La Seu de Manresa conserva per sort, un frontal d’altar gòtic que si be és conegut amb el nom de Frontal Florentí, el seu nom oficial es: “El frontal de la Passió”. S'acabarà aquest article amb la incorporació d’un resum bibliogràfic.
Fou brodat a Florència segons ens diu ell mateix “Geri Lapi rachamatore me fecit in Florentia” (Geroni fill de Jaume brodador em va fer a Florència) a la primera meitat del 1300 i seria utilitzat per primer cop en la solemne consagració de la Seu de Manresa per el bisbe Ramon de Bellera l’any 1353 davant la presencia del rei Pere III. Diverses circumstancies adverses (l’entredit canònic amb el bisbe de Vic, la pesta negra, etc.) havien fet endarrerir la data de la consagració. El frontal fou donat a la Seu per en Ramon Saera segons consta en el testament original de l'any 1357 que es conserva a l’Arxiu Municipal de Manresa. El mateix Saera va donar la capa pluvial que lluïa el bisbe en aquella efemèride brodada en "opus anglicanum", actualment es conserva a Vic completament mutilada.
El frontal es una peça de lli de prop d’un metre d’alçada i més de tres metres de llarg, brodat amb fils d’or i argent, les carnacions (cares, mans, etc.) i algun element arquitectònic son pintats amb un to siena. A Ramon Saera li va agradar quan el va veure en un viatge de negocis que va fer a Florència. Diversos estudiosos consideren que el dibuix del cartó podria esser obra de Giotto o un deixeble avançat però nomes son especulacions, fins ara no s’ha pogut confirmar, com tampoc es coneix l’autor de les parts pintades que podria esser la mateixa persona. Esta dividit en tres parts completament diferenciades; la part esquerra composta de 9 registres, fa referència a la vida familiar de Jesús, la part central amb una única escena esta dedicada a la mort de Jesús i la part dreta també amb 9 registres està dedicada a la passió i resurrecció de Crist. Quan el Sr. Ramon Saera va comprar el frontal, aquest no era acabat, s’entén que els brodadors no treballaven si no hi havia una comanda prèvia, després era costum posar-hi algun detall del client per afalagar-lo, en aquest cas es poden observar les armes dels Saera en els escuts dels soldats.
Al llarg de dos anys he col·laborat amb una llicenciada en història per la Universitat de Florència en la obtenció del seu doctorat, la tesi anava precisament de brodats florentins escampats per Europa. Si be al llarg de la
història s’hauran brodat molts frontals, només han arribat al nostres dies unes poques peces i encara menys, senceres. Fins ara es considerava que el millor
frontal del mon era el que es conserva a la Galeria de l'Acadèmia de Florència (on
hi ha el David de Miquel Àngel) signat per Jacopo Cambio, tots els demès
quedaven molt endarrere. La tesi doctoral i la mateixa direcció del Museu florentí, han
coincidit a reconèixer que ambdós frontals estan al mateix nivell però el de Manresa el
supera; el resultat ha estat tan espectacular per a la peça manresana, que pot arribar a fer canviar la història de l'art del dibuix del segle XIV; malgrat tot romàs amagat dins d’un armari de fusta en una estança deplorable i tancat al públic i als estudiosos. 
El periòdic Regió7 de Manresa se’n va fer ressò en l’article que es pot trobar al següent enllaç (seguir enllaç a articleRegió7)
Les seves mides son (veure figura següent):
Altura total = 90 cm.
panell esquerra i panell dret.
En el lliurament dedicat a comparar les esglésies de Girona i Manresa, també es comparen el Tapís de la Creació de Girona amb el Frontal Florentí de Manresa. (seguir l’enllaç a Arquitectura Comparada)
La part lateral esquerra
1- Esposalles de Maria. Podem veure la cerimònia nupcial dels pares de Jesús dins un temple, al costat de Maria hi ha una figura femenina que podria esser la seva cosina santa Isabel, uns criats vestits d’època medieval fan sonar algun instrument musical.
2- Anunciació. Maria dins un baldaquí escolta per part de l’arcàngel Gabriel que ha estat escollida per Deu per donar a llum el seu fill Jesús.
3- Visitació. La cosina santa Isabel, rep Maria a la porta de casa seva, mentre una criada de Maria espera un tros enllà.
