Construcció de la Seu de Manresa, l'alçada del temple

"... tu tens fe, però jo tinc fets. Demostra’m la teva fe sense fets concrets i jo et demostraré pels meus fets, la fe que tinc..." san Jaume. Fets dels Apòstols 2,14

Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
En aquest capítol veurem l'alçada del temple.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt
Es recomana que es comenci la lectura del tema "Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió general.
Continuant amb les comparacions entre Chartres i Manresa, (plànol superior) hem de convenir que ambdós edificis podrien tenir el mateix nombre de metres "divins" d’alçada. Tot i que Chartres passa dels 37 metres "normals" i Manresa no arriba als 30 metres "normals".
A la Seu de Manresa ha costat molt arribar a determinar exactament l’autentica cota 0 de l’edifici degut entre d’altres motius a que varen rebaixar el paviment de l’edifici al urbanitzar el sector i evitar que l’accés fos tant costerut, llavors també es va perdre tot l’enllosat primitiu. Uns peus de columna acabats a cops de maceta ens indiquen mes o menys on arribava el paviment original i prop de les grans portes laterals hom hi ha pogut arribar a veure marques d’on es lliurava aquest paviment primitiu. Els conservadors (gremi dels cuireters) de la capella i retaule del Sant Esperit varen arribar a moure de lloc, per adaptar l’entrada de la capella a la nova cota 0, uns lleons de pedra incrustats als frontals dels contraforts que amb la boca agafen la barana de ferro. L’enllosat també és tant mal anivellat que d’un extrem a l’altre hi ha més de 15 centímetres de diferencia amb tot un seguit d’ondulacions del pis que fan gairebé impossible verificar l’alçada.
També hem pogut comprovar que les columnes disposen d’uns nusos ornamentals a mitja alçada que estan situats a 9/12 de Cana Destre de la part inferior escapçada, no sabem quina mena de calçat tindrien les columnes, però podem donar per vàlid el nivell del terra o cota 0 d’acord amb aquest nusos i les altres verificacions esmentades.
Hem vist com mesuràvem els espais horitzontals, les escultures i els volums amb la vara d’Aaró i els grans espais amb la Cana Destre. Però com es mesuren els espais verticals? Que entenem per espai vertical?
Podem definir l’espai vertical com el no construït entre la cota 0 (pis o paviment de la nau) i la cota màxima (punt vuit més alt) a partir del qual es comença a construir la volta amb els seus corresponents elements: nervis, carcanyols, etc.
Quan orientàvem l’edifici teníem molt present Jerusalem i on érem nosaltres. Manresa avui dia sabem que es situat al paral·lel 41º 46’, però no tenim clar quin era el nivell de precisió dels constructors de l’època, també hi havia una forta influencia templera prop del paral·lel 42. Hem vist com l’orientació del edifici corresponia a la suma de:  
42º (Manresa) + 32º (Palestina) = 74º
L’alçada dels edificis es regia per les mateixes regles, s’entén que cap població pel fet d’estar situada a diferents graus de paral·lel terrestre havia de tenir més o menys “privilegis espirituals” a l’hora de bastir els seus temples i dedicar-los a la Mare de Deu. L’alçada venia mesurada en “colzes” i la mida que equivalia cada colze estava directament relacionada amb el grau de paral·lel de la població.
Anem a veure quina mida tindria el colze de Manresa. Agafem un triangle rectangle de base igual a la vara d’Aaró (V2 / V3) portat a l’escala que convingui), un angle val 90º, l’altre angle val el grau de paral·lel de la ciutat (per Manresa  = 41º46’). L’altura del triangle serà de 0.9281
Al no saber el nivell de precisió del coneixement dels minuts de grau terrestres que tenien en aquella època, per els nostres càlculs considerarem a Manresa dins el paral·lel 42, ja que en definitiva l’església estava inclosa dins el camí de Santiago i construïda pels mateixos professionals, l’altura del triangle obtingut per aquest grau és de 0.9107  metres.
La Seu podria tenir una alçada de 32 colzes. De totes maneres les mesures practiques que utilitzaven els tècnics d’aquella època hem vist que eren la vara d’Aaró equivalent a 0.82 metres actuals i la Cana Destre equivalent a 2.80 metres actuals. 
-       1er passem Colzes a Vares i obtenim els següents resultats:
o        per un colze de 42º la Seu tindria una alçada de 35 vares, equivalent a 29 metres.
·         32 * 0.9107 = 29.14 m.           29 / 0.82 = 35 VA
-       2on passem Vares a Canes i obtenim els següents resultats:
o        35 Vares son equivalents a 28.70 metres i 10 Canes son equivalents a 28.00 metres
·         35 * 0.82 = 28.70 m.                10 * 2.80 = 28.00 m.
En realitat l’alçada de la nau cal considera-la de 28.70 metres que equival a 35 Vares, tot i que cada una de les capelles radials de l’àbsida te la seva pròpia alçada, amb un mínim de 28.75 metres i un màxim de 28.90 metres. És important tenir present que si prenem la mesura de la volta o del carcanyol en el punt més alt o profund, obtenim mides properes als 28.70 m. La grandesa de l’obra és que si prenem la mida damunt els cossos de les figures esculpides a les claus de volta (amb ginys laser) obtenim una mesura que va dels 28.03 m. als 28.00 m. Exactament 10 CD. Amb tot el respecte per el Sr. Berenguer de Montagut aquest grau de perfecció només el pots obtenir per casualitat. 
