Es evident que l'església es va esfondrar i possiblement en aquell moment varen substituir l'àbsida clàssica romànica per un mur llis, es a dir, sense àbsida diferenciat. No tinc tant clar que l’edifici fos sobrealçat com alguns afirmen. La següent fotografia correspon al costat Nord hi podem observar que en el costat dret (Oest) hi ha una part de la cornisa original i en el costat esquerra (Est) no n’hi ha, però de la meitat en avall de la foto els carreus son idèntics. Nomes el quadrant superior esquerra de la foto te els carreus diferents, hi tindria de correspondre’s amb el tram refet després de l’esfondrament.
Aquest treball es lleugerament diferent dels altres; el procés creatiu d’un projecte sempre es el mateix: estudi i valoració de l’edifici, recrear-lo de baix a dalt utilitzant programes de disseny assistit fins obtenir la millor versió que hagués pogut tenir l’edifici al llarg dels segles i finalment decidir si el projecte continua cap a maqueta o no.
Un projecte complet em suposa uns quatre mesos llargs de feina. Aquest projecte no es pas diferent dels demès, però en aquest cas vull compartir la meva manera de treballar. En alguna ocasió m’han preguntat quina diferencia hi ha entre «interpretar» i «inventar». Be, aquest edifici ens permet veure algunes diferencies, per començar veurem que ens diu la fotografia superior. S’han remarcat en vermell uns punts d'interès:
- A la part vertical es veu un incipient fragment d'envà i al cap d’amunt restes de fusta.
- La part horitzontal mostra uns forats horitzontals al mur de llevant.
- També hi ha al terra un petit tros de graó que no s’aprecia a la fotografia.
Tot això es suficient per entendre que hi havia un envà de maons que separava l'àbsida de la nau i que s’hi accedia només per el costat Sud, possiblement una sagristia. Els forats horitzontals ens expliquen que hi havien unes bigues de fusta que anaven de Sud a Nord, el que vol dir que allà hi havia un pis. No hi han marques de graons incrustats a cap dels tres murs de pedra, però es lògic pensar que hi havia una escala, en definitiva l’escala era de fusta i pujava de Sud a Nord adossada a l'envà de maons per això no hi havia porta d'accés al costat Nord. La cornisa no ultrapassa l'envà de maons, vol dir que es correspon tot a la mateixa època.
El següent plànol mostra el resultat final de la interpretació de la fotografia, s’ha prescindit de la volta per deixar la imatge més clara.
Els plànols mostren com l’edifici es construït a l’aresta d’una muntanya, aquesta orografia va condicionar totes les estructures arquitectòniques. El plànol superior correspon al costat Sud hi podem veure uns murs de contenció escalonats; el plànol inferior correspon al costat Nord amb un accés força complicat.
Les fotografies emmascaren aquesta problemàtica.
El següent detall del plànol del costat Sud intenta explicar com podia haver estat l'accés a l'església i a qui passarem de la «interpretació» a la «invenció». Sortint de l'església a ma dreta (costat esquerra de la foto) hi ha un mur, restes d’una antiga edificació mig enrunada; en front hi ha un mur de contenció que va del pla de l'església cap avall, es a dir no hi ha res, només un espai vuit i a ma esquerra (costat dret del plànol) hi ha un mur amb un pla inclinat; aquest pla es original i ens te de servir per recollir informació. La següent fotografia ens mostra aquests elements que acaben de comentar. En primer terme el mur amb el pla inclinat.
I ara vindria la part de «invenció». Ens hem quedat que no podem entrar a l'església per cap lloc: a l’esquerra tenim un edifici enderrocat, a la dreta el cementiri voltat d'un mur perimetral i en front un espai vuit. He dissenyat una escala que podem relacionar amb el mur de contenció i ens permet omplir l’espai vuit que tenim al davant. Una intervenció arqueològica que dubto que s’arribi a realitzar mai ens explicaria com entraven a l'església, entre tant no hi veig cap altre manera de fer-ho. Descarto la possibilitat d’una escalinata davant la porta, s’hauria vist algun detall i no tindríem el mur de contenció; per altra banda, una escalinata hauria sortit molt enfora i hauria ocupat molt espai a la terrassa inferior. Per a mi aquesta es la diferència entre «interpretar» i «inventar».
Ens queda la torre del campanar i l’escala per accedir-hi. Aquí si que no hi veig cap manera d’interpretar, ni inventar res, ni tan sols se on començava, possiblement ho feia dins l’edifici que hem vist enderrocat al costat mateix de la porta d'accés al temple, ho desconec.
- L’escala per accedir al cor. Si ens fixem amb els senyals que els graons han deixat al mur, dona la sensació que l’hagin girat 90º ja que la part ampla i horitzontal on normalment hi reposa el peu, aquí la trobem en posició vertical; tenia que ser molt difícil de baixar-la sense prendre mal.
- Dalt del cor hi veiem una finestra que mira a la torre, però que abans havia estat un pas que segurament coincidiria amb algun replà de l’escala. Trobem una segona opció per accedir a la torre campanar.
Les següents fotos de la maqueta ens mostren diferents detalls constructius de l'edifici
En alguna ocasió m’he queixat del mal estat de conservació dels edificis com ara aquest, però hi ha vegades que una restauració o consolidació massa radical es molt pitjor. Aquest treball va de «interpretar» o «inventar» les següents fotos son de l’església de Sant Ermengol de Prats de Rei (comarca de l'Anoia, Catalunya), per moltes persones l’edifici «fa molt de goig, es molt bonic» només hi ha una mica d’herba a terra, les esquerdes han estat totes recosides; les juntures dels carreus perfectament encintades; tots els forats dels murs, degudament tapats. No hi ha res a objectar.
Enciclopèdia Catalana ens diu entre d’altres sobre aquest edifici: «...els paraments interiors, tret del mur de ponent (també conegut com el frontis), són resseguits per una cornisa, formada per un pla i un xamfrà, que també s’estén a l’hemicicle absidal, d’on devien arrencar les cobertes que aixoplugaven els dos cossos que componen l’edifici...(nau i àbsida)»
Sabem que tenia un cor damunt la porta d’entrada i que s’hi accedia per el lateral (en alguna foto antiga es veuen els forats dels caps de biga) en aquest moment no es pot determinar a quina altura estava ni quina profunditat tenia. Aquest es un edifici que ja mai més es podrà llegir ni interpretar.
A pocs kilòmetres d’aquest edifici es troba l’església barroca de Sant Gil de Solanelles que també ha patit el mateix nivell de consolidació.
Aquest treball està dedicat al meu amic David Canet que m’ha ajudat a millorar la presentació dels darrers treballs a la xarxa.
