Sant Vicenç de Ladernet (1era. part, l'església preromànica)
Aquest nou lliurament m'ha representat més feina de la que inicialment tenia previst, fins ara s'han presentat les maquetes de diversos edificis com si es tractessin de balanços d'empresa, es a dir: un document estàtic que representa la situació d'un edifici en un moment determinat. En aquest cas es va més enllà i es pretén assolir el repte de presentar tres instantànies d'una mateixa església. Es tracta de poder veure la evolució històrica que va tenir per arribar a passar del preromànic al romànic.
Qui hagi vist Laderner potser no reconegui la maqueta. Paciencia tot arribarà.
Aquest nou lliurament m'ha representat més feina de la que inicialment tenia previst, fins ara s'han presentat les maquetes de diversos edificis com si es tractessin de balanços d'empresa, es a dir: un document estàtic que representa la situació d'un edifici en un moment determinat. En aquest cas es va més enllà i es pretén assolir el repte de presentar tres instantànies d'una mateixa església. Es tracta de poder veure la evolució històrica que va tenir per arribar a passar del preromànic al romànic.
Qui hagi vist Laderner potser no reconegui la maqueta. Paciencia tot arribarà.
-
En la primera part veurem i intentarem explicar l'edifici preromànic;
-
en la segona part intentarem explicar perquè va col·lapsar el santuari i
-
finalment, en la tercera part, veurem la reconstrucció total de l'edifici.
Sant
Vicenç de Ladernet es una esglesiola que es troba a mig camí de
la carretera que va de Balsareny a Súria, en un trencant direcció
Castellnou de Bages per les muntanyes, a tocar la riera de Conangle.
Conserva les restes del perímetre de la nau, del santuari i d'una
torre afegida en època posterior, al costat Nord del santuari encara
es pot veure una fornícula adornada
amb opus spicatum, també hi trobem la mateixa decoració en
el mur Sud de la nau, al costat esquerra, prop d'on hi havia la porta
d'accés. Gracies
a unes tasques de neteja i consolidació de murs i arcs que es varen
fer a partir dels anys 70, s'han mantingut alguns arcs preromànics o
la forma que haurien tingut.
El santuari vist des de l'arc triomfal: nord a l'esquerra; est al front; Sud a la dreta
El santuari es molt guerxat cap al Nord (±12º) i recorda l'esglesiola de Sant Pere del Puig de Súria que es troba també per aquell indret, tot i que com que en aquesta esglesiola si està treballant en aquests moments en el seu estudi i neteja, no surt a cap dels llibres que tradicionalment parlen del preromànic català.
L'àbsida de Ladernet ja aniria cobert amb volta com ho hem trobat a Grevolosa i era habitual fer-ho d'aquesta manera per tal de protegir el santuari que en el fons era el lloc més sagrat.
El santuari es molt guerxat cap al Nord (±12º) i recorda l'esglesiola de Sant Pere del Puig de Súria que es troba també per aquell indret, tot i que com que en aquesta esglesiola si està treballant en aquests moments en el seu estudi i neteja, no surt a cap dels llibres que tradicionalment parlen del preromànic català.
L'àbsida de Ladernet ja aniria cobert amb volta com ho hem trobat a Grevolosa i era habitual fer-ho d'aquesta manera per tal de protegir el santuari que en el fons era el lloc més sagrat.
L'arc
triomfal ens ha arribat en bon estat i està construït amb llosetes
primes que ja neixen a les impostes i que no tenen cap decoració,
realçant o peraltant l'arc fins el semicercle i continuant el mateix
estil constructiu al llarg de tot l'arc. No podem parlar d'un arc
visigòtic on la curvatura es perllonga més o menys 1/3 del radi per
la part baixa, sinó d'un arc clàssic de mig punt.
(foto de l'arc triomfal)
(foto de l'arc triomfal)
La
nau de Ladernet de costats desiguals, te una llargada mitjana de 9,50
metres per 3,50 d'ampla, aniria coberta amb una teulada a dues
aigües, però degut a la seva llargada, possiblement portaria un arc
diafragmàtic en el mig de la nau. Una coberta amb cavalls de fusta
com hem vist a Bovalar, gairebé es impensable, per això fan falta
molts mitjans tècnics i habilitat manual, era molt més fàcil i
econòmic construir un arc que una encavallada.
