Santa Maria de Cervera VS Santa Maria del Coll de les Sabines.

(Imatge romànica de santa Maria del coll de les Sabines)

Per si algú no ho sap, el títol més que una comparació parla d’una igualtat. Es com si diguéssim Barcelona VS Barcino o Manresa VS Minorisa. Podríem preguntar-nos si te sentit comparar una església amb si mateixa utilitzant denominacions diferents. La resposta es contundent, val la pena la comparació, dons tots podem veure Santa Maria de Cervera, però no tenim ni la més mínima idea de com hauria pogut esser Santa Maria del Coll de les Sabines.

Fitxa tècnica de Santa Maria:

• Situació: Cervera (província de Lleida, bisbat de Solsona) 
• Arquitecte: Desconegut
• Inici de les obres: Desconegut

Per l’estudi d’aquest edifici, com es fa en altres comparatives, s’utilitzaran mesures de l’època, no el sistema mètric habitual. (per saber més sobre mesures sagrades, seguiu l’enllaç)

Principals mides de l’edifici amb mesura original: (Vara Valenciana (VV), equival a 0.906 metres)

• llargada total de l’edifici: 80 VA; 72 VV; 65.60 m (arquitectura ficció)
• amplada de la nau central: 14 VA (11.48m.), l’arquitecte converteix aquesta mesura sagrada en una altra que els paletes coneguin be i no li compliquin la vida a l’hora de bastir les voltes i ho deixa en 12 VV; 10.87 m
• amplada naus laterals: 6 VV; 5.44 m
• amplada capelles: 4 VV; 3.62 m
• profunditat capelles: 3 VV; 2.72 m
• alçada nau central: 24 VV; 21.74 m
• alçada naus laterals: 16 VV; 14.50 m
• alçada capelles laterals: 12 VV; 10.87 m
• gruix contrafort (entre capelles): 2.5 VV; 2.27 m

Podem observar una gran coherència quan parlem amb mètrica original i ho comparem amb la mètrica convencional; també la facilitat d’interpretar amplades o alçades.             

Vista general de Cervera, la visió de les muralles ens transporta a l’època en que es bastien els edificis gòtics.

Historia de l’edifici:

Parlar de Cervera es fer ho de la Catalunya Nova. Els Comtes Catalans anaven recuperant terrenys als sarraïns de mica en mica: en el 1118 Tarragona; en el 1148 Tortosa; Cervera i Lleida ho foren en el 1149 i Valencia en el 1238. A les tres grans capitals aviat varen començar les obres per substituir mesquites per catedrals. A la Catalunya Vella una certa estabilitat política havia permès als bisbes locals anar substituint les seves basíliques preromàniques per edificis romànics degut a l’aportació de grans quantitats de bens que havien obtingut en el canvi de mil·lenni (per saber-ne més, seguiu l'enllaç). A la Catalunya Nova els edificis segueixen la mateixa norma i també es construeixen en “romànic”. Quan a la Catalunya Vella, els bisbes volen tornar a canviar les seves catedrals ja ho faran pensant en “gòtic”; aquest canvi coincideix en una etapa en que les catedrals de la Catalunya Nova ja tenen les àbsides i potser una part dels transseptes acabats, els nous bisbes no volen esser menys i ordenen un canvi de plans i totes aquestes catedrals que havien nascut romàniques acabaran gòtiques. Una excepció a aquesta evolució la trobem a València, recordem que és la capital que és conquesta més tard i quan inicien la construcció de la seva Seu ja es planteja obertament com un edifici gòtic cistercenc (any: 1262, arquitecte: Arnau Vidal). Es un edifici de tres naus amb capçalera poligonal (8 capelles poligonals a l’àbsida ), girola i transsepte, les tramades de la nau son quadrades i te un espectacular cimbori cupular en el mig del creuer com ho tenen també Tarragona i Lleida.

Tot això be a tomb perquè Santa Maria de Cervera també és un edifici gòtic de tres naus amb capçalera poligonal (8 capelles quadrangulars a l’àbsida - Valencia: poligonals), girola i transsepte, les tramades de la nau també son quadrades gairebé tot igual que Valencia.

