Sant Pere de les Roques es una església del terme de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Enciclopèdia Catalana ens diu que: “És un edifici d’una sola nau, capçada en la part del presbiteri per un absis semicircular. Als peus, a ponent de la nau, es va bastir poc després de l’edificació del temple una cripta semi subterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó, amb accés des de l’exterior. La nau de l’església era coberta per una volta de canó que arrencava directament dels murs. Ha desaparegut totalment. En el tram de la nau immediatament anterior al presbiteri es bastí una cúpula sobre trompes, que s’alça sobre el quadrat que formen els arcs torals, sobre els quals es distribueix la seva empenta...”.
Però en una actuació arqueològica d’urgència feta en nomes tres dies, a l’any 1984, dirigida per en Jaume Massó Carballido i focalitzada sobre la cripta semi subterrània ens diuen: “Probablement, en un primer moment, aquesta cripta comunicava amb el primer tram de la nau mitjançant una petita escala, però en el moment de la nostre intervenció no era visible aquesta comunicació a causa de l’acumulació dels material procedents de parets esllavissades i de l’enfonsament de la volta...”
I finalment Viquipedia ens diu. “Sant Pere de les Roques és una església abandonada i mig enrunada en un indret elevat prop d'Aguiló anomenat les Roques. Es tracta d'una construcció d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular. Ha perdut totalment la volta de canó que cobria la nau, però es conserva la cúpula sobre trompes que precedeix l’àbsida, l'element més interessant de la construcció. El costat de ponent es conserva la cripta semi soterrada coberta amb volta de canó. Mitja església enderrocada. S'aprofita l'altra mitja pel culte. S'ha construït una paret per separar la part enderrocada i reforçar l'altra meitat...”
Però realment com era l’església de Sant Pere de les Roques a la primera fase?
Nota: El cimbori es en aquest edifici el conjunt dels quatre arcs del transsepte que suporten la cúpula, que es l’element semiesfèric que es pot veure a sobre del arcs en els següents plànols.
Sant Pere de les Roques a la segona fase.
Només podem entendre com era la segona fase si observem les següents seccions. Ha de quedar clar que tota la fase s’ha recreat a partir de la observació de les restes que es conserven.En aquesta fase es va construir la cripta semi soterrada i l'accés per una escala. Suposem que no deixarien la volta vista des de la nau, sinó que taparien els costats o «ronyons» de la volta amb algun mur de pedra i això ens dona peu a pensar que damunt de la volta hi haurien pogut fer un cor amb accés per escala de fusta des del costat Nord de l’edifici. Aquesta interpretació es el que es pretén mostrar a les següents seccions.
Sant Pere de les Roques a la tercera fase.
En diverses ocasions he comentat que fer un pou o cripta al costat dels murs d’un edifici, si el pou es més fondo que el fonament de l’edifici, sempre tindrem problemes. Encara avui dia passa. Recordo un cas que va passar per l’any 2020 estaven fent el forat per l’aparcament d’una nova finca tan ràpid i sense assegurar la finca veïna (que era més antiga i no tenia aparcament soterrat), que va quedar esberlada fins el segon pis.Aquí segur que va passar el mateix. Podem suposar que al cap de poc temps, la volta es devia esberlar i per assegurar-la varen tapar l'accés a la cripta i varen continuar el mur fins el cap d’amunt de la volta com si es tractes d’un arc toral, era un mur que tancava definitivament la nau just a tocar la porta d'accés.
A continuació varen obrir una nova entrada en el mur de ponent, però sense escala per accedir a la cripta, avui dia un sarcòfag de fusta potser pesa uns 30 kg. més el pes del difunt però abans eren de pedra (era un bloc de pedra, un prisma rectangular d’uns 2 metres de llarg per uns 70 cm. d’ample i 50 cm. de alt, que el buidaven de dins per ubicar el difunt), segur que pesaven més de 200 kg. sense comptar el pes del difunt i la llosa de pedra que feia de tapa, no tenia que ser fàcil de moure.
Interior de la cripta semi soterrada amb dos sepulcres de pedra.
Encara varen construir un petit cementiri a tocar el mur de ponent i cobert amb teulada a simple aigua. Aquest petit espai te la mateixa amplada que els murs exteriors de la nau, però curiosament i no puc explicar el perquè, el varen construir desplaçat cap el costat Nord. Aquest desplaçament que es d’uns 70 cm. crea un espai vuit al costat Sud i sobresurt per el costat Nord.En aquesta segona fase també varen aprofitar per construir un cor just per sobre el nivell d’entrada a l’edifici amb escala de fusta arramblada al costat Nord. També varen eliminar l'accés a la cripta per l’interior. Tenim a les restes de la paret que passa per davant de l’embocadura de la cripta, les marques deixades per els caps de les bigues, per això coneixem l'existència i la ubicació d’aquest cor. Considero que l’espai que quedava entre aquest mur i el mur Oest de tancament que es correspon amb la llargada de la cripta, no el deixarien perdre i he considerat posar-hi una porta per utilitzar l’espai com a cambra del sacerdot.
Sant Pere de les Roques, situació actual.
A partir d’aquest moment i al llarg dels segles l’activitat d’aquest temple va decaure i va comportar que la manca de manteniment a les teulades, fes caure la volta principal, una part de l'àbsida i parts dels murs laterals. Finalment varen intentar arreglar-ho de la millor manera i van construir un mur que tancava l’edifici aprofitant un del arcs toral del cimbori, van obrir una nova porta a un costat de l’arc toral de la façana Sud i varen deixar l'àbsida amb una teulada a simple aigua cap a llevant, el que fa que tingui una imatge molt curiosa i que l'allunya dels models romànics. Al desmanegar-se l'àbsida també va caure una par de la finestra de doble esqueixa i varen optar per anular-la del tot, però deixant a l’interior una especie de fornícula per ubicar-hi el sant patró.
Nota: Si ampliem la foto podem apreciar el treball de la buixarda a les dovelles. La Viquipèdia ens diu que la buixarda es: «una maceta amb les cabotes proveïdes de puntes piramidals, emprada pels picapedrers per a picar i polir la pedra». Un us inapropiat d’aquesta eina pot destruir les marques de picapedrers en restauracions d’edificis medievals.
Nota: Recordem que les teulades de les àbsides romàniques es corresponen amb la figura geomètrica d’un con tallat (geometric figure of a cut cone) més o menys per la meitat. Això vol dir que en el lliurament de la teulada al frontis o mur absidal, hi tenim unes línies paral·leles que es corresponen amb la inclinació de les dues teulades. En aquest cas, per un costat tenim les línies inclinades de la teulada de la nau i una línia horitzontal que intersecta amb les línies inclinades, vol dir que es molt possible que tinguessin de rebaixar els carreus de la volta absidal per obtenir prou espai a l’hora del lliurament al mur i no sobresortissin els costats horitzontals per damunt de les línies inclinades de la teulada. L'església de Sant Jaume de Timor també te aquest tipus de teulada a l'àbsida, però a sota no hi ha cap volta, el sostre es pla.
La maqueta intenta explicar en un mateix espai les diverses etapes per les que va passar l’edifici. Per exemple, sabem que no varen coexistir l’escala per a baixar a la cripta i el mur i cor davant de l’entrada de la cripta al mateix temps.
