"...
us penseu que heu descobert el principi i heu descobert el final. Beneït es
aquell que es manté en el principi, perquè coneixerà el final..." Evangeli segons Tomàs Log. 18
01. Que és la Seu de Manresa
02. On és construïda
14. La rosassa principal
15. Els elements ornamentals
15. Els elements ornamentals
En aquest darrer capítol intentarem entendre la façana que Berenguer hauria construït a Manresa.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt.
Es recomana que es comenci la lectura del tema
"Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió
general.
Europa evolucionava, la Terra ja no era el centre del Univers, Copèrnic explicava que vivíem en un planeta que junt amb d’altres érem esclaus del Sol i a més l’orbitàvem d’una manera regular. Els Catòlic – Cristians (Concili de Trento 1542, Pau III) tampoc eren l’única força religiosa a Europa, els ortodoxes i protestants hi havien fet un bon forat. El renaixement havia aparegut.
A finals del segle XIX, Manresa era una ciutat
important de Catalunya (renaixença catalana, Bases de Manresa, etc.) i la Seu , tot i la seva posició
encimellada, oferia una imatge lletja al visitant que arribava a la ciutat.
L’edifici es veia de bastant lluny. Es va encomanar un projecte a l’arquitecte
manresà Josep Torres i Argullol que no va agradar per massa pur, però que
ajudarà a entendre la nostra proposta ja que entenem que aquest arquitecte
sembla que va copsar en part l’esperit d’en Berenguer.
Hauríem de poder-nos imaginar l’edifici sense
l’atri neogòtic actual (Soler i March) i sense la capella del Santíssim ni el baptisteri.
En Torres Argullol obria dos finestrals idèntics al model que es
repeteix a les capelles laterals, un a cada costat de la façana principal (entre
els potents contraforts que aguanten l’empenta de la nau central i els
contraforts de les naus laterals; en aquests espais avui dia hi ha el Santíssim
i el baptisteri); la portalada principal gairebé la copiava de l’actual de Sant
Antoni, modificant l’escala. Una plaça graonada completava el conjunt. La
reforma més important era en el campanar, que el desmuntava fins a nivell de
coberta i el refeia en forma vuitavada com les columnes. Com a ampliació del seu projecte podem comentar que en l’àmbit del claustre barroc actual i les
dependències annexes, hi construïa un gran claustre, intentant reproduir
l’hipotètic claustre gòtic que es va començar però que realment dubtem que es
passes d’un tram.
En el dibuix adaptat d’en Torres Argullol, s’ha eliminat la torre que ell preveia octogonal i s’han bastit dues torres en simetria i damunt el penúltim contrafort; no es fa altre cosa que continuar una de les torres (costat Nord, esquerra) que ja hi es i instal·lar un pont fins la teulada que també te el pas previst. El projecte quedaria més autèntic si en lloc dels dos finestrals previstos per en Torres Argullol i instal·léssim dues portes amb les corresponents rosasses a l’estil del portal de Sant Antoni.
En el dibuix adaptat d’en Torres Argullol, s’ha eliminat la torre que ell preveia octogonal i s’han bastit dues torres en simetria i damunt el penúltim contrafort; no es fa altre cosa que continuar una de les torres (costat Nord, esquerra) que ja hi es i instal·lar un pont fins la teulada que també te el pas previst. El projecte quedaria més autèntic si en lloc dels dos finestrals previstos per en Torres Argullol i instal·léssim dues portes amb les corresponents rosasses a l’estil del portal de Sant Antoni.
Portal de Sant Antoni, observis a la part superior l’estrella de sis
puntes, una gran macolla de pedra i dins el timpà les figures que es
representen a les següents imatges.
Quan Gaudi va anar a la Seu de Manresa complint ordres
del bisbe Torres i Bages per assessorar els tècnics manresans (Soler i March
i d’altres) que volien bastir la façana neogòtica que hom hi pot veure actualment,
va sotmetre a un bon interrogatori als canonges que l’havien anat a rebre
revestits amb l’hàbit de tirat cardenalici, com el que usen els canonges de la
catedral de Barcelona, que per reial privilegi atorgat poden lluir, però que no
varen pas aconseguir enlluernar-lo . Entre d’altres qüestions els hi va
preguntar on eren el Baptisteri i la capella del Sagrament.
