Església de Sant Pere de Gaià

Enciclopèdia Catalana ens diu: «Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifre, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià.... fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus... Vers el 1170 els anacoretes de Sant Pere de Gaià es fusionaren amb la comunitat cistercenca, que heretà tots els seus béns.»

L’edifici que ens ha arribat i que es troba a Aiguamúrcia comarca d'Alt Camp (Tarragona) no te res a veure amb el temple que descriu Enciclopèdia. Les restes del primer temple possiblement encara d’origen preromànic, deuen romandre a prop d’on hi residí la comunitat d’eremites. L’actual te una àbsida poligonal gòtica i la nau no te ni volta. Parlem d’un pla costós per l'àbsida i molt econòmicament contingut per la resta del temple. Te planta rectangular, es d'una sola nau i la coberta està sustentada per dos arcs diafragmàtics. La porta principal es troba al mur sud, entre els dos arcs. El mur de ponent tot i que no es conserva, permet determinar la llargada del temple.

L’edifici era cobert amb bigues de fusta incrustades als arcs, a sobre de les bigues hi havien unes llates de fusta i les teules, aquest era un estil corrent en ordes captaires com ara els franciscans; l’estalvi que representava no tenir de construir una volta en pedra era considerable. L'àbsida, gòtica sense complexes i molt cara per l'època, no concorda amb la resta de l’edifici. Aquest àbsida es composta de «cul-de-llanties», nervis, una clau de volta i tots els trams de volta.

Nota: «cul-de-llantia» es una definició que ve de l’arquitecte Viollet le Duc que ha quedat fixada, es un suport de pedra collat al mur i decorat, està situat en el punt on neixen els nervis que aguanten la volta. Tenen una certa semblança amb els permòdols, però aquests (situats un al costat d’un altre) serveixen per aguantar un perfil arquitectònic horitzontal com ara una cornisa o el final d’una teulada. La següent fotografia mostra els «culs-de-llantia» d’aquesta església.

Si parlem d’una volta ogival, es bo recordar els «carcanyols» No m’agrada fer treballs massa teòrics però hi ha cops que es necessari.

Nota: El carcanyol (enjuta en castellano) es l'extradós entre dos trams de volta consecutius, es a dir, es la part superior d’una volta ogival. Es un parany mortal, els carcanyols de la Seu de Manresa tenen uns sis metres de profunditat i son uns autèntics embuts, si caus a dintre no en sortiràs viu, jo hi he estat però sempre amb control des de l’exterior i de fet impressiona molt, en aquesta església de Gaià no passaven del metre de profunditat. Els següents plànols ens mostren:

• Una volta sexpartida de 30 metres d’altura i diversos carcanyols, son les parts en color verd, podem veure la profunditat que tenen i entendre millor on anirien els finestrals
• Els carcanyols de l'església de sant Pere.

Aquesta descripció de l’edifici que hem fet fins ara, es correspon amb la primera fase i es el que tothom pot reconèixer a les fotos que s’han penjat a Internet.

Imatges que ens mostren l'església de sant Pere a la primera fase.

Segles després, ja dins el període barroc s’hi varen fer unes modificacions; l’arc d'accés a l'àbsida es va rebaixar uns 80 centímetres (varen reduir l’altura mantenint la llum) per tenir més mur construït a la part superior ja que hi volien construir un «entaulament» i un conjunt de columnes per donar més vàlua a l'entrada al presbiteri o àbsida.

Nota: no entrarem a valorar aquesta modalitat arquitectònica, hi ha molta informació per qui hi tingui interès, només uns breus apunts per no complicar-nos la vida. L’entaulament es un conjunt de tres mòduls, de dalt a abaix tenim: la cornisa (tothom sap que es), el fris (es el plafó central i conté elements escultòrics) i l’arquitrau (que no es més que la clàssica llinda). Damunt la cornisa hi pot haver un frontó triangular que fa de marc a un timpà; però no es el cas d’aquest edifici. Sota l’arquitrau o llinda hi trobarem el conjunt de suport format per una base, una columna i un capitell. Tot plegat pot aparentar una gran riquesa ornamental o molta austeritat.

