Sant Miquel de Grialó

De Torreblanca a Colldelrat o Grialó (Artesa de Segre, comarca de la Noguera) hi hauria poques hores de viatge a cavall, es fàcil de pensar que una estructura arquitectònica es copiés d’un edifici a l’altre.
Enciclopèdia Catalana ho descriu així: “...Es tracta d’un edifici en estat de ruïna, però que conserva perfectament la seva estructura, que respon a un curiós edifici de dues naus, corresponents a dues fases constructives diferents. La nau nord, que pertany a la primera fase, és la que es conserva en millor estat, mentre que la nau sud és pràcticament arruïnada i presenta nombrosos interrogants sobre la seva estructura, si és que realment s’arribà a construir en la seva totalitat...”
La volta de canó d’aquesta església estava suportada per tres arcs formers de perfil semicircular que definien unes petites capelles tenint un fons pla que es correspon amb la paret de tancament. La part superior dels arcs connecta directament amb la volta sense cap imposta que marqui divisions. Al davant uns arcs torals fets amb blocs de pedra de grans dimensions posats en sentit vertical, ajudaven a suportar el pes de la volta.
Arcs formers i arrencada dels arcs torals.
Aquesta estructura de nau i volta es convencional i no te res d’estrany, el problema el tenim en el lliurament de la nau al presbiteri.
Per entendre-ho millor ho veurem per ambients:
  • Àbsida o espai presbiteral, es correspon amb un ¼ d’esfera, es la part més baixa de l’edifici i també es la més solida.
  • Arc triomfal (tècnicament es un arc de reducció), acostuma ser de punt rodó, fa de marc a l’àbsida o escenari litúrgic, es més alt i ample. 
  • Nau, encara es més alta i més ample que l’arc de reducció o triomfal, si la nau porta arcs torals de suport, acostumen a tenir la mateixa altura que l’arc de reducció.
(nota: normalment els dos tipus d'arcs es consideren sinònims i s'utilitzen indistintament)

