It is a Romanesque church that was originally small, was doubled in size and went from having a wooden roof to a stone vault and finally had a wooden roof again after a few centuries. The interesting thing about this building is that it is as complicated to interpret as it is to explain. It has been recently restored.
Es una església del municipi de la Baronia de Rialb (La Noguera, Catalunya). Viquipèdia la descriu de la següent manera: «És un edifici de planta rectangular amb volta de canó i coberta posterior esfondrada. Presenta àbsida amb arc triomfal i quatre mòdols amb tres tres arcs torals i doble capelleta amb arcs formers als laterals; dues finestres romàniques de doble esqueixada al mur de migjorn i una finestra tapiada a l’absis, tallant una de les set lesenes i vuit arcuacions. A migjorn hi ha una porta apuntada i a ponent hi ha una porta dovellada del segle XV amb arc de mig punt. A sobre, campanar de cadireta. La segona volta de canó està esfondrada, igual que les encavallades de fusta....»
La fotografia mostra la nova coberta de fusta.
La fotografia mostra a l’esquerra la part més antiga de l’edifici i en el centre es pot veure l’actuació que varen fer per obtenir més espai edificable.
La foto mostra l’àbsida amb la clàssica decoració llombarda d’arcuacions i lesenes de ben entrat el segle XI.
La primera foto permet veure la part Nord Est i la segona la part Sud Est, en cap foto no hi ha res que denoti que estem davant d’una àbsida romànica que es lliura a una nau preromànica, hi ha una total uniformitat a l’obra, tant en el tall del carreus com amb la cornisa.
El muntant que veiem en el costat esquerra es correspon amb el mur de ponent de la primera fase i que després es convertiria en arc diafragmàtic on fer aguantar les dues cobertes.
La foto ens permet veure la diferencia d’altures de la coberta entre la primera i la segona fase. (la porta i les finestres no tenen res a veure amb aquesta fase, la porta original -tapiada- queda sota de la finestra més propera a l’àbsida)
La foto ens permet veure el regruix que varen aplicar al mur a la tercera fase per poder fer-hi aguantar la volta de pedra i una parella «d’arcs formers».
La foto ens permet veure el tall monolític de la pedra dels arquets superiors dels finestrals.
En aquest punt hi ha uns elements arquitectònics que no acabo de poder interpretar: l’inici d’una escala i una finestra rectangular escapçada per la part superior. Si en aquest indret hi volien construir un cor, no calia una escala de pedra i la volta de canó era molt baixa, si varen construir un cor ja amb la coberta de fusta vol dir que l’edifici era molt més alt del que ens ha arribat amb la consolidació i per això la finestra està escapçada. El primer graó perpendicular a l’escala es podria entendre, ja que la portalada era tan gran que amb una escala recta no haurien pogut obrir be la porta, però això no explica res més.
Per fer la nova porta lateral varen aprofitar un dels arcs formers.
La foto mostra l’accés al cementiri des del passadís interior. El model es semblant al que vàrem veure a l’església de sant Pau de Terrassola.
Enciclopèdia Catalana (abans hem de recordar que «L’Enciclopèdia», que en el seu temps fou la millor referència feta mai a Catalunya sobre el romànic, te més de 60 anys i en aquest temps moltes coses han canviat) ens diu el següent: «És un edifici en estat parcialment ruïnós. S’ha ensulsiat totalment la coberta d’embigat (que substitueix el sostre original) i presenta importants danys i lesions, especialment al mur nord, que poden provocar la seva total ruïna a curt termini. La seva estructura és d’una única nau, originàriament coberta amb volta de canó probablement de perfil semicircular, suportada per sis arcs formers adossats a cada mur lateral i reforçada per tres arcs torals. Actualment, aquests arcs han desaparegut, com la volta.»
Afortunadament aquest edifici ha estat consolidat i li han refet la coberta, he de reconèixer que han fet una bona feina, ho anirem veient; es una església que no es fàcil d’entendre ni d’explicar; consta d’un mínim de quatre etapes, està bastit damunt d’una peça de roca que ho delimita tot, al costat Nord hi ha un barranc que va obligar als paletes a fer un esforç d’imaginació per obtenir més espai edificable, al costat Sud es graonat i més ample, al costat Nord hi ha el cementiri i per el Oest una placeta que dona accés a la façana principal.
