Els Càtars

.... Es quant la història parlant-nos dels Càtars
s’omple d’esglai i vergonya roent
Roma i Paris van fer el gran genocidi
d’aniquilar tot un poble innocent.(*)
Jaume Arnella (cantautor)


Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt.
El Catarisme es va considerar una secta (els bogomils) nascuda a Bulgària; gent que tenien una manera particular d’interpretar la religió catòlica; també hi ha qui els considera maniqueus. Es va implantar molt ràpid a la Catalunya Nord (Champagne, terra del Temple) portada per cavallers que venien d’Orient. La principal ciutat on es va implantar va ésser Albi i va irradiar cap a Foix, Tolosa, Carcassona, Narbona, etc.
Aquella gent creia amb un dualisme que avui dia trobaríem ingenu. No tan per el be o el mal; el blanc o el negre (color del estendard del Temple); àngels o dimonis; llum o tenebres; etc. Consideraven que els homes a la terra, som els àngels dolents caiguts del cel i que la nostra missió es intentar redimir-nos per obtenir al final d’unes quantes reencarnacions, el dret de tornar al cel al costat del Pare. Però tenien un greu dilema: consideraven a Deu creador de tots els àngels hi no veien la manera d’encaixar que n’hi haguessin de bons i de dolents.
  • Per que Deu n’havia fet de dolents?
  • Se li havien enfrontat?
  • Tenien capacitat per enfrontar-se a Deu?
Resulta que el mal és a la terra, el mal som tots nosaltres.
  • Perquè Deu ens tenia de fer dolents a nosaltres?
  • I havien dos deus al mon?
  • Potser n’hi havia un a dalt del Cel fent àngels i un altre a la terra: Satanàs, fent homes.
  • Era Satanàs el fill gran de Deu, que el varen castigar perquè li va voler prendre el lloc al Pare?
  • Van ésser Adam i Eva les seves primeres creacions a la terra?
  • I Jesús com a home, també era dolent?
  • Si a Jesús el varen tenir de batejar, vol dir que havia nascut amb pecat?
  • Si no era fill de Deu, quin sentit tindria la Trinitat (Pare, Fill, Esperit Sant)?
  • Si Jesús no va morir a la creu, on va anar?; que va fer?
  • Es va casar amb la Maria Magdalena? Varen tenir fills?
  • Les esglésies eren dedicades a la Maria mare de Jesús o a la Maria Magdalena, mare dels fills de Jesús?
Massa preguntes per aquella gent, massa enrenou per l’Església de Roma.

