Santa Maria d’Ollers de Barberà de la Conca

Es una església de la població d'Ollers de Barberà de la Conca (Conca de Barberà) amb orígens romànics i reconvertida a barroca en el segle XVIII, fou cremada durant la guerra civil i malgrat està ubicada a un costat de la població ofereix un lamentable aspecte d’abandó i deixadesa per part del consistori. No ho criticaria si l’edifici estigues isolat al mig del bosc. No hi cal fer una consolidació dels murs existents que costa molt diners, només una neteja d’herbes i bosses de deixalles i tancar els accessos seria suficient.

El Sr. Joan Maria Quijada ens explica com era l’edifici: “...Al segle XVII es derruí el primitiu temple romànic i se’n construí un de nova planta d’estil barroc. Gràcies a la descripció de l’inventari de l’any 1925 podem fer-nos una idea de com era l’església d’Ollers abans de la destrucció que patí durant la darrera guerra civil. El temple de planta rectangular (quatre metres de llarg per set metres d’ample) (sic) (vol dir 14 per 7) i d’una sola nau amb volta, estava ubicat a la part baixa de la vila. En desconeixem l’any de la construcció, però sabem que a la portalada hi havia la data de 1771, tot i que aquesta correspondria a una reforma posterior...“
I segons la Wiquipedia “...Tota la fàbrica estava construïda de maçoneria arrebossada per fora i enguixada per dins, segons la moda barroca amb cornises, capitells i absis de quart d'esfera al mig i petxines als costats....
Reconec que he vist i estudiat centenars d’edificis però no soc capaç de recordar-ne cap que tingui un absis de quart d'esfera amb petxines als costats i aquest detall em va fer interessar per conèixer l’església. Imagino que la descripció fou redactada farà un segle, també comenten que l’edifici estava cobert per una volta com si es tractes d’una volta romànica i tampoc es això.
Aquest treball intenta treure l’entrellat de tot plegat. Al no disposar de fotografies per recrear l’edifici s’ha construït mobiliari litúrgic segons la moda per deixar l’edifici més entenedor.
L’església correspon a un model clàssic barroc molt bàsic ja que no te capelles laterals ni cimbori ni creuer, les tres capelles que ens diuen que tenia, no son més que rebaixos que han fet als murs laterals potser fins hi tot posteriors a la construcció de l’edifici. Si haguessin estat planejats de bon principi possiblement haurien dissenyat una capella a cada tram i totes de les mateixes dimensions.


Al no tenir capelles fa que els murs siguin molt dimensionats ja que tenen d’aguantar l’empenta de la volta, els edificis amb capelles com ara sant Pere de Viladecavalls, els murs separadors de les capelles absorbeixen aquestes empentes i els murs de tancament poden ser més prims.
L’article ens diu que l’edifici estava cobert amb una volta estil romànic amb llunetes, aquesta definició pot provocar dubtes a moltes persones. Tots els edificis que he presentat d’aquest estil constructiu he comentat que eren coberts amb voltes d’aresta i una volta amb llunetes no es ni més ni menys que una definició arcaica de volta d’aresta. Tot i que la definició es correcte, ja que entenem que es una volta amb llunetes quan les voltes transversals de les capelles, tenen una llum inferior a la volta principal i normalment sempre es així,
Una volta romànica es tan llarga com l’edifici, només pot necessitar alguns arcs torals que ajudin a aguantar-la. L’edifici d’Ollers no tenia una volta de cap a cap com s’intueix, tenia tants trossos de volta com trams. Anem a veure-ho amb més detall.
El següent plànol representa una església romànica típica, s’han respectat les proporcions d’amplada i altura; la volta comença arran de la cornisa i veiem un rebaix en el gruix del mur que es correspon amb el gruix de la volta; en el mig de la nau hi podem observar un arc toral, aquest ressegueix la volta per la part inferior i ajuda a aguantar la volta, però l’arc no ultrapassa la volta i aquesta va sencera d’un cap a l’altre de la nau.


