La sèquia de Manresa: Aigua i Sol.

La fotografia mostra un tram de la sèquia manresana prop del parc de l’Agulla, es correspon amb el tram vermell que podem veure en el muntatge fotogràfic següent (la fotografia ha estat obtinguda de Google Maps i s’ha retocat per poder-la explicar millor) la imatge s’ha capturat des de la part baixa, en diagonal i de dreta a esquerra. El recorregut de la sèquia el trobem al costat del camí i es fàcil de seguir-lo fins la part superior de la fotografia. Podem observar que estem en un terreny molt planer i podríem pensar que el recorregut més idoni (estalvi de temps, diners, etc.) l’obtindríem si seguíssim el recorregut proposat en blau entre els punts superior i inferior del muntatge.
Ja se que es molt fàcil dir-ho quan veus fotografies preses des de satèl·lits i a sis segles de distancia; si més no, sembla que haurien pogut traçar una línia més recta en el tram de color vermell.
A les hores, perquè ho feien això?
D’entrada havien d’obtenir permisos dels propietaris dels terrenys per on pensaven fer discorre la sèquia, no sempre era fàcil i encara era molt més complicat si els terrenys eren episcopals. De totes maneres comptar amb el suport del rei sempre ajudava.
La sèquia fou construïda per portar aigua a la ciutat de Manresa a partir d’una prolongada sequera, però els seus ciutadans no eren ni de bon tros els principals beneficiaris. La sèquia agafa l’aigua del riu Llobregat a Balsareny a més de 26 km. de distancia, aquest riu va cap a Sallent, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet, queda lluny de Manresa. En canvi el riu Cardener passa perfectament per Manresa i era molt més econòmic agafar l’aigua d’aquest riu que la del Llobregat.
Els tècnics varen argumentar que el cabal del Cardener era molt inferior comparat amb el del Llobregat, però el motiu principal es que l’aigua era molt més salada (recordem les mines de sal de Cardona). Aquest punt ja ens dona una pista, hem comentat que els ciutadans de Manresa malgrat la sequera que patien no eren els principals beneficiaris de l’aigua, tampoc els ramaders o pagesos, aleshores qui eren els principals beneficiaris? Senzillament, la naixent industria manresana, un lobby que en diem avui o grup de pressió, que necessitava molta aigua per les seves fabriques i la que venia de Cardona no era prou bona per a satisfer les seves necessitats.
Una cosa es la qualitat  de l’aigua i una altra cosa son els revolts que fa la sèquia per arribar a Manresa amb el sobre cost afegit; la industria no necessitava un recorregut tan llarg i costós per tenir aigua a les fabriques però varen tenir de claudicar.
L’aigua triga unes 18 hores per anar de Balsareny a Manresa, el seu cabal no circula ni a mig metre per segon, però amb aquesta velocitat s’assegura una màxima exposició de l’aigua al Sol.
Moltes malalties (bacteris, virus, paràsits, etc.) podien arribar a traves de l’aigua i era convenient purificar-la abans de posar-la a disposició de la gent. El Sol es un potent antibacterià natural i quanta més estona estigues l’aigua sota els seus raigs millor qualitat tindria. Els efectes de la radiació UV associats a la radiació infraroja provinents del Sol ja eren coneguts des de feia segles, avui dia l’exposició solar encara es perfectament vàlida per purificar l’aigua a molts països en guerra, aquesta tècnica es utilitzada per l'OMS amb el nom de mètode SODIS (SOlar water DISinfection)
Al final el fet d’escollir un recorregut molt més llarg i costós va resultar més econòmic al govern de la ciutat.