ÀBAC: Part superior d'un capitell.
ABSIS: Capella o conjunt de capelles, voltant la capçalera d'un temple darrere de l'altar major. Generalment té planta semicircular o poligonal.
AGULLA: Acabament apuntat d'una torre, generalment cònic o piramidal.
ALÇAT: Representació plana, sense perspectiva, d'un edifici segons un pla perpendicular a la base.
ALER: Part de la teulada que sobresurt del mur.
ALICATAT: Ornamentació consistent en un revestiment de llosetes monocromes o decorades en forma poligonal o estelada.
ANTEPENDI o Frontal d’altar: Frontispici decorat d'un altar amb figures al·legòriques damunt d’un tapís; també pot tenir les figures esculpides.
ARC: Element corb de cobertura o suport. Els elements que el constitueixen són:
- Les dovelles: peces en forma de falca la superfície interior es l’intradós per contraposició a l'exterior, anomenada extradós
- La dovella central, que suporta l'arc, s'anomena clau
- Les dovelles des d'on arrenca l'arc s'anomenen salmer
- La rosca és l'espai entre l'intradós i l'extradós
- Línia d'imposta, és la línia sobre la qual s'aixeca l'arc, a partir de la qual se situen les dovelles
- La llum de l'arc és el seu diàmetre.
- La fletxa, és l'alçada de l'arc.
Classes principals d'arcs:
- Mig punt: Totalment semicircular.
- Apuntat o ogival: les seves corbes s'uneixen formant una punta a la clau.
- Carpanell: Té tres centres.
- Conopial: Té quatre centres.
- Ferradura: La seva corba sobrepassa la llum en una o més parts del seu radi.
- Lobulat: Amb un traçat d'arcs a l'intradós.
- Mixtilinis: format per línies corbes i rectes.
- Peraltat: Augment de la fletxa amb unes parts verticals en els extrems.
- Rebaixat o escarser: Menor del semicercle.
- Tranquil o rampant: té els salmers a diverses altures.
Els arcs per la seva situació en l'arquitectura també reben noms:
- Toral: El que sosté o cenyeix la volta interior, a manera de reforç a l'eix transversal a la nau.
- Former: el que és paral·lel a l'eix de l'edifici o de la nau.
- De Cripta: arc pla, de poca fletxa, molta llum i forta empenta lateral.
- Boterell: Arc exterior que transmet les empentes laterals d'una volta a un estrep per damunt les naus laterals.
- Arcuació cega: Sèrie d'arcs iguals i successius, típics a l’arquitectura romànica llombarda.
ARQUITRAU: Arquitectura que recolza el seu pes verticalment sobre llindes en buits i en obertures.
ARQUIVOLTA: Cada una de les rosques decorades que formen una sèrie d'arcs. Es típic de les portalades gòtiques.
ARRABÀ: Motllura generalment rectangular que emmarca els arcs en la seva cara exterior, es tipi a l’arquitectura anterior al romànic, principalment àrab.
ASTRÀGAL: Acabament que cenyeix el fust en el seu extrem superior i sobre el qual s'assenten els capitells.
ATRI: Espai cobert que precedeix a les naus de la basílica.
BALDAQUÍ: Dosser sobre columnes que cobreix un altar o tomba.
BALUSTRADES: Sèrie de columnes que formen baranes als presbiteris, ampits, balcons, escales o cornises.
BASA: Part inferior de la columna que descansa sobre el pis o sòl i en la que al seu torn es recolza el fust.
BRANCAL: Suports verticals a banda i banda d'una obertura sobre els quals descansa la llinda o l'arc.
BUIT: Forat que interromp la paret.
CADIRETA: Paret elevada sobre la façana que serveix de campanar. Sol tenir un o més obertures, en els quals s'ubiquen les campanes.
CAPÇALERA: Tester d'una església o part en què es troba l'altar major.
CAPITELL: Element col·locat sobre el fust de la columna, que sosté directament l'arquitrau, arcs, etc.
