Ermita de Sant Roc de Sant Martí de Maldà

Tot i que l’edifici es troba al nou municipi de Sant Martí de Riucorb, que és a la comarca d’Urgell, situat a la dreta del riu Corb, aquest municipi es va constituir el 1972 al fusionar-se els antics pobles de Sant Martí de Maldà i Rocafort de Vallbona (segons Viquipèdia).
L’edifici que estudiem es una església barroca construïda inicialment com a mausoleu de la família Blanch segons consta en un testament de l’any 1607.

Anys després s’hi varen fer algunes modificacions i ampliacions documentades a l’any 1734. (foto següent)

Poc abans d’acabar el mateix segle varen tenir d’efectuar unes altres reparacions importants ja que l’edifici amenaçava ruïna i havia estat tancat per ordre de l’arquebisbe de Tarragona. Parts d’aquest treball han estat extrets de: “L’ermita de Sant roc de Sant Marti de Maldà, un monument a recuperar: Josep Mora i Miquel Torres”
Un detall que no he sabut documentar es el monòlit dedicat a “L’empremta de l’amistat” que hi ha a pocs metres de l’entrada d’aquest edifici. El curiós del cas es que en un brancal del que es considera que era la porta d’entrada de la casa del ermità hi trobem la mateixa “ma” repicada a la pedra, si be en un lloc representa la ma dreta i a l’altre, la ma esquerra (si amplieu la fotografia ho podreu veure perfectament) hi ha documentació sobre sants ermitans que feien marques a les pedres com ara creus o altres símbols i son considerades relíquies, ja que les persones que les toquen ho fan amb la sana convicció que toquen al sant.

La simetria es un detall que en cap cas podem passar per alt en un edifici religiós, el treball que he pres de referència ens explica que a l’edifici hi varen construir un atri o porxo i que estava desplaçat a un costat, sento no estar-hi d’acord. L’atri està perfectament centrat sobre la planta de l’edifici –segons es pot veure a la següent fotografia- i es una llàstima un error com aquest en un treball tan ben documentat, però estic segur que jo personalment he comes molts errors com ara aquest al llarg de la meva vida.
Els dos costats de l’atri abracen l’edifici i també tenen la funció de contrafort, ja que a la façana principal li varen obrir un arc de dimensions semblants als demés de l’edifici i varen convertir la planta superior del atri en un cor que s’hi accedia per el lateral del edifici des de dins de la casa del ermità i era imprescindible la construcció d’un atri més ample que la nau per obtenir un reforç addicional per aguantar l’esforç sobrevingut per l’obertura de la façana principal. De la façana principal no ha perviscut res; s’entén, ja que la obertura que li varen fer no estaria tan ben consolidada com les que veiem a la següent fotografia en que els arcs encara aguanten, malgrat que el mur superior ha desaparegut.

La fotografia superior de la maqueta ens mostra com l’atri “abraça” la nau per ambdós costats i la obertura del mur de tancament per convertir-ho en cor, la foto inferior ens mostra “la rosca” de l’arc toral que a la primera foto es troba situat entre la façana principal i la cúpula.
L’edifici te un únic contrafort més modern que la resta de l’edifici al costat que podríem denominar Sud, ja que en el costat Nord hi teníem la casa del ermità que feia de contrafort a l’edifici.
(Sant Roc) 
(Consolació de Cercs)
Hi ha un altre edifici molt semblant a aquest, es la Mare de Deu de la Consolació de Cercs (anys 1785-1790), deixant de banda construccions annexes, la principal diferencia la trobem a la cúpula ja que aquí va muntada sobre un tambor hi ha Cercs no te tambor, això es important perquè ens parla de reminiscències arquitectòniques passades que venien del renaixement i que a Cercs ja no varen tenir en compte degut al segle i mig llarg que es porten els dos edificis. Dins d’aquesta línia arquitectònica també podem observar els nervis que compartimentaven la cúpula i les llanternes com ho tenen les conegudes cúpules italianes i que tot desapareix a Cercs.

