Sant Miquel de Montmagastre

L’església de sant Miquel es troba a Artesa de Segre, comarca de la Noguera i de la importància del seu castell ens en podem fer una idea amb el següent relat extret de la vida de Ramon Borrell II a Viquipèdia.
“...L'exèrcit congregat pel comte de Barcelona Ramon Borrell es reuní al castell de Montmagastre el maig del 1010. El formaven les tropes del comte Ermengol I d'Urgell, del comte Hug I d'Empúries i del comte Bernat I de Besalú «Tallaferro», que sumaven uns 900 cavallers i 315 peons, acompanyats pels profusos seguicis del bisbe de Barcelona Aeci, del bisbe d'Elna Oliba, del bisbe de Girona Odó, del bisbe d'Urgell Sal.la, i del bisbe de Vic Arnulf. Es posaren en marxa cap a al-Àndalus on se'ls uniren les tropes andalusines a Tulaytul. El conjunt del doble exèrcit i tots els seguicis corresponents sumava uns nou mil homes que ràpidament llançaren l'expedició contra Qurtuba (llegeixis Còrdova), vencent a les tropes berbers a la batalla d’Aqbat al Bakr el 2 de juny del 1010...” 
Però al final: “...La guerra va suposat la mort del comte Ermengol I d'Urgell «El de Còrdova i dels bisbes de Barcelona, de Vic (la mort d'aquest bisbe és molt dubtosa) i de Girona, però els que retornaren amb vida ho feren amb gran quantitat de riqueses per la suma dels pagaments, més el botí acumulat en el saqueig de Qurtuba.” 
El Sr. José Antonio Conde va escriure el llibre “Historia de la dominación de los árabes en España” publicat l’any 1874, de fet a diferencia d’altres autors, el Sr. Conde va traduir diversos manuscrits d’autors àrabs al castellà i explica la seva historia des d’aquesta perspectiva. Al comentar el tema de Monmagastre i la batalla de Còrdova diu: … per primer cop els estendards francs amb les quatre barres es varen reflectir damunt les aigües del Gualdalquivir…·. No parla ni de comtes ni d’estendards catalans, senzillament eren francesos.  
A les persones que ens agrada la història ens il·lusiona poder ubicar fets històrics a llocs concrets, es bo recordar que el castell de Montmagastre va aportar un capítol a la historia de Catalunya. D’aquell castell gairebé no en queda res. Però podem imaginar a tots aquells nobles i bisbes reunits en una església petita i fosca en acte d’oració i penitencia abans de sortir cap a l’expedició, molts sabien que no en tornarien vius. Evidentment l’església on es varen reunir per darrer cop abans d’abandonar Catalunya no era la que estem estudiant, seria un edifici que podrien denominar com preromànic, però desconeixem si ens ha arribat algun petit fragment. 
Es una autentica vergonya per part dels organismes oficials de Catalunya (Generalitat o Diputació) l’estat d’abandó en que es troba l’edifici. No s’ha netejat mai, ni consolidat, ni realitzat cap estudi arqueològic, s’espera que acabi de caure tot sol. No parlem d’un edifici petit dels que podem trobar mig ensorrats per els camps o boscos, es un edifici imponent amb un potencial com poques esglésies tenen.
Els plànols ens mostren perfectament que parlem de dos edificis, un de romànic que compren l’àbsida i una part de la nau on s’ha conservat la teulada de pedra i una segona construcció que compren la resta de la nau i campanar ja amb teulada clàssica. També podem observar una construcció que comença al costat de l’escala d’accés i unes de posteriors amb volta romànica i de dos pisos d’alçada que es comunicava amb l’església per una petit arc just al costat del campanar. També en el mur Oest hi ha un arc i una construcció (no dibuixada en el plànol) que es de mal interpretar, perquè dir que era un àbsida contraposada es molt agosarat. 

Secció Oest Est vist des del Sud.
Secció Est Oest vist des del Nord.
Ens tenim de fixar una bona estona en les seccions ja que ens aporten molta informació.
  • Volta de la nau principal per arestes i fetes de rajoles planes collades amb guix.
  • Volta de la nau romànica de lloses a plec de llibre. 
  • Un cor de fusta sustentat per un arc de pedra a tocar el campanar amb accés al primer pis d’aquest i que feia d’atri a una petita capella ubicada a la base del campanar; al costat hi havia una escala adossada per pujar-hi.
  • Una trona sobre base de pedra collada a un dels muntants de la nau Nord i lleugerament desplaçada cap a l’altar per facilitar-ne l’accés mitjançant una petita escala de fusta.
  • Una bona diferencia de nivells del pla de l’església entre la zona romànica i la renaixentista que calia salvar amb una escala a sota de la trona.
  • Una curiosa cripta inclinada que neix en el pla de la part nova i baixa cap a sota el presbiteri romànic. Te una petita finestreta disposada en diagonal que la veiem per el costat de fora, ubicada damunt el podi de l’àbsida.
  • El petit atri d’entrada a la cripta tenia tan poca alçada que ho varen tenir de cobrir amb un empostissat de fusta. De fet l’arc d’entrada fa 1.60 metres d’alçada, s’entén que no hi fessin una volta de pedra.
  • El presbiteri està ornat amb tres fornícules que arriben fins al terra, la del mig de majors dimensions. Estaven separades per unes columnetes amb les seves respectives bases i capitells que naturalment han desaparegut.
  • El campanar te quatre grans finestrals i està cobert per una única peça de teulat prioritzant la part Sud (per donar-li més alçada i bona visibilitat)
  • Damunt la porta d’accés hi podem veure un bonic rosetó que s’ha conservat sencer. 
Detall del rosetó.
La porta d’accés i en primer pla l’arc d’entrar a la cripta i l’empostissat per cobrir-ho.
La part Nord Oest de la nau.
La part Sud Oest de la nau.
La connexió de la volta romànica i la feta amb rajoles.
Les restes de la trona.
L’interior de la cripta.
El campanar i les construccions adossades.
Entrada principal.
 Detall de l'entrada principal.
Observis la connexió (finestra lateral de la porta principal) amb la part antiga i la qualitat de la llinda feta d’un sol bloc de pedra comparada amb la finestra romànica i la diferencia en la mida i qualitat del treball dels carreus.
Observis la llinda de la finestra romànica també d’un sol bloc de pedra.
Qualitat a les bases i capitells de les columnes.
La part Nord, fora de l’església amb diversos enterraments saquejats.
L’edifici vist des del camí del castell.
Les diferents fotografies ens han permès de veure el potencial de l’edifici i el seu estat d’abandó. Anem a veure el mateix edifici en maqueta i alguns temes arquitectònics interessants.