4- Naixement de Jesús. L’escena consta de dues parts marcades fortament per una diagonal: a un costat hi veiem Maria i el nen Jesús a la falda, Josep ho mira assentat al terra, en el fons el bou i la somera. A l’altre costat de la diagonal podem veure un pastor que rep la noticia del naixement de Jesús per un àngel que està volant.
5- Adoració dels reis. Maria amb Jesús a la falda reben els reis a la porxada de casa seva, els tres reis amb indumentària reial medieval son tots de raça blanca, dalt del cel hi podem veure l’estrella d’Orient.
6- Fugida a Egipte. Maria dalt la somera amb Jesús als braços, el segueix al darrera Josep i un àngel volant els guia en la seva fugida d’Herodes.
7- Presentació al Temple. Jesús dalt d’un altar revestit amb un frontal mira a Simeó, els seus pares ho contemplen des de l’altre costat de l’altar. El Temple aparenta ser el mateix que el de les “Esposalles de Maria”.
8- Jesús entre els doctors. Jesús dalt d’una graonada s’explica davant uns doctors sorpresos que seuen al terra, també hi han els seus pares que ho comenten entre ells.
9- L’expulsió del Temple. Altre cop surt el temple que hem vist en altres ocasions. Dos pagesos amb indumentària medieval se’n van amb gàbia i cistell davant d’un Jesús amenaçador. Ho contempla un personatge que tant pot ser un deixeble de Jesús com un sacerdot del Temple.
La part central
La part lateral dreta
13- Oració a l’Hort. de Getsemaní, podem veure Jesús resant davant d’un àngel a l’altra banda podem veure tres deixebles endormiscats.
14- El bes de Judes. Podem veure Judes besant Jesús en el centre del quadre i voltat de soldats, alguns llueixen a l’escut l’estirp dels Saera; a l’extrem inferior dret, podem veure a Pere agafant un soldat i tallant-li la orella.
15- Jesús davant Caifàs. Jesús dins un palau escolta Caifàs revestit de jutge i custodiat per un soldat.
16- La Flagel•lació. Uns botxins amb indumentària medieval assoten Jesús que esta lligat a una columna.
17- Camí del Calvari. Representa una comitiva encapçalada per els dos “lladres”, Jesús du la creu agafada d’una manera bastant atípica, s’acomiada de Maria i de Magdalena que es queden a les portes de la muralla.
18- La Resurrecció. Jesús surt del sepulcre duen a la ma un estendard mentre els guardians dormen. L’escena no es representada en una cova com es habitual sinó al mig d’un bosc.
19- Davallada als Inferns. Jesús segueix enarborant l’estendard i va a rescatar les animes dels justos que son al infern.
Extracte bibliogràfic.
- 2 cintes amples (color vermell) 4.55 cm. cada una
- 3 escenes (color gris) 25.60 cm. cada una
- 2 cintes estretes (color blau) 2.05 cm. cada una
panell central
- 2 cintes amples (color vermell) 4.55 cm. cada una
- 1 escena única (color gris) 80.90 cm.
Amplada total = 333.20 cm.
Horitzontal (panell esquerra) = 109.80 cm.
- 2 cintes amples (color vermell) 4.55 cm. cada una
- 3 escenes (color gris) 32.20 cm. cada una
- 2 cintes estretes (color blau) 2.05 cm. cada una
Horitzontal ( panell central) = 113.60 cm.
- 1 escena única (color gris) 113.60 cm.
- 2 cintes amples (color vermell) 4.55 cm. cada una
- 1 escena (color gris) 33.80 cm. (esquerra)
- 2 escenes (color gris) 31.40 cm. cada una (central i dreta)
- 2 cintes estretes (color blau) 2.05 cm. cada una
La part lateral esquerra
1- Esposalles de Maria. Podem veure la cerimònia nupcial dels pares de Jesús dins un temple, al costat de Maria hi ha una figura femenina que podria esser la seva cosina santa Isabel, uns criats vestits d’època medieval fan sonar algun instrument musical.
2- Anunciació. Maria dins un baldaquí escolta per part de l’arcàngel Gabriel que ha estat escollida per Deu per donar a llum el seu fill Jesús.
3- Visitació. La cosina santa Isabel, rep Maria a la porta de casa seva, mentre una criada de Maria espera un tros enllà.
