Construcció de la Seu de Manresa, elements ornamentals

"... sense moviment no hi ha percepció, sense percepció no hi ha forma, sense forma no hi ha matèria..." Johannes Iften. A propòsit de que va la cita. Musica, Pintura o Arquitectura?
Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
En aquest capítol farem un recorregut per els elements ornamentals del temple.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt.
Es recomana que es comenci la lectura del tema "Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió general.
Elements ornamentals exteriors
Hem comentat que l’edifici no es pas ric en detalls arquitectònics, s’ha comentat que els pocs que hi havia es trobaven entre d’altres llocs, al capdamunt dels contraforts, aquí hi podem veure la gàrgola, uns prismes triangulars (pinacles) adornats amb esperons de pollastre i coronats per macolles (pedra cúbica esculpida en forma de gerro de flors, tècnicament actua com a contrapès de la gàrgola)
 
Elements ornamentals del pinacle i fotografia de la instal·lació d’una macolla, el "metro" agafat en vertical correspon a la mesura medieval que hem anat explicant, la VA.

Segons la religió cristiana, el gall saluda la sortida de Deu per l’est i espanta a les forces del mal, es un símbol de vigilància i perseverança, també ens recorda als humans les nostres pròpies febleses i debilitats com en el cas de la Passió i la negació de Pere (recordem per exemple els penells -veletas- en forma de gall; a la fotografia una gàrgola de la Seu de Manresa)
Pels egipcis també significava vigilància. Fins hi tot els japonesos en la simbologia sintoista, utilitzen el gall per convocar els fidels al temple per la pregaria.
També podríem pensar que en el fons, aquests “esperons” situats als costats del pendents dels pinacles, son un recordatori del “lambda pitagòric”; on a l’esquerra es situen els nombres parells: 2, 4, 8, 16  a la dreta els nombres senars: 3, 9, 27, 81 i en el vèrtex la unitat.
L’altre element que hem comentat son les gàrgoles, que si be son pensades per desguassar l’aigua dels terrats, també venen de temples i palaus egipcis. Allí no tenien encara cap funció tècnica, però aquelles pedres que eixien de la façana en forma d’animals mitològics, tenien la funció d’espantar els mals esperits. En el temple cristià, evolucionen i a la Seu de Manresa representen d’una manera cíclica i per tot el perímetre de l’edifici al lleó (Marc) al bou (Lluc) i a l’àliga (Joan), que simbolitzen als evangelistes. Mateu (àngel) no hi es representat precisament per la forma humana del símbol, però aquesta representació meitat home meitat animal segueix venint d’Egipte, ja que tres del fills d’Horus es representen amb cap d’animal i el quart amb cap humà. 
 De totes maneres a les obres de rehabilitació que es fan a Manresa han incorporat per expressa decisió d’un canonge, una gàrgola en forma d’àngel damunt la portalada de Santa Maria trencant el ritme que es manté a tot el perímetre i cridant força l’atenció dels entesos en simbologia medieval que ho trobem si més no ridícul. (foto superior, figura central) Per els cristians aquestes representacions en pedra signifiquen els guardians o vigilants del trono de Deu, estan envoltats d’esperons per reforçar aquesta vigilància.
Conjunt format per els principals elements estètics del gòtic: pinacles amb esperons (també conegut com frondes), macolles, cornises i gàrgoles. Tot aquest conjunt pot arribar a esser molt ornat en funció del pressupost; per exemple el pinacle es podria convertir en un templet suportat per columnes i a dins haver-hi una estàtua de cos sencer d’algun sant. Els estreps, que son els prismes verticals que sustenten tot el conjunt ajuden als contraforts en la seva missió.
Portal de Sant Antoni amb tots els elements clàssics del gòtic
Detall de frondes i la unitat mètrica VA (la foto s’ha  girat i retallat per encaixar-la millor en el treball, observis els carreus posteriors)
Portal de Santa Maria comparis amb el de sant Antoni per veure-hi diferencies, al costat detall de la imatge central, podem observar que du l’aliança matrimonial a la ma esquerra, l’escultura es del segle XIV i encara avui dia les esposes catalanes i europees la duen a aquesta ma a diferencia de les esposes espanyoles que duen l’aliança a la ma dreta.


 Detall dels capitells de la llinda i dels capitells de les arquivoltes.


