Maqueta de Sant Pere de Madrona (Solsonès)


Segons Viquipèdia ”...Sant Pere de Madrona és una església romànica situada al terme de Madrona, al Solsonès. El conjunt de les restes del castell i l'església romànica s'alcen dalt d'una roca que cau amb fort pendent cap al fons de les dues valls que conflueixen cap a ponent.
A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l’àbsida cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva. No va ser possible, però, continuar tot el temple en la mateixa direcció. Malgrat que es va tallar la roca de la banda nord i es va aixecar el mur septentrional de l'església damunt d'ella, la nau va haver de prendre una marcada direcció cap a l'oest-nord-oest condicionada pel balç rocallós del vessant sud. Tot i això, va caldre construir en aquest costat un mur de contenció en fort talús. (fotografia lateral)
El canvi de direcció està reforçat per un engruiximent del mur de la banda sud. En aquesta paret hi havia dues finestres. La que encara es conserva es troba centrada entre l'arc preabsidal i l'arc toral a l'alçada de l'entrada de la cripta. És d'una sola esqueixada, de secció rectangular i el sòl formant doble vessant (esquena d'ase).
La part baixa del mur de la banda nord està formada per la roca, així com la part adjacent de la façana principal.
De la part superior d'aquesta façana nord arranca un campanar de cadireta de considerables dimensions amb dos ulls d'arc de mig punt adovellats i sense campanes. (que no ha estat representat a la maqueta)
La porta d'accés a l'església s'obre a la façana principal però està descentrada cap a la banda sud a causa d'una voluminosa roca que sobresurt a la banda exterior. Es d'arc de mig punt adovellat i més baix a l'exterior que a l'interior (per facilitar el tancament de les dues portes, foto lateral).
Centrat sobre l’eix de la façana principal, hi ha una finestra geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a l'interior amb una columna que fa de mainell que suporta un capitell que rep dos arquets de mig punt monolítics.
L’àbsida s'assenta damunt d'un podi de més de 3 metres d'alçada fet amb carreus en filades i que a la part on no hi ha roca (banda sud), és reforçat per una graonada feta també amb carreus. La decoració exterior consisteix en 8 columnes. A la part superior, entre columna i columna hi ha dos arcs cecs damunt els quals hi ha una cornisa formada per dos tors separats per una escòcia.
A l'interior el presbiteri està a un nivell força superior que el terra de la resta de la nau dons a sota hi ha una cripta. L’àbsida té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat (que degut a l'alçada del presbiteri et permet veure l'exterior)

Aquesta variació a l'eix de la nau fa que l'edifici s'articuli en tres segments molt ben diferenciats: l'àbsida, un fals transsepte i la nau. El fals transsepte te dos arcs de mig punt. l'un el connecta amb l'àbsida i el segon amb la nau.
La fotografia ens mostra l'habitatge del sacerdot; al costat de llevant (esquerra de la fotografia) hi veiem una petita obertura per on entrava la llum, sota hi ha una credença i al costat una petita fornícula per alguna imatge, la porta queda al nivell del presbiteri, al costat un armari i a continuació una segona porta (que no surt a la imatge) que donava a un balcó damunt la nau.
La Cripta original era de tres naus (amb volta de canó, columnes i capitells com ara Olius) però hi varen afegir un regruix  als murs laterals de l'àbsida per repartir millor les tres tramades que els hi va reduir l'espai de la cripta. En quan a profunditat, ocupava tot l'àmbit de l'àbsida i del fals transsepte.



La primera cripta
Més tard es va eliminar aquesta cripta i es va construir una de nova amb volta plana, bastint-hi on comença l’arc absidal, un mur amb porta que faria segurament de sagristia, també es va tenir de canviar la distribució d’escales per pujar al presbiteri i baixar a la cripta. Per això ha calgut construir dos paviments complerts amb les seves corresponents escalinates i les dues criptes diferents.


















La segona cripta.
Hi veiem les dues escales laterals per pujar al presbiteri i una altre de més ample per baixar a la cripta, darrera el mur hi podem veure una part de la primitiva cripta, aquest espai estava tancat amb una porta.
La fotografia ens permet veure com varen eliminar tot el referent a la primera cripta: volta, capitells i columnes, però ens permet determinar exactament el diàmetre que tenien les voltes de la primera cripta, que es corresponen exactament amb la clàssica mesura de 1 VA. (veure següent enllaç) També hi veiem el lliurament de la volta plana de la segona cripta i les portes de l'habitatge del sacerdot.
Interior de la segona cripta o sagristia amb les voltes d’aresta
Segona cripta: podem observar la volta plana, el mur a llevant i la porta d’accés a la sagristia a la dreta.
Aquest edifici es del tipus denominat “romànic opulent” i construir la maqueta ha estat tot un repte, tant es així que degut a la seva complexitat he optat per posar-hi uns punts de llum i a més amb la col·laboració del meu bon amic Pere Roca s’ha pintat, per la qual cosa s’han tingut que retallar i enganxar més de 1.200 “teules” per obtenir l'aparença de teulada, l'acabat dona una gran categoria al treball tot i que aquest augment de valor ve per cert del treball de pintura.

Observis el grafit que hi ha en un carreu al centre esquerra de la foto.

Detall del podi i la graonada. Si s’observa amb detall en el centre de la fotografia hi ha un carreu amb una inscripció que ens deia que allà hi havia la “plasa d la...” i la seva esquerra un altre carreu amb una inscripció il·legible. 

L'estat actual de l'edifici ja ens explica que li va passar. Començant a llegir per l'esquerra hi veiem la volta de la nau, l'arc toral que articula el fals transsepte, el fals transsepte, l'arc triomfal i l'àbsida, finalment la volta del presbiteri amb la seva finestra i la cripta.
Perquè va caure un edifici com aquest? Problemes de manteniment a banda es fàcil d'entendre a partir del següent dibuix. Els principis de l'anàlisi límit, ens diuen que: 
  • 1er. la pedra no te resistència a la tracció
  • 2n. la resistència a la compressió es infinita
  • 3er. no es pot produir un desplaçament d'una pedra damunt d'una altre
Sense entrar a valorar aquests punts ens hem de fixar en el segon on diu que "la resistència a la compressió es infinita", el que vol dir que la pedra es incompressible. Si observem el dibuix superior podem observar en el costat Nord, (dreta de la imatge) la potencia de muntanya i en front (esquerra, costat Sud) el talús construït per reforçar la nau en aquell costat, però que no arriba ni al nivell de la porta (dibuixada en vermell). L'arc blau en realitat no existeix, seria un dels dos arcs torals que mai hi varen construir.


Maig, 2018