Es una església de la població d'Ollers de Barberà de la Conca (Conca de Barberà) amb orígens romànics i reconvertida a barroca en el segle XVIII, fou cremada durant la guerra civil i malgrat està ubicada a un costat de la població ofereix un lamentable aspecte d’abandó i deixadesa per part del consistori. No ho criticaria si l’edifici estigues isolat al mig del bosc. No hi cal fer una consolidació dels murs existents que costa molt diners, només una neteja d’herbes i bosses de deixalles i tancar els accessos seria suficient.
El Sr. Joan Maria Quijada ens explica com era l’edifici: “...Al segle XVII es derruí el primitiu temple romànic i se’n construí un de nova planta d’estil barroc. Gràcies a la descripció de l’inventari de l’any 1925 podem fer-nos una idea de com era l’església d’Ollers abans de la destrucció que patí durant la darrera guerra civil. El temple de planta rectangular (quatre metres de llarg per set metres d’ample) (sic) (vol dir 14 per 7) i d’una sola nau amb volta, estava ubicat a la part baixa de la vila. En desconeixem l’any de la construcció, però sabem que a la portalada hi havia la data de 1771, tot i que aquesta correspondria a una reforma posterior...“
I segons la Wiquipedia “...Tota la fàbrica estava construïda de maçoneria arrebossada per fora i enguixada per dins, segons la moda barroca amb cornises, capitells i absis de quart d'esfera al mig i petxines als costats....”
Reconec que he vist i estudiat centenars d’edificis però no soc capaç de recordar-ne cap que tingui un absis de quart d'esfera amb petxines als costats i aquest detall em va fer interessar per conèixer l’església. Imagino que la descripció fou redactada farà un segle, també comenten que l’edifici estava cobert per una volta com si es tractes d’una volta romànica i tampoc es això.
Aquest treball intenta treure l’entrellat de tot plegat. Al no disposar de fotografies per recrear l’edifici s’ha construït mobiliari litúrgic segons la moda per deixar l’edifici més entenedor.
L’església correspon a un model clàssic barroc molt bàsic ja que no te capelles laterals ni cimbori ni creuer, les tres capelles que ens diuen que tenia, no son més que rebaixos que han fet als murs laterals potser fins hi tot posteriors a la construcció de l’edifici. Si haguessin estat planejats de bon principi possiblement haurien dissenyat una capella a cada tram i totes de les mateixes dimensions.
Al no tenir capelles fa que els murs siguin molt dimensionats ja que tenen d’aguantar l’empenta de la volta, els edificis amb capelles com ara sant Pere de Viladecavalls, els murs separadors de les capelles absorbeixen aquestes empentes i els murs de tancament poden ser més prims.
L’article ens diu que l’edifici estava cobert amb una volta estil romànic amb llunetes, aquesta definició pot provocar dubtes a moltes persones. Tots els edificis que he presentat d’aquest estil constructiu he comentat que eren coberts amb voltes d’aresta i una volta amb llunetes no es ni més ni menys que una definició arcaica de volta d’aresta. Tot i que la definició es correcte, ja que entenem que es una volta amb llunetes quan les voltes transversals de les capelles, tenen una llum inferior a la volta principal i normalment sempre es així,
Una volta romànica es tan llarga com l’edifici, només pot necessitar alguns arcs torals que ajudin a aguantar-la. L’edifici d’Ollers no tenia una volta de cap a cap com s’intueix, tenia tants trossos de volta com trams. Anem a veure-ho amb més detall.
El següent plànol representa una església romànica típica, s’han respectat les proporcions d’amplada i altura; la volta comença arran de la cornisa i veiem un rebaix en el gruix del mur que es correspon amb el gruix de la volta; en el mig de la nau hi podem observar un arc toral, aquest ressegueix la volta per la part inferior i ajuda a aguantar la volta, però l’arc no ultrapassa la volta i aquesta va sencera d’un cap a l’altre de la nau.