Nau romànica
En el següent plànol que ja es correspon amb la secció longitudinal d’Ollers podem observar les diferencies entre les dues voltes i els seus respectius arcs. Cada tram de volta va d’un arc fins l’altre, la separació entre arcs ve marcada per la llargada d’arbres disponibles per fer la coberta, normalment no passaven gaire dels 6 metres. Els arcs no son torals, es a dir no aguanten la volta, en aquest cas son arcs diafragma o diafragmàtics i aguanten la coberta.
Casa tram de volta consta de dues voltes perpendiculars: l’una segueix l’eix longitudinal i l’altre l’eix transversal i es aquesta segona el que hi ha persones que en diuen volta de llunetes ja que al estar tocant al mur podien portar rosetons o senzillament anar pintats. En alguns d’aquests trams tenia unes obertures com ara fornícules que no es manifestaven a l’exterior, desconec si hi hauria hagut alguna imatge, vegis el següent plànol al costat dret damunt de la cornisa.


Secció longitudinal.
L’àbsida romànica clàssica es composta per la meitat d’un cilindre més un quart d’esfera a la part superior, el demés son complements com arcs en degradació, triomfals, etc. la següent fotografia de sant Miquel de Grialó explica correctament aquest model.


Sant Miquel de Grialó
Els edificis barrocs acostumen de tenir un àbsida recta, un mur de tancament paral·lel als arcs diafragmàtics, no hi te cabuda un quart d‘esfera a la part superior. Hi ha diverses solucions per acoblar la part superior amb el mur de tancament, un d’aquests models es la Consolació de Cercs un edifici amb moltes pretensions i un gran pressupost, el plànol següent ens ho mostra, a la part final de l’àbsida els murs verticals tenen una forma arrodonida per els costats (vist de la part inferior) que es perllonga cap al sostre. En el cas de sant Pere de Viladecavalls, més modesta, hi ha un punt rodó que fa de marc a tota la paret de tancament.

Àbsida de la Consolació de Cercs.
La següent secció d’Ollers (dibuix de l’esquerra) mostra el que considero que volia dir la persona que va escriure que l’edifici tenia ”... absis de quart d'esfera al mig i petxines als costats....”. Les petxines permeten la transició del quadrat al cercle a les cúpules dels transseptes com ara a la Consolació o Viladecavalls en barroc i a partir d’aquesta idea s’ha creat la transició del quadrat dels murs de tancament a la volta que no pot ser mai de quart d’esfera perquè es molt més ampla que fonda; aquestes petxines es lliguen amb la cornisa i permeten una bona transició. Però no deixa d’esser una interpretació personal del que varen escriure.

Secció transversal.
Ja posats, hi ha dos tipus de transició del quadrat al cercle: la petxina i la trompa. La petxina permet una transició perfecta, però la trompa el que fa es convertir un quadrat en un polígon de vuit arestes ja que el numero vuit es mític per passar de la terra al cel, la transició necessita molta més elaboració per quedar be.
La trompa es un element arquitectònic molt antic, de fet no es coneix exactament el seu origen, uns els fan romà i altres de Babilònia. Quan arriba al romànic gairebé ja no s'utilitza. Els dibuixos expliquen que no permet una transició perfecta del quadrat al cercle tot i passant de quatre a vuit costats. En el primer supòsit només assolim girar la cúpula i en el segon arrodonim les puntes. El millor es trobar un punt mig entre els dos models. Els rectangles verds representen les trompes.

La Consolació de Cercs (Petxines)

Sant Pere de les Roques (Trompes)
Un dels elements que també incorpora incògnites es el cor situat sobre l’entrada, la fotografia següent mostra que estava construït amb volta per aresta i amb capes de rajola catalana, però ens diuen que tenia dos puntals de ferro per aguantar-lo i no acabo de veure-hi la necessitat del puntals a no ser que tingues algun problema d’estructura. Altre cosa es un cor fet de fusta que necessita els puntals com ara a la Consolació de Cercs i al mateix temps aquests, s’aprofiten per muntar l’estructura del cancell; Ollers també tenia cancell però un plànol antic consultat el dibuixa desplaçat dels puntals.


Una de les arestes del cor.
La principal funció del cancell (foto superior secció transversal costat dret) es mantenir una temperatura constant dins l’edifici; tenien quatre portes, dues laterals que es per on entraven i sortien habitualment els fidels per assistir als oficis i dues portes grans situades a la part frontal que només s’obrien per actes més solemnes, com ara casaments, enterraments o processons. Les portes laterals tenien un curiós mecanisme per mantenir les portes sempre tancades, encara no s’havien inventat les "molles tanca-portes hidràuliques". Hi havia una corda lligada a la porta i mitjançant unes politges la corda baixava per el lateral del marc amb un pes al cap davall, quan s’obria la porta la corda tibava el pes que pujava amunt, al deixar anar la porta, el pes tibava de la porta i es tancava amb un bon cop. (foto inferior porta auxiliar de la Seu de Manresa, en aquest model el pes va dins del tub vertical per mesures de seguretat)


