El retaule de Sant Marc de la Seu de Manresa.

Introducció
Internet te coses bones però en te moltes de dolentes, he fet un cop d’ull per veure com tractaven Arnau Bassa i he sortit bastant decebut: he vist el retaule del Esperit Sant de Pere Serra de la Seu de Manresa atribuït a Arnau Bassa amb el nom de retaule de Sant Marc; he vist la consagració episcopal de Sant Anià del retaule de Sant Marc i diuen que es la consagració de Sant Marc. El retaule de Jaume Huguet dels sants Abdó i Senén que es conserva a Terrassa, també hi ha qui l’atribueix a Arnau Bassa, etc.
Quan aquest retaule després d’una acurada restauració es va instal·lar a la Seu de Manresa, a la girola, entre les capelles de la Mare de Deu de Montserrat i l’orgue, varen començar a alçar-se veus d’estudiosos que consideraven que no s’havia seguit correctament l’ordre de lectura. El retaule es dividit en tres parts o carrers verticals, actualment llegim de dalt a baix la columna de l’esquerra, després de dalt a baix la central i finalment la tercera columna que es a la dreta. Diferents estudiosos consideren que les columnes exteriors (dreta i esquerra) estan invertides i que la lectura s’hauria de fer de dreta i de dalt a baix cap l’esquerra. De fet, encara hi ha cultures que llegeixen de aquesta manera i fotografies antigues que acrediten la distribució d’acord amb la fotografia inferior. No tinc la més mínima capacitat per posicionar-me, només ho constato i aporto com novetat per tal de facilitar la tasca als estudiosos, les dues composicions.
Retaule tal com  el podem veure actualment a la Seu de Manresa.

Fotomuntatge que mostra l'antiga distribució de les taules. S’ha aplicat un to sèpia perquè existeix alguna fotografia de principis del segle XX i es tal com els historiadors ho veurien, la diferencia està en la qualitat digital de la imatge.
Síntesi Històrica.
El retaule fou encomanat per el gremi de sabaters de Barcelona a Arnau Bassa (fill de Ferrer Bassa) l’any 1346, per situar-lo a la capella gremial que tenien a la Catedral; gairebé cent anys després (1437) els sabaters varen passar-se a una capella més gran i els va semblar que el retaule desmereixia al gremi, per lo que varen demanar a Bernat Martorell un nou retaule més gran però inspirant-se en l’antic. Aproximadament per la mateixa època (1432) a Manresa es construïa a tocar el Pont Vell, una petita capella dedicada a Sant Marc, d’alguna manera deurien saber l’existència del vell retaule de Bassa i l’adquiriren, dons les mides del retaule encaixaven perfectament amb les dimensions de la petita capella. El fet que ambdós retaules tinguessin el mateix guió  historiogràfic i 's’instal·lessin en poc temps de diferencia a Manresa i Barcelona, va fer creure als estudiosos que tots dos eren de Bernat Martorell. El retaule d'Arnau romangué en aquella petita capella a tocar el riu més de quatre segles fins que finalment fou adquirit per els germans manresans Soler i March al començar el segle XX i el lliuraren a la Seu de Manresa. Pocs anys després s’ubicà al Museu acabat d’estrenar. Després de la guerra civil i per tal de vestir una mica l’edifici ja que no hi quedà res després de la desfeta, a l’any 1956 es feu restaurar i s’instal·là al lloc on el poden gaudir avui dia. El retaule tal com el podem veure ara consta de tres carrers i dos muntant centrals, es considera que hauria pogut tenir muntants als dos costats exteriors i una predel·la amb 4 ó 5 imatges, però hi ha qui opina que potser no hauria tingut mai predel·la, ja que històricament ens situem en el moment que neixen els retaules i el moble estava en estat d’evolució. L’obra d'Arnau Bassa es molt escassa i això dona més valor al retaule de Sant Marc, es considera que tant ell com el seu pare Ferrer Bassa podrien haver mort durant l’època de la Pesta Negra. 
El pare d'Arnau, en Ferrer, encara treballava principalment els tríptics o políptics, no els retaules plans tal com es el que es presenta. A les fotos següents es pot veure un símil de tríptic, en aquest cas neogòtic. Ens permet entendre que era un moble amb dues portes que podien tancar i quan interessava les obrien i quedaven les tres taules a la vista tal com podem veure en el retaule d'Arnau. En aquest model mostrat, en lloc d’una pintura a la part central hi ha prou espai com per encabir-hi una imatge. Com es fàcil d’entendre les portes anaven pintades per dins i per fora.


