Maqueta de sant Miquel de Grevolosa

L'església de sant Miquel de Grevolosa

Aquesta nova maqueta que es presenta, intenta reproduir una petita esglesiola rural construïda bastant abans de l'any 1000. 
Les restes que ens han arribat de sant Miquel de Grevolosa es varen netejar i consolidar a principis de la dècada de 1970. Inicialment era una petita esglesiola d'una nau bastida al llarg del segle IX, possiblement sigui l'únic edifici que hi ha en tot Catalunya  amb capçalera triple i les absidioles posades en línia (sense creuer), es aquest edifici el que s'ha intentat reproduir en maqueta. Després de les desfetes àrabs, es va reformar, es varen construir uns arcs diafragmàtics longitudinals i la varen convertir en una església de tres naus (aquests arcs es poden veure a la part baixa de l'embocadura de l'àbsida central de la següent fotografia).
Curiosament una de les impostes d'aquest segon edifici que es conserva a la Seu de Manresa (foto següent), hi han uns gravats tots pagans (Agni, culte al sol, etc.) i es curiós que a l'any 915 que es quan es considera que es reconstrueix, el rector no veies que allà no hi havia ni un sol símbol cristià. També a la Seu de Manresa es conserva la base, columna i el tenant. (suport per aguantar la taula de l'altar o ara).

Grevolosa es construeix amb pocs recursos i molts nervis, els boscos estan cremats i es fa difícil trobar arbres de bones dimensions que ens serveixin per fer bigues. Com que parlem d'un edifici tipus «cobert»: una nau amb coberta a dues aigües, necessitem una biga que ens cobreixi tota la llargada de la nau i això es gairebé impossible. La solució que podrem apreciar a la maqueta, es utilitzar dues bigues; allarguen el presbiteri gairebé fins la meitat de la nau i en el vèrtex de l'entrada hi situen una biga curta per cobrir la zona presbiteral o de llevant i en mateix punt situen una segona biga més llarga per cobrir la nau del fidels.

Aquests tipus de construccions normalment la desenvolupaven dos grups de paletes:
  • per una banda tenim la construcció de la zona absidal o presbiteral que comportava uns coneixements tècnics més superiors com ara el treball amb cintres i arcs o el fet de lligar els carreus amb morter de calç. Segurament parlaríem d'unes quadrilles especialitzades que eren contractades per el rector del poble per construir amb molt poc temps els espais presbiterals i que es movien per diferents pobles. Possiblement també fessin restauracions molt rapides d'esglésies després de les ràtzies àrabs. 
  • per una altre banda tenim la construcció de la nau i les cobertes, tot plegat efectuat per gent del poble sense tants coneixements, que lligaven els carreus amb fang i que no dialogaven massa amb la gent que bastia el presbiteri, possiblement per enveja o gelosia, ho podem observar amb la manca d'alineació existent entre nau i el presbiteri. 
Tota la zona absidal, el presbiteri i les dues sagristies o absidioles, ja es cobert amb volta de ferradura feta amb carreus trencats a cops de maceta sense gaire miraments, la volta central es més elevada que les dues laterals ja que aquestes adapten l'alçada al pendent de la teulada.
Cada un dels tres elements te la seva pròpia finestra de simple esqueixada també amb arcs de ferradura però guerxades i matusserament elaborades. 
La finestra central es la més ben acabada, tot i ser de simple espitllera el doble pla de la base ens recorda les finestres de doble espitllera, la llinda superior exterior es de grans dimensions i li han retallat part de la circumferència de la pròpia finestra, la base també està retallada.(foto lateral)
Per emfatitzar el presbiteri i fer-lo més gran, s'utilitza un recurs molt elemental que es construir el mur de tancament no en línia amb la resta de l'àbsida, sinó situar-lo cap l'exterior, exactament el gruix del propi mur. Es a dir, que la part exterior de les absidioles es correspon amb la part interior de l'àbsida central. Aquest mur que era més baix que l'àbsida, tenia la seva pròpia coberta a dues aigües. (foto següent)

A la maqueta podrem observar que el bloc presbiteral no segueix l'eix de la nau sinó que te la seva pròpia orientació, te un gir cap a la banda nord, podem veure que el mur presbiteral li resta gruix al mur de la nau (el debilita) i a la banda sud li passa el contrari, el mur presbiteral «entra» dins la nau (el reforça).

