Sant Martí de Pegueroles

Abstract: 

Sant Martí de Pegueroles is a Romanesque church completely rebuilt in the 17th-18th centuries. During the renovation, Tudor-style vaults were built, something extraordinary in Catalan architecture. They converted some exterior buttresses into side chapels and also replaced the original apse.
Sometimes the translator may confuse the word "choir" with "heart"

Sant Martí de Pegueroles, es una església romànica probablement del segle XI, situada en el municipi de Navés (comarca del Solsonès – Catalunya)

Per entendre millor la complexitat d’aquest edifici, s’ha preparat un plànol lineal (que no es correspon exactament amb la realitat). Les parts en negre corresponen a la primera fase i les línies en color vermell, a la segona.

Diversos autors que han escrit sobre l’església han arribat a la conclusió que l’edifici podia haver tingut un àbsida rectangular, no acabat en semicercle com ho tenen la majoria. Això no es excepcional, ja es va veure que aquest model ve del preromànic.

• El plànol ens mostra un santuari gairebé quadrat que es correspondria amb aquesta àbsida (a falta de més informació, accepto aquesta possibilitat).
• Tenim quatre contraforts exteriors que es manifesten a l’interior en forma d’arc toral i d’arc presbiteral.
• No s’ha dibuixat la porta perquè segurament estaria ubicada al mateix lloc, tot i que l’actual no es romànica.
• Les modificacions (segles XVII/XVIII) que es fan a l’edifici, serien per crear una àbsida semicircular on abans hi hauria un mur de tancament.
• Donar més volum a l’antic àbsida, ara reconvertit en zona pre-absidal, unificar-ho tot amb els murs exteriors preexistents de l’edifici i així aguantar millor el pes de la volta.
• Tancar els contraforts del costat Nord (part superior del plànol) i convertir-ho en una capella.
• Tancar els contraforts del costat Sud (part inferior de l’edifici) i perllongar-ho fins l’inici del cercle absidal per convertir-ho en una capella i una sagristia. (Nota: Aquesta sagristia no ha perviscut, però s’ha tingut en compte en aquest treball, tot i que a les fotografies actuals no hi apareix).
• Doblar el gruix del mur de tancament o frontis de l’edifici (costat Oest, esquerra) per tal de poder ubicar-hi una escala per pujar al cor.

Perquè s’han dibuixat quatre contraforts exteriors si ningú en parla?

Si observem la següent fotografia, hi podem veure una part de la porta i de la capella Sud, ens podem fixar que la capella es construeix a continuació d’un contrafort, (s’ha remarcat la connexió del contrafort amb la capella amb un marc de color vermell) Es obvi que trobaríem un contrafort al darrera de cada arc.

Un altre tema interessant de l’edifici son les voltes, ens diuen que son apuntades, es cert que els arquitectes romànics comencen a fer voltes apuntades al segle XII. Les primeres voltes romàniques tendien a aplanar-se (un bon exemple el trobem a la Catedral de Santiago), després els arquitectes varen pensar que si elevaven lleugerament la volta, quan s'aplanés quedaria ben rodona i maca. Encara avui estan pensant perquè una volta romànica lleugerament apuntada no es deforma. El fet es que una volta romànica es senzillament una volta i te un sol radi; en canvi una volta romànica apuntada son dues voltes i dos radis que s’uneixen a la part superior i la volta d’un costat contraresta l’altra.

Hem quedat que les voltes d’aquest edifici son apuntades, però no son ni romàniques ni gòtiques. M’agrada introduir un model de volta que fins ara no havia tingut la oportunitat de comentar: La volta Tudor. El rei angles Enric VIII (de la casa Tudor) es volia diferenciar de l’arquitectura gòtica i de les esglésies cristianes i va crear un nou model d’arc: L’arc Tudor. L’arc ogival es per definició alt i estret, l’arc Tudor es per definició baix i ample. Es construeix amb quatre arcs. Dos arcs amb radi petit a la part baixa i dos arcs amb radi més gran a la part alta, els dos de radi més gran es creuen a la part superior de la volta. 

