Santa Magdalena o del Puiggros (Castelladral)

Avui es presenta la maqueta d’una curiosa església romànica que podem localitzar al bell mig de la fotografia superior, una petita illa verda en mig de camps de cereals i boscos, sense camins, ni cases a prop; enrunada com tantes d’altres, ens podríem preguntar que te de particular.
Es un edifici romànic rural del segle XII que conserva la motllura o cornisa original al llarg del perímetre de la nau.
Imatge de l'església tal com podia ser al final de la seva vida
L'edifici romànic tal com podria haver estat concebut en origen.
En algun moment determinat de la seva historia, un rector va veure un edifici gòtic com ara la Seu de Manresa i li va semblar una bona idea convertir la petita església en un solemne edifici gòtic. Sense gaires manies, va enderrocar la teulada, la volta, la semi esfera de la volta de l’àbsida i l’arc triomfal. Va deixar l'edifici més o menys com es pot veure en els següents dibuixos.
S'han marcat en color vermell els plans on va començar la transformació de romànic a gòtic.
Es cert que hi ha esglésies que han estat transformades parcialment degut a que pot haver caigut la volta i com s’ha comentat en alguna ocasió un volta gòtica no exerceix tanta pressió als murs com la volta romànica, es una transformació coherent; també hi ha qui ha canviat l’àbsida per fer-la més gran i ha acabat ogival.
Un canvi tan radical en un edifici com aquest costa de trobar, curiosament a diversos llibres consultats que parlen del romànic de la zona no hi han sabut veure aquesta transformació, fins hi tot he parlat amb un dels seus autors que m’ha reconegut després de veure les fotografies que no ho havia sabut apreciar en aquell moment.


L'edifici romànic un cop transformat a gòtic.
Degut a la falta d'exploració de l'edifici i el seu nivell d'enrunament fa difícil saber si varen mantenir la porta en el lloc original o la varen portar al final de la nau per obtenir una millor perspectiva del petit edifici gòtic. En aquest cas s'ha optat per traslladar-la al final de la nau.
Determinar on era la imposta romànica per determinar l'altura original de l'edifici no era fàcil a l'estar tot arrebossat i emblanquinat, però hi ha una formula que ens ve d'aquella època que diu: dibuixem un quadrat que tingui per costat o base l'amplada de la nau, a la part superior hi dibuixem un semicercle amb diàmetre igual a la base. No es una ciència exacta però funciona relativament be i et determina l'altura de l'edifici.
Els dos dibuixos no son a la mateixa escala. A l'esquerra hi ha l'esquema de Castelladral i a la dreta l'esquema de l'Estany. A Castelladral en color vermell veiem la part romànica i amb blau la gòtica, les interseccions d'un estil a l'altra les trobem a les diagonals que surten del centre de la circumferència i era l’únic punt de referència per determinar l'altura de l'edifici ja que la línia horitzontal que ens marca, s'aprecia perfectament entre les restes de la nau. A l'Estany, (seguiu enllaç per saber-ne més) en color blau hi veiem l’aplicació d'aquesta teoria i s'aprecia perfectament que no la varen seguir escrupolosament ja que varen fer l’edifici uns 70 centímetres mes alt del que li correspondria (línia vermella), es una manera de donar més valor a l'edifici.

Es curiosa l'elevació de la coberta degut a l'aprofitament de les cornises romàniques, però es més econòmic pujar el carener que elevar tota la llargada de la nau per ambdós costats, podem observar el detall de la fornícula i credença que podem veure a tocar l'àbsida i a la fotografia superior.
 Podem apreciar els diferents nivells que van des de l'àbsida fins el carener de la volta
Imatge lateral de l'edifici, l'emblanquinament aplicat va fer perdre les referències de l'alçada de la nau i de la imposta.


















A les diferents vistes de la maqueta podem observar la porta gòtica, la coberta sobre elevada, la volta gòtica i l’emblanquinament total de l'edifici.