola nau amb transsepte i cúpula damunt de tambor i petxines per passar del quadrat al cercle.
Igual que el santuari de la Consolació de Cercs vist en planta es un rectangle, no manifesta a l’exterior el transsepte com ara a Sant Roc de Sant Martí de Maldà i potser això a donat peu a pensar que es tractava d’un edifici de tres naus. El que passa senzillament es que les capelles laterals tenen una profunditat idèntica al transsepte i una volumetria molt marcada a les cobertes per les diferents altures que trobem entre cúpula, nau/transsepte i capelles laterals.
Les alteracions passades i més actuals com el refer tota la paret Sud han complicat la interpretació de l’edifici ja que es en aquest costat on hi havia la casa del sacerdot, que no hi ha quedat res llevat d’alguna tina. 
Per exemple: Quelcom que a priori no hauria de semblar un problema, es com accedia el sacerdot a casa seva des de l’església.
A l’esquerra de la foto superior s’aprecien les tines que quedaven al pis inferior de la rectoria, a continuació cap a la dreta el mur modern amb dos finestrals. El gran arc ogival que es veu a la part inferior del campanar no s’ha tingut en compte en aquest treball ja que no es veia com s’hi podia integrar.
El treball no va més enllà que intentar recrear l’edifici en el moment del seu màxim esplendor.

Aresta Nord/Est. 

A la petita capella al costat de l'entrada hi hauria la zona baptismal amb la corresponent pica; les marques del enderroc ens mostren on hi havia la balconada del cor. Sota la motllura vertical del contrafort que hi ha entre les dues capelles hi podem veure les restes de la pica d’aigua beneïda. (al costat d’un dipòsit verdós) La següent fotografia ens mostra la reconstrucció virtual del sector amb la pica baptismal a l'interior i la barana del cor feta de peces ceràmiques.
Secció del costat Nord/Est.

Podem observar que les voltes de les capelles i del cor son totes d’aresta. L’estructura metàl·lica que hi ha al cap d’amunt del campanar que aguanta una campana es típic de l’època i les restes originals de l’estructura encara son visibles.
La fotografia ens mostra la capella que ve a continuació, es interessant veure l’arc tapiat damunt la cornisa; en aquest indret no hi tenia cap sentit un rosetó ja que no te accés a l’exterior, tampoc hi podríem situar una gelosia de fusta com tenen en convents de clausura perquè les monges puguin assistir als actes religiosos sense tenir contacte amb el poble, queda massa arran del terra. He interpretat que aquest arc era el que en diem un “arc de descarrega”, evita que unes quantes tones de carreus inútils pressionin l’arc de la capella i la pressió que genera el pes restant, es descarrega directament sobre els pilars de les embocadures de la capella; després es tapa el forat generat per l’arc amb un embà lleuger i s’adorna amb pintures que representin escenes bíbliques o bucòliques com s’ha representat a la següent imatge.

 
Aresta Nord/Oest.

Hi veiem part del transsepte amb una fornícula per una imatge i un rosetó a la part superior, a la part esquerra de la foto hi veiem la porta que du a una petita estança. La fotografia virtual ens explica com era aquest sector amb l’escalinata per accedir al presbiteri. La següent imatge mostra l’estança del costat del presbiteri vista des del interior, en el costat Oest (part dreta de la imatge) hi ha una finestra de simple esqueixada que no hi surt reflectida; hi havia una escala adossada a la paret que pujava en angle fins a un pis superior, a l'extrem de la volta -només en aquesta estança era de canó- tenia unes tapes o portes de fusta per tancar-ho amb les frontisses en els extrems, a on s’han representat. El finestral que mira al presbiteri queda molt per damunt de la visual d’una persona.
Secció Nord amb els detalls que anem comentant, ens permet veure la bellesa que havia tingut l’edifici.
Secció Oest. 
Observis la diferencia de gruixos d'ambdós costats.

Aresta Sud/Oest.
Al fons hi tenim el mur del presbiteri, al seu costat (esquerra) hi ha una porta que duia a la sagristia, més a l’esquerra ens queda el transsepte amb la fornícula i part del mur modern. Però aquest sector no es tant senzill com aparenta. Si observem be la fotografia podem observar que hi ha un pilanet a cada costat de la fornícula i a la següent imatge que representa la secció longitudinal Sud veiem com el mur del fons del transsepte talla la meitat del pilanet posterior. Si tornem a la fotografia podem veure una obertura al costat del pilanet i una altre més elevada en el mur de tancament, però a la representació virtual no hi ha res de tot això.




La fotografia mostra l’estança que veiem al costat del presbiteri vist des del fons. A l’esquerra hi ha un finestral just a sobre de la credença. Recordem que la credença es el lloc on el sacerdot netejava els instruments litúrgics i que l’aigua que feia servir no es podia llençar, sinó que es canalitzava directament a dins el mur i cap els fonaments de l’edifici, al fons hi ha un armari. En primer pla hi veiem una escala. Aquesta escala passa entre el mur del fons del transsepte i el mur de tancament de l’edifici i es correspon amb les dues obertures que veiem a la primera fotografia i permetia al sacerdot passar de la sagristia a casa seva, situada en un primer pis sense tenir de sortir al carrer. Això explica la diferencia de gruixos que veiem a la secció Oest. Si la secció no talles el transsepte per la meitat i ho fes mes cap al costat del presbiteri, hauriem vist l'escala entre els dos murs.

La següent capella es correspon amb simetria amb la del costat Nord i no hi calen explicacions, llevat que l’arc de la capella està trencat malgrat el poc pes que te de suportar.


Finalment la darrera capella es correspon amb l’accés al campanar. S’ha restituït l’escala que permetia pujar també al cor.



De la cúpula només ens queda clar que era situada sobre tambor. Al no saber si portava llanterna (construcció cilíndrica amb obertures situada al bell mig de la cúpula com ho tenen molts edificis italians) s’ha optat per la il·luminació lateral i nervis figurats.
 
La principal diferencia que hi trobem en les dues imatges es la pèrdua de la volumetria del transsepte que ha estat substituït per un mur modern. 

Diverses vistes de l'edifici


Nota: El plànol pot incorporar línies aparentment incongruents que em serveixen per mostrar parts de l’edifici.

Poder fer aquest treball m'ha representat una gran satisfacció personal i el volia acabar d'alguna manera diferent i m'ha semblat que integrar tot el que hem vist en un vídeo seria una bona manera de fer-ho.






Església de Sant Pere de les Roques

  Sant Pere de les Roques es una església del terme de Santa Coloma de Queralt ( Conca de Barberà ). Enciclopèdia Catalana ens diu que: “És ...