Per lo que podem concloure que realment varen treballar amb colzes de 42º no dels 41º 46’ reals de Manresa i que la mesura practica va ésser de 10 Canes Destres.
Però per què 32 colzes i 35 vares precisament?
Perquè abans hem vist que el 3 representa entre d’altres a la naturalesa del món: cel, terra i aigües; la naturalesa del home: ànima, cos i esperit; les tres virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat; la Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant i el seu símbol es el triangle que representa al Pare i a la mateixa secció de l’edifici.
Perquè abans també hem vist que el 2 representa la dualitat, l’alternança; les dues naturaleses de Crist: Deu i home.
La representació cabalística del 32 es 5 i aquest número representa entre d’altres a l’home; l’estrella de cinc puntes; els cinc sentits i per els pitagòrics: el matrimoni del cel i la terra. Però per damunt de tot, 32 es el grau del paral·lel terrestre de Palestina, es a dir la distancia a Deu.
I finalment la representació cabalística del 35 es 8 i aquest numero es la meta del iniciat, del Paradís retrobat. La seva figura es l’octògon que representa el principi de la transformació del quadrat (terra) en cercle (cel). Per els templers era la creu de les vuit beatituds.
Misticisme apart, hi havia en el fons una preocupació tècnica per tal que l’edifici no col·lapsés, ho hem vist al calcular l’estructura de la volta. Recordem per un moment com hem construït la figura Quadrat i la mida que tenia un dels seus costats, equivalent a 1/10 de Cheops. Anem ara a desenvolupar una nova formula que ens aportarà més solucions. Prenem per base les dues mesures que es donen per valides de la llargada d’un costat de la piràmide de Cheops. (232.805 m. i 230.364 m.) 
  • (perímetre del Quadrat / Phi / 2) = altura de l’edifici 
  • (23.2805 X 4 / 1.61803 / 2) = 28.77 metres (mida màxima)
  • (23.0364 X 4 / 1.61803 / 2) = 28.47 metres (mida mínima)
S’agafi per on s’agafi: Phi, Vares, Colzes o Canes Destres, el resultat sempre és el mateix. D’aquesta manera podien acontentar tothom: clergues, tècnics, promotors i fidels.
Vista lateral de la Seu de Manresa
Com a complement d’aquesta informació hem de concloure que la torre campanar de la Seu te una alçada de 60 Vares ó 18 Canes. La part superior va ésser substancialment modificada a principis del segle XX quan li varen afegir una piràmide d’uns quinze metres d’alçada en un moment que volien vestir la catedral a la moda europea: alts pinacles i torres, teulades d’una gran verticalitat, etc. que per sort varen desmuntar durant els anys de la guerra del 1936.
La torre actual genera unes tensions a l’edifici que han provocat més d’una esquerda, això es degut a que la seva forma quadrangular ofereix una gran resistència al vent, es un fenomen normal que quan fa fort vent o toquen totes les campanes, la torre es balancegi; els qui també ho noten son les persones que hi ha assegudes als bancs a dins l’església, perquè els hi queden els cabells i els vestits plens de pols del morter.
Es considera i amb bon criteri, que la torre havia d’ésser octogonal per el simbolisme que conté (com les columnes o el cargol de St. Pere: es la torre que es veu a la banda dreta, incorpora un pas per accedir a la coberta); no pas quadrada, tindria un acabat pla tal com el podem veure avui dia al Mar i no hauria tingut una agulla al cap d’amunt al estil de les catedrals europees. En un altre apartat tornarem a parlar del campanar i de com el volia projectar l’arquitecte Torras Argullol; per be que entenem que en Berenguer l’hauria volgut construir exempt de l’edifici com ho es el Pi o els famosos “campaniles” italians per tal d’evitar tensions innecessàries. En Torres i Argullol no va esser l’únic que volia acabar l’edifici a la seva manera.
La Seu de Manresa segons la volia convertir en Soler i March a principis del segle XX (l’original de la fotografia del plànol, es propietat del meu avi)
D’entrada el delineant que va fer el dibuix, va afegir un cos intermedi de més a la torre del campanar, ja que l’agulla que hi veiem dibuixada, la varen arribar a construir del tot. La torre que veiem a la dreta de la façana, està construïda i dedicada al baptisme; la torre que veiem a l’esquerra correspon a una antiga capella dedicada al Santíssim que pensava desmuntar en part i refer-la segons dibuix; en quant al triangle del cap d'amunt de la façana no queda clar si pretenia desmuntar tota la coberta i fer-la de bell nou amb la inclinació mostrada o nomes hi volia construir el frontis triangular. Els tres gablets de l’entrada principal es varen construir del tot; els finestrals que es veuen just al darrera corresponen al Museu de la Seu. Mai es varen arribar a construir les voltes de la façana principal i de l’escalinata es va construir la meitat. En definitiva veiem una obsessió en verticalitzar l’edifici. Tot i que el projecte es d’en Soler i March -com s’ha comentat- també hi va participar Antoni Gaudi i l’escala que mena al museu es pròpiament gaudiniana. (foto següent)
Una part relacionada amb les altures d’una església son les galeries i el trifori, junt amb els vitralls, son elements que marquen "pisos" a l’edifici. El següent plànol, basat com tots en la Seu de Manresa, ens mostra l’evolució històrica de les galeries.