La fotografia mostra la disminució d’altura de l'accés al presbiteri, les columnes i una petita part de l’arquitrau en el bell mig de l’arc; no descarto la hipòtesi que fos motllurada amb morter ja que ha sobreviscut un petit fragment i si hagués estat en pedra hauria caigut tot. Es pot veure a l'intradós de l’arc restes de la decoració que ho acompanyava.

Estèticament aquesta segona fase va ser molt trencadora i la descripció i dibuixos aportats en aquest treball no tenen res a veure amb les fotos que hom pot veure de l’edifici, al mur Nord hi varen adossar una capella perpendicular a la nau amb volta de canó i al damunt un petit habitacle, no hi sabem veure una torre de campanar com s’explica. S’accedeix a la capella des de la nau i al pis o habitacle per una escala, aquest només te una obertura que mira a ponent que hauria estat un balcó. Entre aquesta torre i el final de la nau hi ha espai petit, es un clos tancat que no hauria passat del metre i mig d’altura, no son les restes de cap edifici, també s’hi accedia des de dins l’edifici i no en descarto que fos un petit cementiri. Entre d’altres restes de difícil interpretació hi ha un pou, però no s’han tingut en compte en l'elaboració d’aquest treball.

He de reconèixer que aquest petit temple m’ha complicat molt la vida i la meva proposta es de suposar que no ha estat mai ni tan sols imaginada.

• Perquè varen sobrealçar l’arc diafragmàtic més proper de ponent?
• Podem creure que també ho varen fer amb el mur de ponent?
• Volien construir un pis que ocupés tot el darrer tram de nau?. La resposta es no, ja que no hi ha marques al mur que indiquin enclavament de bigues.
• Volien construir un cor? Tampoc, l’arc hauria tapat la visual.
• Dons perquè?

La resposta que he considerat -si no em demostren el contrari-, era exclusivament per construir l’escala que anava a l’habitacle de la torre del costat Nord. Havia de tenir un cost immens desmuntar teules, llates i bigues pujar més d’un metre l’arc i tornar-ho a muntar tot; fins hi tot varen canviar l’angle de la teulada, fent-la lleugerament més plana (menys graus) per obtenir major alçada en els dos costats. L'església de sant Roc de Sant Martí de Maldà tenien un problema semblant hi ho varen resoldre construint una escala de cargol a l’exterior que s’hi accedia des de l’interior de la nau.

Aquí varen sobrealçar el darrer tram de la nau, devia oferir una imatge molt estranya com es pot veure en el dibuixos que aporto. 

Just al costat de l’escala, tocant el mur de ponent, hi havia la porta que anava al petit clos o pati tancat. En el projecte que presento s’han pintat de diferents colors les parts noves per distingir-les millor de les antigues.

La fotografia mostra aquestes modificacions: al fons hi ha l'accés a la capella, damunt seu hi ha l’habitacle, podem observar perfectament el sobre alçament de l’arc i el lliurament de bigues cap la la part antiga al costat dret.

En aquesta fotografia podem observar l’entrada a l’habitacle (part superior esquerra) entre mur Nord i arc. Observis la diferencia d’altures amb els demès arcs.

Les imatges proposen una representació virtual de la segona fase. Per l'entaulament s'ha dissenyat un model bàsic i sense gaires pretensions.

L'edifici a la segona fase, observis la diferencia de colors per distingir millor les obres que s’hi varen fer.

La secció de la segona fase.

Sant Vicenç de Can Cerdà

 També coneguda com Sant Vicenç de Morro Curt

Es una capella romànica del segle XII del terme municipal de Font-Rubí (Alt Penedès) tot i que hi han referències d’aquest lloc des del segle X. Es d'una sola nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de característiques diferents, el que indiquen una reconstrucció més tardana, ja que els més propers a l'àbsida son de mig punt i els del costat de ponent ja son apuntats.

L'àbsida es decorada amb arquets cecs i lesenes (les clàssiques franges verticals d’ornamentació) L’escala o proporcions aplicades a aquests arquets i lesenes, tenint en compte les reduïdes dimensions de l'àbsida, criden força l’atenció; estarien be per una àbsida bastant més gran.

Al costat Nord, hi ha una capella afegida posteriorment, de fet es bastant més nova que la volta i els seus arcs torals com veurem en el seu moment.