CAPS DE BIGA: parts sortints de l'aler o cornisa que suporten la càrrega de l'armadura o coberta, acostumen a estar esculpits.
CARCANYOL: Tram de volta transversal comprès entre la nau i la paret. Espai on s’hi ubiquen les vidrieres.
CARREU: Pedra llaurada que s'usa en construcció.
CASSETÓ: Compartiment buit, generalment de forma quadrada en què queda dividida una coberta al creuar les bigues que el formen.
CELLA: Cambra central on s'emplaçava l'estàtua d'algun Déu en el temple clàssic. També se'l coneix per NAOS.
CICLÒPIA: Mur format per pedres de gran mida col·locades en general sense morter.
CIMBORI: Construcció elevada sobre el creuer en forma de torre de planta quadrada o octogonal.
CINTRA: Armadura de fusta damunt de la qual es construeix una volta o un arc.
CISELL. Instrument per esculpir pedra.
CLARABOIA: Finestra oberta al sostre o a la part més alta de les parets.
COBERTA: Sistema de tancament a la part superior d'una construcció.
COLUMNA: Suport de secció circular, les parts principals són: basa, fust i capitell.
CONTRAFORT: Reforç vertical d'un mur, generalment exterior que contraresta les pressions laterals. També se l'anomena estrep.
COR : El lloc on els canonges o comunitat canten els salms; a les esglésies catalanes i moltes d’Espanya, es situat entre la nau i l'altar major; en esglésies franceses es ubicat darrera l’altar, a l’àbsida.
CORNISA: Part sobresortint o superior d'un entaulament. També s'utilitza per assenyalar els pisos tan a l’exterior com l’interior.
CREUER o TRANSSEPTE: Espai d'un temple en el qual es creuen dues naus perpendiculars, una de les quals es la nau principal.
CÚPULA: Volta semiesfèrica. Normalment cobreix un espai quadrat o circular. Quan es vol aconseguir una major elevació de la cúpula es fa reposar sobre un tambor, sovint cilíndric o octogonal.
DEAMBULATORI: espai que envolta un absis. Dissenyat per les processons.
EMPENTA: Pressió d'una llinda, arc o volta.
ENCAVALLADA: Conjunt d'elements generalment de fusta que serveixen de suport a la teulada.
ENCOIXINAT: Parament construït per carreus amb les juntes enfonsades per obtenir relleu.
ENTAULAMENT: Conjunt d'arquitrau, fris i cornisa en els ordres clàssics.
ENTEIXINAT: Coberta en forma de pastera invertida, compartimentada en espais quadrats o poligonals amb rica ornamentació.
ESBÓS: Projecte o esquema d'una obra.
ESCACS: Adorno en relleu semblant a un tauler d'escacs.
ESCORRENTIUS: Forats resultants en una paret, per haver estat ocupats durant la seva construcció amb les agulles de la bastida.
ESPECEJAMENT: Forma amb que estan tallats i disposats els elements d'un mur o arc.
ESTÀTUA: Obra d'escultura representant la figura humana.
ESTEREÒBAT: Part superior del basament sobre el qual reposa el temple grec.
ESTÍPIT: Element en forma de tronc de piràmide invertit, que pot tenir funcions de mènsula. Característic de l’escultura cistercenca.
ESTRIATS: Solcs longitudinals de les columnes.
FÀBRICA: Construcció d'obra amb pedra o maó.
FILADA: Cadascuna de les files horitzontals de maons o carreus en l'aparell d'un mur.
FILET: Tipus de motllura, molt delicada, que consisteix en una llista llarga i estreta que separa dues filades.
FORNÍCULA: Cavitat en un mur destinat a acollir una estàtua.
FRIS: Part de l'entaulament que hi ha entre l'arquitrau i la cornisa.
FRONTÓ: Acabament triangular d'una façana, pòrtic o finestra, etc.
FUST: tronc de columna; espai comprès en la mateixa entre la base i el capitell .
GABLET: Coronament apuntat del mur entre les torres o damunt les portes de la façana gòtica.