Detall de la façana Sud on s'aprecien en conjunt els diferents elements que hem comentat. També podem observar la traceria dels finestrals, més estrets a les capelles laterals i més amples per la nau central. L'amplada de cada carrer vertical es exactament 1 VA. Si observem amb detall els dos ampits de les cobertes, podem apreciar que no son paral·lels, això es degut a l'efecte de la dissimteria pitagorica.
Campanes de ventilació al terrat de la Seu de Manresa.
Les teulades son un dels llocs menys visitats de les catedrals, a totes tenen el seu sistema de ventilació, a Manresa es va recuperar un tipus de campana ceràmica que era utilitzada habitualment a l’època medieval. Hem de tenir present que dins les esglésies hi havien centenars de cadàvers en estat de descomposició, la gent tampoc es rentava gaire sovint i a més hi podia haver algun miler d’espelmes enceses. Aquestes "campanes" tenien l’objectiu de ventilar de fums i pudors els edificis i també els protegien de la pluja. El tub que s’aprecia a la fotografia, travessa tot el gruix de la volta i per dins l’església nomes es veu un petit forat que passa desapercebut per tothom. Antigament els tubs eren de ceràmica i lleugerament cònics, a la part més ampla duien un petit galze on s’introduïa i fixava amb morter, la part estreta del següent tub. Les cobertes disposen de dos tipus de ventilació:
  • la ventilació de l'interior de les voltes (els tubs no surten per la part inferior)
  • la ventilació de l'interior de la nau. (els tubs travessen tota la volta)
Elements ornamentals interiors
La decoració interna no difereix de l’externa, de fet el Cister ho reclama. Els capitells son els elements que aporten color al edifici, situats al cap d'amunt de les columnes ofereixen una major base per contenir les arrencades dels diversos arcs que hi neixen. Aquesta peça artística desapareix de mica en mica a mesura que evoluciona el gòtic de manera que en un moment determinat no hi ha ruptura entre les formes que adopten les columnes a la base i la ramificació a partir del moment que s’obren els diferents arcs. Hem comentat la forma en corona de roses de sang que te el capitell on hi ha la primera pedra i el recordatori en forma d’elements gràfics egipcis que podem veure en el capitell on el Temple de Salomó hi ha la primera pedra.
Sobre les claus de volta ja hem explicat la seva missió, la clau de volta presbiteral, dedicada a Maria te un diàmetre superior als 2 metres. Qui escriu aquestes línies, amb els braços oberts no ha estat capaç d’arribar a tocar els extrems de la clau, ho deia en un altre punt: "... es resseguir amb els teus dits els plecs d’or del vestit de la Mare de Deu que presideix la clau de volta presbiteral; és senzillament, tocar el cel."  Les demes claus de volta de la nau principal tenen un diàmetre inferior al metre i mig (foto següent). Les claus de volta de les capelles laterals, encara son més petites, amb la particularitat que redueixen diàmetre a mesura que avança la construcció, es a dir a mesura que els arquitectes agafen més confiança. Hi ha cops que en els espais del tambor que no estan ocupats per els plans de les contraclaus hi esculpien algun escut com ara el de la ciutat, del qui pagava la capella o d’algun gremi. Encara queda un altre grup de claus de volta, es situat entre les capelles absidals, son de petites dimensions, inferiors al mig metre de diàmetre i normalment porten esculpit l’escut heràldic de les famílies que han pagat la capella annexa. No totes les claus de volta porten decoració, hi ha claus que son completament planes i nomes porten la inclinació del triangle de referència, en aquest cas s’agafava un disc de fusta esculpit en relleu i pintat que no arriba entre tot als 10 cm. de gruix i es clavava amb unes grapes de ferro i morter a la part plana de la clau. 
Fotografia d'una clau de volta amb disc de fusta treballada
Les claus de volta podien tenir finals ben diferents, si la clau no encaixava amb els arcs per negligència del escultor i no la podien aprofitar, feien una cerimònia funeral i la duien a enterrar dalt d’un carro ben ornat, el picapedrer o escultor presidia la comitiva embolicat en un llençol de color negre. Si la clau es trencava a mig fer, senzillament la llançaven. 

Clau de volta trencada a mig fer i abandonada. Clau de volta "industrial" sense els lliuraments de les contraclaus.
Mènsula. Element que serveix per a sustentar algun objecte com ara un sarcòfag o recollir nervis o arcs en un pany de mur horitzontal, acostuma tenir una secció quadrangular.


Culdellàntia.  La principal diferencia amb la mènsula, es que aquest element es situat a les cantonades i te una secció triangular, formada a partir d’un con. El nom de la peça ve donat per Viollet-le-Duc que no va trobar una denominació més propera a la edat mitjana. A la dreta curiosa forma d’un altre culdellàntia de la mateixa Seu.


Capitell preromànic de l’arc triomfal de la Seu manresana del bisbe Jordi segle X.

Capitell preromànic (esquerra) i romànic (dreta), hi ha qui el considera gòtic. Galeries claustrals de la Seu de Manresa.
Capitell gòtic. Coronament d’una columna de la nau principal de la Seu, observis el contrallum de la rosassa al fons de la imatge.


Capitell neogòtic del atri de la mateixa Seu, s’ha escollit un motiu nadalenc.

Vitrall de les capelles laterals de la Seu de Manresa, s’ha escollit una referència de Sant Ignasi de Loiola a Manresa.

Sarcòfags. Normalment eren pagats per gent benestant podien esser clergues o famílies, els situaven en un lloc elevat prop de les seves respectives capelles familiars o a les galeries claustrals. Consten de diverses parts: les mènsules, l’ossera que es la caixa de pedra rebuidada i la coberta. Per construir-les, si hi havien prou diners, es podia contractar fins hi tot a grans mestres d’obra que estesin construint alguna catedral. Es evident que nomes podien contenir ossos, no persones senceres, que eren sebollides en un altre indret. 


Elements de culte
Per conèixer la vaixella que s’utilitzava a les cerimònies religioses o les principals festes, es recomana seguir el següent enllaç.
 Crist romànic de la Seu de Manresa.