Sant Martí Sentfores

Segons “Enciclopèdia Catalana” l’església que es presenta era: “... d’una sola nau, capçada amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó. Avui, després d’unes reformes, presenta l’aspecte d’una església d’una sola nau, amb dues capelles laterals de diferent època i absis rectangular. La nau primitiva es va esfondrar, es varen regruixar les parets i es va construir una nova volta de pedra de punt d’ametlla. L’àbsida fou retallat per donar-li forma carrada i es varen afegir les dues capelles. Es va fer un cor amb fusta i dos altars laterals refosos a les parets. La porta, al mur de migjorn, és barroca tardana, però sembla que té la mateixa posició que la porta primitiva.... campanar d’un sol pis amb dues finestres a cada cara, cobert amb volta d’aresta”.
Aquesta explicació ha estat àmpliament difosa per tothom qui ha anat a veure l’edifici. “Enciclopèdia Catalana” va fer un treball molt digne sobre gairebé tot el romànic català, d’això fa més de mig segle; l’enciclopèdia no era una col·lecció a l’abast de totes les butxaques. Fa anys la varen digitalitzar, però no es va actualitzar, vol dir que els errors de llavors continuen avui i molts edificis que llavors estaven be ara estan enrunats i molts que llavors estaven enrunats ara estan restaurats. He llegit moltes ressenyes de gent que ha anat a veure l’edifici, que ha penjat algunes fotos seves i s’ha limitat al clàssic “copiar i enganxar”. Si observem el final del text original ens explica que el campanar te dues finestres a cada costat i tots els que han pujat les seves fotos ho han afirmat, però si haguessin mirat be les seves pròpies fotos abans de pujar-les haurien vist que nomes un costat te dues finestres.

La lectura de les finestres del campanar es la següent: Sud ½+1, Est 1+1, Nord 1, Oest ½. (esquerra, dreta i de dalt a baix), la foto Sud no es meva, es descarregada però desconec l’autor, quan hi vaig anar era impossible de veure be les finestres per culpa de la quantitat d’herbes que ho cobreix tot.

Si continuem llegint l’Enciclopèdia, ens diu que l’any 1151 el bisbe de Vic en Pere de Redorta la va consagrar. Aquest mateix bisbe també va consagrar l’església de Santa Maria de Vic (la rodona). I aquí tenim un altre problema, perquè segons Vic el bisbe Oliba ja havia consagrat la mateixa església rodona; si llegim l’acta de la constitució del bisbat de Vic signada per l’arquebisbe Teodard de Narbona i el rei Odó de França (886-888 segons diversos autors), deixa molt clar que Vic nomes tenia una església i estava dedicada a Sant Pere, per aquesta època els sants pares Esteve V i Esteve VI, ja els hi varen dir a Vic que no tenien cap església dedicada a Santa Maria, aquest estira i arronsa entre Vic i Roma va durar segles i diversos retrets d’altres sants pares, encara Calixt II ja en el segle XII, ho hauria tornat a ratificar i arribem a Pere de Redorta que consagra finalment una església dedicada a Santa Maria. No em preocupa saber si Vic tenia o no cap església amb aquesta advocació i dubto molt que Roma pugui afirmar que coneix totes les esglésies cristianes, perquè si fos així tiraria per terra tota la credibilitat del bisbe Oliba. De totes maneres, recents estudis publicats arran del mil·lenari d’Oliba consideren que les seves obres i la seva figura han estat àmpliament sobrevalorats. (per saber-ne més)

L’església de sant Marti de Sentfores vista des del costat Sud.

Interessant capella gòtica amb arcs tercelets incrustada en el gruix del mur Nord.

Es molt apassionant la solució adoptada per l’escala que puja al cor, ja que també la varen incrustar a l’interior del mur, el mur Oest es tant gruixut que permet fer-li un rebaix per encabir-hi l’escala (graons de més de 70 cm. d’ampla) sense perjudicar-ne l’estructura. Haurien pogut passar amb una escala de fusta barata i fàcil de construir com ho tenen a tot arreu, però per fer això vol dir que disposaven de molt temps i molts diners.

Volta a plec de llibre, sector Oest, encara es poden apreciar detalls de l’acabat i pintat.

Part de l’àbsida quadrangular construït amb volta d’aresta, no es descarta la hipòtesi que també ho fos amb tercelets. No cal dir que l’àbsida el varen tenir de sobre alçar per poder hi encabir aquest gran llenç de mur.

En aquesta vista es poden apreciar tots els detalls que s’acaben de comentar.

Observis el sobre alçament de l’àbsida i la modificació per poder obtenir un presbiteri quadrat, a l’esquerra la sagristia, a la dreta el campanar, es pot apreciar que es posterior a l’església ja que s’hi repenja.

Capella amb volta de canó que es correspon amb la base del campanar, al fons a la dreta, l’escala de cargol per pujar-hi.

Detall de la portalada barroca, al costat esquerra de la foto al nivell de la fornícula s’aprecia un arc de grans dimensions que no soc capaç d’interpretar ja que just al darrera hi tenim la volta, es molt gran per esser un òcul (a la paret Sud?) i massa alt per ser una porta.

Representació virtual de la portalada barroca.

La foto ens mostra la potencia de l’edifici vist des de l’angle Est-Nord.

Dues vistes generals de l’església i una secció que ens permet veure tot l’interior en format raig X.

Dues vistes en secció: dalt, Sud; baix, Nord

Si ampliem la foto (vista Sud) podrem apreciar que el “forat” de la porta està descentrat i molt desplaçat cap a l’Est dins el marc de la obertura gòtica.

L'estudi de la maqueta

La seqüència fotogràfica ens permet veure tots els detalls que hem anat comentat com ara: la coberta del campanar feta amb lloses a diferencia de la resta de l’edifici que es feta amb teules, la portalada barroca, el cor i l’escala que hi mena, les diverses voltes d’aresta del presbiteri i de la sagristia, la filigrana de l’escala de cargol que puja al campanar, etc.