L'Emperador Majenci va començar la construcció d'aquesta famosa basílica romana, que fou acabada per Constantí després de derrotar a Majenci a Pont Milvi a l'any 313.
Per la seva grandiositat i perfecció tècnica, és un dels millors exponents de l'art romà que explica fins on varen arribar en el control de l'obra, elecció de materials i complicitat amb el poder polític.
La derrota de Majenci va fer que la basílica quedes al servei de Constantí, qui hi va introduir uns canvis prou importants. Majenci havia dissenyat un eix longitudinal amb àbsida a ponent. Constantí va prescindir d'aquest eix, per construir-ne un de nou direcció Nord-Sud, construint un nou absis al costat Nord i un pòrtic amb columnes al costat Sud.
L'edifici constava d'una nau central i dues laterals, la llargada total passava dels 100 metres, l'amplada passava dels 85 i l'altura dels 35. La nau central estava coberta amb volta per aresta i les laterals tenien voltes de canó disposades perpendicularment en relació a l'eix de la nau, això permetia tenir tres espais separats per els contraforts que aguantaven l'empenta de la volta, a l'espai central es on Constantí hi va situar el seu propi absis. Les immenses columnes situades entre «capelles laterals» eren ornamentals, no estructurals, l'empenta de la volta no les afectava en absolut. Tot el contrarest estava suportat per els contraforts que sobresortien per damunt les naus laterals que a més tenien unes obertures o passos per el manteniment de les teulades. A diferencia de les basíliques que considerem de tres naus, Majenci era d'una sola nau, hem de recórrer a la Basílica de Montserrat, per interpretar-ho més be, tant en una basílica com a l'altre, en els contraforts els hi varen practicar unes obertures entre capelles per poder passar de l'una a l'altre sense tenir de molestar al poble que assitia als oficis. El tancament perimetral no efectuava cap funció estructural, però permetia il·luminar completament l'edifici amb uns grans finestrals agrupats de tres en tres, aquesta mateixa distribució es repetiria en els finestrals que il·luminaven la volta principal.
Per tal d'alleugerir pes, material i molts diners, a totes les voltes (central i laterals) els hi varen practicar uns lacunars octogonals, unes cassoletes rebuidades que podien pintar i decorar, com ho tenen per exemple al Panteó de Roma i que s'ha aplicat a molts sostres amb treballs fets amb fusta principalment en el Renaixement. Les voltes eren de pozzolana (ciment), que escampaven per damunt dels motlles que desprès retiraven per deixar les voltes vistes.
Un terratrèmol va deixar la basílica com ara la podem veure: la nau Nord amb els seus tres trams i part del tancament de llevant (foto Wikipedia).
Per efectuar el treball s'han confeccionat uns dibuixos en 3D que mostren diverses vistes de l'edifici.
El següent conjunt de plànols intenta reproduir l'edifici de Majenci amb l'absis a un costat, s'ha prescindit de l'atri d'entrada.
El següent conjunt de plànols intenta reproduir l'edifici de Majenci amb l'absis a un costat, s'ha prescindit de l'atri d'entrada.
En el següent conjunt de plànols, s'ha aplicat una secció o tall, en el centre del contrafort situat entre el segon i tercer tram del costat Nord i s'ha aplicat un segon tall o secció en el costat Sud, en el centre de la volta del segon tram. S'ha prescindit del absis de Constantí ja que estructuralment no aportava cap novetat; la decoració aplicada potser no reflecteix la grandiositat de la basílica, tampoc es l'objectiu. Es aquesta secció el que s'ha intentat reproduir en maqueta.
En aquest tercer conjunt de plànols, s'ha pretés explicar com funcionava estructuralment la basílica, sabem que els arquitectes romans no coneixien ni vectors ni resultants però intuïen perfectament per on es descarregaven les forces. La resultant de les empentes de les arestes confluïen al cap d'amunt dels contraforts, no a les columnes. En el dibuix s'ha elevat en excés la línia resultant fins fer-la sobresortir per sobre del contrafort, això no passaria mai, només s'ha fet per ajudar a interpretar-ho millor.
Al voler crear un apartat utilitzant maquetes, Majenci va esser la primera opció ja que en el fons era la més antiga de tot el que pretenia representar, va esser precisament a l'hora de construir la volta de la nau central on em vaig encallar i fins que no vaig tornar als origens i treballar amb cintra com ho feien els paletes a l'antiguitat, no me'n vaig sortir, d'aquí ve que aquesta maqueta ocupi el tercer lloc a llista.
La maqueta que es presenta es modular i es desmunta per parts, així ens permet veure entre les dues fotografies les interioritats de les voltes tant laterals com central: es poden treure les teulades, prescindir d'una nau lateral, veure la secció longitudinal o veure l'interior de la nau lateral amb les obertures entre capelles, etc.
El professor Robert Willis en el llibre "Remarks on the Architecture of the Middle Ages, 1835" (llibre digitalitzat per Google), làmina inferior, podem observar com la seva secció mostra també el reforçament del contrafort i s'intueix que la columna no rep cap esforç, a la part inferior dreta el dibuix ens mostra un pis suportat per un entaulament amb columnes. El Sr. Willis encara no coneix el nom del temple i en alguna ocasió parla de "banys romans" i en un altre punt el defineix com "Temple de la Pau". La part superior dels contraforts els acaba amb uns cubs prismàtics i en aquests situa el pas per al manteniment de cobertes, no té sentit practicar aquests passos quan té tota la coberta completament diàfana per poder-hi circular, en segon lloc al no portar aquests "cubs" fins al final del contrafort, no hi afegeix pes extra i els contraforts no treballaran tan bé com s'espera d'ells.
