05 Construcció de la Seu de Manresa, l'àbsida

Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
En aquest capítol tractarem de la construcció de l’àbsida.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt
Es recomana que es comenci la lectura del tema "Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió general.
La planta total de la basílica ja hem vist que consta de dos quadrats d’idèntiques mida i superfície. En el quadrat superior, on li hem determinat el punt d’Or a traves de la divina proporció, i que s’ha de convertir en la clau presbiteral, es el centre a partir del qual construirem el nostre àbsida.
En un punt anterior s’ha comentat que el mòdul de càlcul consistia en  la juxtaposició de l’arca de les relíquies i de la creu de la victòria. (per saber-ne més seguiu l'enllaç) Aquesta combinació ens determinarà exactament l’amplada i profunditat de la capella absidal on actualment hi ha l’orgue.
Les columnes seran octogonals ja que es la representació més perfecta del enllaç entre el quadrat (símbol de la Terra) i el cercle (símbol del Cel). L’octògon també representava per els grecs la juxtaposició dels quatre elements bàsics de la natura (aigua, terra, foc i aire) amb els seus quatre estats respectius (fred, humitat, calor i sequedat). L’octògon va ésser una figura plenament adoptada per el Temple, ells havien vist i estudiat per exemple: la tomba de la Mare de Deu; l’església de l’Ascensió; de la Nativitat; del Sant Sepulcre o el Santuari de la Cúpula de la Roca. Tots aquests temples de Terra Santa eren octogonals.
Ezequiel (el del temple “virtual”) ens explica per on hem de començar a pujar parets: “En l’erecció de tot edifici superb o de gran majestuositat, es costum posar la primera pedra o aquella dels fonaments a la cantonada nord-est del edifici...” Doncs ja ho sabem, efectivament una de les columnes de l’àbsida, te una petita figura incrustada a la cornisa, que representa un cap humà. (hi ha qui pensa que podria tractar-se d’en Berenguer de Montagut) Allà consta que hi ha la primera pedra. El problema es que la columna no és en el costat nord-est sinó a la banda sud-est. Just a l’altre costat de l’eix de simetria. Això ho podríem entendre com una variant particular del gremi a on pertanyia Berenguer o per problemes en l’expropiació de finques. Però compta perquè en el Temple de Jerusalem en el costat sud-est de l’altar (el costat de Manresa), hi havia uns forats per on desguassava la sang sacrificial.
Sense anar tant lluny, els ibers catalans per assegurar la bona sort i la prosperitat al seu clan, sacrificaven animals i les seves restes les enterraven sota de la primera pedra de la nova llar que el nucli familiar pensava construir. Si anem mirant aquesta columna cap amunt, veurem que ens diu més coses, a la primera corona ja hi trobem la possible l’efígie de l’arquitecte Berenguer. Un petit acte de vanitat que trobem a moltes catedrals europees d’una u altre manera; en el capitell daurat que orna cada columna hi podem veure diferents dibuixos, però precisament en el capitell d’aquesta columna hi ha esculpida una corona de flors amb els calzes ben marcats, sabem que la flor s’obre a partir del seu calze cap a fora, aquesta columna seria doncs el “calze” de la catedral, a partir d’aquest punt s’expandiria el nou temple. No cal dir que la flor també simbolitza la roda de la vida. Finalment hem de recordar que les flors sagrades, com la rosa de Crist, sorgeixen de la terra banyada amb sang.
Ara ja podríem començar a bastir el nostre temple particular, el problema ve que els manresans volien aprofitar algunes parts del antic temple romànic. Volien aprofitar ni més ni menys, tota la nau romànica que tenia una amplada bastant aproximada a la nova nau lateral gòtica, però aquest exercici d’encaix tant innocent, significa que tot el que hem calculat fins ara, no ens serveix de res. Per saber que va tenir de fer en Berenguer de Montagut per assolir l’encaix, seguiu l’enllaç.
S’ha comentat que el mòdul de càlcul consistia en la juxtaposició de l’arca de les relíquies i de la creu de la victòria. Aquestes figures geomètriques es construeixen de la següent manera. El rectangle que acabem de dibuixar i que equivalia en superfície al temple de Salomó, el tenim de calcular de nou. Podem considerar que inicialment tenia una superfície aproximada de 15 per 25 (3 parts de 5 unitats=15, per prop de 5 parts de 5 unitats=25) i li hem d’aplicar una reducció per obtenir una superfície de 15 per 19 (3 parts de 5 unitats=15, per menys de 4 parts de 5 unitats=19) (unitat no equival ni es sinònim de metre).La reducció la farem de tal manera que ens quedarà centrat en el punt presbiteral, un quadrat de 3 per 3 unitats inscrit dins la figura Cercle i es perllongarà la resta del rectangle per la banda de la nau.