Nau romànica
En el següent plànol que ja es correspon amb la secció longitudinal d’Ollers podem observar les diferencies entre les dues voltes i els seus respectius arcs. Cada tram de volta va d’un arc fins l’altre, la separació entre arcs ve marcada per la llargada d’arbres disponibles per fer la coberta, normalment no passaven gaire dels 6 metres. Els arcs no son torals, es a dir no aguanten la volta, en aquest cas son arcs diafragma o diafragmàtics i aguanten la coberta.
Nau romànica
En el següent plànol que ja es correspon amb la secció longitudinal d’Ollers podem observar les diferencies entre les dues voltes i els seus respectius arcs. Cada tram de volta va d’un arc fins l’altre, la separació entre arcs ve marcada per la llargada d’arbres disponibles per fer la coberta, normalment no passaven gaire dels 6 metres. Els arcs no son torals, es a dir no aguanten la volta, en aquest cas son arcs diafragma o diafragmàtics i aguanten la coberta.
Casa tram de volta consta de dues voltes perpendiculars: l’una segueix l’eix longitudinal i l’altre l’eix transversal i es aquesta segona el que hi ha persones que en diuen volta de llunetes ja que al estar tocant al mur podien portar rosetons o senzillament anar pintats. En alguns d’aquests trams tenia unes obertures com ara fornícules que no es manifestaven a l’exterior, desconec si hi hauria hagut alguna imatge, vegis el següent plànol al costat dret damunt de la cornisa.
Secció longitudinal.
L’àbsida romànica clàssica es composta per la meitat d’un cilindre més un quart d’esfera a la part superior, el demés son complements com arcs en degradació, triomfals, etc. la següent fotografia de sant Miquel de Grialó explica correctament aquest model.
Sant Miquel de Grialó
Els edificis barrocs acostumen de tenir un àbsida recta, un mur de tancament paral·lel als arcs diafragmàtics, no hi te cabuda un quart d‘esfera a la part superior. Hi ha diverses solucions per acoblar la part superior amb el mur de tancament, un d’aquests models es la Consolació de Cercs un edifici amb moltes pretensions i un gran pressupost, el plànol següent ens ho mostra, a la part final de l’àbsida els murs verticals tenen una forma arrodonida per els costats (vist de la part inferior) que es perllonga cap al sostre. En el cas de sant Pere de Viladecavalls, més modesta, hi ha un punt rodó que fa de marc a tota la paret de tancament.
Àbsida de la Consolació de Cercs.
La següent secció d’Ollers (dibuix de l’esquerra) mostra el que considero que volia dir la persona que va escriure que l’edifici tenia ”... absis de quart d'esfera al mig i petxines als costats....”. Les petxines permeten la transició del quadrat al cercle a les cúpules dels transseptes com ara a la Consolació o Viladecavalls en barroc i a partir d’aquesta idea s’ha creat la transició del quadrat dels murs de tancament a la volta que no pot ser mai de quart d’esfera perquè es molt més ampla que fonda; aquestes petxines es lliguen amb la cornisa i permeten una bona transició. Però no deixa d’esser una interpretació personal del que varen escriure.
Secció transversal.
Secció longitudinal.
L’àbsida romànica clàssica es composta per la meitat d’un cilindre més un quart d’esfera a la part superior, el demés son complements com arcs en degradació, triomfals, etc. la següent fotografia de sant Miquel de Grialó explica correctament aquest model.
Sant Miquel de Grialó
Els edificis barrocs acostumen de tenir un àbsida recta, un mur de tancament paral·lel als arcs diafragmàtics, no hi te cabuda un quart d‘esfera a la part superior. Hi ha diverses solucions per acoblar la part superior amb el mur de tancament, un d’aquests models es la Consolació de Cercs un edifici amb moltes pretensions i un gran pressupost, el plànol següent ens ho mostra, a la part final de l’àbsida els murs verticals tenen una forma arrodonida per els costats (vist de la part inferior) que es perllonga cap al sostre. En el cas de sant Pere de Viladecavalls, més modesta, hi ha un punt rodó que fa de marc a tota la paret de tancament.