4- Naixement de Jesús. L’escena consta de dues parts marcades fortament per una diagonal: a un costat hi veiem Maria i el nen Jesús a la falda, Josep ho mira assentat al terra, en el fons el bou i la somera. A l’altre costat de la diagonal podem veure un pastor que rep la noticia del naixement de Jesús per un àngel que està volant.
5- Adoració dels reis. Maria amb Jesús a la falda reben els reis a la porxada de casa seva, els tres reis amb indumentària reial medieval son tots de raça blanca, dalt del cel hi podem veure l’estrella d’Orient.
6- Fugida a Egipte. Maria dalt la somera amb Jesús als braços, el segueix al darrera Josep i un àngel volant els guia en la seva fugida d’Herodes.
7- Presentació al Temple. Jesús dalt d’un altar revestit amb un frontal mira a Simeó, els seus pares ho contemplen des de l’altre costat de l’altar. El Temple aparenta ser el mateix que el de les “Esposalles de Maria”.
8- Jesús entre els doctors. Jesús dalt d’una graonada s’explica davant uns doctors sorpresos que seuen al terra, també hi han els seus pares que ho comenten entre ells.
9- L’expulsió del Temple. Altre cop surt el temple que hem vist en altres ocasions. Dos pagesos amb indumentària medieval se’n van amb gàbia i cistell davant d’un Jesús amenaçador. Ho contempla un personatge que tant pot ser un deixeble de Jesús com un sacerdot del Temple.
La part central
Detall del brodat i de la trama del teixit de l’escena
"La Crucifixió".
10- La Crucifixió. Ocupa una tercera part de tot el frontal. Podem veure a Maria ajaguda al terra en companya d’altres dones. Jesús a la creu, que mira la seva mare, centra tota la composició. Al seu costat els dos lladres a la nostra esquerra el lladre “bo” que ja te un nimbe al cap i un àngel se’n du la seva anima cap al Cel. A la nostra dreta el lladre “dolent” podem veure com el diable s’emporta la seva anima cap al infern. Podem veure també al centurió Longí, angelets, soldats dalt de cavalls, uns altres que es juguen la roba de Jesús, emblemes romans, en Josep d’Arimatea a cavall i dos personatges que no han estat identificats situats sota els peus de Jesús i a una escala molt reduïda, es creu que podria tractar-se dels Saera; son especulacions, però s’acostumava a fer. Curiosament tant la forma de les creus com el numero de claus emprats es diferent per Jesús i per els “lladres”La part lateral dreta
Detall d’una de les cintes que separen les
escenes en "El Camí del Calvari"
11- Entrada de Jesús a Jerusalem. Jesús seguit dels seus deixebles i dalt d’una somera arriba a les portes de Jerusalem, uns nens li posen unes catifes i dos personatges estan plantats davant la porta per on ha d’entrar Jesús.
12- El Sant Sopar. Composició atípica on podem veure Jesús a l’extrem esquerra de la taula amb Joan davant seu.11- Entrada de Jesús a Jerusalem. Jesús seguit dels seus deixebles i dalt d’una somera arriba a les portes de Jerusalem, uns nens li posen unes catifes i dos personatges estan plantats davant la porta per on ha d’entrar Jesús.
13- Oració a l’Hort. de Getsemaní, podem veure Jesús resant davant d’un àngel a l’altra banda podem veure tres deixebles endormiscats.
14- El bes de Judes. Podem veure Judes besant Jesús en el centre del quadre i voltat de soldats, alguns llueixen a l’escut l’estirp dels Saera; a l’extrem inferior dret, podem veure a Pere agafant un soldat i tallant-li la orella.
15- Jesús davant Caifàs. Jesús dins un palau escolta Caifàs revestit de jutge i custodiat per un soldat.
16- La Flagel•lació. Uns botxins amb indumentària medieval assoten Jesús que esta lligat a una columna.
17- Camí del Calvari. Representa una comitiva encapçalada per els dos “lladres”, Jesús du la creu agafada d’una manera bastant atípica, s’acomiada de Maria i de Magdalena que es queden a les portes de la muralla.
18- La Resurrecció. Jesús surt del sepulcre duen a la ma un estendard mentre els guardians dormen. L’escena no es representada en una cova com es habitual sinó al mig d’un bosc.
19- Davallada als Inferns. Jesús segueix enarborant l’estendard i va a rescatar les animes dels justos que son al infern.
Extracte bibliogràfic.
