Construcció de la Seu de Manresa, ubicació

Ha de cercar-se un lloc on el temple pugui ésser contemplat per la major part de la ciutat. Si tal com passa a Egipte al costat del Nil, ha d’aixecar-se el temple al costat d’un riu, s’orientarà seguint el seu marge. M.Vitruvius
Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
En aquest capítol veurem on és construïda.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt
Es recomana que es comenci la lectura del tema "Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió general.
Dona la sensació que el constructor de la Seu de Manresa, es va dedicar a fer una successió de trams de volta fins que se li va acabar la muntanya. Es cert que per la banda de llevant hi havia cases, però per ponent també, només cal recordar les restes de la ciutat ibero - romana que es va descobrir en el 1915 al construir l’atri i que a mitjans del anys 80 varem tornar a explorar parcialment i on podria haver-hi l’origen de la primitiva Seu de Manresa. Per aquells indrets de ponent també hi havia una capella dedicada a sant Martí que mai hem pogut localitzar. Doncs per que van començar l’edifici tant a ponent?. Anem fins a Chartres a buscar informació.
La catedral de Chartres la varen erigir damunt d’un pou d’origen religiós celta, aquest pou te 37 metres de profunditat igual que l’alçada de la catedral. A Manresa sota del presbiteri hi ha la cripta dedicada als patrons de la ciutat, es barroca erigida uns dos cents anys després d’haver començat la catedral i s’hi pot contemplar un retaule de marbre i alabastre fet per un escultor manresà anomenat Jaume Padró l’any 1781. Fa uns moments hem estat comentat la historia d’aquest retaule, ara ens interessa conèixer algun detall més dels dies previs a la reinstal·lació. El varem anar refent completament com si d’un puzle immens es tractes.
Quan el varem reinstal·lar l’any 1981, varem descobrir un pou a la vertical de la clau de volta del presbiteri, just on havíem de centrar-hi de nou el retaule d’en Padró, l’autor d’aquest treball s’hi va introduir amb una escala d’alumini d’aquelles que fan servir els espeleòlegs, tenia uns 23 metres de fons estava sec i hi havia runa  i diversos fragments d’objectes religiosos fets malbé per la guerra, la canongia no ens el va deixar explorar arqueològicament; la cripta te uns 4.5 metres de profunditat. Si fem números tenim 23m. de pou + 4.5m. de cripta + la runa = alçada de la nau gòtica. Una casualitat? (fotografia del pou de la cripta)
Per la gent d’abans, un hom no ho era del tot fins que les seves facultats espirituals havien despertat. Totes les religions tant antigues com modernes, han tingut els seus llocs de pelegrinatge i normalment son els mateixos. Molt més sensibles que nosaltres a les accions i virtuts de les forces de la naturalesa, els antics coneixien molt millor aquests llocs i varen deixar-hi les seves empremtes en forma de temples, com ara Chartres. El que ha fet la religió catòlica ha estat capitalitzar a favor seu aquests llocs i bastir-hi a damunt les esglésies.
Així ens ho explica Louis Charpentier, aquest esperit necessari per arribar a ésser hom, tenia un nom, la “wouivre”, son les corrents subterrànies que serpentegen com les serps.  Les corrents tel·lúriques, còsmiques o magnètiques que d’una manera o altre arribaven a aquests pous, son la manifestació de la vida, allí on no arriben la terra es morta, no és fecunda, en canvi aporten a els llocs on es manifesta, un nou impuls de vida que fecunda la terra. El pou de Chartres ha tingut una especial importància, ja sigui perquè les seves aigües tinguin virtuts especials o perquè li hagin atribuït valors màgics. L’església cristiana segueix utilitzant els pous però els dota d’una carrega simbòlica - teològica molt diferent.