Àbsida de la Consolació de Cercs.
La següent secció d’Ollers (dibuix de l’esquerra) mostra el que considero que volia dir la persona que va escriure que l’edifici tenia ”... absis de quart d'esfera al mig i petxines als costats....”. Les petxines permeten la transició del quadrat al cercle a les cúpules dels transseptes com ara a la Consolació o Viladecavalls en barroc i a partir d’aquesta idea s’ha creat la transició del quadrat dels murs de tancament a la volta que no pot ser mai de quart d’esfera perquè es molt més ampla que fonda; aquestes petxines es lliguen amb la cornisa i permeten una bona transició. Però no deixa d’esser una interpretació personal del que varen escriure.
Secció transversal.
Ja posats, hi ha dos tipus de transició del quadrat al cercle: la petxina i la trompa. La petxina permet una transició perfecta, però la trompa el que fa es convertir un quadrat en un polígon de vuit arestes ja que el numero vuit es mític per passar de la terra al cel, la transició necessita molta més elaboració per quedar be.
Un dels elements que també incorpora incògnites es el cor situat sobre l’entrada, la fotografia següent mostra que estava construït amb volta per aresta i amb capes de rajola catalana, però ens diuen que tenia dos puntals de ferro per aguantar-lo i no acabo de veure-hi la necessitat del puntals a no ser que tingues algun problema d’estructura. Altre cosa es un cor fet de fusta que necessita els puntals com ara a la Consolació de Cercs i al mateix temps aquests, s’aprofiten per muntar l’estructura del cancell; Ollers també tenia cancell però un plànol antic consultat el dibuixa desplaçat dels puntals.
Una de les arestes del cor.
La principal funció del cancell (foto superior secció transversal costat dret) es mantenir una temperatura constant dins l’edifici; tenien quatre portes, dues laterals que es per on entraven i sortien habitualment els fidels per assistir als oficis i dues portes grans situades a la part frontal que només s’obrien per actes més solemnes, com ara casaments, enterraments o processons. Les portes laterals tenien un curiós mecanisme per mantenir les portes sempre tancades, encara no s’havien inventat les "molles tanca-portes hidràuliques". Hi havia una corda lligada a la porta i mitjançant unes politges la corda baixava per el lateral del marc amb un pes al cap davall, quan s’obria la porta la corda tibava el pes que pujava amunt, al deixar anar la porta, el pes tibava de la porta i es tancava amb un bon cop. (foto inferior porta auxiliar de la Seu de Manresa, en aquest model el pes va dins del tub vertical per mesures de seguretat)
El baptisteri també es un afegit en una obra posterior, (foto superior secció transversal costat dret) es de suposar que abans tenien una pica a un costat de l’església i els hi era suficient, després varen rebentar un costat de la façana principal per encabir-hi la pica. Lligat amb aquest tema, tenim una trona a tocar del presbiteri (que es pot veure a les dues seccions) i en el costat contrari de la pica de batejar, d’acord amb les normes canòniques això no es correcte, ja que trona i baptisteri tenen d’estar en el mateix costat, però s’entén que ho fessin d’aquesta manera ja que en el costat de la trona hi ha l’accés al campanar. De fet no es la trona el que ha d’estar en el costat del baptisteri, es la lectura de l’Evangeli el que s’ha de fer en el mateix costat que el baptisteri, però com que després de llegir l’Evangeli el sacerdot explicava el sermó des de la trona, d’aquí ve que estes situada en el mateix costat, que per cert es el costat contrari d’on es llegeixen les Epístoles.
El campanar te una curiosa transició a partir del nivell de la coberta de l’edifici que el fa passar d’un quadrat a un altre quadrat d’idèntiques dimensions però amb les arestes arrodonides, aquesta part superior era molt austera sense motllures ni cornises de cap tipus.
Tots aquests conceptes que s’han explicat es poden veure en els plànols de secció transversal que hi ha més amunt.
Nota: El plànol pot incorporar línies aparentment incongruents que em serveixen per mostrar parts de l’edifici.