Transactions of the
Architectural and Archaeological Society of Durham
Meeting held in 1863,
June 10th, at Durham George Edmund Street Manresa
in Catalonia 10 ft .
9 in . in
length, by 2 ft .
10 3/4 in. in height, and it has in the centre a large picture of the crucifixion,
and on either side nine subjects from de live of our Lord. An inscription under
the central subject in large raised Lombardic letters, gives us the name and
residence of the artist (for hi was no less) who executed it -Geri: Lapi:
Rachamatore of Florence- The whole was wrought on a fine linen, on
which the subjects to be represented were marked out in brown ink, and the
faces were finished with a brush, like the most careful miniatures. The
character of the faces, the treatment of the subjects, the colouring, and the
tout-ensemble of this work, are like some exquisite work of Fra Angelico, and
carry the art of embroidery, no doubt, to the utmost allowable limit in this
direction. I imagine that its date must be about A.D. 1400. The work is so delicate
that it requires close examination in order to be sure where the painted works
ends, and the embroidery begins..."
Some account of Gothic Architecture in Spain, George Edmund Street, escrit l'any 1.865, llibre propietat de Library of the University of Michigan
(College of Architecture), digitalitzat per
Google. El llibre parla de la visita que el Sr. Street fa a les principals
esglésies d'Espanya a meitat dels anys 50 del segle XIX. Molta cosa de la que
explica, malauradament ja no existeix per culpa de la guerra civil del 1936.
L’autor després d’explicar l’edifici de la Seu de Manresa, entra en detalls de mobiliari i objectes de culte:
L’autor després d’explicar l’edifici de la Seu de Manresa, entra en detalls de mobiliari i objectes de culte:
"... The
richest treasure here is, however, still to be described. Among a number of
altar-frontals, neither better nor worse than are usually seen, there is still
preserved one which, after much study of embroidery in all parts of Europe , I may, I believe,
safely pronounce to be the most beautiful work of its age. It is 10 feet long, by 2 feet 10 inches in height, divided
into three compartments in width, the centre division having the Crucifixion,
and the sides being each subdivided into nine divisions, each containing a
subject from the life of our Lord:
The subjects are as
follows:
1. The Marriage of the
Blessed Virgin.
2. The Annunciation.
3. The Salutation.
4. The Nativity.
5. The Adoration of
the Magi.
6. The Flight into Egypt
7. The Presentation in
the Temple
8. The Dispute with
the Doctors.
9. The Money -
changers driven out of the Temple
10. The Crucifixion.
11. The Entry into Jerusalem
12. The Last Supper.
13. The Agony in the
Garden.
14. The Betrayal.
15. Our Lord before
Pilate.
16. The Scourging.
17. Our Lord bearing
His Cross.
18. The Resurrection.
19. The Descent into
Hell.
The subjects begin at
the upper left-hand corner, and are continued from left to right, the subjects
1 to 9 being on the left, and 11 to 19 on the right of the Crucifixion.
An inscription at the
lower edge of the frontal preserves the name of the artist to whom this great
work is owing. It is in Lombardic capitals, and as follows:
-
GERI: LAPI: RACHAMATORE: MEFECIT: INFLORENTIA -
The work is all done
on fine linen doubled. The faces, hands, and many other parts - as, e.g., the
masonry of a wall - are drawn with brown ink on the linen, and very delicately
shaded with a brush. The use of ink for the faces is very common in early
embroidery, but I have never before seen work so elaborately finished with all
the art of the painter. The faces are full of beauty and expression, and have
much of the tender religious sentiment one sees in the work of Fra
Angelico. The drawing is extremely good, the horses like those Benozzo Gozoli
painted, and the men dressed in Florentine dresses of the early part of the
fifteenth century. The subjects are full of intricacy, the Crucifixion having
the whole subject, with the crucifixion of the thieves, and all the crowd of
figures so often represented.
The work is marvellously delicate, so much so that, passing the hand over it, it is difficult to tell exactly when it ends and the painting begins. The colours are generally very fresh and beautiful; but the gold backgrounds being very lightly stitched down are a good deal frayed. There are borders between and around the subjects. Such a piece of embroidery makes one almost despair. English ladies who devotedly apply themselves to this kind of work have as yet no conception of the delicacy of the earlier works, and reproduce only too often the coarse patterns of the latest English school. (1)
(1) To those who know them I need hardly say that the remains of the Anglo-Saxon vestments found in S. Cuthbert's tomb, and preserved at Durham, are perhaps the most exquisitely delicate works in existence, so delicate that a magnifying glass is necessary in order to understand at all the way in which the work has been done. This Florentine work, of a later age, quite makes up in art for what it lacks in minute delicacy of execution when compared withS.