Els druides eren els antics habitants d’aquelles zones, sembla ser que allà hi tenien un dels seus principals llocs de reunió i de culte, els seus descendents varen tenir un bon paper al llarg del temps, gairebé dos segles, que es va necessitar per organitzar la primera creuada i dissenyar l’orde del Temple.
Tot plegat ens portaria a parlar una mica de les “Ones de Forma”  i les seva influencia sobre els éssers vius. Qualsevol forma geomètrica principalment volumètrica, produeix i emet ones de forma i una de les principals diferencies entre la construcció romànica i la gòtica son precisament els vuits (espais entre contraforts, carcanyols, etc.) i els plens (contraforts, columnes, nervis, etc.) en contraposició de la monotonia d’una volta romànica. Aquestes ones poden ésser favorables o be nocives per l’organisme. Els romans ho coneixien perfectament i només construïen les seves ciutats on la influencia de les ones els hi era favorable. No cal dir que aquest coneixement també be d’Egipte i que les longituds d’ona que s’emetien a les càmeres mortuòries dins les piràmides, estaven perfectament controlades i podien preveure la seva influencia sobre els cadàvers dels faraons. Els Templers també es varen interessar per les propietats de les ones de forma i varen explotar-les a les capelles octogonals i en les àbsides semicirculars, que poden provocar un estat de meditació més transcendental i fer l’home més receptiu a la iniciació.
Berenguer era el responsable de tot el que es necessitava per construir una església, però no era qui decidia on aniria exactament “L’Axis Mundi”, (es situat en el centre de l'estrella de cinc puntes) això depenia d’un sacerdot especialitzat i només d’aquest detall tant insignificant per nosaltres però aterridor per ells, ve tota la problemàtica de la ubicació del centre sagrat. L’estratègia arquitectònica que va tenir de fer en Berenguer per adaptar el nou presbiteri a aquell punt i al mateix temps aprofitar part de l’església romànica, va passar desapercebuda durant més de sis segles, fins que l’autor d’aquest bloc ho va descobrir i explicar. (per saber-ne més seguiu l'enllaç)

Figura 11
  • Dibuix d’estudi que ens situa els principals elements de la basílica. 
  • Esquema lineal de l’alçat en una superposició de tres estrelles de sis puntes. 
  • Càlcul de l’altura de l‘edifici a partir de la profunditat del pou sota el presbiteri (comparable amb Chartres
  • Podem observar com el triangle egipci que ens delimitava l’amplada total de l’edifici i la seva relació amb l’alçada, es perllonga per dibuixar-nos l’estrella més gran de les tres que intervenen a l’estudi. 
  • El cos vertical de la nau central es inscrit dins un rectangle d’or. 
  • Rosassa de dotze puntes emmascarada en un doble segell de Salomó
Figura 07
  • Solució aplicada per Berenguer de Montagut per harmonitzar la major amplada de l’església romànica amb el nou edifici gòtic a la part Nord. 
  • Construcció del plànol de l’àbsida sobre la base d’un doble pentacle (nomes un de dibuixat per tal de facilitar la lectura). 
  • Ubicació de les capelles de l’àbsida, capacitat de resposta dels contraforts, segons hem vist, abans per simple diferencia radial. 
  • Cargol de St. Pere perfectament orientat a llevant. 
  • Espectacular actuació a la capella del Pilar (costat porta Nord) on podem veure el lliurament del mur comentat en el primer punt i a més ens permet observar el dimensionament del contrafort i la columna per tal que puguin aguantar amb seguretat l’immens pes del campanar. 
  • Es curiosa la manera de fer guanyar una mica més d’espai a les capelles laterals; podem observar com a partir de l’àbsida i en el costat Sud (banda dreta del dibuix) el tancament es desplaça cap a l’exterior aproximadament el mateix gruix del parament. 
  • Determinació d’amplada i llargada de les tramades de la nau, mitjançant l’estrella de 6 puntes. 
  • Aplicació del nombre d’Argent que posa en relació la llum de la nau lateral amb la profunditat de la capella lateral