El conjunt del retaule fou dissenyat per en Camil Pallàs, arquitecte de la Diputació de Barcelona, abans de restaurar-se la Generalitat de Catalunya per ubicar-hi la Custodia a l’altar major de la Seu de Manresa. El canvi de ritus que va sorgir del Concili Vaticà II, va ser l’excusa perquè no s’acabés mai l’altar, es desmontes i la peça anés a parar a un magatzem de la Seu. A la foto superior podem veure a l’artista manresà Pere Roca (per saber-ne més), al seu taller treballant en una de les peces (fotografía cedida per el Sr. Roca); si observem la part superior de la peça i la comparem amb el moble acabat observarem que te una forma ogival i en el moble hi han uns quadrifolis, aquest canvi fou decisió de l’arquitecte.

(Tríptic del tresor de la Seu de Manresa, les lletres son fetes amb minúscules plomes d'ocell)
La capella
La capella on es ubicat el retaule i que en diem de Sant Marc, te aquesta advocació des de fa poc més de cinquanta anys. Els edificis gòtics, les seves capelles i la càrrega simbòlica que duen implícita mereixen un tractament molt més extens. La capella fou construïda en el moment que es basteix l’àbsida de la Seu de Manresa poc més enllà de l’any 1330 i sufragada per el jurisconsult manresà en Ramon d'Esglésies. Inicialment fou dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna (avis de Jesús) a la clau de volta podem veure la Santa emmarcada en una estrella de vuit puntes. En simetria, a l’altre costat de l’àbsida a la clau de volta de la capella que exhibeix el retaule de Sant Miquel i Sant Nicolau, hi podem veure a Joan Evangelista, aparentment tot molt normal. El temple de Jerusalem tenia a l’entrada dues columnes conegudes amb els noms de Boaz i Jakin. L’església catòlica adopta la simbologia associada a aquestes columnes i a un costat de l’àbsida hi podem trobar la casta sacerdotal i a l’altre, el poder reial.
El retaule
A Arnau li varen donar molta feina i poc espai, però sabia com gestionar-ho. A diferencia de retaules més moderns on cada escena es representa en una pintura independent i després es claven totes les pintures a un xassís de fusta, en aquest retaule tenim un suport de fusta vertical on s’han pintat totes les escenes sense separació ni tapajunts entre elles. Arnau encara necessita més espai i divideix la majoria d’escenes en dos escenaris independents, separant-les amb perspectives, angles i colors diferents. La descripció es farà seguint l'actual ordre de lectura, començant per la part alta de l’esquerra.
En aquesta escena hem de saber reconèixer tres histories independents en dos escenaris malgrat estar tot encaixonat dins el gablet triangular :
-    Podem reconèixer a sant Pere, un hom de més edat i amb més cabells blancs, predicant la paraula de Deu dalt d’un ambó a unes persones que ho escolten.
-    En un pla inferior podem veure a sant Marc escrivint el seu Evangeli i davant seu un grup de persones segurament parlant-li dels Fets dels Apòstols.
-    A la dreta i en un altre ambient podem interpretar com Pere li diu a Marc que te d’anar cap Alexandria a predicar la paraula de Deu.
En aquesta escena també hi han dos escenaris independents:
-    A l’esquerra veiem a Marc que ja es a Alexandria i va a l’obrador d’un sabater perquè li adobi el calçat, s’escau que el sabater que  es diu Anià, s’acaba de tallar amb un ganivet i li mostra a Marc l’eina i la ferida, al costat del sabater hi veiem dos operaris, una taula amb un mantell i uns quants parells de sabates.
-    A la dreta tot i que solapant la part esquerra, veiem a Marc guarint miraculosament Anià en companyia de la seva esposa i d’altres que contemplen el prodigi.

Podem observar com va alternant (dreta o esquerra) el to rosat dels decorats per emfatitzar la separació d’escenaris. Aquí també hi ha dues històries:
-    A banda esquerra veiem Marc predicant la paraula de Deu a Anià, la seva esposa i un grup d’amics. Fins ara hem vist Anià sempre amb un mateix barret, possiblement un distintiu gremial.
-    A banda dreta l’escenari mostra un edifici que podríem considera el baptisteri d’una església. Anià i la seva esposa reben el sagrament del baptisme per part de Marc. Curiosament ho fan dins una pila baptismal, que utilitza per fer-hi un bateig per immersió, formula obsoleta fins hi tot en temps dels Bassa.