Façana proposada per els arquitectes Alexandre Soler i Antoni Gaudi
La llargada, amplada i alçada del temple ja hem vist perfectament com anaven encaixant de mica en mica d’acord amb el desenvolupament del pentacle. Per interpretar millor la proposta de Berenguer, dividirem el tema en tres parts: estructura, interior i exterior.
La llargada, amplada i alçada del temple ja hem vist perfectament com anaven encaixant de mica en mica d’acord amb el desenvolupament del pentacle. Per interpretar millor la proposta de Berenguer, dividirem el tema en tres parts: estructura, interior i exterior.
Estructura: Hem parlat del molt que li agradava l’escenografia a Berenguer, hem
vist com les seves esglésies estan situades en llocs estratègics, que es poden
veure d’un bon tros lluny ja sigui venint per mar o per terra. D’acord amb
aquest criteri hem d’entendre que els dos arcs boterells del final de la nau
que no han estat mai construïts, considero que no eren tècnicament
imprescindibles, doncs el darrer tram de volta queda prou ben lligat amb els
potents estreps de la façana que han de treballar de valent per recollir
l’empenta longitudinal de l’edifici, però el mateix mur de tancament, en el
fons ja fa per ell mateix de contrafort. Amb la manca
d’aquests dos boterells obtenim un espai visual lliure d’obstacles que ens
permet d’aixecar-hi dues torres. Per la banda nord (Claustre) ja n’hi ha
una de torre que no s’ha acabat de construir mai, havia de tenir un pas o pont
per accedir a la coberta igual que ho te el cargol de St. Pere, que ja hi varen
preveure a l’hora de construir la teulada. En simetria, una de les
obsessions d’en Vitruvi, a la banda del riu n’hi hauria hagut d’haver una altre
de torre polièdrica octogonal, però aquesta ja ni es va començar i ni en l’ampit del terrat
ni dalt la teulada hi ha cap senyal. El pas des de les torres a traves de ponts
cap a la coberta no es pas excepcional, la mateixa catedral de Milà ho te.
Aquests ponts simbolitzen la comunicació entre la terra i el cel, la unió entre
l’home i lo espiritual i no oblidem que pontífex ve de pont.
Pas previst en
origen per accedir al terrat
des de la torre de la banda Nord (mai construïda; aquest pas s’ha comentat fa
un moment al parlar de la façana d’en Torres Argullol).
El mur de tancament s’hauria sobre elevat per
damunt de la rosassa en forma de triangle truncat (muntanya celestial). Si
be Sant Just a Barcelona, te la línia de coberta horitzontal, disposa en el seu centre d’un
immens floró aguantat pel davant, que fa les funcions de muntanya
celestial.
Així veiem com anem incorporant un altre cop tota la simbologia: La torre o campanar del nord representaria el Rigor; el triangle o floró del cap damunt de la façana,la Justícia (balança); la torre o campanar
del sud, la
Misericòrdia. El Baptisteri hauria de tenir una pica
octogonal (quatre parts pel cos, tres per l’anima i una per Deu) estaria
situat a la banda Nord (rigor: si no ets cristià no entres), que representa
la manca de llum espiritual i allí començaria el camí iniciàtic cristià
amb destí a Deu.
Així veiem com anem incorporant un altre cop tota la simbologia: La torre o campanar del nord representaria el Rigor; el triangle o floró del cap damunt de la façana,
A nivell de terrats es permetria una
circumval·lació gairebé total del edifici, ja que els ponts dels dos campanars
ens permetrien pujar a coberta i travessar ho.
Els quatre contraforts frontals sobresortirien cap l’exterior tant per compartimentar i donar més verticalitat a la façana com per reforçar-la.
Els quatre contraforts frontals sobresortirien cap l’exterior tant per compartimentar i donar més verticalitat a la façana com per reforçar-la.