GALERIA: Espai cobert sobre les naus laterals per ubicar-hi espectadors en actes litúrgics o espectacles religiosos.
GÀRGOLES: Desguàs sortint de la teulada normalment esculpit de manera fantàstica.
GELOSIA: Tauler calat per tancar obertures, que impedeix ser vist però no impedeix veure.
GEMINES: Vuits, columnes o finestres unides de dos en dos.
ICONA: Imatge. Es designen especialment així a les bizantines o de tradició russa, coptes o altres.
ICONOGRAFIA: Ciència que estudia l'origen, desenvolupament i formació de temes figurats.
IMATGE: Estàtua, efígie o pintura d'un ésser celestial.
IMPOSTA: Faixa o motllura horitzontal de la que arrenquen els arcs i voltes, de vegades assenyala els diferents pisos d'una façana.
ISÒDOM: L'aparell format per carreus i disposats en filades iguals.
JÀSSERA: Biga mestra.
LLANTERNA: Remat que serveix per donar llum, usualment sobre les cúpules.
LLINDA: Element horitzontal que suporta una càrrega recolzant els seus extrems en els brancals o suports d'una obertura.
LLUNETA: Revoltó en forma de mitja lluna que s'obre en la volta principal per donar llum a aquesta.
MAÇONERIA: Fàbrica de pedra sense llaurar, es disposa de manera irregular; perquè s'assentin bé se'ls posen sovint unes pedres petites anomenades rebles.
MAINELL: Element vertical que divideix la llum o amplada d'una finestra o arc.
MÀNDORLA: adorno en forma d’ametlla que circumda o envolta el Crist majestàtic, especialment en l'art romànic.
MASSÍS: Dit de l'obra sòlida contraposada al vuit.
MATXÓ (en català correcte seria agulla, però no es conegut): Pilar d'obra adossat al mur.
MÈNSULA: Pedra sortint en un mur que suporta una càrrega, nervi, arc o estàtua. També se li pot anomenar lleixa.
MOCÀRABS: Decoració de prismes juxtaposats i dirigits cap avall que acaben en un estrenyiment també prismàtic. Formen a manera d'estalactites soltes.
MOTLLURA: Element ornamental per a decorar una superfície o unió entre dos membres.
NAOS: Nau. Cambra central on s'emplaçava l'estàtua d'algun Déu en el temple clàssic. També se'l coneix per CELLA.
NAU: Espais delimitats per murs o columnes en fila, s'estenen al llarg d'un edifici.
NECRÒPOLIS: Espai adequat per sepultar els membres d'una comunitat, especialment en una ciutat.
NERVI: Arc estès diagonalment sota una volta per reforçar-la.
NÍNXOL: Qualsevol cavitat practicada al mur. També s'anomena fornícula.
OBELISC: Pilar aïllat amb acabament piramidal, de secció quadrada o rectangular amb finalitat decorativa o commemorativa, propi de l'art egipci.
ÒCUL: Finestra circular o oval. També se la coneix com a ull de bou.
ORDRE: En arquitectura, conjunt format per la columna i l'entaulament, disposats segons mòduls o cànons més o menys fixes.
OS: mètode constructiu, es aquell en què els carreus s'assenten sobre una filada sense morter.
PANTOCRÀTOR: Representació de Crist triomfant assegut o entronitzat, amb els evangelis a la mà esquerra mentre la mà dreta la té en una actitud de beneir.
PEDESTAL: basament o peu d'una columna o element arquitectònic.
PERSPECTIVA: Mètode de representar en una superfície els objectes, de manera que apareguin en la forma i disposició en que es mostren a la realitat.
PETXINA: Cada un d' els quatre triangles curvilinis sobre els quals se sustenta una cúpula. Serveixen per passar de la planta quadrada a la circular.
PILAR: Suport de secció poligonal que té funció sustentador.
PINACLE: Acabament piramidal punxegut, amb esperons, macolles i altres detalls d'embelliment en els contraforts gòtics. Estructuralment aporta pes al contrafort.
