La seva construcció es pot explicar d’una manera molt senzilla: Es munta una plataforma a l’alçada on li correspon la base de la cúpula (per damunt de la línia d’impostes), en el centre hi clavem un clau i d’allà surt una corda tan llarga com el radi de la cúpula, movem la corda en totes direccions per damunt la plataforma i només ens tenim de preocupar que tots els carreus de la volta toquin la corda, ja està.
Detall de la construcció de les trompes i la línia d'impostes.
Detall del cimbori i vista de la cúpula, podem observar el buidat de l'interior per evitar pes innecessari i com s'ha aprofitat el gruix del mur per encabir-hi l'escala.
Detall de l'escala per accedir al campanar (cal travessar tota la teulada del claustre i de la nau per damunt les teules, curiosa manera de no fer-hi manteniment)
Dels elements que ens han arribat, son de destacar l’antiga sala capitular (construcció molt interessant);la Mare de Deu gòtica de l’altar major; la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor ubicades al presbiteri, deixant de banda el claustre que no el valorarem i que es prou conegut.
Menció especial mereix el museu lapidari, molt millor que el de Manresa tant en estructura com en contingut. A l’Estany el netegen cada dia, a Manresa poden passar mesos sense netejar-lo. En unes postades del magatzem del Museu Comarcal de Manresa reposen moltes peces que haurien d’estar a la Seu, entre d’altres hi ha diversos sepulcres romans dels primers segles del cristianisme (tombes d’inhumació fetes amb tegulae). Es cert que hi ha persones que voldrien portar-ho tot a la Seu però no tenen el poder per fer-ho i qui te el poder no en te les ganes.
Detall de la nau, podem apreciar l'austeritat de les línies i els arcs torals que aguanten la volta.
Detall de la cúpula, les trompes i la línia d'impostes.
Sala Capitular
Detall del Claustre amb la curiosa coberta feta de formigó que molta gent considera improcedent per un ambient com aquest.
El que te de curiós l’edifici son els problemes històrics en que s’ha vist envoltat, ja a l’any 1.395 una revolta popular va atacar el monestir; a l’any 1.448 un terratrèmol va fer caure la torre del campanar damunt les voltes que també caigueren, el campanar es va reconstruir de nou en època renaixentista però reduint-li el gruix dels murs i a la nau hi muntaren uns arcs diafragmàtics per aguantar la teulada (veure més avall que és un arc diafragmàtic), més tard a la segona meitat del segle XVII, ho varen cobrir amb arcs ogivals fets de rajola; el 1.835 amb l’amortització de Mendizabal l’edifici va tornar a patir les conseqüències i es va recuperar a l’any 1.896; a meitat del segle passat l’arquitecte Jeroni Martorell va emprendre la primera restauració integral de l’edifici i anys més en Camil Pallas, va construir les dues absidioles del transsepte a imatge de la central reduint-li l’escala i també totes les voltes, tant de la nau com del transsepte amb carreus de pedra i finalment va restaurar la torre campanar.
Tota l’escultura que trobem als tres absis es moderna i fins hi tot una motllura que els circumval·la es de factura castellana.
Estructura d'arcs diafragmàtics.
Coberta amb arcs diafragmàtics de sant Francesc de Montblanc.
Degut a totes aquestes circumstancies, ha fet que estes mesos dubtant si d’aquest edifici en feia una maqueta o no s’ho valia, en el fons jo mateix no sabia ni que estava construint, només la cúpula em donava motius per continuar.
A les dues següents lamines hi podríem jugar a trobar diferencies, la primera imatge correspon a principis del segle XX (any 1.905) i la segona correspon a l’actualitat.
Primera lamina.
Segona lamina
Primera lamina.
Segona lamina
- En primer lloc crida l’atenció els potents contraforts que trobem a ambdues lamines i que no he sabut determinar en quin moment històric es construeixen, tot hi que diuen que son originals.
- A la façana principal no hi ha cap element que ens faci pensar que es original, des del rosetó fins la forma de la porta i les dimensions de les dovelles, no hi ha res de romànic, fins hi tot la ubicació, al final de la nau es dubtosa, cal situar-ho després del segle XV.