Inicialment l’església romànica de Cervera estava dedicada a Sant Martí (conserva una portalada -reubicada- amb aquesta dedicació) i més tard va canviar l’advocació per l’actual de Santa Maria; en aquell temps pertanyia al bisbat de Vic. De la manera en que ens ha arribat l’església de Cervera és sense dubte la més difícil d’interpretar de totes les que anem veient; malgrat tot, soc del parer que el costat del Evangeli és el que millor reflecteix la idea original de l’arquitecte i es sobre aquest costat on s’ha intentat trobar-hi el model original. L’inici del edifici es confós, com en altres exemples coneixem el nom del rei: Jaume II que volia convertir Cervera en seu episcopal i no va reeixir, també coneixem el nom del primer bisbe que hauria tingut: Ponç de Vilamur (que finalment no va arribar a esser bisbe de Cervera però si de Lleida, any 1.318) i el nom del sant pare, en Joan XXII. Es sap que per el 1327 ja hi havia força diner recollit per l’obra de l’església i per el 1328 ja es treballava a la pedrera de Santa Maria, però possiblement l’edifici ja feia anys que l’estaven construint. Duran i Sampera seguit per altres estudiosos considera que l’obra s’hauria pogut començar dins el segle XIII, a finals del 1200; en aquella època existien poques referències a Catalunya, la major part dels grans edificis que ens han arribat son de la primera meitat del XIV i tot i així, encara trobarem poques estructures tant complexes com Cervera; es a la potencia del contraforts que podem arribar a veure des de l’exterior, el que ens pot fer pensar en un edifici més antic on l’arquitecte penses més en romànic que en gòtic. Aquesta potencia innecessària també la trobem a l’àbsida de l’església del Pi de Barcelona, el que ens fa pensar que el seu arquitecte, en Jaume Fabre ja era un hom d’una certa edat; també ho trobem a l’església de Vilafranca del Penedès. Però el fet que Jaume II sol·licités la concessió del bisbat per Cervera l’any 1317 ens torna a portar a on érem, ja que es fa difícil pensar en voler construir una catedral a finals del 1200, a no ser que ja hi hagués a la població, aquesta aspiració episcopal molt anys abans de Jaume II.

Un dels primers arquitectes coneguts seria en Guillem Pedrolo, però no hi ha prou evidencies com per atorgar-li l’autoria del projecte. Possiblement es consagraria la part ja construïda com ara l’àbsida, l’altar major, presbiteri i transsepte -era normal fer-ho així- per els voltats de 1359.

En podem destacar unes quantes vidrieres dels anys 1400 - 1425, obra de Nicholi de Maraya (o Colí de Maraia), el sepulcre de Ramon Serra “el vell”, obra provable d’un esclau alliberat que es diria Jordi de Deu o Joan de Deu (també hauria treballat a Poblet i a Santa Coloma de Queralt) o el retaule de Jaume Padró (per saber-ne més, seguiu l'enllaç). Un fet curiós es que els nervis, torals i formers que cobreixen la nau central i els que cobreixen les naus laterals, es perllonguen fins el terra; es a dir, no es reuneixen en un punt comú damunt d’un capitell; dos bordons o sanefes de pedra indiquen el lloc i l’amplada que hauria de tenir el capitell. Compte que aquest mateix programa, fins hi tot el detall dels dos bordons o sanefes, també el trobem a Narbona. L’escolàstica ens diu que ha partir de la secció d’una columna hauríem de poder determinar tot un edifici. 
Es a Saint Dennis (França, 1231) on es comença aplicar aquest mètode però encara amb certes reserves, dons la part de la columna que mira la nau central, no te capitell, en canvi la part de columna que mira a les naus laterals  conserva el capitell. Observis les dues fotos següents: esquerra Cervera; dreta Narbona. La diferencia d’alçades de les dues esglésies fa que a Narbona no hi veiem l’arrencada de la volta que queda bastant més amunt.

                          

El model de façana:

La portalada de Cervera es d’estil neoclàssic de finals del segle XVIII i principis del XIX, com es pot suposar ja no ens aporta detalls simbològics. Cal tenir present que el sector occidental de l’edifici va col·lapsar i el que podem veure és el resultat d’una actuació d’urgència. No queda prou clar si es va arribar a començar a construir la darrera tramada de la nau o varen preferir acabar l’església on bonament pogueren.

Àbsida, façana principal i transsepte.