A l’aresta Nord Est hi ha una torre campanar encaixada entre la capella i l'àbsida. L’acabament superior fet amb merlets de maó fent petites escales, no el situen precisament al segle XII.

Per l’any 1992 desprès d’una forta tempesta va col·lapsar l’edifici deixant-lo en la situació actual, l’Ajuntament el va comprar i va procedir a la retirada de runa i apuntalament, una darrera intervenció va comportar la consolidació de les restes. Fa uns anys es va presentar una proposta de reconstrucció total de l'edifici però no va reeixir i es va quedar nomes amb la consolidació.

Una part interessant del mobiliari es una pica baptismal, surt a diferents pàgines d’Internet, però jo no la he vist, per documentar-la utilitzo una foto pujada per la Diputació de Barcelona.

Aquest es un edifici curiós, no entrava en els meus plans passar-lo a maqueta ja que em semblava que no aportava massa temes d'interès, però a mesura que anava avançant en el projecte li anava veient el potencial que te.

Construir un edifici perpendicular en un lloc amb molta pendent sempre comporta riscos:

• Rebaixar la muntanya per el costat alt crea un fort desequilibri a la part de l’edifici que queda a la part baixa.
• Elevar amb terra la part baixa per acomodar-la a la part alta tindrà problemes de fonamentació ja que el terreny no estarà perfectament compactat.
• Una mica de tot, rebaixar muntanya i elevar terreny. Aquesta va ser la solució emprada. Tot i així, al cap d’un parell de segles l’edifici ja havia caigut.

L’edifici es va obrir cap el costat Sud (la part elevada i no compactada), va caure la volta i bona part del mur. Com que la part més propera a l'àbsida no va caure, varen aprofitar la volta de mig punt que havia romàs en peu i a partir d’aquell punt ja varen passar poc a poc a volta ogival.

Un cas bastant igual al trobem a l'església de sant Pere de Madrona (Solsonès) que ja vàrem estudiar fa uns anys.

No es pot dir que els paletes fossin molt destres ja que els arcs torals que precisament ens mostren aquesta evolució, no son ni paral·lels ni perpendiculars i no n’hi ha cap que tingui el capitell a la mateixa altura ni tan sols son iguals. També hem de reconèixer que la nau no te cap línia d’impostes que ens indiqui on començava la volta. (la fotografia ens mostra quatre arcs toral, tots diferents)

Normalment al davant de l'àbsida hi trobem l’arc triomfal o presbiteral, la funció d’aquest arc es permetre una transició suau entre l'àbsida que te un radi molt contingut i la nau amb un radi bastant més gran. Aquest arc acostuma tenir una amplada que oscil·la entre els 40 cm. i els 60 cm. i la seva continuació com a mur vertical, també te la funció de tancar l’edifici per el costat de llevant. Però aquí a sant Vicenç l’arc es converteix en una «volta presbiteral» de més de 2 m. de profunditat. 

La fotografia ens mostra l'àbsida al fons de la imatge, a continuació la volta presbiteral i en primer terme la volta de la nau. Malgrat l’aparença, la part frontal (la que està en contacte amb la volta de la nau) es un arc que també es projecta en vertical i podria haver servit per repenjar-hi les bigues de la teulada.

He de reconèixer que la teulada d’aquest edifici m’ha complicat la vida, si observem la fotografia superior, podem apreciar que l'àbsida es d’una sola aigua, però a la següent fotografia de la part Nord Oest de l’edifici podem apreciar que es a dues aigües. No puc afirmar si aquesta orientació es original o una adaptació que es correspon amb la construcció de la torre campanar o la capella; la única cosa segura es que cobreix la volta presbiteral i el primer tram de la volta de la nau. Al costat esquerra i mig amagat per l’arbre (foto superior) podem veure un dels dos contraforts que arriba fins la cornisa de la nau i teulada, em fa pensar que en el moment de la seva construcció la teulada ja tenia aquest únic pendent.

La maqueta ens explica el mur absidal pintant en diferents colors la forma original que hauria pogut tenir el temple abans de la construcció de la torre campanar. Al campanar se li ha retirat la part frontal per poder mostrar el pas que connectava la torre amb l'església tot i que dins l'església no s’hi observa cap porta, desconec si es va tapiar durant la consolidació o ja estava tapiada feia anys.