D’aquesta forma hem reconvertit la taula del sant sopar en la nostra arca. Per juxtaposar-hi la creu, cal afegir un nou quadrat (1 part de 5 unitats x 5 unitats) a cada costat del rectangle (la banda superior del rectangle ens quedarà un altre cop com era abans de la reducció – li havíem tret una part i la incorporem de nou). Així tenim que l’eix vertical de la nau (per on passa el punt d’Or i l’eix de simetria de l’edifici) tindrà 1+4+1 quadrats i l’eix transversal tindrà 1+3+1 quadrats. Si dins la creu li tracem unes diagonals que no sobresurtin del quadrat de 3x3 unitats, ens apareixerà la creu del Temple. Si aquestes diagonals les continuem fins el límit del quadrat (E) ens apareixerà ni més ni menys que la creu de les vuit beatituds màxim exponent criptogràfic dels Templers, tot plegat ens formarà la base del pentacle que haurem d’utilitzar per bastir tota la planta de la basílica. El perllongament de les línies inferiors d’aquesta creu damunt el quadrat (O) ens determinarà exactament la llargada i amplada total del temple.
El quadrat que hem situat al cap d’amunt de l’arca i que ens formava el pal vertical de la creu, ens determinarà exactament l’amplada i profunditat de la capella absidal on actualment hi ha l’orgue. Si inscrivim un cercle dins el quadrat de 3x3 (base de la creu del Temple), en el punt on el cercle talli els braços d’aquesta creu, ja podrem fer els forats pels fonaments de les dues columnes que hi ha davant la capella de l’orgue. Com que sabem que els angles del pentacle tenen 36º, les demés columnes les situarem a 36º de distancia l’una de l’altre fins tenir els 180º o semicercle del àmbit presbiteral. Ja tenim calculat el deambulatori.
Ara ja podem completar l’àbsida calculant tota la seva estructura, es a dir, el gruix que han de tenir els contraforts perquè puguin aguantar la volta del presbiteri amb seguretat. Recordem que en aquella època no hi havia ordinadors, les matemàtiques no eren el fort de ningú, però tenien uns grans coneixements tant geomètrics com trigonomètrics, encara recordo la meva època d’estudiant quant per calcular un pont necessitàvem unes quantes setmanes de classe.
Inscrivim un cercle dins el gran quadrat que ens determina la mida total del temple (pas fet en el capítol precedent al determinar la banda exterior del gruix de la pell). La mida que hi ha entre aquest cercle exterior i el cercle que hem dibuixat com una de les tres figures base (Quadrat, Cercle, Rectangle), ens determina exactament el gruix dels contraforts.
Aquesta és una de les formules més antigues que han estat utilitzant els paletes, ens be de l’època de Pitàgores. Si a un quadrat que faci cada costat 1 unitat li dibuixem la diagonal, estem convertint un quadrat en dos triangles rectangles, la hipotenusa del triangle sabem que es igual a² = b²+c²; a² =1²+1²; a = V2 = 1.41421
Si dividim el costat (catet) per la diagonal (hipotenusa) obtindrem un coeficient igual a 1/1.41421= 0.7072. Aquest resultat en definitiva es el que ens dona si dividim l’amplada de la nau (equivalent al costat del quadrat de la formula anterior) per la figura Cercle (equivalent a la diagonal del quadrat de la formula anterior). Explicat d’una altre manera, el resultat també es igual a dividir el costat d’un quadrat inscrit en un cercle, per el diàmetre d’aquest. Tot plegat portat a diferents escales no es ni més ni menys que el càlcul d’estructura de l’edifici.
El càlcul de les capelles absidals es relativament senzill, doncs es tracta de dibuixar un doble pentacle (ja hem dibuixat el primer en el capítol precedent) sempre fent centre en el punt presbiteral i les puntes de l’estrella ens indicaran exactament el centre de cada capella, com que hem calculat i determinat tant l’amplada com la profunditat que han de tenir, només ens cal començar a pujar parets.

Resum de la figura 04
  • Adaptació del rectangle obtingut a la figura anterior per convertir-lo a Arca Santa de les Relíquies segons les proporcions proposades per Moessel. (relació 15 per 19) 
  • Juxtaposició de l’Arca Santa de les Relíquies amb la Creu de la Victoria de la Basílica del Salvador d’Oviedo (mòdul de càlcul utilitzat abastament pels constructors d’esglésies). 
  • Estudi de situació de les capelles absidals (part superior central)
  • Determinació de la planta de saló i de les naus laterals pel simple perllongament dels laterals de la figura “Rectangle”. 
  • Perfecta inscripció de la creu de l’orde del Temple sobre la planta de saló i desenvolupament de la creu de 8 beatituds. 
  • Perfecta composició de la llargada i amplada de la nova església.
  • Càlcul de l’estructura de l’àbsida per simple diferencia radial (cercles exterior i intermedi).

Església de Sant Pere de les Roques

  Sant Pere de les Roques es una església del terme de Santa Coloma de Queralt ( Conca de Barberà ). Enciclopèdia Catalana ens diu que: “És ...