Podem observar que els arcs formers estan tapats per totxanes per consolidar-los, però han deixat unes obertures perquè respirin i al mateix temps ens permet veure els carreus interiors originals i si s’escau poder fer mesuraments. Es d’agrair aquesta consolidació.
Fase (0)
La tenim de considerar del segle X, es a dir preromànica. Està documentada una església dedicada a Sant Martí però no tenia perquè estar ubicada exactament on hi trobem aquest edifici, ja que a la part exterior que es on hauríem de veure-hi alguna resta, no s’aprecia res que denoti l’antiguitat esperada. Si hi hagués hagut una àbsida en aquell indret hauria deixat marques a la llosa de pedra, potser una excavació en superfície ho aclariria.
No dubto de l’existència del edifici preromànic però dubto que sigui el que presenten com a tal. Malgrat tot, com que el tema es interessant, el continuaré perquè això ens dona peu a parlar de les àbsides preromàniques (un tema que ha estat poc explicat en aquest espai) i que la majoria de la gent relaciona una àbsida amb un arc de ferradura.
Per començar hem d’entendre la diferencia entre «santuari» i «àbsida». Entenem per «santuari», la part més sagrada de l’edifici, on els sacerdots oficiaven els seus rituals. Els edificis més antics constaven d’una sala normalment rectangular i no pas massa gran, el santuari era ubicat al costat Est, però la fragilitat de les teulades, humitats, goteres, etc. va fer que aviat reservessin un espai petit i més protegit només per l’oficiant i una taula, així varen néixer les àbsides.
Hi han dos tipus d’àbsides:
- Sense santuari diferenciat (Exemple: Santa Margarida de Sagàs)
- Amb santuari diferenciat.
Del primer grup ho son les sales rectangulars i en molts casos, també hi havia cases de pagès o masies que llogaven una habitació per fer d’església.
Del segon grup hi ha diversos models que varen evolucionar amb el pas del anys.
- De planta en paral·lelogram. (Son rectangulars per dins i fora. Exemple: Sant Miquel de Grevolosa)
- De planta trapezoidal (N’hi ha de trapezoidals per dins i fora i de rectangulars per dins i trapezoidals per fora. Exemples: Sant Pere del Brunet i Sant Vicenç de Ladernet)
- De planta rectangular per fora i de ferradura per dins. (Exemple: Santa Maria de Sorba)
- De planta de ferradura per dins i fora (Exemple: Santa Àgata de Clariana)
- De santuari semi circular (Exemple: Santa Magdalena del Collell)
- De santuari triple (Exemple: Santa Maria del Marquet)
- Totes aquestes àbsides ja anaven cobertes amb volta de pedra.
Primera fase.
Va consistir en la construcció de la primera part de l’edifici que ens ha arribat amb la seva àbsida. Es tracta d’un espai que es podia cobrir amb la llargada d’una biga de fusta, parets primes i una porta al costat Sud. L’àbsida com era habitual en molt d’aquests edificis era precedida d’un arc triomfal i tenia volta de quart d’esfera coberta amb lloses de pedra. Una senzilla cornisa sota les teules resseguia la nau i l’àbsida.
Les cobertes amb lloses de pedra tant a l’àbsida com a la nau eren fàcils de fer i sobretot molt econòmiques; els paletes aprofitaven les pedres del voltant i les feien amb molta facilitat. Una coberta amb teula només se la podia permetre el bisbe en una ciutat, ja que en un carro amb prou feines si hi cabia mig metre cúbic de teules, feien falta molts carros, molta distancia a recórrer i molts diners per cobrir tot un edifici. Disposava d’una finestra de doble biaix al costat Sud prop de l’àbsida.
De totes maneres no era habitual fer una església amb àbsida llombarda a finals del segle XI i una coberta embigada, normalment aquests edificis tenien volta de pedra i això ens genera el dubte de si la nau era preromànica i li varen substituir l’àbsida.
Segona fase.
Aquí es poden veure les modificacions de la segona fase tractades amb diferents colors.
La secció ens permet veure les modificacions afegides en aquesta segona fase.
