Sant Jaume de Timor

Una perspectiva general de l’església i el castell de Timor al fons.

Ens diuen a Wikipedia que: “...és una església del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra)...”

Aquest treball va començar de forma rutinària com tots els altres: estudi previ, visita in situ, fotografies, dibuixos, prendre unes quantes mides i continuar cap el següent edifici. L’anàlisi posterior al meu despatx va comportar un seguit de sorpreses, el que va motivar un segon desplaçament i un estudi molt més acurat de l’edifici. Ho trobem definit com un edifici romànic d’una sola nau amb volta apuntada per col·lapse de la original i absis rectangular en substitució de l’original; a ponent hi ha un espai de mesures més reduïdes cobert amb volta de canó i que suportava un cor.

Res a dir de tota la primera part del redactat, però:

• L’espai de ponent no suportava cap cor, era possiblement l’habitacle del sacerdot.
• Com lliures un àbsida rectangular de sostre pla contra un arc presbiteral més alt que el sostre de l’àbsida?

Al fons l’àbsida amb el lliurament de les bigues del sostre pla, a la dreta la cornisa i al mig, l’arc presbiteral.

Per això mereix un bon estudi i es el que ha motivat dedicar-hi aquest treball.

L’edifici va col·lapsar per el costat Sud, es va endur la volta original i segurament alguna part de l’àbsida. La restauració posterior va consistir en un reforç atalussat molt potent d’aquest costat; la construcció d’una volta apuntada amb l’eliminació de l’arc toral central de la nau per innecessari i la substitució de l’àbsida original per una de rectangular amb una finestra allargassada en sentit vertical per obtenir més llum natural i un petit armari incrustat al mur a sota de la finestra. Curiosament no varen fer cap tipus d’actuació al costat Nord. Tenint en compte el desequilibri que tenia de provocar la potencia del costat Sud contra el costat Nord no es d’estranyar que en aquest costat no hi hagi quedat res en peu.

El costat Nord.

L’edifici original era exactament això, (àbsida i nau) la porta aniria al costat de ponent. Una segona reforma que gairebé m’atreviria a situar sobre el segle XV, va comportar la construcció d’un mòdul arquitectònic a ponent i el trasllat de la porta al costat Sud amb la incorporació d’una petita capelleta damunt la porta per posar-hi la imatge del sant.

Anem a veure les solucions aplicades a aquest mòdul per entendre com varen resoldre el tema de la diferencia d’altures de l’àbsida. A la part baixa (foto següent) hi tenim una volta de canó d’una gran qualitat, te el diàmetre més petit que la volta de la nau i a més la part superior d’aquesta volta està al mateix nivell que la cornisa de la nau; per el fet d’estar centrada amb l’eix de la nau, fa que també el costat Sud estigui extraordinàriament reforçat, hi ha una banqueta de pedra a cada costat d’aquesta petita nau. Si haguessin volgut construir un cor, haurien fet un empostissat amb bigues i llates de fusta i una barana també de fusta, mai haurien fet una volta de pedra i una barana de carreus de més de 30 cm. gruix.

El mur del final d’aquesta nau inferior, te un rebuidat que es de mal interpretar, possiblement hi hauria un petit altar (foto següent). Just al seu davant però ja a la volta hi ha un orifici per on baixava la corda de tocar la campana. Al fons al costat Nord hi ha una escala amb un angle de 90º que mena al primer pis i que està integrada dins el gruix del propi mur, encara s’observen restes d’una antiga porta. No cal dir que igual que el costat Nord de la nau tot aquest sector està desmanegat.

Al fons a la dreta es veu el començament de l’escala que menava al primer pis, unes restes de l’antiga porta. el rebuidat final i la banqueta del costat esquerra.