El que entenem per torre o gran campanar ho
tindríem de considerar una construcció municipal, no pas cristiana. El Mar no
en te, Sant Just tampoc i el Pi te una torre polièdrica separada del temple. Als arquitectes no els entusiasmava massa el fet d’integrar una gran torre monolítica de pedra en un edifici, provocava innecessàries tensions que acabaven esquerdant l’edifici. Es cert que el campanar
serveix per ubicar-hi les campanes que avisen del oficis religiosos, però també
servien per avisar a la població si eren atacats, si hi havia foc o per cridar
al Sometent (cos armat equivalent a la Guardia Civil instituït per en Jaume I, en Felip V el va dissoldre). L’església volia separar expressament aquesta funció municipal de lo
estrictament religiós per això la majoria dels campanars s’erigien a part i
eren sufragats per l’Ajuntament, més tard s’hi varen anant instal·lant
rellotges també pagats per els ajuntaments. El campanar de Manresa no es va
començar a construir fins que tot el temple ja era acabat, això vol dir que la Seu realment no necessitava
per els seus actes la torre del campanar i que els continuadors de l’obra d’en
Berenguer deurien claudicar davant la imposició de l’Ajuntament, però en el
fons no tenien ni ell ni cap altre arquitecte que el va continuar, cap ganes de
fer-lo. La idea de la torre situada a mitja església no podia esser d’en
Berenguer, més aviat entenc que seria obra del seu continuador i ho podríem
relacionar amb el que hem anat comentant de la pèrdua dels símbols. Les claus
de volta dels diferents pisos del campanar ostenten l’escut de la ciutat, això
vol dir que va ésser pagat pel consistori, no pel Capítol de canonges. Es per
aquest motiu que en el projecte de façana he prescindit completament del
campanar
Interior: En quant al interior,
si comparem la figura BaseSeu-09 amb la planta proposada BaseSeu-09A, aviat ens adonem que darrera la façana principal
les coses no som com haurien d’ésser. A tots els edificis, per exemple a BaseBarcelona-84 hi ha un àrea que no
forma part de la nau de l’església; hi veiem balconades o capelles que es veu
perfectament que son diferents a les demés, l’arquitecte ha emfatitzat en
fer-ho diferent; cada església te el seu propi model d’accés, llevat Manresa
que no te res, entres i et trobes de cop dins la nau. Això no es normal.
Manresa no la varen acabar com devien, en aquell sector ens hi podem imaginar
un pis o balconada per el cor a mitja alçada amb un arc rebaixat que uniria les
dues darreres capelles laterals i les dues darreres columnes amb la nau central
i reforçaria tot el sector com ho te per exemple el Pi, accedint-hi des de
l’escala de cargol del campanar.
La foto presenta un muntatge entre una arcada
del Pont Nou de Berenguer reconvertida en cor com en el Pi de Barcelona i la
nau de la Seu, l’arc del pont en realitat es gairebé 3 metres més ample (1 Cana
Destre) que la llum de la nau (coeficient de seguretat).
Els dos grans contraforts que surten a
l’exterior, els faríem aflorar per l’interior i serien idèntics als que hi ha
entre les demés capelles, d’aquesta manera travaríem completament la façana de
ponent i al ensems obtindríem una certa intimitat per les dues capelles
laterals (baptisteri i santíssim) les dues darreres columnes tindrien
una forma més elaborada, més integrada al sector, ens haurien de recordar les
dues columnes (Jaquín – Boaz) del
temple de Jerusalem o de Saint Clair.
(figura BaseSeu-09A) (per saber-ne més seguiu l'enllaç)
(figura BaseSeu-09A) (per saber-ne més seguiu l'enllaç)
Dèiem fa una estona
que una de les línies de l’estrella que marquen el pla directriu de l’edifici
indicava precisament el sector Nord Oest de la façana, doncs be, ens marcava
precisament el camí que va des de el bateig a Deu (presbiteri) i
continua a traves de la torre dels Vents (cargol de St. Pere) cap o
Orient.
La capella del Sagrament estaria situada a banda Sud (misericòrdia: Jesús et salvarà). Aquesta disposició (baptisteri, entrada, sagrament) la trobem a molts llocs: el Mar, el Pi,la Catedral de Barcelona (capella
del sant Crist de Llepant), etc.
La capella del Sagrament estaria situada a banda Sud (misericòrdia: Jesús et salvarà). Aquesta disposició (baptisteri, entrada, sagrament) la trobem a molts llocs: el Mar, el Pi,