Cuthbert 's vestments.
The work is marvellously delicate, so much so that, passing the hand over it, it is difficult to tell exactly when it ends and the painting begins. The colours are generally very fresh and beautiful; but the gold backgrounds being very lightly stitched down are a good deal frayed. There are borders between and around the subjects. Such a piece of embroidery makes one almost despair. English ladies who devotedly apply themselves to this kind of work have as yet no conception of the delicacy of the earlier works, and reproduce only too often the coarse patterns of the latest English school. (1)
(1) To those who know them I need hardly say that the remains of the Anglo-Saxon vestments found in S. Cuthbert's tomb, and preserved at Durham, are perhaps the most exquisitely delicate works in existence, so delicate that a magnifying glass is necessary in order to understand at all the way in which the work has been done. This Florentine work, of a later age, quite makes up in art for what it lacks in minute delicacy of execution when compared with
El Frontal Florentí de la Seu de Manresa, Butlletí del Centre
Excursionista de la Comarca de Bages, Any VII, Manresa, novembre-desembre de
1911 Nº 52. L 'historiador
Joaquim Sarret i Arbos explica qui en feu donació del frontal a la Seu i en
quina data. El text es escrit en català de principis del segle XX.
"... avuy tenim la gran satisfacció
de consignar que creyèm havèr pogut determinar la època en que fou confeccionat
el bellíssim frontal florentí, que guarda curosament l'Iltre Cabildo de nòstra
Sèu Basílica, y 'l nòm del donant. Es un eczemplar tan primorosament brodat,
que l'anglès Jòrdi Edmund Stret diu d'ell: <Entre 'ls numerosos frontals d'altar ni millors ni pitjors dels que 's
vèuen comunmen n'hi ha un que, fins després d'haver vist infinits brodats per
tot arreu d'Europa, el considero, ab seguretat, com el millor de sa classe y de
sa època>. Hem trobat en l'importantíssim arxiu notarial manresà un infòlio,
ab cubertes de pergamí, cònsta de dues mans de paper y 100 fulls..." El text fa referència a la donació del frontal per part del Sr. Ramon Saera en
el moment de la seva defunció l’any 1357.
"...Encara no podiem dir
que fos aquèst el frontal florentí que ens ocupa; car ademès d'aquèts datos en
teniem d'altres que fan memòria de pàlits ò frontals de la sèu, y, en particular,
un de 1455, tret del llibre del Paborde, que diu: <Valentí Gomar, prevere, beneficiat de la Seu de Manresa en aquesta
fetxa (10 desembre 1455) fa donació a la Verge María y Cossos Sants y al
Paborde y convent de 110 lliures
barceloneses de terno per comprar ornaments per la iglesia AUT PALLIORE SIVE
PALI, que sia de panyo, de or y seda per l'altar major> Però vèusaqui que, a mida
que l'temps avensava, se'ns aparèx registrant l'arxiu del Iltre. Cabildo de
nòstra Sèu, una llibrèta llarga y estreta que es un inventari dels vestiments,
argent y jòyes de la sagristia d'aquella iglésia, fet en 1452 y ens trobèm ab
la nòta següent: <PALI = Primo un bell pali daor obrat de diverses obratges ab son
frontal lo qual no es el obratge del dit pali lo qual hi feu en Ramon Ça Era> Aquèsta
darrera nòta, al nòstre entendre, es la clau per determinar la època y la
procedència del riquíssim frontal florentí, que posseèx la nòstra
Sèu..."
Nota: Aquest inventari
del 1452 es troba transcrit a "Miscel·lània litúrgica catalana (XV),
Societat Catalana d’Estudis Litúrgics" i també es pot descarregar per
Internet.
El Frontal Bordado Florentino de la Seo de Manresa escrit l'any 1925 per Alexandre Soler i March, el llibre es
propietat del Sr. Jaume Pons que ha permès la seva digitalització.