Reconec que hi ha vegades que no acabo d’entendre com treballaven els “arquitectes” d’aquella època. Si el costat Sud ja estava sobre dimensionat, es veu que encara no en tenien prou i per acabar-ho d’adobar varen construir al seu davant un altre mur d’un metre de gruix aproximadament que cobria tot el mòdul de ponent i el varen convertir en una escala amb uns graons alts i matussers que els hi permetia d’arribar a la teulada per fer-hi tasques de manteniment. A banda que es antiestètic i poc funcional, estava ubicat al mig del cementiri i al costat de la porta d’accés. Si aquest mur l’haguessin construït al costat Nord que només hi tenim un mur convencional i que encara hi varen construir una escala al seu interior, aquell sector no hauria caigut i no hauria desmillorat la imatge de la façana Sud o principal de l’edifici.

La fotografia no ens permet entendre on era aquesta escala exterior i com s’integrava amb l’edifici, per això es fan les maquetes.

La maqueta ens permet veure l’escala exterior a un costat del clos del cementiri i com varen “rebentar” la teulada per poder acabar d’accedir al campanar construint uns quants graons damunt la volta.

L’escala per accedir al primer pis del mòdul estava tancada per un envà i una porta segurament amb clau, això demostra que no era un espai públic sinó d’us privat. El primer pis tenia volta per arestes i en el xamfrà Sud-Est es conserva un carreu amb la doble arrencada dels dos arcs, te una estereotomia (art de tallar les pedres) tant perfecta malgrat que estigui tapat en part per l’arrebossat, que queda molt lluny dels treballs romànics i fins hi tot gòtics, d’aquí que parli d’un treball del segle XV, aquesta mateixa qualitat la troben en el tall de les dovelles de la volta del pis inferior.

A la part esquerra hi ha la volta apuntada i en vertical s’aprecia on acabava l’edifici antic. A continuació en el centre de la imatge, es pot veure el carreu que ens mostra l’arrencada de la volta per arestes del primer pis del mòdul de ponent i cap a la dreta un dels armaris integrats dins el mur Sud.

El dibuix ens permet veure tots els detalls que hem anat comentat: a l’esquerra l’entrada al cementiri, l’escala per pujar a la coberta, les banquetes de pedra dins la nau inferior, al fons la porta d’accés a l’escala que mena al pis superior i finalment la volta per arestes, al costat Sud hi ha els “armaris” integrats dins el gruix del mur (no visibles en aquesta vista)

La maqueta mostra els mateixos elements.

Podem apreciar un altre dels armaris integrats al mur, en aquest cas es just sota la cadireta o campanar; podem observar una espècie d’escala que hauria servit en algun moment per tasques de manteniment però que no era fàcil d’accedir-hi. Com a curiositat, els graons tenen una motllura i son fets segurament amb restes d’alguna cornisa.

La imatge ens permet veure en primer lloc (costat esquerra) la volta apuntada, la porta d’accés i el mòdul; es veu perfectament la diferència d’altures entre ambdues voltes, damunt el mòdul es poden veure dos dels armaris integrats en el gruix del mur Sud amb un separador mig esclafat fet amb un envà de maons.

Ens preguntaven al inici del treball com podíem lliurar un àbsida rectangular contra un arc presbiteral més alt que el sostre de l’àbsida. El següent dibuix ens mostra la resposta: varen construir un envà de maons damunt d’una biga per tapar el forat que quedava entre el sostre de l’àbsida i l’arc presbiteral. El treball d’envans amb maons estava perfectament integrat a l’arquitectura com element separador de les diferents habitacions dels castells o en aquest mateix edifici.

La paret de maons damunt una biga tapa el forat que havia deixat el col·lapse de l‘antiga volta de ¼ d’esfera de la primera àbsida.

Secció longitudinal del costat Nord. Podem observar el cementiri, el mòdul de ponent amb el rebuidat, l'escala i el primer pis; l'àbsida amb el sostre pla i el tancament fet amb una paret de maons.