La part dreta de la fotografia ens mostra l’ampliació soferta al costat de l’àbsida per convertir-ho en un cambril per a la adoració de la imatge titular del temple. Aquesta es una moda més moderna que en el moment de la construcció del temple no es tindria en consideració.
Entre la part afegida a l’àbsida i la cúpula, just a l’espai que es correspon amb el presbiteri, hi trobem una petita construcció, com ara una llotja particular, que dona la sensació que es va fer exclusivament per poder veure i assistir millor a la santa Missa, lluny de la pudor de suat que feien els feligresos que estaven a la nau. Te l’espai just per ubicar-hi una escala de fusta amb passamà per pujar-hi. Ni en els plànols ni en la maqueta s’ha tingut en consideració aquesta reforma.

Diverses vistes en secció i perspectiva de l’edifici que estudiem.
Observis els detalls de la cúpula: les petxines que ens permeten passar del quadrat al cercle, la corona i els nervis de la cúpula. En el costat Oest la teulada estava sobre elevada i no es podia manifestar a l’exterior la llanterna d’aquest costat de la cúpula, però si que estava construïda al costat interior.
A la part nova del costat de llevant hi varen construir un cambril s’hi accedia per una escala situada al costat Nord de l’altar i al costat Sud hi havia una altra porta que anava a la sagristia; just sota la obertura per exhibir la imatge hi havia un petit armari incrustat a la paret on hi guardarien objectes més valuosos. Al terra lleugerament desplaçat del centre de la cúpula hi havia la cripta d’enterrament de la família.
La vista en perspectiva ens permet veure tots els detalls que hem anat comentat: l’atri, l’escala de cargol per accedir-hi, la trona, la cúpula amb els nervis i les llanternes, les cornises, tota l’estructura d’arcs i voltes, el presbiteri i els accessos al cambril i a la sagristia.

La següent seqüència fotogràfica ens mostra diverses vistes tan exteriors com interiors de l’edifici. Les parts antigues s’han deixat amb una capa d’arrebossat blanc i les parts noves van amb carreus vistos.










Santa Maria del castell de Gósol

Aquest edifici que ja surt esmentat a l’acta de consagració del bisbat d’Urgell en el segle IX - però aquesta acta no es te per autèntica - incorpora un seguit d’interrogants que fan complicat arribar a entendre com es va passar d’un edifici preromànic a les ruïnes que podem veure avui dia.

L’orientació pot ser clau per intentar entendre-ho:
  • Àbsida orientat a Nord-Oest
  • Façana principal orientada a Sud-Est.
Anem a especular:
  • Imaginem que l’actual àbsida estès construïda en realitat damunt el mur Nord de l'església preromànica.
  • Que l’actual torre, fos en realitat l’antic àbsida preromànica,
  • Si observem el següent plànol de planta no ho trobaren tant forassenyat, hi ha moltes esglésies preromàniques amb l'àbsida guerxat com ho tindria aquesta i l'orientació seria bastant correcte.
Aquesta es una via que no he trobat explorada per ningú i la deixo oberta, però ens permet continuar especulant i posant ordre al creixement de l’edifici.
Si la teoria proposada fos correcte, l’edifici no podia créixer al ritme de la població ja que no tenia més muntanya. Girar l'orientació de l'església i convertir una nau lateral en àbsida no es massa convencional però en trobem exemples des del temple de Maxenci en que ja ho varen fer. L'edifici resultant seria atípic, parlaríem d’una gran nau gairebé quadrada, però això també ho trobem a la catedral de Girona.

D’esquerra a dreta: Àbsida, arc toral, volta i torre - campanar.