Humitat de pedrera

La fotografia ens mostra perfectament la part “vella” i la part “nova”, utilitzo aquests termes per emfatitzar els colors de les dues parts (no em refereixo a les teulades). Això ens porta a parlar de la humitat de pedrera i no vol dir que en realitat els carreus estiguin tan contrastats de color. Els carreus de la part vella foren arrencats de la pedrera fa uns nou-cents anys i en conseqüència han perdut humitat natural i s’han pintat d’un color més groc, més cremat per el Sol. Els carreus de la part nova fa uns quatre-cents anys que els varen arrencar i no han tingut tan temps per perdre humitat, d’aquí que s’han pintat amb un to més gris. Aquests detalls no sempre s’aprecien però es bo conèixer-ho i tenir-ho en compte.
Nota: la humitat de pedrera es una propietat que té la pedra que relaciona (mesurat en percentatge %) el pes de l'aigua present en una mostra i el seu pes en sec.

Podem veure a la part superior de la paret nova tot un seguit de petites finestretes sota el teulat (a la fotografia que hi ha més amunt vist l’edifici des del camí del castell se’n veuen unes quantes). No es un caprici de l’arquitecte. 
A la sèrie de treballs que vaig presentar fa uns anys sobre la construcció de la Seu de Manresa (seguiu l'enllaç), comentava la necessitat de ventilar tant l’interior de la nau, com de les voltes, es a dir l’espai que hi ha sota la teulada. Hem comentat que les voltes de l’edifici son d’aresta i fetes amb rajoles planes collades amb guix. La boira, humitat, fred i calor extrems de la zona fa necessari un constant equilibri del nivell d’humitat per tal de mantenir la volta en perfecta estat, d’aquí la quantitat de finestretes.

El comportament de la humitat en el morter a les construccions gòtiques es molt semblant.
Dos exemples:

  • Les columnes de les catedrals acostumen tenir el mateix nombre de carreus, ja que la pèrdua d’humitat (llegeixis gruix del morter) a cada filada faria variar l’altura de les columnes i deformaria l’arc que aguanten.
  • En John Fitchen a “The Construction of Gothic Cathedrals” ens diu que el morter que hi ha dins el nucli d’una columna com ara de la Seu de Manresa que fa quasi dos metres de diàmetre pot trigar més de cent anys a evaporar la humitat.
Detall de la part superior de la volta i dels arcs que lliguen l’estructura.
Detall de la part inferior de la volta i dels arcs que lliguen l’estructura.
La trona es el moble que podem veure al mig de la fotografia al costat Nord i s’ha pintat amb uns colors llampats tal com acostumava tenir. En aquest moble hi pujava el sacerdot per explicar l’Evangeli i acabo de dir que era al costat Nord, perquè el costat Sud estava reservat a l’Epístola que no te la mateixa categoria. Ens podríem preguntar que te d’especial el costat Nord, (seguiu l'enllaç) dons: la mort, la por, la foscor, el baptisme i la Paraula de Deu entre d’altres.
La foto ens mostra la cripta i la mesa de l’altar, que per cert es a terra al mig del presbiteri tot i que ha estat profanada i li han pres les relíquies del reconditori (forat fet a la llosa de pedra per guardar-hi les relíquies)
Detall de l’interior de l’àbsida amb el conjunt de fornícules.
Un mur de pedra ubicat just al davant va convertir l’àbsida en una sagristia, no es pot fer una fotografia que mostri tota la potencia d’aquest element arquitectònic. També podem observar la fornícula del costat Sud del mur darrera l'altar.
No acostumo a acompanyar els treballs d’anècdotes personals, però. El fet que tot estigui emblanquinat em va recordar la basílica de santa Maria de Sagàs (Berguedà). Fa uns quants anys, després d’una tarda de whiskys amb el rector varem tenir la idea de repicar l'arrebossat de parts del mur i de la cornisa de guix de color marró per veure si allà sota hi havia realment un edifici romànic. Vaig elaborar els primers plànols per a la Generalitat que hi varen fer una bona actuació. Puc assegurar que les columnes romàniques “octogonals” no les hi vaig convertir jo a cops de mall, algú ho havia fet abans. L’obra acabada no va agradar al poble, que preferia l’edifici ben emblanquinat, el rector el varen fer fora i en quan a la meva persona, deixem-ho córrer.
Vista lateral de tot l’edifici.
Detall de l’estructura que hi ha darrera l’església.
Diverses vistes de la maqueta.
He de reconèixer que em vaig equivocar al plantejar l’escala d’aquest treball ja que les meves maquetes mai passen dels 40 centímetres de llarg, però es tan interessant i te tants detalls per explicar que vaig aguantar la temptació diària d’esclafar-la perquè no em veia capaç d’acabar-la.
Abril, 2019