Secció longitudinal del costat Sud. Podem observar la finestra de l'àbsida i l'armari o credença i en el primer pis del mòdul els tres armaris integrats.

Unes vistes generals de tot el complex.

La part central de la nau amb un color més clar mostra la part antiga i original de l’edifici.

La part més baixa de les teulades correspon al mòdul de ponent; al costat del camí i de la porta d’accés es veu perfectament el talús de pedra que varen construir per apuntalar la nau al costat Sud.

Finalment una imatge de les que no m’agrada de presentar perquè se que hi ha persones que els hi costa d'entendre, però si hi prenem una mica de paciència i ens hi fixem be ens explica tot el que hem vist d’aquest curiós edifici.(S’ha prescindit de totes les teulades, cementiri i terrasses per no complicar-ho més)

Sant Pere de Viladecavalls (Calders)

Vaig trobar informació sobre aquest edifici i el presentaven com una església de dimensions notables i de tres naus separades per columnes rodones. Em va cridar l’atenció perquè personalment havia viscut la meva infància i joventut a Calders i no la coneixia, val a dir que es situada a més de 10 km. del poble. Un cop allà vaig tenir una gran sorpresa, ni tenia dimensions notables –eren les dimensions normals d’una església barroca–, ni tres naus, tampoc columnes rodones ni de cap tipus. Però l’Albert del mas Llucià em va atendre tant be que no volia deixar passar la oportunitat de fer quelcom amb aquell edifici que em retornava a la infància i als primers balls a cal Soldevila de Calders. Li vaig tenir de deixar clar que no treballo per cap organisme polític ni eclesiàstic i em va permetre poder fer aquest treball.

L’edifici es una clàssica església barroca del segle XVIII construïda sobre les restes d’un antic edifici romànic que no ha estat localitzat. Consta d’una sola nau amb transsepte i cúpula damunt de tambor i petxines per passar del quadrat al cercle.
Igual que el santuari de la Consolació de Cercs vist en planta es un rectangle, no manifesta a l’exterior el transsepte com ara a Sant Roc de Sant Martí de Maldà i potser això a donat peu a pensar que es tractava d’un edifici de tres naus. El que passa senzillament es que les capelles laterals tenen una profunditat idèntica al transsepte i una volumetria molt marcada a les cobertes per les diferents altures que trobem entre cúpula, nau/transsepte i capelles laterals.
Les alteracions passades i més actuals com el refer tota la paret Sud han complicat la interpretació de l’edifici ja que es en aquest costat on hi havia la casa del sacerdot, que no hi ha quedat res llevat d’alguna tina. 

Per exemple: Quelcom que a priori no hauria de semblar un problema, es com accedia el sacerdot a casa seva des de l’església.
A l’esquerra de la foto superior s’aprecien les tines que quedaven al pis inferior de la rectoria, a continuació cap a la dreta el mur modern amb dos finestrals. El gran arc ogival que es veu a la part inferior del campanar no s’ha tingut en compte en aquest treball ja que no es veia com s’hi podia integrar.
El treball no va més enllà que intentar recrear l’edifici en el moment del seu màxim esplendor.

Aresta Nord/Est. 

A la petita capella al costat de l'entrada hi hauria la zona baptismal amb la corresponent pica; les marques del enderroc ens mostren on hi havia la balconada del cor. Sota la motllura vertical del contrafort que hi ha entre les dues capelles hi podem veure les restes de la pica d’aigua beneïda. (al costat d’un dipòsit verdós) La següent fotografia ens mostra la reconstrucció virtual del sector. amb la pica baptismal a l'interior i la barana del cor feta de peces ceràmiques.

Secció del costat Nord/Est.

Podem observar que les voltes de les capelles i del cor son totes d’aresta. L’estructura metàl·lica que hi ha al cap d’amunt del campanar que aguanta una campana es típic de l’època i les restes originals de l’estructura encara son visibles.