Possiblement la persona que va dir com volia els arcs i les voltes els havia vist anteriorment i va explicar-ho com va poder i els constructors ho varen interpretar de la millor manera. La fotografia superior ens mostra aquest tipus d’arc. Podem observar que des de la línia d’imposta (cornisa), puja en vertical fins que arriba als dos primers arcs (radi petit), aquesta es la part peraltada de la volta o arc. Els altres dos arcs (radi gran) son els que es tenen de creuar a la part més alta i central de l’arc.

En aquest projecte s’ha començat a treballar amb un nou motor de render que ens permet veure amb més detall l’interior i l’exterior de l’edifici.

Vista general del presbiteri i les capelles laterals

Vista del presbiteri, hi ha una porta a la dreta que connecta amb la sagristia (avui desapareguda), un pas de color taronja comunicava la sagristia amb la capella lateral.

Vista del cor, el baptisteri tancat amb una reixa i l'escala per accedir al cor.

Vista general de l'església des del presbiteri amb l'accés a la sagristia a l'esquerra.

Vista de l'església neta de tots els edificis mig enderrocats que l'envolta, es pot apreciar el potent contrafort en primer terme.

Vista general de l'església amb la sagristia i la seva corresponent finestra.

La fotografia ens mostra la volta per damunt del cor, podem observar que es construïda amb maons plans.

La fotografia mostra un cert extra-plom en el mur Nord. (La comprovació que no es fiable al 100% s’ha obtingut amb un nivell làser lluminós)

La fotografia correspon a la capella Sud, hi veiem una finestra que no apareix en les vistes superiors. Imagino que la sagristia va col·lapsar; varen tenir la idea de conservar la finestra i la varen reubicar al fons de la capella del costat. Amb aquesta actuació tan inofensiva varen distorsionar la historia de l’edifici. No es normal que al fons d’una capella lateral hi hagin finestres, perquè els retaules la taparien i seria una despesa inútil. Quan es vol fer una modificació d’aquest tipus, s’incorpora colorant (groc, vermell, etc.) al ciment perquè qui ho vegi sàpiga que es una actuació moderna.

Seccions Nord (superior) i Sud (inferior). Observis com varen introduir l’escala per pujar al cor en el mur de ponent, després d’haver doblat el seu gruix. Tot i que a la foto no s’acaba d’apreciar prou be, en el cor hi havia uns bancs de fusta collats al murs perimetrals. En el plànol Sud es pot veure la porta que comunicava el presbiteri amb la sagristia i la finestra (que varen canviar de lloc) al fons. Al costat es pot veure la capella Sud sense la finestra.

Secció Oest (superior), observis en el mur del fons el baptisteri tancat amb una reixa de ferro i l’escala per accedir al cor de fusta. També es poden apreciar els detalls dels arcs i la volta Tudor.

Secció Est (inferior) amb una reixa metàl·lica davant l’accés al presbiteri.

La fotografia mostra l’espai on hi havia la sagristia i la porta que comunica amb el presbiteri; cap a la dreta veiem l’àbsida que es lliura sense cap alteració al mur perimetral, també hi veiem una finestra de doble esqueixada construïda amb un arc monolític, molt allunyat dels models romànics.

La fotografia ens mostra el frontis amb les restes d’edificacions enganxades al davant i al costat Sud.

Vista inferior del cor de fusta, al fons la porta d’accés i al costat el baptisteri.

Finestra feta amb uns carreus molt ben tallats que il·lumina parcialment el cor, està ubicada just sobre la porta d’entrada.

Restes pictòriques que encara es conserven a la capella Nord.

Entre les restes dels edificis adossats al frontis es conserva aquest forn; podem veure la boca feta amb un arc monolític trencat, a baix «la secció» del que era pròpiament el forn, ens permet entendre la seva construcció. Es bo poder comentar elements domèstics encara que estiguin en aquest estat.

Diverses fotos de la maqueta on es mostren tots els elements que s'han anat comentant.