Aquesta església i Sant Joan Baptista de Torreblanca, comparteixen que al davant de l’arc triomfal, hi ha un arc toral (innecessari arquitectònicament parlant) situat a poc més de mig metre. Al mig dels respectius muntants o pilars que aguanten els arcs, a Grialó hi tenim una fornícula, però a Torreblanca varen obrir un espai prou gran a la roca com per convertir-lo en sagristia, de totes maneres puc assegurar que hi ha pocs cardenals a la cúria romana que puguin fer passar la seva panxa per aquell espai.
D’esquerra a dreta podem observar: nau, arc toral, nau, arc de reducció, arc absidal i escenari litúrgic.
A la part inferior de la fotografia i entre l’arc toral i el triomfal es pot veure la fornícula i a sobre una finestra de doble esqueixada (difícil d’apreciar per la potencia de l’ombra del primer arc)
Aquesta fotografia correspon a l'església de de Sant Joan Baptista de Torreblanca i ens permet comparar les dues capçaleres, prescindint de l'arc toral de l'esquerra,
 podem observar: nau, arc toral, arc triomfal i escenari litúrgic. Aquí ens apareix realment l'arc triomfal, típic del preromànic però que va desapareixen en el romànic, que com podem observar, te unes dimensions més petites que l'àbsida a diferencia de l'arc de reducció que es més gran que l'àbsida.
Detall de la finestra simètrica ubicada al costat Sud. En el centre de l’àbsida també hi ha una finestra d’aquestes característiques.
En la següent fotografia podem apreciar com varen tenir l’humor de pintar les juntes dels carreus d’un color roig.
La porta originalment estava situada dins l’arc former central del costat Sud, tot i que es va desplaçar més a prop de l’àbsida quan volien construir una segona nau paral·lela a la nau vella.
Porta en el lloc original a la primera fase.
Dues vistes i secció Sud, podem veure com els arcs tenen diferent llum i altura. Imatges corresponents a la primera fase.
Arribats a aquest punt ens queda determinar si va arribar a tenir dues naus, sabem que l’àbsida es va sobrealçar, es va construir part d’un mur a tocar la cantonada Sud-oest, es va traslladar la porta més a prop de l’àbsida i es va treballar be la seva part exterior engruixint-ho.
Podem apreciar el bisell del primer àbsida i el sobre alçat, més a l’esquerra veiem la nova porta i el regruix aplicat que no continua al llarg de la nau; just a la dreta de la porta, a la part superior es pot veure l’arrencada del que podria ser un arc toral.
En primer pla, la porta original desmanegada i a la dreta la nova porta engruixida, la cornisa superior es senzillament ornamental; la diferencia amb una imposta que ens permet aguantar una volta, es que la imposta es un peça de pedra bastant fonda on hi podem repenjar-hi els carreus de la volta.
En primer terme veiem les restes del suposat mur Sud de la segona nau, observem que li han arrencat els carreus i ha quedat el nucli del mur, al fons s’aprecia el mur Sud de l’església.
A l’extrem esquerra podem veure restes del nou mur de la segona nau en contacte amb la cantonada Sud-oest.
A partir d’aquí es presenten diverses opcions, naturalment totes hipotètiques i contrastables:
  • Construir una segona nau obrint els tres arcs formers per comunicar-se, sense àbsida i volta a plec de llibre, tindrien problemes amb les cobertes ja que no podem pensar en una doble coberta a dues aigües.
  • Construir una segona nau obrint els tres arcs formers per comunicar-se, sense àbsida ni volta, amb teulada de fusta a simple aigua.
  • Construir un porxo o atri i tantes solucions com es puguin imaginar.
  • A més de tot això hem de tenir present que no hi ha muntanya per construir cap àbsida o acabar la nau.
Si la solució hagués estat construir una segona volta amb la perforació dels formers i la construcció d’uns torals, (dibuix superior) no caldria doblar tot el gruix del mur central, ja que les dues voltes neutralitzarien els respectius esforços. El fet que no hi hagi obra construïda en aquests punts, podria validar aquesta hipòtesi. Ja hem vist una arrancada del que sembla un arc toral a la dreta de la porta com també ho veiem dibuixat.
No se veure quin sentit te traslladar la porta si després queda tancada dins la nova nau, a no ser que volguessin reproduir aquest model de pas amb cornisa als tres formers doblant tot el gruix de la nau i obrir una nova porta al mur Oest. No conec cap església romànica que tingui un mur de gairebé dos metres de gruix comptant els torals.
Anàlisi de la fotografia superior començant per l’esquerra:
  • La porta a la nova ubicació pensada per doblar la nau, observis l’impressionant gruix que te al sumar-li el gruix de la nau vella.
  • Damunt de l’arc hi veiem una cornisa i damunt dues filades de carreus molt ben escairats. Posats a complicar-nos la vida, podríem pensar que volien fer una volta peraltada i que les dues filades corresponen precisament al peralt, l’arc el farien a continuació i que la cornisa que hi veiem, en realitat fos imposta. Tot plegat es anar molt lluny amb la imaginació.
  • A continuació hi veiem el pilar o muntant de l’arc toral amb l’inici de l’arc pròpiament dit.
  • A la seva dreta hi veiem un mòdul prismàtic, reconec que no soc capaç d’entendre quina utilitat arquitectònica podia tenir. A no ser que fos per suavitzar la diferència de gruixos entre la part vella i la nova. En el centre hi veiem la finestra del costat Sud de la nau vella que la varen tenir d’allargar més de 30 cm. que es el gruix que te el mòdul.
  • Finalment veiem l’àbsida amb la cornisa primitiva i el sobre alçament.
  • Observis a la fotografia la línia base de l’objectiu de la màquina que es al nivell del terra de l’edifici si tenim en compte que qui escriu fa metre vuitanta d’altura, ens adonarem de la complicació que tenien per omplir tota aquella part de la muntanya per construir-hi un àbsida o senzillament construir la paret Sud de la nova nau.
  • Qui va començar la segona fase segurament tenia molts diners per gastar-hi i un bon projecte, les dimensions i el treball d’escairat dels carreus, denoten un estil arquitectònic allunyat del romànic dels segle XI; possiblement tot es va veure estroncat per un fort esdeveniment social, la mort del rector potser no ho hauria paralitzat tot, devia de ser més greu, no m’estranyaria que parléssim fins hi tot de la famosa pesta del segle XIV.
Aquesta església la he visitada moltes vegades buscant-hi explicacions i cada vegada he acabat dient que no tenia cap sentit publicar-ne res, al final ho he fet per veure si entre tots hi podem fer quelcom per entendre-la una mica més.

Santa Maria del castell de Gósol

Aquest edifici que ja surt esmentat a l’acta de consagració del bisbat d’Urgell en el segle IX - però aquesta acta no es te per autèntica - ...