La fotografia mostra la llarga escalinata per accedir al temple, el que dona fe del gran desnivell que hi havia entre el costat Nord i Sud.

La maqueta ens permet veure l’escalinata i els dos contraforts.

La fotografia mostra el lloc on hi havia la porta d'accés, a cada costat de la porta (difícil de veure) hi ha l’arrencada de dos arcs torals, però si continuéssim l’arc que queda a la part més ombrejada aniria a parar just davant de la capella perpendicular, hem de suposar que la capella formaria part d’una segona remodelació de l’edifici i que la construirien anys després de refer la volta i de construir tots els torals i l’arc que anava a parar just al davant de l'accés de la nova capella, en varen eliminar una part. La fotografia també ens permet veure l’enrajolat que està en diagonal sobre l’eix Est Oest, quan el normal es que estigui en línia amb la nau.

La secció superior ens mostra l’estructura de teulades i a la secció inferior podem veure l’arc desmuntat al costat de la porta d'accés. També s’aprecia molt be la llargada de la volta presbiteral i un seguit de bancs de pedra adossats al costat del murs.

Per intentar aguantar l’empenta de la nau varen construir dos potents contraforts, un a cada costat de la porta al costat Sud. Desconec si la ensulsiada del 1992 s'endugué un dels contraforts o ja fou anys després. Al costat dret del contrafort s’ha remarcat en vermell el lloc on hi havia una finestra de doble esqueixada que imagino que varen segellar en el moment de la recent consolidació, quan varen aprofitar per recosir l'àbsida i també segellar-ne la seva finestra.

Aquesta imatge més «aèria» de la maqueta ens permet entendre millor com s’organitzava la coberta.

Construir la volta de la maqueta d’aquest petit edifici ha estat un del principals reptes a que m’he enfrontat, desprès de fer diverses proves infructuoses, vaig decidir-me per construir una cintra en miniatura i bastir la volta damunt seu. 

• En el costat Est, la volta es de mig punt
• En el costat Oest, la volta es ogival
• El costat Oest, es més alt i més ample que el costat Est
• La petita capella perpendicular te la volta ogival i es situada a un nivell inferior de la volta de la nau

Imatge d’estudi i renderitzada, previ a la construcció de la maqueta.

Església de Sant Pere de les Roques

 


Sant Pere de les Roques es una església del terme de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Enciclopèdia Catalana ens diu que: “És un edifici d’una sola nau, capçada en la part del presbiteri per un absis semicircular. Als peus, a ponent de la nau, es va bastir poc després de l’edificació del temple una cripta semi subterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó, amb accés des de l’exterior. La nau de l’església era coberta per una volta de canó que arrencava directament dels murs. Ha desaparegut totalment. En el tram de la nau immediatament anterior al presbiteri es bastí una cúpula sobre trompes, que s’alça sobre el quadrat que formen els arcs torals, sobre els quals es distribueix la seva empenta...”.

Però en una actuació arqueològica d’urgència feta en nomes tres dies, a l’any 1984, dirigida per en Jaume Massó Carballido i focalitzada sobre la cripta semi subterrània ens diuen: “Probablement, en un primer moment, aquesta cripta comunicava amb el primer tram de la nau mitjançant una petita escala, però en el moment de la nostre intervenció no era visible aquesta comunicació a causa de l’acumulació dels material procedents de parets esllavissades i de l’enfonsament de la volta...”

I finalment Viquipedia ens diu. “Sant Pere de les Roques és una església abandonada i mig enrunada en un indret elevat prop d'Aguiló anomenat les Roques. Es tracta d'una construcció d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular. Ha perdut totalment la volta de canó que cobria la nau, però es conserva la cúpula sobre trompes que precedeix l’àbsida, l'element més interessant de la construcció. El costat de ponent es conserva la cripta semi soterrada coberta amb volta de canó. Mitja església enderrocada. S'aprofita l'altra mitja pel culte. S'ha construït una paret per separar la part enderrocada i reforçar l'altra meitat...”

Però realment com era l’església de Sant Pere de les Roques a la primera fase?