La fotografia ens mostra la capella que ve a continuació, es interessant veure l’arc tapiat damunt la cornisa; en aquest indret no hi tenia cap sentit un rosetó ja que no te accés a l’exterior, tampoc hi podríem situar una gelosia de fusta com tenen en convents de clausura perquè les monges puguin assistir als actes religiosos sense tenir contacte amb el poble, queda massa arran del terra. He interpretat que aquest arc era el que en diem un “arc de descarrega”, evita que unes quantes tones de carreus inútils pressionin l’arc de la capella i la pressió que genera el pes restant, es descarrega directament sobre els pilars de les embocadures de la capella; després es tapa el forat generat per l’arc amb un embà lleuger i s’adorna amb pintures que representin escenes bíbliques o bucòliques com s’ha representat a la següent imatge.

 
Aresta Nord/Oest.

Hi veiem part del transsepte amb una fornícula per una imatge i un rosetó a la part superior, a la part esquerra de la foto hi veiem la porta que du a una petita estança. La fotografia virtual ens explica com era aquest sector amb l’escalinata per accedir al presbiteri. La següent imatge mostra l’estança del costat del presbiteri vista des del interior, en el costat Oest (part dreta de la imatge) hi ha una finestra de simple esqueixada que no hi surt reflectida; hi havia una escala adossada a la paret que pujava en angle fins a un pis superior, a l'extrem de la volta -només en aquesta estança era de canó- tenia unes tapes o portes de fusta per tancar-ho amb les frontisses en els extrems, a on s’han representat. El finestral que mira al presbiteri queda molt per damunt de la visual d’una persona.

Secció Nord amb els detalls que anem comentant, ens permet veure la bellesa que havia tingut l’edifici.

Secció Oest. Observis la diferencia de gruixos d'ambdós costats.

Aresta Sud/Oest.

Al fons hi tenim el mur del presbiteri, al seu costat (esquerra) hi ha una porta que duia a la sagristia, més a l’esquerra ens queda el transsepte amb la fornícula i part del mur modern. Però aquest sector no es tan senzill com aparenta. Si observem be la fotografia podem observar que hi ha un pilanet a cada costat de la fornícula i a la següent imatge que representa la secció longitudinal Sud veiem com el mur del fons del transsepte talla la meitat del pilanet posterior. Si tornem a la fotografia podem veure una obertura al costat del pilanet i una altre més elevada en el mur de tancament, però a la representació virtual no hi ha res de tot això.




La fotografia mostra l’estança que veiem al costat del presbiteri vist des del fons. A l’esquerra hi ha un finestral just a sobre de la credença. Recordem que la credença es el lloc on el sacerdot netejava els instruments litúrgics i que l’aigua que feia servir no es podia llençar, sinó que es canalitzava directament a dins el mur i cap els fonaments de l’edifici, al fons hi ha un armari. En primer pla hi veiem una escala. Aquesta escala passa entre el mur del fons del transsepte i el mur de tancament de l’edifici i es correspon amb les dues obertures que veiem a la primera fotografia i permetia al sacerdot passar de la sagristia a casa seva, situada en un primer pis sense tenir de sortir al carrer. Això explica la diferencia de gruixos que veiem a la secció Oest. Si la secció no talles el transsepte per la meitat i ho fes mes cap al costat del presbiteri, hauriem vist l'escala entre els dos murs.

La següent capella es correspon amb simetria amb la del costat Nord i no hi calen explicacions, llevat que l’arc de la capella està trencat malgrat el poc pes que te de suportar.

Finalment la darrera capella es correspon amb l’accés al campanar. S’ha restituït l’escala que permetia pujar també al cor.

De la cúpula només ens queda clar que era situada sobre tambor. Al no saber si portava llanterna (construcció cilíndrica amb obertures situada al bell mig de la cúpula com ho tenen molts edificis italians) s’ha optat per la il·luminació lateral i nervis figurats.