El baptisteri també es un afegit en una obra posterior, 
(foto superior secció transversal costat dretes de suposar que abans tenien una pica a un costat de l’església i els hi era suficient, després varen rebentar un costat de la façana principal per encabir-hi la pica. Lligat amb aquest tema, tenim una trona a tocar del presbiteri (que es pot veure a les dues seccions) i en el costat contrari de la pica de batejar, d’acord amb les normes canòniques això no es correcte, ja que trona i baptisteri tenen d’estar en el mateix costat, però s’entén que ho fessin d’aquesta manera ja que en el costat de la trona hi ha l’accés al campanar. De fet no es la trona el que ha d’estar en el costat del baptisteri, es la lectura de l’Evangeli el que s’ha de fer en el mateix costat que el baptisteri, però com que després de llegir l’Evangeli el sacerdot explicava el sermó des de la trona, d’aquí ve que estes situada en el mateix costat, que per cert es el costat contrari d’on es llegeixen les Epístoles.
El campanar te una curiosa transició a partir del nivell de la coberta de l’edifici que el fa passar d’un quadrat a un altre quadrat d’idèntiques dimensions però amb les arestes arrodonides, aquesta part superior era molt austera sense motllures ni cornises de cap tipus.
Tots aquests conceptes que s’han explicat es poden veure en els plànols de secció transversal que hi ha més amunt.

Sant Jaume de Timor


Una perspectiva general de l’església i el castell de Timor al fons.
Ens diuen a Wikipedia que: “...és una església del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra)...”
Aquest treball va començar de forma rutinària com tots els altres: estudi previ, visita in situ, fotografies, dibuixos, prendre unes quantes mides i continuar cap el següent edifici. L’anàlisi posterior al meu despatx va comportar un seguit de sorpreses, el que va motivar un segon desplaçament i un estudi molt més acurat de l’edifici. Ho trobem definit com un edifici romànic d’una sola nau amb volta apuntada per col·lapse de la original i absis rectangular en substitució de l’original; a ponent hi ha un espai de mesures més reduïdes cobert amb volta de canó i que suportava un cor.
Res a dir de tota la primera part del redactat, però:
  • L’espai de ponent no suportava cap cor, era possiblement l’habitacle del sacerdot.
  • Com lliures un àbsida rectangular de sostre pla contra un arc presbiteral més alt que el sostre de l’àbsida?
Al fons l’àbsida amb el lliurament de les bigues del sostre pla, a la dreta la cornisa i al mig, l’arc presbiteral.
Per això mereix un bon estudi i es el que ha motivat dedicar-hi aquest treball.
L’edifici va col·lapsar per el costat Sud, es va endur la volta original i segurament alguna part de l’àbsida. La restauració posterior va consistir en un reforç atalussat molt potent d’aquest costat; la construcció d’una volta apuntada amb l’eliminació de l’arc toral central de la nau per innecessari i la substitució de l’àbsida original per una de rectangular amb una finestra allargassada en sentit vertical per obtenir més llum natural i un petit armari incrustat al mur a sota de la finestra. Curiosament no varen fer cap tipus d’actuació al costat Nord. Tenint en compte el desequilibri que tenia de provocar la potencia del costat Sud contra el costat Nord no es d’estranyar que en aquest costat no hi hagi quedat res en peu.
El costat Nord.
L’edifici original era exactament això, (àbsida i nau) la porta aniria al costat de ponent. Una segona reforma que gairebé m’atreviria a situar sobre el segle XV, va comportar la construcció d’un mòdul arquitectònic a ponent i el trasllat de la porta al costat Sud amb la incorporació d’una petita capelleta damunt la porta per posar-hi la imatge del sant.
Anem a veure les solucions aplicades a aquest mòdul per entendre com varen resoldre el tema de la diferencia d’altures de l’àbsida. A la part baixa (foto següent) hi tenim una volta de canó d’una gran qualitat, te el diàmetre més petit que la volta de la nau i a més la part superior d’aquesta volta (extradós) està al mateix nivell que la cornisa de la nau; per el fet d’estar centrada amb l’eix de la nau, fa que també el costat Sud estigui extraordinàriament reforçat, hi ha una banqueta de pedra a cada costat d’aquesta petita nau. Si haguessin volgut construir un cor, haurien fet un empostissat amb bigues i llates de fusta i una barana també de fusta, mai haurien fet una volta de pedra i una barana de carreus de més de 30 cm. de gruix.
El mur del final d’aquesta nau inferior, te un rebuidat que es de mal interpretar, possiblement hi hauria un petit altar (foto següent). Just al seu davant però ja a la volta hi ha un orifici per on baixava la corda de tocar la campana. Al fons al costat Nord hi ha una escala amb un angle de 90º que mena al primer pis i que està integrada dins el gruix del propi mur, encara s’observen restes d’una antiga porta. No cal dir que igual que el costat Nord de la nau tot aquest sector està desmanegat.