Aquest treball intentarà acostar-nos a la idea inicial que l’arquitecte va tenir per bastir l’església principal de Cervera, però que per diferents motius: econòmics, accidents, etc. no va arribar a reeixir.

El dibuix BaseCervera52 ens permet retrobar una base que ja coneixem i que sabem d'on be. Com sempre comencem amb un rectangle relacionat amb les dimensions del temple de Salomó que doblem en els dos sentits, es a dir el fem quatre vegades més gran. Veiem com el punt d'Or ens indica on hem de construir l’altar major, també hi podem reconèixer les tres figures bàsiques (Cercle, Rectangle i Quadrat) que ens han de permetre poder dibuixar i calcular tot l’edifici. La figura "Rectangle" sabem que es la més complexa de calcular i depèn exclusivament de la idea que tingues l’arquitecte en aquell moment en funció de les necessitats eclesiàstiques o pressupostàries. L’amplada mes coherent per aquesta figura son 14 VA.

Hem anant avançant i en el dibuix BaseCervera53 ja hi veiem dibuixada l’estrella templera de Vuit Beatituds que ens permetrà calcular l’estructura de l’àbsida; hem reconvertit la figura "Rectangle" en una juxtaposició creu-arca i gairebé podem entreveure la distribució de les columnes i les dimensions de les capelles del perímetre absidal. Podem observar com la prolongació del braços inferiors de la creu de Vuit Beatituds ens coincideix exactament amb el final de la figura "Rectangle".

Sempre fidels al rectangle blau cel inicial, veiem com poc a poc anem arribant a veure la planta de l’església tal com possiblement la hauria dissenyada l’arquitecte, hem de recordar que tots aquests dibuixos es basen en el que s’ha denominat en més d’una ocasió com "Arquitectura Ficció" no podem considerar que el plànols presentats es corresponguin amb el que es pot veure físicament ni es poden utilitzar com plànols reals de l’edifici. 
En el dibuix BaseCervera54 ja hi veiem la construcció de les dues torres situades entre l’àbsida i el transsepte i com es compensen els esforços dels seus nervis; la distribució quadrada i regular de les tramades; les tres naus i com poc a poc anem arribant a la façana principal.

Finalment el dibuix BaseCervera55 ens mostra el resultat de la basílica de Santa Maria del Coll de les Sabines. En cap moment hem sortit del rectangle blau cel i podem observar que un cop dibuixada la façana principal l’edifici ens ocupa la totalitat del rectangle inicial. Possiblement estem molt a prop del projecte inicial de Cervera. Cada tram està perfectament contrarestat i no hi han desequilibris que puguin perjudicar l’estructura; la façana principal està dimensionada amb uns contraforts a les embocadures de les portes i unes torres paral·leles que ens han d’aguantar amb seguretat tant l’empenta longitudinal com les que venen dels nervis de la nau central.

Hi ha qui creu que davant les formes absidals que delimiten el transsepte, hi haurien d’haver-hi trams rectangulars com a la resta de l’edifici, sembla una solució lògica i més econòmica, però s’hauria perdut l’essència de l’escolàstica i l’equilibri que hem de mantenir entre les diferents parts que conformen l’absidiola no hauria estat fàcil d’obtenir. Hem llegit que els arquitectes mostraven en planta, la seva obra a Deu com a gran arquitecte per obtenir la seva benedicció, la meva proposta va en aquest sentit, i si veiem l’edifici per Google Maps, ens adonarem que no podia esser de cap més manera.

No nomes això, l’escolàstica pura ens explica perfectament com hem de dibuixar una planta absidal d’una església idealitzada (mai construïda) per en Villar de Honnecourt, segons veiem a la següent lamina extreta del seu quadern de treball. Podem comparar els trams quadrats i els absidals semicirculars i extrapolar-los a Cervera per entendre que l’arquitecte sabia l’ofici.

L’edifici no tenia inicialment previst un campanar -recordem que el campanar feia més falta a les ciutats que a les esglésies- però sí dues torres a la façana principal per a satisfer la missió eclesiàstica. La torre actual la varen enganxar com bonament pogueren a una de les absidioles del transsepte a partir de l’any 1358. Aquestes grans torres o campanars "enganxats" de mala manera a una estructura preexistent, crea unes tensions innecessàries que poden fer perillar tot l’edifici. Per això no hi havia cap arquitecte que tingues el més mínim interès en una torre campanar.

