Enciclopèdia Catalana ho descriu així: “...Es tracta d’un edifici en estat de ruïna, però que conserva perfectament la seva estructura, que respon a un curiós edifici de dues naus, corresponents a dues fases constructives diferents. La nau nord, que pertany a la primera fase, és la que es conserva en millor estat, mentre que la nau sud és pràcticament arruïnada i presenta nombrosos interrogants sobre la seva estructura, si és que realment s’arribà a construir en la seva totalitat...”
La volta de canó d’aquesta església estava suportada per tres arcs formers de perfil semicircular que definien unes petites capelles tenint un fons pla que es correspon amb la paret de tancament. La part superior dels arcs connecta directament amb la volta sense cap imposta que marqui divisions. Al davant uns arcs torals fets amb blocs de pedra de grans dimensions posats en sentit vertical, ajudaven a suportar el pes de la volta.
Aquesta estructura de nau i volta es convencional i no te res d’estrany, el problema el tenim en el lliurament de la nau al presbiteri.
Per entendre-ho millor ho veurem per ambients:
- Àbsida o espai presbiteral, es correspon amb un ¼ d’esfera, es la part més baixa de l’edifici i també es la més solida.
- Arc triomfal (tècnicament es un arc de reducció), acostuma ser de punt rodó, fa de marc a l’àbsida o escenari litúrgic, es més alt i ample.
- Nau, encara es més alta i més ample que l’arc de reducció o triomfal, si la nau porta arcs torals de suport, acostumen a tenir la mateixa altura que l’arc de reducció.
Aquesta església i Sant Joan Baptista de Torreblanca, comparteixen que al davant de l’arc triomfal, hi ha un arc toral (innecessari arquitectònicament parlant) situat a poc més de mig metre. Al mig dels respectius muntants o pilars que aguanten els arcs, a Grialó hi tenim una fornícula, però a Torreblanca varen obrir un espai prou gran a la roca com per convertir-lo en sagristia, de totes maneres puc assegurar que hi ha pocs cardenals a la cúria romana que puguin fer passar la seva panxa per aquell espai.
A la part inferior de la fotografia i entre l’arc toral i el triomfal es pot veure la fornícula i a sobre una finestra de doble esqueixada (difícil d’apreciar per la potencia de l’ombra del primer arc)
En la següent fotografia podem apreciar com varen tenir l’humor de pintar les juntes dels carreus d’un color roig.
Arribats a aquest punt ens queda determinar si va arribar a tenir dues naus, sabem que l’àbsida es va sobrealçar, es va construir part d’un mur a tocar la cantonada Sud-oest, es va traslladar la porta més a prop de l’àbsida i es va treballar be la seva part exterior engruixint-ho.
A partir d’aquí es presenten diverses opcions, naturalment totes hipotètiques i contrastables:
- Construir una segona nau obrint els tres arcs formers per comunicar-se, sense àbsida i volta a plec de llibre, tindrien problemes amb les cobertes ja que no podem pensar en una doble coberta a dues aigües.
- Construir una segona nau obrint els tres arcs formers per comunicar-se, sense àbsida ni volta, amb teulada de fusta a simple aigua.
- Construir un porxo o atri i tantes solucions com es puguin imaginar.
- A més de tot això hem de tenir present que no hi ha muntanya per construir cap àbsida o acabar la nau.
No se veure quin sentit te traslladar la porta si després queda tancada dins la nova nau, a no ser que volguessin reproduir aquest model de pas amb cornisa als tres formers doblant tot el gruix de la nau i obrir una nova porta al mur Oest. No conec cap església romànica que tingui un mur de gairebé dos metres de gruix comptant els torals.
- La porta a la nova ubicació pensada per doblar la nau, observis l’impressionant gruix que te al sumar-li el gruix de la nau vella.
- Damunt de l’arc hi veiem una cornisa i damunt dues filades de carreus molt ben escairats. Posats a complicar-nos la vida, podríem pensar que volien fer una volta peraltada i que les dues filades corresponen precisament al peralt, l’arc el farien a continuació i que la cornisa que hi veiem, en realitat fos imposta. Tot plegat es anar molt lluny amb la imaginació.
- A continuació hi veiem el pilar o muntant de l’arc toral amb l’inici de l’arc pròpiament dit.
- A la seva dreta hi veiem un mòdul prismàtic, reconec que no soc capaç d’entendre quina utilitat arquitectònica podia tenir. A no ser que fos per suavitzar la diferència de gruixos entre la part vella i la nova. En el centre hi veiem la finestra del costat Sud de la nau vella que la varen tenir d’allargar més de 30 cm. que es el gruix que te el mòdul.
- Finalment veiem l’àbsida amb la cornisa primitiva i el sobre alçament.
- Observis a la fotografia la línia base de l’objectiu de la màquina que es al nivell del terra de l’edifici si tenim en compte que qui escriu fa metre vuitanta d’altura, ens adonarem de la complicació que tenien per omplir tota aquella part de la muntanya per construir-hi un àbsida o senzillament construir la paret Sud de la nova nau.
- Qui va començar la segona fase segurament tenia molts diners per gastar-hi i un bon projecte, les dimensions i el treball d’escairat dels carreus, denoten un estil arquitectònic allunyat del romànic dels segle XI; possiblement tot es va veure estroncat per un fort esdeveniment social, la mort del rector potser no ho hauria paralitzat tot, devia de ser més greu, no m’estranyaria que parléssim fins hi tot de la famosa pesta del segle XIV.
Aquesta església la he visitada moltes vegades buscant-hi explicacions i cada vegada he acabat dient que no tenia cap sentit publicar-ne res, al final ho he fet per veure si entre tots hi podem fer quelcom per entendre-la una mica més.