Al fons a la dreta es veu el començament de l’escala que menava al primer pis, unes restes de l’antiga porta. el rebuidat final i la banqueta del costat esquerra.
Reconec que hi ha vegades que no acabo d’entendre com treballaven els “arquitectes” d’aquella època. Si el costat Sud ja estava sobre dimensionat, es veu que encara no en tenien prou i per acabar-ho d’adobar varen construir al seu davant un altre mur d’un metre de gruix aproximadament que cobria tot el mòdul de ponent i el varen convertir en una escala amb uns graons alts i matussers que els hi permetia d’arribar a la teulada per fer-hi tasques de manteniment. A banda que es antiestètic i poc funcional, estava ubicat al mig del cementiri i al costat de la porta d’accés. Si aquest mur l’haguessin construït al costat Nord que només hi tenim un mur convencional i que encara hi varen construir una escala al seu interior, aquell sector no hauria caigut i no hauria desmillorat la imatge de la façana Sud o principal de l’edifici.

La fotografia no ens permet entendre on era aquesta escala exterior i com s’integrava amb l’edifici, per això es fan les maquetes.

La maqueta ens permet veure l’escala exterior a un costat del clos del cementiri i com varen “rebentar” la teulada per poder acabar d’accedir al campanar construint uns quants graons damunt la volta.
L’escala per accedir al primer pis del mòdul estava tancada per un envà i una porta segurament amb clau, això demostra que no era un espai públic sinó d’us privat. El primer pis tenia volta per arestes i en el xamfrà Sud-Est es conserva un carreu amb la doble arrencada dels dos arcs, te una estereotomia (art de tallar les pedres) tant perfecta malgrat que estigui tapat en part per l’arrebossat, que queda molt lluny dels treballs romànics i fins hi tot gòtics, d’aquí que parli d’un treball del segle XV, aquesta mateixa qualitat la troben en el tall de les dovelles de la volta del pis inferior.

A la part esquerra hi ha la volta apuntada i en vertical s’aprecia on acabava l’edifici antic. A continuació en el centre de la imatge, es pot veure el carreu que ens mostra l’arrencada de la volta per arestes del primer pis del mòdul de ponent i cap a la dreta un dels armaris integrats dins el mur Sud.
El dibuix ens permet veure tots els detalls que hem anat comentat: a l’esquerra l’entrada al cementiri, l’escala per pujar a la coberta, les banquetes de pedra dins la nau inferior, al fons la porta d’accés a l’escala que mena al pis superior i finalment la volta per arestes, al costat Sud hi ha els “armaris” integrats dins el gruix del mur (no visibles en aquesta vista)

La maqueta mostra els mateixos elements.

Podem apreciar un altre dels armaris integrats al mur, en aquest cas es just sota la cadireta o campanar; podem observar una espècie d’escala que hauria servit en algun moment per tasques de manteniment però que no era fàcil d’accedir-hi. Com a curiositat, els graons tenen una motllura i son fets segurament amb restes d’alguna cornisa.

La imatge ens permet veure en primer lloc (costat esquerra) la volta apuntada, la porta d’accés i el mòdul; es veu perfectament la diferència d’altures entre ambdues voltes, damunt el mòdul es poden veure dos dels armaris integrats en el gruix del mur Sud amb un separador mig esclafat fet amb un envà de maons.

Ens preguntaven al inici del treball com podíem lliurar un àbsida rectangular contra un arc presbiteral més alt que el sostre de l’àbsida. El següent dibuix ens mostra la resposta: varen construir un envà de maons damunt d’una biga per tapar el forat que quedava entre el sostre de l’àbsida i l’arc presbiteral. El treball d’envans amb maons estava perfectament integrat a l’arquitectura com element separador de les diferents habitacions dels castells o en aquest mateix edifici.