Per el Desembre del 1359, s’escaigué que el rei Pere III va signar dins d’aquesta església no del tot acabada, la creació de la Generalitat de Catalunya. (foto annexa: copia del document de creació de la Generalitat de Catalunya) Es bo fer un incís sobre aquest punt. En un moment que a Espanya hi han fortes tensions sobre el futur sobirà de Catalunya, es bo recordar que quan el rei Pere III va signar aquest decret encara faltaven més de 200 anys per el naixement de la nació espanyola tal com la coneixem, també podríem aportar que les claus de volta del claustre de la catedral de Canterbury, representaven les nacions que existien en el moment de la seva construcció, qui ho visiti hi trobarà les quatre barres catalanes però no hi trobarà cap referència a Espanya, perquè encara no existia.

El fet extraordinari del rei Pere a Cervera, va pertorbar el ritme de construcció de l’església, de tal manera que varen tenir de tancar la nau com bonament pogueren -diuen amb sacs encerats- per protegir els il·lustres convocats del rigorós fred de la Segarra. Aquesta idea no faria gaire gracia a l’arquitecte, ell hauria preferit pujar un mur que tanqués tota la part no construïda, afegint-hi uns contraforts provisionals als indrets de les columnes per poder passar l’hivern, treballar a l'interior i no perjudicar l’estructura. Aquella solució d’urgència va crear un fort desequilibri en el darrer tram i les dues respectives columnes en varen sortir greument perjudicades.
El següent dibuix BaseCervera 55C, intenta explicar que va passar, nomes es una aproximació a partir d’una visita a l’edifici, però es un bon tema per estudiar en profunditat:

•  en color groc podem veure la part d’edifici ja construït i consolidat. (recordem que estem davant d'un exercici d’arquitectura ficció i el que veiem en el plànol no es exactament el que veiem a Cervera)
• al no tenir res que contrarestes l’empenta longitudinal de la nau, les columnes es varen inclinar cap el costat de la façana principal. (els trams longitudinals blau marí representen els arcs formers de la nau central, perfectament contrarestats per l’àbsida, empenyent les columnes cap a ponent)
• per el fet de tenir la volta construïda (gran quantitat de pes en pedra) i no estesin prou ben acabats els contraforts, les columnes es varen inclinar cap als laterals deformant la volta de la nau lateral. (els trams color magenta representen els nervis o arcs diagonals, que transporten tot el pes de la volta a la columna, observem que els nervis posteriors, estan contrarestats per les absidioles del transsepte també en color magenta).
• Els arcs torals o transversals, tenen la missió de transportar la línia d’empentes des de la volta fins el terra a traves dels contraforts. (les línies en color verd representen els torals, a l’àbsida i transsepte estan perfectament contrarestats, però no a la darrera tramada encara en construcció)
• com es lògic aquests desplaçaments no varen esser ortogonals sobre l’eix de la columna, sinó que varen generar un vector a partir de tots aquests esforços rebuts (resultant de diversos paral·lelograms de forces); com a conseqüència de tot plegat, les columnes es varen inclinar a partir dels arrencaments del diversos nervis. (veure les dues columnes en color vermell i en efecte 3D)
• El tram que varen construir a partir d’aquest punt (en color vermell), va col·lapsar directament i la volta principal la varen refer (possiblement) amb rajola plana. Amb aquest panorama, ja no es veieren en cor d’afegir el darrer tram (en color blau cel) que portava incorporat la façana principal, per obtenir la llargada prevista inicialment.
• per saber més sobre arcs

A la fotografia  podem veure una de les columnes inclinades i el toral deformat de la nau lateral (observis com el costat dret del toral de la nau lateral de la fotografia es molt més pla que el costat esquerra). A la darrera tramada de la nau, s’aprecia el color blanc de la volta principal i de la nau lateral reconstruït tot a partir del col·lapsa original. 

En Viollete le Duc ens va deixar aquest dibuix de Vezelay que ens explica que li passa a un edifici que no està prou ben contrarestat (costat dret del dibuix) la diferencia d’alçades entre Cervera i Vezelay no ens permet fer una bona comparació, però el resultat es el mateix: la columna i la volta de la nau lateral s’han deformat.

Darrera actualització: Abril 2014