Varen allargar la nau per ponent possiblement varen convertir la façana posterior de la primera fase (costat Ponent) en un arc diafragmàtic per poder comunicar els dos espais i fer-hi aguantar les bigues de la nova coberta de fusta, els murs no necessitaven massa gruix ja que no tenien de suportar molt pes i varen deixar la porta original on era. Sabem que en aquella època era normal la construcció d’encavallades de fusta, però eren excessivament cares per segons quins pressupostos. Pensem que si desmuntaven completament el mur de tancament de la primera fase, haurien tingut de desmuntar també tota la coberta ja que no hauria tingut on aguantar-se i no tenia cap sentit malbaratar tants diners. Desconec el motiu perquè aquest nou tram es gairebé mig metre més baix que el primer, fins hi tot podria formar part del pla de consolidació efectuat recentment. D’aquesta fase també hem de considerar la façana principal amb el campanar de cadireta, però amb una portalada molt més petita que l’actual.
Tercera fase.
Aquí ja hi veiem la porta original tapiada, la nova gran porta sota el campanar i el cementiri.
La secció ens permet veure les modificacions afegides en aquesta tercera fase amb el regruix aplicat per aguantar la volta i la construcció del porxo.
La coberta de fusta segur que donava molts problemes i varen decidir substituir-la per una volta de mig punt, però aquells primers murs no eren prou valents per aguantar tan pes. Varen construir un segon mur adossat a l’antic per el costat interior, però no varen doblar tot el mur sinó que el varen compartimentar mitjançant uns arcs torals i ubicant una parella de capelles entre arcs com si es tractes d’arcs formers. Aquest moviment va fer que la porta de la primera fase quedes parcialment tapada per un d’aquests arcs formers i va passar el mateix amb la finestra del costat Sud. També hauríem de situar en aquesta fase la gran portalada de la façana principal que per l’interior gairebé cobria tota l’amplada de la nau; la construcció de l’atri o porxo que estaria format per quatre pilars de carreus i una coberta a dues aigües i la tarima de pedra que cobreix tot el presbiteri i una bona part de la nau.
La porta original estava ubicada darrera de l’arc més petit a l’esquerra de la foto, encara es pot observar la llinda de fusta.
Quarta fase (A).
Les fotos mostren tots els detalls de la quarta fase.
Hem comentat que en el sector Nord havien de tenir molts problemes a causa del barranc a tocar del mur i es possible que finalment aquell costat cedís i la volta es va esfondrar, conseqüència de tot plegat es que varen renunciar a la volta de mig punt i varen tornar a la coberta de fusta que es la que va arribar als nostres temps però completament desmanegada. Varen obrir una segona porta al costat Sud ja clarament en estil ogival. Possiblement la façana principal hauria tingut problemes i varen tapiar la gran porta dovellada, potser amb la intenció de donar més solidesa al costat Nord. Per fer la coberta de fusta varen trencar els arcs torals i la resta de la volta però sense arribar a línia d’impostes, que de fet no estava marcada amb cap cornisa i varen fer la nova coberta tan amunt com els va permetre la darrera filada de carreus exteriors.
Aquesta etapa es complexa d’interpretar, no tinc massa clar que s’esfondres la volta de tota la nau, més aviat penso que només s’hauria esfondrat la part construïda a la segona fase, es a dir la part allargada de l’edifici que era la més perjudicada al costat Nord Oest i possiblement en algun segle posterior varen acabar traient la volta que encara hi havia en el tram de la primera fase per construir-hi una coberta de fusta que es la que ens va arribar als nostres dies. També en aquest moment varen obrir unes finestres de doble biaix al primer tram del mur Sud ja que l’edifici era molt llarg i no arribava gaire llum al presbiteri. Aquestes finestres son interessants perquè ja demostren un cert nivell a l’hora de tallar les pedres que en el segle XI era impensable i estaven situades a un punt d’altura que demostra que la volta de pedra ja no hi era.
La foto ens permet veure el tall monolític de la pedra dels arquets superiors dels finestrals.
Quarta fase (B).
Temps després i veient que l’edifici no tenia més moviments, deurien obrir parcialment la porta de ponent, també varen tancar l’atri amb uns murs de carreus. No descarto la possibilitat que convertissin el porxo en l’habitatge del sacerdot i que a l’església només s’hi entres per la nova porta ogival.
En primer terme es veu un dels pilars de pedra del porxo de la tercera fase i el posterior tancament de la quarta fase, el camí que menava a la porta d’entrada ogival i al fons es veu l’accés al cementiri.
Detalls de la maqueta que ens ajudaran a entendre-ho tot una mica millor. La maqueta correspon a la tercera fase que es la més interessant.