Hem vist el carrer de l’esquerra i ara passarem al carrer central, aquest nomes te dues escenes: la superior amb gablet i la inferior que es de mida doble.
En aquesta escena només hi ha un sol escenari però a més juga amb la complicitat dels muntants.
-    La crucifixió te lloc fora les muralles de Jerusalem i dalt d’un petit promontori de terra que representa el Gólgota o Calvari. A baix a l’esquerra hi ha un grup homogeni de santes persones on hi podem interpretar a Maria i Joan. A banda dreta hi trobem un grup de soldats que comenten els fets. Les figures que veiem en els dos muntants que acompanyen la crucifixió porten uns filacteris (es el que avui diu en diem "notes al peu", presentaven comentaris o cites bíbliques que ajudaven a interpretar millor l’escena) que relaten psalms de David relacionats amb la mort de Jesús.
-    Damunt les figures dels muntants podem reconèixer els distintius del gremi de sabaters de Barcelona.
Arribem a l’escena principal del retaule que ocupa el doble d’espai de les col·laterals.
-    L’escena transcorre al interior d’una església malgrat nomes veiem la mesa de l’altar, un frontal brodat i un llibre obert damunt d’un coixí. Dues etiquetes identifiquen els personatges: Anià i Marc. Anià revestit amb una capa plena de sabates brodades rep mitra i bàcul per part de Marc que el consagra bisbe d'Alexandria.

Acompanyen aquesta composició sis figures en els muntants laterals, totes miren cap a la consagració:
-    Al muntant esquerra hi podem trobar de dalt a baix: la Mare de Deu en el moment de l’Anunciació; una santa amb una palma i una creu; hi ha qui pensa que es tracti de santa Elena i a baix santa Clara.
-    Al muntant dret hi podem trobar de dalt a baix: l’arcàngel Gabriel, sota santa Caterina i a baix de tot una reina màrtir no identificada. Les identificacions de les imatges dels muntants, es tenen de prendre amb totes les reserves possibles, dons diversos historiadors no ho tenen clar.

Finalment arribem al costat dret on acaba la història. Les fustes han patit molt el pas dels anys i malgrat la restauració per davant i el darrera, son ben visibles els danys tant a la fusta com en la pintura. Fins ara hem conegut Anià i l’hem seguit fins la seva consagració episcopal, ara assistirem al tràgic desenllaç del guió i la mort de Marc. 
A la figura superior i dins el gablet podem veure en un sol escenari com Marc amb atributs episcopals es pres per dos homes mentre oficia una missa en companyia d’uns escolans. D’aquest dibuix ens podem fixar en uns quants detalls:
-    Ofereix una perspectiva frontal per el retaule de l’altar i una curiosa perspectiva lateral per la mesa i el llibre.
-    Darrera l’altar podem veure les portes d’accés a les dues sagristies.
-    Damunt l’altar un cel cobert d’estrelles que representa la volta d’una església.
-    La missa es diu d’esquena al poble tal com era preceptiu en aquell moment.
En aquesta escena tornem a recuperar les dues històries amb decorats independents encara que una mica confosos.
-    A l’esquerra podem veure a Marc nu, nomes conserva la mitra, arrossegat per una corda que li han lligat al coll per els carrers d’una ciutat. Un dels botxins porta una bandera feta amb un tros de capa episcopal i un grup de ciutadans ho miren i comenten.
-    A la dreta Marc es al calabós i un botxí el vigila a traves d’una finestra. Marc agenollat, nu i amb la mitra, rep unes visites molt especials: un àngel i Jesús; encara que no consta que ambdós personatges visitessin Marc al mateix temps. Abans de la restauració, en alguna fotografia, encara s’apreciaven els barrots de la finestra per on mira el botxí

L’escena final del retaule torna a estar dividida en dues parts una exterior i l’altre a l'interior d’un edifici. Malgrat el nivell de conservació de la pintura es pot seguir bastant be la història.
-    A banda esquerra tornem a trobar Marc nu, amb mitra i arrossegat per els botxins però ja es mort. La intenció es de cremar Marc però una intensa calamarsada acaba espantant la gent. Podem observar un cel negra i amenaçador i un àngel que porta l’anima de Marc en format infantil i que en cap moment ha perdut la mitra.
-    A banda dreta veiem l'interior d’una església on un altre bisbe, possiblement Anià està celebrant un funeral digne a Marc, al costat hi ha un diaca amb dalmàtica i un llibre obert.

Notes complementaries
-    Marc es un dels quatre evangelistes, el seu símbol es el lleó, va morir màrtir l’any 68 a Alexandria i les seves relíquies es conserven a Venècia.
-    Anià va expandir l’església d'Alexandria i va morir a meitat dels anys 80 i de mort natural.




Església de Sant Pere de les Roques

  Sant Pere de les Roques es una església del terme de Santa Coloma de Queralt ( Conca de Barberà ). Enciclopèdia Catalana ens diu que: “És ...