Construcció de la Seu de Manresa, orientació

La orientació dels temples dels deus immortals, ha d’establir-se de la següent forma: la imatge sagrada, que serà col·locada a la cella, s’orientarà cap a Occident, amb la finalitat de qui s’acosti a l’altar a immolar o sacrificar víctimes, miri cap a Orient i cap a la imatge sagrada... M.Vitruvius.

Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
En aquest capítol tractarem de la orientació.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt
Es recomana que es comenci la lectura del tema "Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió general.
La Seu gòtica no es el primer edifici religiós que es construeix damunt del cim del Puig Cardener. Es la tercera o quarta església que hi ha allí dalt. De les restes subsistents de les anteriors, totes son paral·leles entre elles, no n’hi ha cap que estigui orientada a llevant tal com diu la tradició que hauria d’ésser. L’orientació a “llevant” es molt ambigua, s’interpreta per llevant l’indret per on surt el sol, però quan? per l’estiu, per l’hivern o el dia que es decideixen de fer els fonaments.
No es tracte de mirar a llevant seguint la línia imaginaria d’un paral·lel terrestre (Manresa es situat en el 41º 46’), es tracte de mirar a Palestina. A Jerusalem. Orientar-se ve d’orient, de llevant, d’on eix el sol, la vida i es correspon amb l’àbsida de les esglésies. A la banda contraria, al final de la nau de les esglésies hi tenim l’occident que comparteix arrel amb “occitar” morir, es per on es pon el sol, la vida. Quan un hom entra en una església passa de la mort a la vida, va d’occident a orient.
Les esglésies dedicades a la Mare de Deu, com moltes de franceses o catalanes (Santa Maria del Alba, per Manresa) es regien per una norma pròpia, les orientaven cap on sortia el sol el dia dedicat a les mares de Deu, el 15 d’Agost. Aquesta costum adaptada per l’església, ve d’una tradició molt més antiga on la gent erigia els temples dedicats als seus deus, orientant-los a una posició astral determinada per on eixia el sol el dia de la seva festivitat. En aquest cas ens referim a la deessa grega Astrea, adaptació de la egípcia Astarté.
La Seu es orientada aproximadament a 74º nord-est. Resulta que Palestina és a ± 32º i Manresa a ± 42º; 32º+42º = 74º. Si des de sota la clau de volta del presbiteri tracem una línia cap al centre de l’actual capella de la Mare de Deu de Montserrat, per on veurem com hi passa una de les puntes del pentacle, ens indica exactament el nord magnètic. O be si en tracem un altre cap el contrafort que integra el cargol de Sant Pere ens indicarà llevant i si perllonguem aquesta mateixa línia en sentit contrari, cap al final de la nau ens indica el lloc on s’acostuma instal·lar el baptisteri que en el cas de Manresa hi ha la capella del Santíssim. Així tindríem una línia que venint de ponent passaria pel bateig i ens duria a Deu.
Ens expliquen en Gérard de Champeaux i en Sébastien Sterckx a “Introducción a los símbolos” com organitzaven i marcaven l’orientació del edificis religiosos ”L’observador es situava en el centre del lloc sagrat de cara a llevant en una cadira ritual situada en un lloc precís i invariable. Seguia els desplaçaments progressius de les sortides del sol a l’horitzó, entre els dos límits extrems marcats pels solsticis d’estiu i d’hivern. Marcava en el terreny aquest dos punts essencials amb uns pals, menhirs, columnes o pilons...  Ja trobem aquests pilons a l’entrada dels temples egipcis que vist des d’un punt de vista arquitectònic no serveixen per res. Malgrat constitueixen un precedent a molts dels nostres temples occidentals on podem veure que en el mur de ponent, on hi ha la portalada principal, s’hi  integra un cos de campanes a cada costat. Aquesta formula s’ha de situar en la línia d’evolució de les Portes del Sol a l’antiguitat...”  Ampliarem més aquest punt al parlar de les façanes, ja que es un tema fortament relacionat amb els "2 Jesús" que hem vist al explicar l’orde del Temple.
Calia verificar quina diferencia hi havia entre l’Est magnètic, el lloc cap on es orientat l’edifici i el lloc per on realment surt el Sol. Per això es va preparar un treball de camp per tal d’anar dalt les cobertes de la Seu a la nit amb tot l’equipament necessari hi esperar pacientment fins que surtis el Sol del dia 15 d’Agost.
Ens deien fa un moment que l’observador “es situava en el centre del lloc sagrat”, aquesta expressió la consideràvem ambigua doncs no queda clar si fa referència al lloc on hi hauria de bastir-se l’altar o es refereix al centre del solar on s’hauria de bastir el temple.
Les proves efectuades ens van demostrar que realment el centre del lloc sagrat, coincideix amb l’encreuament dels dos eixos de simetria de la planta base, ja que en definitiva es el punt d’origen de tot l’edifici i des d’aquest punt el Sol neix just per darrera del eix de simetria del cargol de St. Pere. (línia verda en el dibuix)
(figura BaseSeu-02)
En aquest gran rectangle li hem cercar el punt d’or que es on hem d’instal·lar l’altar i en aquest punt hem dibuixat unes línies vermelles que estan d’acord amb el "cardus" "decumanus" romans. La localització d’aquests punts estava reservada a sacerdots especialistes com hem vist en el capítol anterior.
No acaba pas aquí el problema de l’orientació. Quan hom construeix un temple a honor de Deu, en definitiva intenta reproduir a la Terra el que Ell ha fet amb nosaltres; Deu ens ha fet a la seva semblança a partir d’un model que coneixem com ADAM, dons quan nosaltres volem construir un nou temple, tornem a reproduir l’ADAM primigeni. I com ho fem això?. Dons fàcil, l’acrònim ADAM en grec vol dir: Anatolé (Orient), Dysmé (Occident), Arctos (Septentrió) i Mesembria (Migdia), que portat a un idioma més entenedor i en el mateix ordre significa: Est, Oest, Nord i Sud. Una església es un edifici tridimensional i fins ara nomes hem parlat de dimensions en un pla horitzontal; a l’indret on s’entrecreuen aquests dos eixos que s’han de correspondre amb el presbiteri de la nostra església i aixecarem un tercer eix vertical (axis mundi) i perpendicular al pla en que ens movem, el denominaren Zenit (part superior) i Nadir (part inferior). La part inferior no es pot confondre amb l’Infern, no hi te res a veure. En tot cas ho hem de relacionar amb la sàvia de la terra.
El dibuix següent que te lloc en el centre presbiteral de la Seu de Manresa, però que podria esser qualsevol catedral gòtica ben construïda utilitzant convencions arquitectòniques medievals, ens mostra d’una forma molt explicita la veritable funció de la creu, les seves quatre dimensions Universals i perquè es tan important l’elecció d’aquest punt.