PLANTA: Dibuix arquitectònic d'una obra representat en secció horitzontal.
PLINT: Peça quadrada sobre la qual reposa una columna.
PODI: Plataforma o pedestal en el qual descansen diverses columnes.
PÒRTIC: Lloc cobert situat davant d'un edifici i generalment adossat a ell.
PORXO: Entrada o galeria adossada a un edifici. Té arcades i està coberta.
PREDEL·LA: Una sèrie de petites imatges, escultures o taules pintades a la base d'un retaule.
RELÍQUIA: Objecte sagrat venerat per la seva associació a un màrtir o un sant, en alguns casos, restes del sant.
RETAULE: Armadura arquitectònic que serveix tant d'ornament sobre un altar, com per la col locació d'imatges, pintures o relleus.
ROSETÓ: Neix a partir de les finestres rodones simples de l'època romànica, son obres complexes d’interpretar de vidre i pedra, aparèixer per primera vegada a St, Denis.
SAGETERA: finestra estreta esbocada.
SALOMÓ: Es diu així a la columna retorçada o que puja en espiral.
SARCÒFAG : Tomba de pedra esculpida o taüt de fusta, decorada amb ornamentació.
SECCIÓ: Plànol o tall alçat d’un edifici.
SOGUEJAT: Decorat amb sogues o adorns en forma de cordes.
TALLA: Escultura realitzada en fusta.
TAMBOR: Cos cilíndric o octogonal, de vegades envoltat de finestres, normalment situat damunt el transsepte, sobre seu si pot aixecar una cúpula o cimbori.
TETRAMORF. Conjunt dels quatre símbols dels evangelistes: Sant Mateu, l'home; Sant Lluc, el bou o brau; Sant Marc, el lleó, i Sant Joan, l'àguila.
TIMPÀ: L’espai entre la llinda i l'arc d'una porta o finestra. Aquesta ubicació era sovint considerat el lloc més important per l'escultura, hi figuren escenes importants, com el Judici Final, Crist o la Mare de Deu en el tron.
TRACERIA: Dibuixos geomètrics de pedra calats en les finestres o rosetons gòtics.
TRIFORI: Espai situat entre la GALERIA i la VIDRIERA , tenia la mateixa amplada que la vidriera, podia esser obert en forma de corredor o passadís o tancat amb vidres
TRAM o TRAMADA: Espai d'una església comprès entre dues columnes en el sentit longitudinal.
TROMPA: Revoltó semicònic, amb el vèrtex a l'angle de dos murs i la part ampla cap a fora, amb volada. Permet passar de la planta quadrada a la poligonal o circular i coronar aquesta amb una cúpula, cimbori, etc.
URNA: Recipient amb tapa. Tipus d'enterrament propi de la incineració.
VOLTA: Obra de fàbrica de superfície corba que es recolza en murs o columnes. Hi ha diversos tipus:
- D’Arestes: és originada per l'encreuament perpendicular de dues voltes de canó de la mateixa fletxa.
- Volta de Canó: És la engendrada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg de l'eix longitudinal. Generalment està reforçada amb arcs torals.
- Volta de Creuer: La seva estructura està composta per arcs que es creuen diagonalment, també anomenats nervis, amb una clau central comuna.
- Volta de Forn: Consta d'un quart d'esfera i en general cobreix les àbsides semicirculars.
- Volta sexpartida: En essència, una volta de quatre parts a la que han incorporat un arc transversal addicional que divideix la volta en sis segments.
- Volta vaida: És de forma esfèrica tallada pels quatre plans verticals i perpendiculars entre si.
VESSAMENT: Disposició d'una obertura, de manera que augmenta la recepció de llum, per ser més gran l'obertura a la part exterior del mur.
VIDRIERA: Bastidor amb vidres utilitzat com a tancament en obertures, prenent funcions decoratives. La seva realització comprèn diverses fases: dibuix, tall, color i emplomat.