 

La principal diferencia que hi trobem en les dues imatges es la pèrdua de la volumetria del transsepte que ha estat substituït per un mur modern. 

Diverses vistes de l'edifici

Poder fer aquest treball m'ha representat una gran satisfacció personal i el volia acabar d'alguna manera diferent i m'ha semblat que integrar tot el que hem vist en un vídeo seria una bona manera de fer-ho.

Mare de Deu de la Gorga (Preixens, La Noguera)

Aquest es un petit treball sobre aquest curiós monestir o santuari ja que es conegut d’ambdues formes.

El santuari nou vist des de l’angle Nord/Oest.

Segons “Enciclopèdia Catalana” no es coneix gran cosa de l’església, es sap que estava annexada a Sant Pere de Preixens i que al seu costat s’intentà construir un santuari. L’església es al costat d’uns edificis enrunats que es consideraven hostatgeria datats sobre el segle XVII. Des del primer pis d’un d’aquests edificis adjacents a l’església, es va obrir una obertura al mur de ponent i es passava directament al cor de l’església. Possiblement seria per els hostes de primera classe. Es considera que l’església tindria campanar de cadireta, ja qui diu que ha vist fotos, personalment no hi vaig veure cap indici de cadireta, no vol dir que no hi fos.

Pas obert al mur de ponent per accedir al cor.

L’església es una construcció clàssica d’una nau amb absis semicircular i uns arcs torals per aguantar millor el pes de la volta. D’aquests arcs ni han que arribaven al terra i d’altres que es quedaven al nivell de la cornisa. Si be inicialment era una construcció de bons carreus, segurament que la volta va col·lapsar tirant per terra part del mur Sud; en la reconstrucció el material emprat ja no era de la mateixa qualitat i possiblement els arcs torals siguin d’aquesta segona etapa.

En primer terme la façana Sud de l’església, podem observar que la major part dels carreus no son de bona qualitat.

Cartel·la d’un dels arcs que es quedaven al nivell de la cornisa.

En el mur Nord, prop de l’àbsida, es va obrir un pas, una espècie de túnel que comunicava amb el nou edifici d’estil barroc que no s’acaba de construir mai. No entrarem a especular com s’hauria pogut acabar el nou santuari, no hi ha prou elements ni tan sols per fer una petita aproximació. La idea era un gran santuari construït en sentit perpendicular a l’església primitiva i que a mesura que avances, aquesta petita església la aterrarien per continuar la construcció de la nova damunt el solar de la vella.

Vista de les dues esglésies, podem veure com un envà tanca provisionalment la part nova construïda i la previsió de les connexions amb el següent tram. La nova tenia coberta de teules i la romànica de lloses.

Vista d’una de les cantonades.

Vista del cambril i part de les escales.

Vista del transsepte, presbiteri i cambril.

Vista del envà provisional per tancar l’edifici, el pas que comunicaria una capella amb la següent i en el centre de la imatge, el túnel de comunicació amb la romànica.

Qualitat en els acabats de l’escalinata d’accés al presbiteri.

Secció Est, podem veure el cambril per a l’adoració de la Verge i les escales per accedir-hi, el presbiteri damunt l’escalinata i el que seria segurament el transsepte. Totes les voltes son d’aresta. La teulada de la nau es a dues aigües, el presbiteri es a tres aigües i la zona del cambril a simple aigua. Hem quedat que no es pot especular ja que el suposat transsepte te una volta per aresta sense cúpula i no es normal, per això no podem saber si parlem del transsepte o del primer tram de la nau.

Secció Oest. Podem veure els torals de la romànica i el cor al fons, al seu costat ja a la part nova, un arc que connectaria una capella amb la següent en el cas de que es pretengués fer una església de tres naus. En el cambril podem observar les escales de l’altre costat, ja que era habitual pujar per un costat i baixar per l’altre. Hem d’entendre que la part inferior seria reservada per sagristia i sota l’escala hi havia espai per a uns armaris.