Sant Vicenç de Can Cerdà

 També coneguda com Sant Vicenç de Morro Curt


Es una capella romànica del segle XII del terme municipal de Font-Rubí (Alt Penedès) tot i que hi han referències d’aquest lloc des del segle X. Es d'una sola nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de característiques diferents, el que indiquen una reconstrucció més tardana, ja que els més propers a l'àbsida son de mig punt i els del costat de ponent ja son apuntats.
L'àbsida es decorada amb arquets cecs i lesenes (les clàssiques franges verticals d’ornamentació) L’escala o proporcions aplicades a aquests arquets i lesenes, tenint en compte les reduïdes dimensions de l'àbsida, criden força l’atenció; estarien be per una àbsida bastant més gran.

Al costat Nord, hi ha una capella afegida posteriorment, de fet es bastant més nova que la volta i els seus arcs torals com veurem en el seu moment.

A l’aresta Nord Est hi ha una torre campanar encaixada entre la capella i l'àbsida. L’acabament superior fet amb merlets de maó fent petites escales, no el situen precisament al segle XII.
Per l’any 1992 desprès d’una forta tempesta va col·lapsar l’edifici deixant-lo en la situació actual, l’Ajuntament el va comprar i va procedir a la retirada de runa i apuntalament, una darrera intervenció va comportar la consolidació de les restes. Fa uns anys es va presentar una proposta de reconstrucció total de l'edifici però no va reeixir i es va quedar nomes amb la consolidació.

Una part interessant del mobiliari es una pica baptismal, surt a diferents pàgines d’Internet, però jo no la he vist, per documentar-la utilitzo una foto pujada per la Diputació de Barcelona.
Aquest es un edifici curiós, no entrava en els meus plans passar-lo a maqueta ja que em semblava que no aportava massa temes d'interès, però a mesura que anava avançant en el projecte li anava veient el potencial que te.
Construir un edifici perpendicular en un lloc amb molta pendent sempre comporta riscos:
  • Rebaixar la muntanya per el costat alt crea un fort desequilibri a la part de l’edifici que queda a la part baixa.
  • Elevar amb terra la part baixa per acomodar-la a la part alta tindrà problemes de fonamentació ja que el terreny no estarà perfectament compactat.
  • Una mica de tot, rebaixar muntanya i elevar terreny. Aquesta va ser la solució emprada. Tot i així, al cap d’un parell de segles l’edifici ja havia caigut.
L’edifici es va obrir cap el costat Sud (la part elevada i no compactada), va caure la volta i bona part del mur. Com que la part més propera a l'àbsida no va caure, varen aprofitar la volta de mig punt que havia romàs en peu i a partir d’aquell punt ja varen passar poc a poc a volta ogival.
Un cas bastant igual al trobem a l'església de sant Pere de Madrona (Solsonès) que ja vàrem estudiar fa uns anys.

No es pot dir que els paletes fossin molt destres ja que els arcs torals que precisament ens mostren aquesta evolució, no son ni paral·lels ni perpendiculars i no n’hi ha cap que tingui el capitell a la mateixa altura ni tan sols son iguals. També hem de reconèixer que la nau no te cap línia d’impostes que ens indiqui on començava la volta. (la fotografia ens mostra quatre arcs toral, tots diferents)

Normalment al davant de l'àbsida hi trobem l’arc triomfal o presbiteral, la funció d’aquest arc es permetre una transició suau entre l'àbsida que te un radi molt contingut i la nau amb un radi bastant més gran. Aquest arc acostuma tenir una amplada que oscil·la entre els 40 cm. i els 60 cm. i la seva continuació com a mur vertical, també te la funció de tancar l’edifici per el costat de llevant. Però aquí a sant Vicenç l’arc es converteix en una «volta presbiteral» de més de 2 m. de profunditat. 
La fotografia ens mostra l'àbsida al fons de la imatge, a continuació la volta presbiteral i en primer terme la volta de la nau. Malgrat l’aparença, la part frontal (la que està en contacte amb la volta de la nau) es un arc que també es projecta en vertical i podria haver servit per repenjar-hi les bigues de la teulada.


He de reconèixer que la teulada d’aquest edifici m’ha complicat la vida, si observem la fotografia superior, podem apreciar que l'àbsida es d’una sola aigua, però a la següent fotografia de la part Nord Oest de l’edifici podem apreciar que es a dues aigües. No puc afirmar si aquesta orientació es original o una adaptació que es correspon amb la construcció de la torre campanar o la capella; la única cosa segura es que cobreix la volta presbiteral i el primer tram de la volta de la nau. Al costat esquerra i mig amagat per l’arbre (foto superior) podem veure un dels dos contraforts que arriba fins la cornisa de la nau i teulada, em fa pensar que en el moment de la seva construcció la teulada ja tenia aquest únic pendent.

La maqueta ens explica el mur absidal pintant en diferents colors la forma original que hauria pogut tenir el temple abans de la construcció de la torre campanar. Al campanar se li ha retirat la part frontal per poder mostrar el pas que connectava la torre amb l'església tot i que dins l'església no s’hi observa cap porta, desconec si es va tapiar durant la consolidació o ja estava tapiada feia anys.

La fotografia mostra la llarga escalinata per accedir al temple, el que dona fe del gran desnivell que hi havia entre el costat Nord i Sud.

La maqueta ens permet veure l’escalinata i els dos contraforts.

La fotografia mostra el lloc on hi havia la porta d'accés, a cada costat de la porta (difícil de veure) hi ha l’arrencada de dos arcs torals, però si continuéssim l’arc que queda a la part més ombrejada aniria a parar just davant de la capella perpendicular, hem de suposar que la capella formaria part d’una segona remodelació de l’edifici i que la construirien anys després de refer la volta i de construir tots els torals i l’arc que anava a parar just al davant de l'accés de la nova capella, en varen eliminar una part. La fotografia també ens permet veure l’enrajolat que està en diagonal sobre l’eix Est Oest, quan el normal es que estigui en línia amb la nau.

La secció superior ens mostra l’estructura de teulades i a la secció inferior podem veure l’arc desmuntat al costat de la porta d'accés. També s’aprecia molt be la llargada de la volta presbiteral i un seguit de bancs de pedra adossats al costat del murs.

Per intentar aguantar l’empenta de la nau varen construir dos potents contraforts, un a cada costat de la porta al costat Sud. Desconec si la ensulsiada del 1992 s'endugué un dels contraforts o ja fou anys després. Al costat dret del contrafort s’ha remarcat en vermell el lloc on hi havia una finestra de doble esqueixada que imagino que varen segellar en el moment de la recent consolidació, quan varen aprofitar per recosir l'àbsida i també segellar-ne la seva finestra.
Aquesta imatge més «aèria» de la maqueta ens permet entendre millor com s’organitzava la coberta.
Construir la volta de la maqueta d’aquest petit edifici ha estat un del principals reptes a que m’he enfrontat, desprès de fer diverses proves infructuoses, vaig decidir-me per construir una cintra en miniatura i bastir la volta damunt seu.

  • En el costat Est, la volta es de mig punt
  • En el costat Oest, la volta es ogival
  • El costat Oest, es més alt i més ample que el costat Est
  • La petita capella perpendicular te la volta ogival i es situada a un nivell inferior de la volta de la nau
Imatge d’estudi i renderitzada, previ a la construcció de la maqueta.

Sant Vicenç de Can Cerdà

  T ambé coneguda com Sant Vicenç de Morro Curt Es una capella romànica del segle XII del terme municipal de Font-Rubí ( Alt Penedès ) tot i...