A partir d’aquest punt tot encaixa amb el que podem veure:
  • Una nau quadrangular amb un gran llenç vertical per àbsida com a primera gran reforma a partir de la construcció de l'església preromànica. Hem de saber veure l’arc toral que feia de marc a l'àbsida; el mur de tancament absidal només ha d’aguantar el seu propi pes en pedra, no rep esforços, pot ser prim. (foto superior)

  • Una nova ampliació, va comportar un sistema de volta diferent. Ja ens trobaríem en un període gòtic, però construir una volta ogival comportaria un gran desajust amb l’altura de la primera volta romànica, molt més baixa. La solució emprada de construir una volta per aresta, es la més idònia en aquest cas ja que ens permet calcular l’altura i lligar-ho amb la primera volta i els esforços els podem descarregar sense massa problema a traves de les pròpies arestes.
  • D’aquesta etapa segurament també ho seria la petita capella que hi ha al costat del campanar i també coberta amb volta d’aresta i la capella del costat oposat al campanar que només en coneixem l'existència i l’advocació però no la forma ni les dimensions.

En el xamfrà podem apreciar l’arrencada de la volta per arestes feta amb una pedra més rogenca.

Observis la següent seqüència per arribar a formar la volta per aresta de la petita capella del costat del campanar a partir d’una forma trapezoïdal irregular, no hi ha cap costat igual però l’altura s’ha de mantenir constant durant tot el procés, m’hauria agradat veure la cara que hi posarien els paletes a l’hora de construir les cintres.
Nota: El procés que s’ha seguit aquí no te res a veure amb cap metodologia medieval, nomès ens serveix per veure com arribem al final amb eines modernes. La figura 5 ens ensenya la forma que tindria la cintra.


El campanar ens ofereix un seguit de sorpreses curioses, gairebé tothom està d’acord en afirmar que es anterior a l’actual església. Hi ha molta literatura explicant les singularitats d’aquest campanar o torre, no ho repetirem, però es curiosa la finestra-festejador que hi trobem; evidentment no correspon a cap funció litúrgica, sinó més aviat a una funció domèstica típica d’un castell o casal important. A aquesta finestra li varen desmuntar l’ampit i des d’aquell punt podien sortir damunt la volta per aresta -que deurien reforçar- de la petita capella que hi ha al costat. Per aquest motiu varen tenir d’elevar-ne la coberta i obtenir un espai més alt.

Finestra-festejador des de l’interior de la torre.


L’obertura que es veu al centre de la imatge correspon a la finestra-festejador vist des de l’exterior i sense l’ampit, observis els talls inclinats a la torre per variar l’altura de la teulada de la petita capella que hi havia sota.

Es fa difícil d’entendre perquè es varen dedicar a tapiar finestres i perquè tenien d’arrebossar els murs amb morter a no ser que ho adaptessin com a habitatges.



Arrebossat interior i finestres tapiades.

Finalment aquesta torre o campanar ens ofereix una curiosa sorpresa que trobo molt estrany que cap persona que m’ha precedit escrivint sobre el temple no hagi observat i si ho ha fet ho desconec. Tothom ens diu que es quadrangular però jo dic que una part es quadrangular però la resta era octogonal i construïda segons canons escolàstics gòtics que ens parlen de la connexió de la terra (quadrat) amb el cel (rodó).
Observis la part superior de la següent fotografia com es veu perfectament l’octogonalitat de la torre a les dues arestes visibles. Es precisament aquest detall tan interessant el que em costa d’entendre que no ho hagi trobat publicat.


Els següents plànols ens mostren l’església de Gósol tal com la veurien en els darrers anys d’esplendor, observis a les diferents vistes l’acabament octogonal de la torre. Es evident que no es pot determinar quina altura tindria aquesta part, aquí s’ha fet acabar a la part superior del finestral. La mateixa tipologia de torre la tenim a la part inferior del campanar de Santa Maria de l’Estany, però no podem oblidar que l’església del Moianes la varen començar a restaurar a la segona meitat del segle XIX i a finals del segle XX encara hi treballaven i el campanar no es precisament romànic.

Campanar de Santa M. de l’Estany. Observis la transició del “quadrat” al “rodó” a la part baixa i la seva continuació en planta quadrangular a la part superior.