(figura BaseSeu-02A)

  • L’eix superior ens parla de la pujada cap al Cel; la clau de volta del temple; el Zenit. 
  • L’eix inferior ens parla de la penetració a la Mare Terra; el pou tel·lúric de la Cripta; l’inframon; el Nadir.
  • El conjunt eix superior - inferior o be pal vertical (axis mundi), es el camí que ens proposa l’església: anar de la Terra al Cel a traves de Crist.
  • L’eix horitzontal Cardus, ens parla de l’amplada del missatge de Crist que omple tot el presbiteri i a través dels celebrants l’escampen cap a totes les direccions fins ocupar tota la volta celestial.
  • Finalment tenim l’eix Decumanus. Que ens du de ponent a llevant: de la mort a la vida. En total sis direccions. Tot això te lloc al centre de l’altar, el nostre Gólgota particular que ens delimita un nou punt, el setè.

Hi ha qui veu amb tot això ni més ni menys que la creació del mon en 7 dies, si més no comparis amb la taula de Pere Serra del retaule del Esperit Sant de Manresa. (foto següent)


Finalment podem preguntar-nos després de tot això, perquè diem que el temple està enfocat cap on neix el Sol el 15 d’Agost quan realment no es així. Hem estat dient, i ho seguirem dient en altres ocasions, que hom quan entra a l’església ha de seguir un camí d’iniciació. Aquest camí no coincideix amb l’eix de la nau, no va de la porta principal a l’altar. Va del bateig a Deu o dit amb altres paraules: va de la foscor a la llum, de la mort a la vida. Com que el baptisteri hauria d’estar situat al costat nord a la banda de ponent, el camí vers l’altar i cap on neix el Sol ja ens marcaria una línia recta. I la nau com sinònim de vaixell on hi embarquen tots els cristians segueix orientada a llevant, a Palestina.
Hem de tenir present la quantitat d’interessos que es movien al voltant d’un edifici d’aquestes magnituds, l’especulació urbanística i els redits econòmics o politics no son una invenció gaire moderna. Per fer confluir les voluntats dels tres organismes que controlaven la construcció d’una catedral i tan antagònics entre ells com eren templers, maçons o clergat, nomes hi havia una formula, la mateixa que funciona avui dia: el repartiment del poder i del diner. Però cada grup tenia les seves idees religioses i necessitava construir el “seu” propi temple. El resultat final, el que podem veure avui dia a qualsevol edifici es aquesta barreja de voluntats.
La maçoneria aportava la ma d’obra qualificada; de lògies auspiciades pel Cister havien sorgit els arquitectes; el clergat es qui volia els edificis i el poble ho tenia de pagar.
Recordem cap on hem orientat l’edifici en primer lloc?. Cap on sortia el Sol el 15 d’Agost vist des del centre del recinte sagrat. Aquesta seria la orientació maçònica; no es cristiana, es descaradament pagana.
Recordem cap on hem orientat l’edifici en segon lloc? Des de el centre presbiteral i mirant al Nord i al Est. Aquesta seria la orientació templera. Es una orientació que podríem definir com tècnica i pagana, ja ens ho deia en Vitruvi, en cap cas es cristiana.
I finalment ens queda la orientació cap a Palestina. 
Resum de la figura 02                   

  • Localització del punt per on surt el Sol per l’albada del 15 d’Agost visualitzat des del centre sagrat del solar. 
  • Orientació pagana del solar.
  • En aquest moment encara no cerquem el centre presbiteral.
  • L’eix transversal ja hem vist abans com l’obtenien.
  • Sabem que en el centre sagrat es on han de convergir els dos eixos de simetria. 
  • Coneixent les mesures que tenia el Temple de Salomó, ja podem dibuixar tot el rectangle.

Resum de la figura 02-A

  • Ens mostra en format tridimensional els quatre punts cardinals situats en el pla horitzontal (Nord, Sud, Est, Oest)
  • Els dos punts situats en posició vertical i que ens defineixen el ”Axis Mundi” (Zenit, Nadir)
  • I finalment el centre de tot plegat que no es ni més ni menys que el centre de l’Univers.
  • Ens apareixen conceptes com ara Cardus o Decumanus, descaradament relacionats amb Vitruvius i l’urbanisme romà.
  • Amb tot això obtenim 7 punts (4+2+1) que ens porten a recordar els dies de la Creació.
  • En aquest cas ja estem cercant el centre presbiteral.