L'edifici es situat en un pendent de la muntanya i varen rebaixar en escreix la zona on pensaven construir, tan es així que per entrar a l'església per la banda sud s'han de baixar dos graons i en canvi el mur de la banda nord queda gairebé un metre i mig per sota la cota de la muntanya. En el segon graó d'entrada encara es conserva part de la polleguera (a les portes els hi clavaven un pal a cada costat, l'extrem superior l'introduïen a un forat fet a la llinda i l'extrem inferior el feien relliscar per una canal marcat en el graó fins que arribava i entrava en un altre forat, d'aquesta manera la porta podia girar com si tingues una frontissa)
Adossat al mur interior hi havia una bancada de pedra que permetia a les persones grans poder seure mentre durava l'ofici. 


Les dimensions de l'edifici s'adapten amb molta exactitud al que hem anat veien en altres llocs, en aquest cas la mesura utilitzada es la VA (V2/V3). Veiem a les dues fotos superiors que una mesura equivalent a 2 VA ens indica els centres dels muntants de la volta central i de les voltes laterals (barra grisa horitzontal). L'alçada de la finestra central es correspon amb 1 VA.
La següent imatge, collage fet amb diverses fotos de plànols en format 3D de l'esglesiola, dibuixats exclusivament per aquest treball, ens mostren l'edifici que estudiem, tant per l'interior com per l'exterior.
Si be no cal gaires explicacions per entendre els plànols, si que es bo que ens fixem en la vista frontal (inferior esquerra). Hem comentat que la volta de l'àbsida es lligada amb morter de calç i ens ha arribat prou be com per poder-lo mesurar: gruix de parets i llums internes (foto superior). També hem comentat que el tenant d'altar es conserva i es pot mesurar. Tot plegat ens porta a pensar que no hi hauria cap membre de la cúria romana que podes celebrar missa en aquell presbiteri, no podria passar la panxa a l'altre costat de l'altar. Bromes apart, hem de recordar que en aquella època la missa s'oficiava d'esquena al poble. Es a dir, el sacerdot no tenia perquè passar a l'altra banda de l'altar.
La maqueta feta a escala 1:50, ens permet veure gracies a la seva construcció modular, diverses parts de l'edifici: s'ha realçat molt el terreny a la banda nord-oest però no tant com a la realitat; podem veure l'entrada a banda Sud i el gruix afegit a la banda Est per emfatitzat el presbiteri i els quatre blocs de pedra que configuren la seva finestra; la desviació presbiteral cap a banda Nord, que provoca que la capella d'aquest costat penetri cap el mur i en canvi la capella del costat Sud, sobresurt i reforça el mur; els dos graons per baixar a la nau; podem cobrir tot l'edifici amb dues bigues sense necessitat d'encavallades, encara que no estiguin en línia recta.



Mides de l'edifici:
VA
metres
maqueta
Altura total fins la biga de la coberta:
6,00
4,92
9,85 cent.
Altura absis central:
4 2/4
3,69
7,40 cent.
Altura àbsides laterals:
4,00
3,28
6,56 cent.
Gruix de murs perimetrals:
1,00
0,82
1,65 cent.
Profunditat absidioles laterals:
3 2/4
2,87
5,75 cent.
Profunditat absidiola central:
4 2/4
3,69
7,40 cent.
Llum absidioles:
1 3/4
1,44
2,80 cent.
Amplada total exterior costat Oest:
9,00
7,38
14,75 cent.
Llargada total (absis central inclòs)
12,00
9,84
19,70 cent.

Dimensions de la caixa de la maqueta 29 x 23,5 x 3,5 cent.