L'església vella de Sant Pere de Pierola (no confondre amb l’església de Sant Pere dels Hostalets de Pierola) a la comarca de l’Anoia, es un edifici romànic de principis del segle XI, constava de nau amb dues absidioles i un campanar quadrat adossat entre la nau i una absidiola. Varen tenir la genial idea de construir-la al costat del marge d’una muntanya que al erosionar-se per efectes de les crescudes de la riera de Pierola, va anar la meitat de la nau muntanya avall.
Després varen tancar amb un mur el tros d’església que els hi va quedar fins que es varen decidir de fer un nou edifici ja en estil barroc que tampoc va tenir una vida molt planera, al mateix temps varen sobre alçar el campanar romànic amb totxos.
L’església semblava una típica masia catalana dedicada al conreu del vi, més que no pas un edifici religiós.
No entraré a explicar l’edifici perquè hi ha qui ho ha fet molt millor del que ho faria jo.
Façana de l’església barroca de Sant Pere de Pierola (damunt la teulada s’aprecia part del campanar romànic)
Situació actual de la façana
El costat Sud i el presbiteri
Les capelles del costat Sud
Les capelles del costat Nord, amb un parell de finestres molt esbiaixades en el centre de les llunetes de la volta per aportar més llum a la nau.
El cor, en el centre hi veiem una gran obertura que comunica amb una sala on hi ha el balcó damunt la porta principal. A la dreta, en el costat Sud, observem una petita finestra.
Les dependències sacerdotals fora de l’església. Coincideixen amb la cota del cor que s’hi accedia des d’aquest indret, gairebé al mig de la fotografia tornem a veure la petita finestra des d’on el sacerdot observava l’església des de la seva cambra.
L’església vista des de l’entrada principal sota del cor.
L’església vista des del presbiteri.
El costat Nord amb les finestres dins les llunetes de la volta
El costat Sud des de sota el cor.
La nau vista des del cor.
Secció Sud, al costat esquerra es veu una porta que comunicava amb les dependències del sacerdot. Damunt la volta del cor hi veiem una petita obertura que serviria per fer el manteniment de les voltes.
Secció Nord, es veu amb més detall el cor, la sala domèstica i el balcó; al costat del presbiteri (esquerra) hi ha la sagristia. Unes bigues d’acer damunt d’uns pilanets de totxos ubicats en el carener dels arcs, suportaven l’entremat de fusta de la coberta i la teulada. 
En el dibuix podem apreciar els contraforts de la volta; a l’altre costat els contraforts quedaven dissimulats entre les habitacions de la residència.
Les restes de l’església romànica i de les dependències sacerdotals.
A la col·lecció «Mapes de Patrimoni Cultural» de la Diputació de Barcelona hi ha una fitxa que ens remet a un fons documental de l’arxiu parroquial, allà hi trobarem un dibuix del 1866 que ens explica com era la façana en aquells moments; també, a més, ens presenta un document signat per Natàlia Salazar i Jordina Sales que es pot descarregar en format PDF i que ha servit de base de tot el que es pot trobar per Internet.
El treball que presento consta de dues parts.
- Degut a l’enrunament del conjunt arquitectònic i aprofitant el dibuix del 1866, s’ha reinterpretat la façana principal com hauria pogut ser en aquell temps.
- A partir de les restes que tenim s’ha fet un treball arquitectònic només de l’església amb diverses vistes sense entrar a valorar ni intentar d’interpretar les restes de les dependències sacerdotals.
La imatge ens mostra l’església i rectoria, l’entrada era per la porta central, el balcó que hi damunt es correspon amb el cor de l’església, al costat hi podem veure un rellotge de sol.
Podem apreciar la porta d’entrada (tapiada), el rellotge de sol, el balcó que hem comentat a la foto superior i al fons hi ha el campanar romànic sobre alçat amb totxos.
Les següents fotografies corresponen a la situació actual de l'edifici.
Les següents fotografies corresponen al treball realitzat.
Es interessant el detall constructiu de la volta del cor i el sostre de bigues de la habitació del costat separades per un envà.