Els càtars eren molt estrictes amb si mateixos, eren austers, refusaven la carn, lluitaven per abolir l’esclavatge, estaven en contra de les riqueses de l’Església, però el més greu és que no volien pagar drets a l’Església de Roma. Alguna cosa deurien tenir aquella gent que agradava tant al poble, aviat varen ésser els bons homes. De fet el poble tenia d’estar bastant fart de l’Església de Roma, de la seva corrupció, dels seus impostos o del fet de recordar-los-hi contínuament l’infern.
Tot i així, els hi agradava complicar-se la vida en profundes elucubracions, per exemple:
  • Deu havia fet l’home de fang, li havia insuflat un alè de vida i li havia proporcionat un anima.
  • Deu havia fet Eva a partir d’una costella d’Adam.
  • Si Adam tenia un anima, la retenia per ell i en conseqüència Eva no podia tenir cap anima.
  • Si Eva no tenia anima, les demes dones tampoc, per lo tant, no podien aspirar a res ni terrenal ni celestial.
Més de mil anys després veus que hi ha dones que encara no poden conduir cotxes, votar o sortir de casa sense companya masculina, t’adones que el mon no ha pas canviat tan.
Quan les coses ja anaven maldades, en Bernat de Claraval va anar a predicar al mateix temple d’Albi (any 1145). Se sap que no varen rectificar ni abjurar de les seves creences per el final que varen tenir.
Innocenci III fart que les seves missions d’intimidació no donessin resultat i que el que ell considerava una heretgia, podia convertir-se en una contra - església i després que el seu legat (Pere de Castellnou) fos mort per un grup de radicals anticlericals; el Vaticà es va afanyar a aprofitar aquest assassinat, per convidar al rei de França a anar contra els càtars, en definitiva era anar contra el rei de la corona catalana, senyor de la Catalunya Nord; el rei francès Felip August feia temps que desitjava poder competir amb el catalans i italians (genovesos, venecians, etc.) per el control de la Mediterrània però malauradament no hi tenia ports, nomes en tenia a l’Atlàntic, que quatre occitans tinguessin una religió diferent li importava ben poc, però el port de Marsella era imprescindible per ell, aquest va esser el principal motiu de la creuada, no els càtars.
Pot dir-se que des de Gregori VII (1073) fins Alexandre VI (1503), el papat no es va caracteritzar precisament per el seu bon exemple: Benedicte XII (1342) era un fill incestuós de Joan XXII (1334). En Sixte IV (1484) va ordenar que als fills dels sants pares se’ls hi atorgues la categoria de prínceps. Fins hi tot es va arribar a posar preu a les accions que podia fer el clergat; en funció de l’acte el clergue pagava més o menys, es podien mantenir relacions amb germans o cosins, desflorar noies joves, tenir relacions homosexuals, tenir fills, etc. Tot depenia de la butxaca del clergue. Es normal que en un ambient tant greu de corrupció i per distreure la mirada del poble, el mateix papat tingues que buscar a fora el que no volia veure a dins. Deien que els càtars eren els heretges i per això els varen fer matar. Honestament valia més la pena morir per seguir a Jesús, que viure per seguir els successors de Pere.
En el sud d’Anglaterra segons uns o en terres occitanes segons altres, les llargues nits d’hivern donen per molt. D’allà venen unes histories fantàstiques relacionades amb cavallers i taules rodones que donen vida a un personatge que es diu Parsival i que es dedica a cercar el Graal per tot arreu fins que el troba en un indret que es conegut com Monsalvat, per uns seria la muntanya del Salvador, per uns altres Montserrat i per d’altres la muntanya salvatge en referència a la dificultat d’accedir-hi i finalment altres historiadors consideren que tot plegat no es ni més ni menys que Montsegur.
El sant Graal, igual que la llança que diu l’evangelista Joan que varen clavar al costat de Jesús quan aquest era a la creu, son una espècie d’amulets de la sort perseguits durant segles per tothom, el darrer conegut va esser en Hitler. Una de les diverses llances atribuïdes al fet del Golgota i que es considerada la més antiga, no passa dels segles VIII ó IX.
Recuperant el fil del catarisme, de mica en mica s’han anat trobant per diferents indrets, tot un seguit de llibres que haurien escapat de la Inquisició i que per sort han arribat fins als nostres dies, es el que es coneix com El Llegat secret del Càtars, consta dels següents volums:
  • “El llibre dels dos principis”, escrit en llatí vers l’any 1240 a Llombardia, descobert l’any 1939 pel Pare Antoine Dondaine. Es una compilació de 7 tractats.
  • “Tractat Càtar”, (Liber contra Manicheos) escrit per Duran de Huesca vers l’any 1222, es una lluita dialèctica entre heretges i ortodoxes catòlics.
  • “Ritual Occità”, (Consolament) han arribat fins als nostres dies dos exemplars, l’un escrit en llatí (primera meitat segle XIII) i l’altre en Occità (segona meitat segle XIII), inclouen rituals per cerimònies, baptismes, sermons, etc.
  • ”Comentari al Pare Nostre”, escrit en Occità a la segona meitat del segle XIV, es considera un tractat altament esotèric. Explica acompanyant-se de centenars de cites bíbliques cada una de les línies del parenostre; la principal diferencia es al acabament ja que abans de dir Amen, diuen: Perquè teu es el regne i el poder i la glòria. Amen.
Creu càtara i pua que es troba a la porta de la Seu de Manresa, aquestes pues disposades en formes molt ben estudiades, ajudaven a protegit les portes dels mals esperits.