Abstract.
This work is about a partially ruined Romanesque church that has been completely modified over the centuries and which had the audacity to build a large bell tower on top of a barrel vault.The present work is only informative and does not represent any architectural project. Sometimes the translator may confuse the word "choir" with "heart"
Es un edifici d'Argentera, població del municipi de Vilanova de Meià comarca de la Noguera. Església d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntat, típic de les darreries de l’etapa romànica segurament ben entrat el segle XII. L’edifici presenta diferents etapes constructives molt evidents que han anat integrant com han pogut al llarg dels segles. La part conservada més antiga es la de ponent, l’arc toral que aguanta la volta ja es de perfil apuntat i no te pilars o muntants, sinó que neix directament damunt d’una mènsula allargassada de prop de 1.5 metre d'alçada.
En el costat Sud i dins el darrer tram hi trobem una porta molt alta i estreta, de fet es tan alta que en varen tenir de tapar un bon tros quan varen construir un cor en aquell indret. Criden l’atenció els imponents brancals dels costats de la porta.
La volta d’aquest darrer tram i el següent es feta a plec de llibre i amb mulassa. A partir d’aquest punt alguna part de l’estructura degué col·lapsar; varen engruixir el mur Nord, gairebé doblant-lo i per la part Sud també varen reforçar tot el sector de la porta d’ingrés. L’arc toral central està construït damunt d’un triple joc de mènsules i no te continuació per la part inferior com hem vist en el primer toral. Entre aquest segon toral i el tercer ja hi trobem una línia d’impostes que ens marca la divisió entre el mur i la volta.
En aquesta fotografia hi podem veure els punts comentats. En primer terme la imposta que va del segon toral al tercer.
La fotografia ens permet veure el sobre alçat de la nau i el campanar de cadireta amb el mateix estil constructiu.
La volta a partir d’aquest punt ja es feta amb carreus molt ben tallats. El tercer arc toral, situat en el transsepte de la nau, neix de pilars aixamfranats, va patir una greu alteració degut a un error de plantejament de l’arc o de la volta, ja que varen tenir de reomplir amb pedruscall i morter un bon gruix del extradós per arribar fins la volta.
D’aquesta etapa també es el campanar de cadireta d’una altura descomunal que varen construir damunt el regruix del sector Sud.
Aquesta fotografia de l’àbsida es difícil d’interpretar; la part baixa de l’àbsida (no visible a la foto) es formada per carreus que responen a la primera etapa constructiva, en el centre veiem unes filades de carreus d’etapa gòtica, fins hi tot amb marques de picapedrers, a sobre hi tornem a trobar el que podríem qualificar de carreus originals i tot coronat per la clàssica cornisa que marca el nivell superior de l’àbsida i per damunt hi veiem el sobre alçament. Que hi fan aquests carreus gòtics en aquest indret?
A continuació es va fer la construcció d’una capella amb cripta sepulcral al sector Nord i una capella al sector Sud. La sagristia adossada a aquesta darrera capella te un sistema constructiu molt diferent i no es pot relacionar amb les dues capelles laterals.
La capella Nord feta amb bons carreus, te una volta ogival definida per una senzilla imposta, un petit armari incrustat al mur i l’espai sepulcral.
A la fotografia podem apreciar com la volta de la capella Nord neix damunt la imposta i va en diagonal a trobar l’escaire de l’àbsida en lloc de lliurar-se a l’arc presbiteral, també podem veure la forma que adopta la part superior de la volta.
En el costat Sud s’hi troba una segona capella i una sagristia o habitacle per el sacerdot. Aquestes construccions tot i ser posteriors a la capella del davant, evidencien un canvi en la economia de l’església, per un costat incorpora formes renaixentistes com la volta de mig punt i per un altre costat tenim la inconsistència del material emprat en la seva construcció que ja no te res a veure amb la bona qualitat que hem trobat a l’altra capella; d’aquí que tota aquesta part ha col·lapsat en primer lloc.
Es factible de pensar que la conversió del campanar de cadireta en torre campanar també es d’aquesta època per el tipus de material emprat. Aquesta torre te dos pisos d’altura i segurament serviria d’habitatge a algun mosso de guaita. S’hi pot accedir sense cap dificultat –d’una simple camallada– pujant a la coberta de la capella Nord des de la muntanya i caminant per sobre la volta de la nau, fins hi tot hi ha una passera per fer-ho més fàcil.
Podem observar perfectament la torre nova al costat de la cadireta vella i els dos pisos. Les llindes fetes amb bigues de fusta també les trobem en el pas que va de la capella Sud a la sagristia.
Sempre m’ha fascinat l’agosarament dels constructors medievals, d’aquesta manca de por per tirar endavant un projecte se’n han fet ressò grans arquitectes mundials com Sebastiano Serlio, Viollet le Duc o el mateix Antoni Gaudi. Aquí, a l’església del Remei, varen portar l’audàcia a nivells extrems.
Potser pensareu: A que ve aquesta introducció si ja hem vist tot l’edifici?
Dons ara fixeu-vos molt be com s’aguanta la torre campanar a la secció Nord, les tones de pedra que hi ha damunt els dos arcs torals o senzillament damunt el carener de la volta i no ha col·lapsat.
Però cal tenir molt present dues coses:
- Que l’arc del costat de ponent –el que no te cap tipus de pilar a sota– i el carener de la mateixa volta estan esquerdats.
- Que un arc toral està dimensionat només per aguantar el pes parcial d'una volta, no una volta i una torre campanar.
· Personalment no hi penso entrar mai més en aquesta església i algú s’hauria de prendre molt en serio l'edifici ja que hi ha un casal de colònies al costat mateix i la canalla corre per aquells indrets.
Finalment varen adornar l’edifici amb una marquesina de fusta que protegia l’entrada; un cor al fons de la nau amb una escala en angle que varen aprofitar per fer-hi un armari a la seva part inferior i un cambril per a l’adoració de la verge.
La maqueta ens permet veure amb més detall les diverses fases constructives, ja que s'han utilitzat "carreus" de diferent mida i color.
La maqueta ens permet veure l'edifici en el moment del seu màxim esplendor.
Aquesta imatge representa la part Nord-Est, a la maqueta no s'ha representat, però varen retallar la muntanya per adaptar-la a la forma que anava tenint l'edifici a partir de les diferents fases a que el sotmetien. D'aquí que es pogués accedir amb molta facilitat a la torre del campanar des de la capella Nord.
La fotografia ens permet veure la part inferior de la torre, he aplicat un arc de descarrega entre torals perquè considero que no varen repenjar tot el mur sobre la volta. Aquest arc no es veu perquè el tapa la teulada. També podem veure la passera que hi ha damunt la teulada de l'àbsida que permetia accedir a la torre amb seguretat.
Diverses imatges de la maqueta