La paret de maons damunt una biga tapa el forat que havia deixat el col·lapse de l‘antiga volta de ¼ d’esfera de la primera àbsida.
Secció longitudinal del costat Nord. Podem observar el cementiri, el mòdul de ponent amb el rebuidat, l'escala i el primer pis; l'àbsida amb el sostre pla i el tancament fet amb una paret de maons.
Secció longitudinal del costat Sud. Podem observar la finestra de l'àbsida i l'armari o credença i en el primer pis del mòdul els tres armaris integrats.
Unes vistes generals de tot el complex.

La part central de la nau amb un color més clar mostra la part antiga i original de l’edifici.

La part més baixa de les teulades correspon al mòdul de ponent; al costat del camí i de la porta d’accés es veu perfectament el talús de pedra que varen construir per apuntalar la nau al costat Sud.

Finalment una imatge de les que no m’agrada de presentar perquè se que hi ha persones que els hi costa d'entendre, però si hi prenem una mica de paciència i ens hi fixem be ens explica tot el que hem vist d’aquest curiós edifici.(S’ha prescindit de totes les teulades, cementiri i terrasses per no complicar-ho més)









Sant Pere de Viladecavalls (Calders)



Vaig trobar informació sobre aquest edifici i el presentaven com una església de dimensions notables i de tres naus separades per columnes rodones. Em va cridar l’atenció perquè personalment havia viscut la meva infància i joventut a Calders i no la coneixia, val a dir que es situada a més de 10 km. del poble. Un cop allà vaig tenir una gran sorpresa, ni tenia dimensions notables –eren les dimensions normals d’una església barroca–, ni tres naus, tampoc columnes rodones ni de cap tipus. Però l’Albert del mas Llucià em va atendre tant be que no volia deixar passar la oportunitat de fer quelcom amb aquell edifici que em retornava a la infància i als primers balls a cal Soldevila de Calders. Li vaig tenir de deixar clar que no treballo per cap organisme polític ni eclesiàstic i em va permetre poder fer aquest treball.


L’edifici es una clàssica església barroca del segle XVIII construïda sobre les restes d’un antic edifici romànic que no ha estat localitzat. Consta d’una sola nau amb transsepte i cúpula damunt de tambor i petxines per passar del quadrat al cercle.
Igual que el santuari de la Consolació de Cercs vist en planta es un rectangle, no manifesta a l’exterior el transsepte com ara a Sant Roc de Sant Martí de Maldà i potser això a donat peu a pensar que es tractava d’un edifici de tres naus. El que passa senzillament es que les capelles laterals tenen una profunditat idèntica al transsepte i una volumetria molt marcada a les cobertes per les diferents altures que trobem entre cúpula, nau/transsepte i capelles laterals.
Les alteracions passades i més actuals com el refer tota la paret Sud han complicat la interpretació de l’edifici ja que es en aquest costat on hi havia la casa del sacerdot, que no hi ha quedat res llevat d’alguna tina. 
Per exemple: Quelcom que a priori no hauria de semblar un problema, es com accedia el sacerdot a casa seva des de l’església.
A l’esquerra de la foto superior s’aprecien les tines que quedaven al pis inferior de la rectoria, a continuació cap a la dreta el mur modern amb dos finestrals. El gran arc ogival que es veu a la part inferior del campanar no s’ha tingut en compte en aquest treball ja que no es veia com s’hi podia integrar.
El treball no va més enllà que intentar recrear l’edifici en el moment del seu màxim esplendor.

Aresta Nord/Est. 

A la petita capella al costat de l'entrada hi hauria la zona baptismal amb la corresponent pica; les marques del enderroc ens mostren on hi havia la balconada del cor. Sota la motllura vertical del contrafort que hi ha entre les dues capelles hi podem veure les restes de la pica d’aigua beneïda. (al costat d’un dipòsit verdós) La següent fotografia ens mostra la reconstrucció virtual del sector. amb la pica baptismal a l'interior i la barana del cor feta de peces ceràmiques.
Secció del costat Nord/Est.