"... Sugestiona intentar una
atribución a los dibujos o cartones que sirvieron para el bordado de nuestro
frontal. Precisa para esto un minucioso estudio de los pintores toscanos de
principios del trescientos. Pero el desconocimiento de muchos de ellos, por una
parte, y por otra los lugares comunes en multitud de asuntos religiosos,
dificultan en gran manera una adjudicación certera. La escuela es evidentemente
giottesca, y el dibujo, de uno de los discípulos del gran innovador. Tal vez
Bernardo Daddi (1300-1366) es el artista que tiene mayores concomitancias con
el frontal de Manresa... En el cuadro central la escena del Calvario se
presenta en Manresa con la profusión de las grandes composiciones. Más de
treinta figuras intervienen admirablemente agrupadas. Las tres cruces dominan
el conjunto: en ellas, la unción de Cristo y la del buen ladrón, cuya alma al
expirar se lleva un ángel graciosamente al cielo, contrastan con el desespero
del mal ladrón, dibujado con extraordinaria valentía, al cual un diablo arranca
la vida, introduciéndole un garfio en la boca. Longinos cumple su misión
clavando su lanza en el costado del Redentor: pero al mirarlo fijamente, se
convierte y golpea el pecho. San Juan, al pie de la cruz, contempla desolado
como Maria cae desmayada, asistida por dos santas mujeres. A la izquierda,
judíos y soldados se juegan la túnica de Cristo..."
IL Paliotto di Manresa E L' "Opus Florentinum", escrit per
Mario Salmi l’any 1931, parla del llibre de Soler i March que el va utilitzar
com fon bibliogràfica.
"Come avverte il
Soler y March, che descrisse minutamente il cimelio e lo pubblicò con molto
decoro... ...E l'abilità tecnica, che ad es. nella scena della Fuga in Egitto
giunge a rendere i rami attordi degli alberi con le fronde mosse dal vento, dichiara
Geri di Lapo come superiore a Jacopo di Cambio. Il paliotto di Manresa è per
noi il capolavoro dell' opus florentinum e meritevole quindi di particolare
studio..."
L’art Gòtic a
Catalunya - Arts de l’objecte. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2008. Autora: Rosa M. Martín i
Ros, ens parla de la tècnica del brodat florentí.
"... La base del frontal es de tela de lli de lligament plana. Es una
peça brodada en gran part i en part pintada. Les carnacions, els cabells, part
de les arquitectures i elements de la indumentària d'alguns personatges son
pintats sobre la tela directament amb tintes de color siena. El brodat es de
sedes policromades, or i argent. Aquests fils de metall son treballats amb tècnica
d’or tibat i or escatat en forma de losanges i a voltes amb farcit interior del
mateix brodat. El fons es brodat amb or. Les sedes son treballades a punt de
figures amb puntades molt petites. Es tracta d’una pintura a l’agulla i un
dibuix sobre tela alhora..."
Galleria dell' Accademia, Es el llibre
oficial d’aquest museu de Florència amb una fotografia a la portada del David
de Miquel Àngel, explica el frontal signat per Jacopo Cambi i el posa en relació amb el de Manresa
signat per Geri Lapi.
Jacopo Cambi,
Incoronazione della Vergine.
"...Questo pallioto,
uno degli esemplari più alti a noi pervenuti dell' opus florentinum in ricamo,
era collocato sull' altar maggiore della chiesa di Santa Maria Novella a
Firenze... La scena principale con l'Incoronazione della Vergine è affiancata
da sette figure per lato, delimitate a destra dal Patriarca Abramo e a sinistra
da re David. Nel bordo superiore si susseguono undici storie della vita di
Maria. In basso al centro si trova la firma e la data: "IACOBUS CAMBI DE
FLORENTIA ME FECIT MCCCXXXVI" Questo tipo di arredo era molto apprezzato e
diffuso nel Trecento, soprattutto in Francia e Spagna, dove si trova -in
Catalogna, nella cattedrale di Manresa- un altro paliotto ricamato dal
florentino Geri di Lapo. Rispetto a quest'ultimo, l'arredo di Jacopo Cambi
appare più elegante nella varietà e fantasia di punti e nell'inflessione
goticheggiante del disegno. La critica più autorevole lo ha posto in relazione,
per il naturalismo "ornato" delle figure e per alcune tipologie
fisionomiche (i santi Pietro e Paolo), con la raffinata cultura del Maestro di
Figline..."
Actualitzat: Juliol 2.014
Actualitzat: Juliol 2.014