- El paviment, plaça i carrer han canviat i en la actualitat ha estat tot sobrealçat, el que ha fet que es tingues de construir una escala per baixar a l’església reduint les dimensions en altura de la porta.
- Podem observar un campanar de cadireta a la primera lamina.
- L’alçada de la nau ha variat, al instal·lar uns arcs diafragmàtics i alçar la teulada, varen tenir d’elevar els murs laterals, al construir la nova volta de canó varen tornar a reduir l’alçada dels murs laterals.
- Adossat al cimbori hi trobem un campanar de cadireta que només està construït per el costat Nord i gairebé tapa l’escala de pujar a les campanes, tampoc te cap obertura per les campanes. La seva funció es de mal interpretar. No es pot creure que volguessin desmuntar el cimbori per fer aquest campanar, be devien saber que just al darrera hi ha la cúpula.
- El pis superior del cimbori, te poca historia, es senzillament renaixentista i es conserva a les dues imatges.
- La part baixa del cimbori, que comparteix dimensions amb la nau, podem observar que te una teulada a dues aigües (imatge superior).
- Just a continuació comença el cimbori romànic, te poca alçada amb la seva pròpia coberta plana de teules afegida més tard (imatge superior).
- En la restauració converteixen aquesta peça quadrangular en octogonal, amb això es evident que redueixen pes a les quatre cantonades, però eleven els murs laterals fins amagar el naixement de les restes del cimbori romànic amb lo que tornen a portar molt pes damunt dels arcs i ho acaben tot amb una única teulada plana que fa de divisió entre els dos pisos.
- A la façana principal no hi ha cap element que ens faci pensar que es original, des del rosetó fins la forma de la porta i les dimensions de les dovelles, no hi ha res de romànic, fins hi tot la ubicació, al final de la nau es dubtosa, cal situar-ho després del segle XV.
- El paviment, plaça i carrer han canviat i en la actualitat ha estat tot sobrealçat, el que ha fet que es tingues de construir una escala per baixar a l’església reduint les dimensions en altura de la porta.
- Podem observar un campanar de cadireta a la primera lamina.
- L’alçada de la nau ha variat, al instal·lar uns arcs diafragmàtics i alçar la teulada, varen tenir d’elevar els murs laterals, al construir la nova volta de canó varen tornar a reduir l’alçada dels murs laterals.
- Adossat al cimbori hi trobem un campanar de cadireta que només està construït per el costat Nord i gairebé tapa l’escala de pujar a les campanes, tampoc te cap obertura per les campanes. La seva funció es de mal interpretar. No es pot creure que volguessin desmuntar el cimbori per fer aquest campanar, be devien saber que just al darrera hi ha la cúpula.
- El pis superior del cimbori, te poca historia, es senzillament renaixentista i es conserva a les dues imatges.
- La part baixa del cimbori, que comparteix dimensions amb la nau, podem observar que te una teulada a dues aigües (imatge superior).
- Just a continuació comença el cimbori romànic, te poca alçada amb la seva pròpia coberta plana de teules afegida més tard (imatge superior).
- En la restauració converteixen aquesta peça quadrangular en octogonal, amb això es evident que redueixen pes a les quatre cantonades, però eleven els murs laterals fins amagar el naixement de les restes del cimbori romànic amb lo que tornen a portar molt pes damunt dels arcs i ho acaben tot amb una única teulada plana que fa de divisió entre els dos pisos.
La següent làmina correspon a un tall de l’edifici actual.
Construcció de la cintra de la cúpula i vista de l’interior un cop acabada.
Comencem amb un paral·lelepípede o cub (figura 1) i continuem treballant-lo (figures 2 i 3), a la figura (4) podem apreciar el peralt a la base de la cúpula. Els paletes anirien disposant carreus a tocar la cintra (figura 5) i al final quan la desmuntessin quedaria com ho veiem a la figura (6).
Diverses vistes de la maqueta un cop acabada.
Octubre 2.017