Figura 114 (A)  (la galeria)
  • Les galeries son unes estances cobertes que discorren per damunt les naus laterals, on hi podien anar des de reis i prínceps a la seves respectives llotges fins pelegrins amuntegats que hi podien fer vida. 
  • Aquesta secció de la Seu de Manresa l’hem convertida en una basílica protogòtica amb galeria sobre les naus laterals. La idea del dibuix es de la catedral de Durham (1.093-1.133).
  • Observis que tenim l’arc boterell “amagat” i adaptat sota una coberta de fusta que cobreix tota la nau lateral, encara hi ha una certa vergonya per ensenyar-lo.
  • Aquestes galeries reben la llum directament de la nau a traves d’uns jocs d’arquets, es a dir, son fosques.
  • Damunt seu es podien obrir unes obertures aprofitant els espais entre els carcanyols de la nau: ulls de bou o petits finestrals.
  • Es un model que desapareix del gòtic a mesura que els constructors tenen més control de l’obra.
  • La Catedral de Barcelona encara l’utilitza, ens fa pensar que l’arquitecte era un senyor de certa edat i molt prestigi que no havia evolucionat; a no ser que es construís nomes amb la intenció d’obtenir més espai per satisfer a tothom qui volia la seva pròpia capella.
  • Aquest model fa perdre molta llum a la nau; en el cas de Barcelona com que les galeries son molt altes, s’il·luminen amb finestrals.
  • La galeria no es troba normalment a tot l’edifici – a no ser que sigui de clausura – hem de tenir en compte que fer una catedral pot portar segles de feina. Es comença tradicionalment per l’àbsida amb una galeria, però en el transsepte ja desapareix i a la nau es converteix en trifori. 

Figura 114 (B)  (galeria i trifori)

  • Quan abandonem l’etapa constructiva que denominem romànic i ens introduïm en el gòtic amb unes cobertes molt més elevades, s’introdueix un nou element arquitectònic a sota dels grans finestrals i damunt les galeries, son un seguit d’arquets situats entre columnes i a tota l’amplada del finestral, inicialment recordaven les franges llombardes, més tard desplacen el mur darrera els arquets i ho converteixen en un passadís. 
  • En aquest dibuix que ens hem inspirat en les catedrals de Noyon (1.148) i de Laon (1.155), hem instal·lat un trifori que discorre per damunt de la galeria de la nau lateral. 
  • Observis que el contrafort ja no esta amagat, però es conserva la coberta de la galeria amb bigues de fusta.
  • De triforis n’hi havia de dos tipus: Foscos, es a dir que recollien la idea de la galeria romànica i no tenien llum exterior; i  Lluminosos, es a dir amb vidrieres de colors que feien joc amb els vitralls superiors. El dibuix representa el model fosc. 
  • Era un lloc perillós, fàcilment la gent podia caure daltabaix ja que normalment no hi havia cap mena d’ampit ni protecció al llarg del passadís.
  • Aquests edificis es considera que tenien quatre pisos d’altura: arcs de les naus laterals; arcs de les galeries; arcs del trifori i arcs dels finestrals.
  • Hi havia encara una altre opció, consistia en eliminar la galeria i en el seu lloc construir-hi el trifori, per exemple la catedral d’Amiens (1.220); no hi podia haver-hi gent allà dins, hi seguia havent un muret de pedra just al darrera i també hi quedava un passadís estret i perillós.

Figura 114 (C)  (el fals trifori)

  • Finalment a la basílica de la Seu li hem instal·lat un fals trifori o pseudotrifori. 
  • Ja ha desaparegut completament la galeria.
  • Es construït en el mateix pla espacial que el finestral. El dibuix esta inspirat en les catedrals de Troyes (1.230) i Estrasbourg (1.235). 
  • Incorporaria tota la traceria, columnes i filigranes que es vulgui. 
  • Compartiria el temari del vitrall superior. 
  • Es un edifici de tres pisos.