Podem observar que les voltes de les capelles i del cor son totes d’aresta. L’estructura metàl·lica que hi ha al cap d’amunt del campanar que aguanta una campana es típic de l’època i les restes originals de l’estructura encara son visibles.
La fotografia ens mostra la capella que ve a continuació, es interessant veure l’arc tapiat damunt la cornisa; en aquest indret no hi tenia cap sentit un rosetó ja que no te accés a l’exterior, tampoc hi podríem situar una gelosia de fusta com tenen en convents de clausura perquè les monges puguin assistir als actes religiosos sense tenir contacte amb el poble, queda massa arran del terra. He interpretat que aquest arc era el que en diem un “arc de descarrega”, evita que unes quantes tones de carreus inútils pressionin l’arc de la capella i la pressió que genera el pes restant, es descarrega directament sobre els pilars de les embocadures de la capella; després es tapa el forat generat per l’arc amb un embà lleuger i s’adorna amb pintures que representin escenes bíbliques o bucòliques com s’ha representat a la següent imatge.

 
Aresta Nord/Oest.

Hi veiem part del transsepte amb una fornícula per una imatge i un rosetó a la part superior, a la part esquerra de la foto hi veiem la porta que du a una petita estança. La fotografia virtual ens explica com era aquest sector amb l’escalinata per accedir al presbiteri. La següent imatge mostra l’estança del costat del presbiteri vista des del interior, en el costat Oest (part dreta de la imatge) hi ha una finestra de simple esqueixada que no hi surt reflectida; hi havia una escala adossada a la paret que pujava en angle fins a un pis superior, a l'extrem de la volta -només en aquesta estança era de canó- tenia unes tapes o portes de fusta per tancar-ho amb les frontisses en els extrems, a on s’han representat. El finestral que mira al presbiteri queda molt per damunt de la visual d’una persona.
Secció Nord amb els detalls que anem comentant, ens permet veure la bellesa que havia tingut l’edifici.
Secció Oest. 
Observis la diferencia de gruixos d'ambdós costats.

Aresta Sud/Oest.
Al fons hi tenim el mur del presbiteri, al seu costat (esquerra) hi ha una porta que duia a la sagristia, més a l’esquerra ens queda el transsepte amb la fornícula i part del mur modern. Però aquest sector no es tan senzill com aparenta. Si observem be la fotografia podem observar que hi ha un pilanet a cada costat de la fornícula i a la següent imatge que representa la secció longitudinal Sud veiem com el mur del fons del transsepte talla la meitat del pilanet posterior. Si tornem a la fotografia podem veure una obertura al costat del pilanet i una altre més elevada en el mur de tancament, però a la representació virtual no hi ha res de tot això.




La fotografia mostra l’estança que veiem al costat del presbiteri vist des del fons. A l’esquerra hi ha un finestral just a sobre de la credença. Recordem que la credença es el lloc on el sacerdot netejava els instruments litúrgics i que l’aigua que feia servir no es podia llençar, sinó que es canalitzava directament a dins el mur i cap els fonaments de l’edifici, al fons hi ha un armari. En primer pla hi veiem una escala. Aquesta escala passa entre el mur del fons del transsepte i el mur de tancament de l’edifici i es correspon amb les dues obertures que veiem a la primera fotografia i permetia al sacerdot passar de la sagristia a casa seva, situada en un primer pis sense tenir de sortir al carrer. Això explica la diferencia de gruixos que veiem a la secció Oest. Si la secció no talles el transsepte per la meitat i ho fes mes cap al costat del presbiteri, hauriem vist l'escala entre els dos murs.

La següent capella es correspon amb simetria amb la del costat Nord i no hi calen explicacions, llevat que l’arc de la capella està trencat malgrat el poc pes que te de suportar.


Finalment la darrera capella es correspon amb l’accés al campanar. S’ha restituït l’escala que permetia pujar també al cor.



De la cúpula només ens queda clar que era situada sobre tambor. Al no saber si portava llanterna (construcció cilíndrica amb obertures situada al bell mig de la cúpula com ho tenen molts edificis italians) s’ha optat per la il·luminació lateral i nervis figurats.
 
La principal diferencia que hi trobem en les dues imatges es la pèrdua de la volumetria del transsepte que ha estat substituït per un mur modern. 

Diverses vistes de l'edifici


Poder fer aquest treball m'ha representat una gran satisfacció personal i el volia acabar d'alguna manera diferent i m'ha semblat que integrar tot el que hem vist en un vídeo seria una bona manera de fer-ho.





Santa Maria d’Ollers de Barberà de la Conca

Es una església de la població d'Ollers de Barberà de la Conca ( Conca de Barberà ) amb orígens romànics i reconvertida a barroca en el ...