La
següent foto mostra la paret Nord del santuari, segons els llibres
que parlen d'aquest edifici, la part posterior de la fornícula
correspondria al mur original preromànic i la part anterior o arc
que l'envolta correspondria al mur de suport de la segona volta. Tots
el llibres que conec, son posteriors a l'obra de Sitjes i copiats en
part, tots diuen el mateix; però cap de les persones que he
consultat, veu en aquest arc una obra romànica o un afegit posterior
per reforçar el mur. De fet, no podem carregar una volta damunt
d'una fornícula, no aguantaria el pes, forçosament l'empenta de la
volta a d'anar a parar a la paret posterior i el retorn del
preromànic deixar-lo damunt de la fornícula. Però tampoc podem
carregar una volta damunt d'una obra feta amb opus spicatum, els
carreus necessiten molta superfície horitzontal de contacte per no
relliscar i unes lloses de pedres posades en diagonal no ofereixen
prou resistència, hauríem de disposar una serie de filades de pedra
com a mínim de mig metre d'alt per no enfonsar-la, quedant-nos una
volta extraordinàriament alta per les dimensions del santuari.
Com
es va comentar en el primer lliurament de la serie «Maquetes»,
previ al treball físic de construcció de cada edifici, hi ha un
treball de camp que comporta determinar quina unitat mètrica
s'utilitzarà, elaborar una serie de fotografies i notes i moltes
hores davant l'ordinador per crear tot l'edifici a escala i en format
3D, que després s'utilitzarà com a plantilles per a confeccionar la
maqueta, aquest treball previ permet recrear tots els supòsits i
veure les possibilitats constructives a partir de la literatura
existent i el propi treball de camp, com per exemple entendre que una
volta damunt les fornícules realçades amb filades de pedra seria
massa alta per el conjunt de l'edifici, com també ho seria sense el
regruix que diuen que li varen afegir en el 1038, ja que una llum més
gran comportaria una volta encara molt alta. Una volta damunt les fornícules
(sense realçar), només podria esser d'aresta ja que les
empentes es recullen a les cantonades. Un altre tema es la forma de
la pròpia volta on al costat de ponent te un diàmetre i a llevant
un altre de bastant més petit, sense comptar que el costat Nord es
més llarg que el Sud; tot plegat porta a un desequilibri del centre
de gravetat impossible de calcular en aquell temps. Si varen
sobredimensionar el gruix de la volta (es suficient 1/10 del
diàmetre) i un pobre contrarest, no es d'estranyar que la volta
original col.lapses junt amb tota la paret Sud.
Els
dibuixos següents mostren diverses vistes del santuari en format 3D,
l'arc triomfal vist des de la nau amb les seves respectives impostes
o la forma tronco-cònica de la volta. El que ha cridat la atenció
es que la fornícula del costat Est queda dins del murs dels costats
Nord i Sud i això ha donat peu a la idea del regruix d'aquests dos
murs, però com que te un bon gruix de morter de calç, fa difícil
determinar les dimensions exactes de la fornícula original. En el
detall podem apreciar com la fornícula de llevant penetra en el
costat Nord que es mostrat a la secció.
En
Eduard Junyent ens comenta en el seu llibre «L'arquitectura
religiosa a Catalunya abans del romànic» que possiblement hi
hagues més decoració a l'edifici amb opus spicatum, en Sitjes ni en
parla. Realment encara es pot veure part d'aquesta decoració en el
mur Sud de la nau, foto següent.
En
quant a la cobertura de la nau, en Sitjes ens parla més amunt d'un
embigat original, però no ens diu quina forma podria tenir, en el
treball s'ha optat per l'arc diafragmàtic, molt més econòmic de
construir i la porta, que les excavacions no varen esser capaces de
ubicar, s'ha situat cap el centre de la pared Sud.
El
següent conjunt de plànols ens mostra diferents vistes i seccions
de l'esglesiola que estem estudiant.
La
següent imatge, collage de fotos de la maqueta ens mostra diferents
parts de l'interior i exterior de l'edifici, la forma dels diferents
arcs, el poc suport que te la paret Sud de l'àbsida, etc.