El dibuix ens mostra l’edifici en el moment de la seva construcció, un petit, però magnífic edifici amb cimbori i cúpula bastit sobre trompes. En un treball anterior (Santa Maria d’Ollers de Barberà de la Conca) ja vaig fer esment de la diferencia de bastir una cúpula damunt de petxines o trompes, pensant precisament en aquest treball. 

Nota: El cimbori es en aquest edifici el conjunt dels quatre arcs del transsepte que suporten la cúpula, que es l’element semiesfèric que es pot veure a sobre del arcs en els següents plànols.

Seccions Nord i Sud de l’edifici original.

Sant Pere de les Roques a la segona fase.

Només podem entendre com era la segona fase si observem les següents seccions. Ha de quedar clar que tota la fase s’ha recreat a partir de la observació de les restes que es conserven.

En aquesta fase es va construir la cripta semi soterrada i l'accés per una escala. Suposem que no deixarien la volta vista des de la nau, sinó que taparien els costats o «ronyons» de la volta amb algun mur de pedra i això ens dona peu a pensar que damunt de la volta hi haurien pogut fer un cor amb accés per escala de fusta des del costat Nord de l’edifici. Aquesta interpretació es el que es pretén mostrar a les següents seccions.

A la secció podem veure la cripta i l’escala d'accés, no s’ha dibuixat cap escala per pujar al cor ja que aquesta zona es completament impossible de veure en mig de les runes. Podem observar que la cripta arribava just fins l’entrada de l'església. La secció també ens mostra la finestra de doble esqueixada de l'àbsida que en aquest moment encara no s’havia perdut.

Sant Pere de les Roques a la tercera fase.

En diverses ocasions he comentat que fer un pou o cripta al costat dels murs d’un edifici, si el pou es més fondo que el fonament de l’edifici, sempre tindrem problemes. Encara avui dia passa. Recordo un cas que va passar per l’any 2020 estaven fent el forat per l’aparcament d’una nova finca tan ràpid i sense assegurar la finca veïna (que era més antiga i no tenia aparcament soterrat), que va quedar esberlada fins el segon pis.

Aquí segur que va passar el mateix. Podem suposar que al cap de poc temps, la volta es devia esberlar i per assegurar-la varen tapar l'accés a la cripta i varen continuar el mur fins el cap d’amunt de la volta com si es tractes d’un arc toral, era un mur que tancava definitivament la nau just a tocar la porta d'accés.

A continuació varen obrir una nova entrada en el mur de ponent, però sense escala per accedir a la cripta, avui dia un sarcòfag de fusta potser pesa uns 30 kg. més el pes del difunt però abans eren de pedra (era un bloc de pedra, un prisma rectangular d’uns 2 metres de llarg per uns 70 cm. d’ample i 50 cm. de alt, que el buidaven de dins per ubicar el difunt), segur que pesaven més de 200 kg. sense comptar el pes del difunt i la llosa de pedra que feia de tapa, no tenia que ser fàcil de moure.

Interior de la cripta semi soterrada amb dos sepulcres de pedra.

Encara varen construir un petit cementiri a tocar el mur de ponent i cobert amb teulada a simple aigua. Aquest petit espai te la mateixa amplada que els murs exteriors de la nau, però curiosament i no puc explicar el perquè, el varen construir desplaçat cap el costat Nord. Aquest desplaçament que es d’uns 70 cm. crea un espai vuit al costat Sud i sobresurt per el costat Nord.

En aquesta segona fase també varen aprofitar per construir un cor just per sobre el nivell d’entrada a l’edifici amb escala de fusta arramblada al costat Nord. També varen eliminar l'accés a la cripta per l’interior. Tenim a les restes de la paret que passa per davant de l’embocadura de la cripta, les marques deixades per els caps de les bigues, per això coneixem l'existència i la ubicació d’aquest cor. Considero que l’espai que quedava entre aquest mur i el mur Oest de tancament que es correspon amb la llargada de la cripta, no el deixarien perdre i he considerat posar-hi una porta per utilitzar l’espai com a cambra del sacerdot. Si varen construir aquest mur, es perquè la volta hauria caigut i ho he cobert amb un senzill embigat.

Les seccions ens mostren totes les actuacions d’aquesta segona fase, podem veure el petit cementiri, el pas obert al mur Oest per accedir a la cripta, el cor, l’escala i l’espai habilitat damunt el cor entre murs i l'àbsida original amb la finestra de doble esqueixada.

