Santa Coloma de Queralt

Feia temps que tenia aquest lliurament mig acabat i pendent de publicar, ara m’he decidit a fer-ho. El treball intentarà acostar-nos a la idea inicial que l’arquitecte va tenir per bastir l’església de Santa Coloma de Queralt, però que per motius econòmics i d’interessos particulars no va arribar a reeixir.



El dibuix BaseColoma72 ens permet retrobar una base que ja coneixem i que sabem d'on be. Com sempre comencem amb un rectangle relacionat amb les dimensions del temple de Salomó que doblem en els dos sentits, es a dir el fem quatre vegades més gran. Veiem com el punt d'Or ens indica on hem de construir l’altar major, també hi podem reconèixer les tres figures bàsiques (Cercle, Rectangle i Quadrat) que ens han de permetre poder dibuixar i calcular tot l’edifici. La figura "Rectangle" sabem que es la més complexa de calcular i depèn exclusivament de la idea que tingues l’arquitecte en aquell moment en funció de les necessitats eclesiàstiques o pressupostàries. L’amplada mes coherent per aquesta església son 14 VA.
Si comparem el dibuix BaseSeu04 (Seu de Manresa) amb el BaseColoma72 tenint en compte que la Seu te la nau més ampla que mai s'ha construït aguantada amb boterells (no te res a veure amb la nau de Girona que es més moderna i està suportada per contraforts) i santa Coloma una de les més estretes, podem observar que tenim exactament les mateixes figures: cercle, quadrat i estrella de vuit beatituds. La diferencia la trobem únicament en el radi absidal (dibuixat en color verd) totes les operacions de càlcul per l'amplada de la nau, capelles absidals, contraforts, etc. surten d'aquest cercle.
Hem anant avançant i en el dibuix BaseColoma73 ja hi veiem dibuixada l’estructura absidal, la llargada i amplada de la nau i la distribució dels trams de la nau, en aquest cas s'han dibuixat tres trams de volta que equivalen al que podem veure, però això no vol dir que l'arquitecte no tingues una altra idea per aquella església.









S'ha escrit molt sobre la forma dels finestrals i la seva traceria cega, també de la cornisa superior.
El dibuix BaseColoma74 ens mostra l'edifici en el seu estat actual fruit de les pressions que nobles o clergues adinerats, varen exercir sobre els diferents arquitectes que varen construir l'edifici.

Sempre fidels al rectangle blau cel inicial, veiem com poc a poc anem arribant a veure la planta de l’església tal com possiblement la hauria dissenyada l’arquitecte, hem de recordar que tots aquests dibuixos es basen en el que s’ha denominat en més d’una ocasió com "Arquitectura Ficció" no podem considerar que el plànols presentats es corresponguin amb el que es pot veure físicament ni es poden utilitzar com plànols reals de l’edifici. 
Finalment a BaseColoma75 podem veure l'edifici projectat si interessos econòmics i partidistes no haguessin influït amb el seu diner sobre la direcció de l'obra. En cap moment hem sortit del rectangle blau cel i podem observar que un cop dibuixada la façana principal l’edifici ens ocupa la totalitat del rectangle inicial. Possiblement estem molt a prop del projecte inicial de Santa Coloma. Cada tram -que coincideixen amb l'edifici que podem veure- està perfectament contrarestat, la façana principal està dimensionada amb uns contraforts a les embocadures de les portes i possiblement hi haurien unes torres paral·leles que amb el seu pes, ens han d’aguantar amb seguretat tant l’empenta longitudinal com les que venen dels nervis de la nau central. Com a curiositat, podem observar els pasos entre capelles que també ho te la basílica de Montserrat.