Construcció d'un capalçat de Marsella i d’una volta de creueria amb tercelets

Intentar obrir una porta de fusta on la part superior sigui semicircular (arc de mig punt) i el marc també tingui la mateixa forma és complicat, perquè no es podien obrir del tot ja que les portes toquen el marc, sempre s’acabava retallant de mala manera el marc de pedra ja que no podien retallar la porta per motius de seguretat. Els gòtics donen el primer pas en treballar amb dos marcs independents, ja que la mateixa construcció és feta de dos murs independents i un farcit intern: un marc semicircular en un costat del mur de l’edifici i una llinda a l’altra banda, d’aquesta manera la porta de fusta podia ser rectangular  -com qualsevol de les nostres portes domèstiques- i no calia retallar maldestrament el marc de la porta, però el lliurament de les dues parts no era prou elegant ni segura.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt  

En la figura següent (part inferior dreta), s’aprecia aquest doble sistema, la porta és rectangular, per tant no cobreix tot el buit de l’arc, però des de l’exterior en tenir la llinda no es veu la part superior de la porta.

Construcció d’un arc capalçat amb arc de mig punt a l’entrada i rebaixat a la sortida.
Amb el capalçat de Marsella, es va un pas més enllà ja que les mateixes dovelles exteriors continuen fins a l'interior de l'edifici, donant més rigidesa i elegància; tenim un arc de mig punt per fora i un arc rebaixat per dins.
La lamina de la dreta correspon al "Tratado Elemental de los Cortes de Cantería" del professor Simonin en versió castellana de l'any 1795, llibre digitalitzat per Google; ens permet veure diferents seccions i detalls de les dovelles. Nota: El dibuix presentat com a 105-C (A) no es correspon amb la lamina de Simonin, es un model anterior.

Figura 105-C (A)
-          El dibuix consta de tres parts: el primer quadrant (superior esquerra) mostra les projeccions necessàries per tal que al obrir la porta pugui girar lliurament i no toqui enlloc. Era un problema habitual en els capalçats si l’entrada i la sortida tenien arcs de mig punt (radi diferent) i ho acabaven a cops de maceta per tal que la porta pugues girar.
-          El segon quadrant (superior dreta) mostra els talls de les dovelles i l’angle de referència.
-          Aquests dos quadrants serien l’alçat del dibuix. Ja es veu que en el dibuix li faltarien els dos muntants de l’arc i l’altura total que tindria el pas, però aquesta informació ja la obtindrien per un altre costat.
-          El tercer i quart quadrants representen la planta del dibuix.
-          Observis com coincideixen les arestes del entredós de l’arc rebaixat: per un costat amb el gir de porta i per l’altre amb el tall de les dovelles.

Construcció d'una volta amb tercelets.
La fotografia següent correspon al cancell de la catedral de Barcelona, el format es rectangular, no quadrat però no te cap importància. Hem de tenir present que els picapedrers de l’època en tenien suficient amb aquestes quatre ratlles per construir la volta. (per saber-ne més, seguiu enllaç)
Figura 105-C (B) 


  • L’arc (1-3) de la figura superior correspon a mig toral, s’obté per projecció. Si fos l’arc former s’obtindria per gir i projecció. El punt (1) no es situat a l’aresta, ja que s’entén que és el lloc on s’ha de bastir la cintra.
  • L’arc (1-2) correspon a la projecció de mig nervi diagonal (semicercle), des del punt (2) tracem l’arc d’ajuda (6) amb el mateix radi.
  • Des de (6) tracem l’arc (2-4-5) amb el mateix radi. Aquest arc uneix la clau de volta principal, la secundaria i el vèrtex del arc former. Per això coincideixen les altures de (3) i (5)
  • El tercelet l’hem projectat i ens talla a (4)
  • Com es pot observar el punt (2) coincideix amb la clau de volta principal i el punt (4), amb la clau de volta del tercelet.