Sant Pere de les Roques, situació actual.

A partir d’aquest moment i al llarg dels segles l’activitat d’aquest temple va decaure i va comportar que la manca de manteniment a les teulades, fes caure la volta principal, una part de l'àbsida i parts dels murs laterals. Finalment varen intentar arreglar-ho de la millor manera i van construir un mur que tancava l’edifici aprofitant un del arcs torals del cimbori, van obrir una nova porta a un costat de l’arc toral de la façana Sud i varen deixar l'àbsida amb una teulada a simple aigua cap a llevant, el que fa que tingui una imatge molt curiosa i que l'allunya dels models romànics. Al desmanegar-se l'àbsida també va caure una part de la finestra de doble esqueixa i varen optar per anul·lar-la del tot, però deixant a l’interior una espècie de fornícula per ubicar-hi el sant patró.

La foto ens permet veure des de l’esquerra el petit cementiri adossat i desplaçat cap al costat Nord, les restes de la porta original i el cimbori.

A la foto de detall de la porta d'accés hi podem llegir gravat a la dovella central (1870) que es l’any que es va fer el tancament de la nau a nivell de transsepte i la nova porta; just a sobre hi ha un petit escrit fet amb algun clau o punta metàl·lica que diu «Sn. Pere Restaurat en 1960.» que es correspon amb les obres de neteja posteriors a la guerra civil.

Nota: Si ampliem la foto podem apreciar el treball de la buixarda a les dovelles. La Viquipèdia ens diu que la buixarda es: «una maceta amb les cabotes proveïdes de puntes piramidals, emprada pels picapedrers per a picar i polir la pedra». Un us inapropiat d’aquesta eina pot destruir les marques de picapedrers en restauracions d’edificis medievals.

La foto superior ens permet veure la porta actual i l'àbsida amb la seva teulada plana i a la foto inferior es pot observar la modificació a que varen sotmetre l'àbsida per obtenir una coberta plana i com també la finestra ha desaparegut.

Nota: Recordem que les teulades de les àbsides romàniques es corresponen amb la figura geomètrica d’un con tallat (geometric figure of a cut cone) més o menys per la meitat. Això vol dir que en el lliurament de la teulada al frontis o mur absidal, hi tenim unes línies paral·leles que es corresponen amb la inclinació de les dues teulades. En aquest cas, per un costat tenim les línies inclinades de la teulada de la nau i una línia horitzontal que intersecta amb les línies inclinades, vol dir que es molt possible que tinguessin de rebaixar els carreus de la volta absidal per obtenir prou espai a l’hora del lliurament al mur i no sobresortissin els costats horitzontals per damunt de les línies inclinades de la teulada. L'església de Sant Jaume de Timor també te aquest tipus de teulada a l'àbsida, però a sota no hi ha cap volta, el sostre es pla.

La maqueta ens permet veure millor la teulada plana de l'àbsida i com la línia horitzontal de la part superior es a tocar dels extrems de la teulada de la nau, comparis amb l'àbsida de la següent maqueta de Sant Joan de Torreblanca per comprendre les diferencies.

La foto ens permet veure la cúpula sobre trompes. La cúpula es molt complicat -gairebé impossible- fer-la completament esfèrica quan es basteix sobre trompes a diferència de la construcció sobre petxines que permet una transició perfecta del quadrat al cercle, com vàrem explicar en un treball anterior.

La foto ens permet veure el mur que varen fer a ponent per tancar l’edifici aprofitant un dels arcs torals, els forats horitzontals que es veuen en el mur era on els paletes i collaven la bastida per poder construir el mur. També podem observar que la volta pujava a continuació dels murs sense cap línia d’impostes que indiques el pas de mur a volta.

En aquesta foto del presbiteri podem observar que el diàmetre absidal es el mateix que el diàmetre de l’arc toral, el normal es que hi hagi una reducció diametral en aquest lloc.

La maqueta intenta explicar en un mateix espai les diverses etapes per les que va passar l’edifici. Per exemple, sabem que no varen coexistir l’escala per a baixar a la cripta i el mur i cor davant de l’entrada de la cripta al mateix temps.