Tot i que l’edifici es troba al nou municipi de Sant Martí de Riucorb, que és a la comarca d’Urgell, situat a la dreta del riu Corb, aquest municipi es va constituir el 1972 al fusionar-se els antics pobles de Sant Martí de Maldà i Rocafort de Vallbona (segons Viquipèdia).L’edifici que estudiem es una església barroca construïda inicialment com a mausoleu de la família Blanch segons consta en un testament de l’any 1607.
Anys després s’hi varen fer algunes modificacions i ampliacions documentades a l’any 1734. (foto següent) Poc abans d’acabar el mateix segle varen tenir d’efectuar unes altres reparacions importants ja que l’edifici amenaçava ruïna i havia estat tancat per ordre de l’arquebisbe de Tarragona. Parts d’aquest treball han estat extrets de: “L’ermita de Sant roc de Sant Marti de Maldà, un monument a recuperar: Josep Mora i Miquel Torres” Un detall que no he sabut documentar es el monòlit dedicat a “L’empremta de l’amistat” que hi ha a pocs metres de l’entrada d’aquest edifici. El curiós del cas es que en un brancal del que es considera que era la porta d’entrada de la casa del ermità hi trobem la mateixa “ma” repicada a la pedra, si be en un lloc representa la ma dreta i a l’altre, la ma esquerra (si amplieu la fotografia ho podreu veure perfectament) hi ha documentació sobre sants ermitans que feien marques a les pedres com ara creus o altres símbols i son considerades relíquies, ja que les persones que les toquen ho fan amb la sana convicció que toquen al sant.
La simetria es un detall que en cap cas podem passar per alt en un edifici religiós, el treball que he pres de referència ens explica que a l’edifici hi varen construir un atri o porxo i que estava desplaçat a un costat, sento no estar-hi d’acord. L’atri està perfectament centrat sobre la planta de l’edifici –segons es pot veure a la següent fotografia- i es una llàstima un error com aquest en un treball tan ben documentat, però estic segur que jo personalment he comes molts errors com ara aquest al llarg de la meva vida.
Els dos costats de l’atri abracen l’edifici i també tenen la funció de contrafort, ja que a la façana principal li varen obrir un arc de dimensions semblants als demés de l’edifici i varen convertir la planta superior del atri en un cor que s’hi accedia per el lateral del edifici des de dins de la casa del ermità i era imprescindible la construcció d’un atri més ample que la nau per obtenir un reforç addicional per aguantar l’esforç sobrevingut per l’obertura de la façana principal. De la façana principal no ha perviscut res; s’entén, ja que la obertura que li varen fer no estaria tan ben consolidada com les que veiem a la següent fotografia en que els arcs encara aguanten, malgrat que el mur superior ha desaparegut. La fotografia superior de la maqueta ens mostra com l’atri “abraça” la nau per ambdós costats i la obertura del mur de tancament per convertir-ho en cor, la foto inferior ens mostra “la rosca” de l’arc toral que a la primera foto es troba situat entre la façana principal i la cúpula. L’edifici te un únic contrafort més modern que la resta de l’edifici al costat que podríem denominar Sud, ja que en el costat Nord hi teníem la casa del ermità que feia de contrafort a l’edifici. Hi ha un altre edifici molt semblant a aquest, es la Mare de Deu de la Consolació de Cercs (anys 1785-1790), deixant de banda construccions annexes, la principal diferencia la trobem a la cúpula ja que aquí va muntada sobre un tambor hi ha Cercs no te tambor, això es important perquè ens parla de reminiscències arquitectòniques passades que venien del renaixement i que a Cercs ja no varen tenir en compte degut al segle i mig llarg que es porten els dos edificis. Dins d’aquesta línia arquitectònica també podem observar els nervis que compartimentaven la cúpula i les llanternes com ho tenen les conegudes cúpules italianes i que tot desapareix a Cercs.
La part dreta de la fotografia ens mostra l’ampliació soferta al costat de l’àbsida per convertir-ho en un cambril per a la adoració de la imatge titular del temple. Aquesta es una moda més moderna que en el moment de la construcció del temple no es tindria en consideració. Entre la part afegida a l’àbsida i la cúpula, just a l’espai que es correspon amb el presbiteri, hi trobem una petita construcció, com ara una llotja particular, que dona la sensació que es va fer exclusivament per poder veure i assistir millor a la santa Missa, lluny de la pudor de suat que feien els feligresos que estaven a la nau. Te l’espai just per ubicar-hi una escala de fusta amb passamà per pujar-hi. Ni en els plànols ni en la maqueta s’ha tingut en consideració aquesta reforma.
Diverses vistes en secció i perspectiva de l’edifici que estudiem.Observis els detalls de la cúpula: les petxines que ens permeten passar del quadrat al cercle, la corona i els nervis de la cúpula. En el costat Oest la teulada estava sobre elevada i no es podia manifestar a l’exterior la llanterna d’aquest costat de la cúpula, però si que estava construïda al costat interior.
A la part nova del costat de llevant hi varen construir un cambril s’hi accedia per una escala situada al costat Nord de l’altar i al costat Sud hi havia una altra porta que anava a la sagristia; just sota la obertura per exhibir la imatge hi havia un petit armari incrustat a la paret on hi guardarien objectes més valuosos. Al terra lleugerament desplaçat del centre de la cúpula hi havia la cripta d’enterrament de la família.
La vista en perspectiva ens permet veure tots els detalls que hem anat comentat: l’atri, l’escala de cargol per accedir-hi, la trona, la cúpula amb els nervis i les llanternes, les cornises, tota l’estructura d’arcs i voltes, el presbiteri i els accessos al cambril i a la sagristia.
La següent seqüència fotogràfica ens mostra diverses vistes tan exteriors com interiors de l’edifici. Les parts antigues s’han deixat amb una capa d’arrebossat blanc i les parts noves van amb carreus vistos.