No m’agrada presentar dibuixos que puguin ser complexes o difícils d’interpretar però hi ha cops que necessites complicar la vida al lector perquè es puguin fer una millor idea del que es pretén demostrar. La següent perspectiva ens mostra la complexitat del edifici i de les seves voltes.

Sant Joan de Torreblanca

L’església de Sant Joan Baptista de Torreblanca és un edifici de Ponts (comarca de la Noguera, Lleida) construït al raser de la muntanya que li va condicionar la construcció de la part Nord de l’àbsida, hi podem apreciar la característica tipologia llombarda, l’edifici es troba a poca distancia del castell. De fet hi ha dues esglésies a Torreblanca dedicades a Sant Joan, aquesta a prop de la protecció del castell i la segona ja baix el pla, totes dues abandonades. Cal anar amb compte amb els navegadors.
L’església vista des de llevant.
Es un edifici d’una sola nau, cobert amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per quatre arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada, be que a l’exterior només se’n veuen dues, ja que la del costat Nord no es va arribar a obrir degut a la muntanya que hi ha al costat.
Capçalera i dues de les tres finestres.
La volta va col·lapsar per la part de ponent i varen decidir reduir les dimensions de l’església gairebé a la meitat, la portalada original hauria quedat intacta a la part derruïda i varen obrir una nova entrada més a llevant amb un parell de brancals monolítics i una simple llinda.
La porta nova de l’església.
La nau de ponent col·lapsada, a la dreta la porta original, en front es veu el tancament a nivell d’arc toral (no confondre-ho amb el segon arc toral que hi ha en segon pla).
Els arcs torals estan suportats per columnes cilíndriques formades amb uns tambors que passen del 1.5 metres d’altura cada tram. 
N’hi ha de dos tipus:
  • Les columnes cilíndriques dels torals de la nau no tenen cap tipus de basa (vaig excavar un tambor per verificar-ho, per sota del paviment el tambor ja esdevé un prisma irregular trencat a cops de maceta) i son més altes que les presbiterals.
  • Les columnes absidals tenen una basa troncocònica i s’adapten a la graonada del presbiteri i al diàmetre absidal.
A l’esquerra torals presbiterals amb basa, a la dreta toral de la nau sense basa.
Totes aquestes columnes tenen uns capitells esculpits amb figures en baix relleu
Capitells absidals del costat Sud
Capitells absidals del costat Nord i la finestra tapiada.
Si observem en mig de les columnes, apreciarem que al costat Nord es diferent. Comentàvem en un lliurament sobre Sant Miquel de Grialó les semblances que hi havia entre aquests dos edificis i com en aquest hi havia una espècie de sagristia ubicada entre columnes.
La foto de la maqueta ens permet veure dos detalls interessants:
  • La sagristia entre columnes i el petit armari incrustat a la roca, aquest espai està cobert amb volta de canó. 
  • La diferencia en la altura dels capitells dels arcs torals de la nau, en comparació amb el sobre alçament del arc toral del costat del presbiteri per poder deixar ambdós capitells al nivell del arc presbiteral.
Diverses vistes de la maqueta.



Hem comentat que aquests dos edificis també comparteixen l’estructura de dos arcs presbiterals, o be un arc toral al costat del presbiteral, tot i que l’arc toral neix del mateix joc de capitells que el presbiteral, això obliga a sobrealçar-lo considerablement quan el comparem amb els demés arcs. Observis amb més detall el plànol inferior.

Vista superior: secció nord; vista inferior: secció Sud.
En els murs laterals s’obren uns arcs formers de diferent altura i llum, el que fa que la separació del arcs torals sigui molt irregular. Es pot observar a la part Nord a tocar l’àbsida una espècie d’absidiola o petita capella sufragada per algun personatge important.

L’edifici després de la reducció de la nau amb la nova porta.














Ermita de Sant Roc de Sant Martí de Maldà

Tot i que l’edifici es troba al nou municipi de Sant Martí de Riucorb, que és a la comarca d’Urgell, situat a la dreta del riu Corb, aquest ...