Mare de Déu del Remei d’Argentera

Es un edifici d'Argentera, població del municipi de Vilanova de Meià comarca de la Noguera. Església d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntat, típic de les darreries de l’etapa romànica segurament ben entrat el segle XII. L’edifici presenta tres etapes constructives molt evidents que han anat integrant com han pogut al llarg dels segles. La part conservada més antiga es la de ponent, l’arc toral que aguanta la volta ja es de perfil apuntat i no te pilars o muntants, sinó que neix directament damunt d’una mènsula amb perfil arrodonit i gairebé de la mateixa amplada que l’arc, tot i que sota d’aquesta, hi ha una mena de pilar que li fa de suport amb una segona mènsula, tot plegat no arriba a 1.5 metre.
En el costat Sud i dins el darrer tram hi trobem una porta molt allargassada i estreta, de fet es tan alta que en varen tenir de tapar un bon tros quan varen construir un cor en aquell indret. Criden l’atenció els imponents brancals dels costats de la porta.
Detall de la porta, els brancals i el tros tapiat.
La volta d’aquest darrer tram i el següent es feta a plec de llibre i amb mulassa. A partir d’aquest punt alguna part de l’estructura degué col·lapsar; varen engruixir el mur Nord, gairebé doblant-lo i per la part Sud també varen reforçar tot el sector de la porta d’ingrés. L’arc toral central està construït damunt d’un triple joc de mènsules i no te continuació per la part inferior com hem vist en el primer toral. Entre aquest segon toral i el tercer ja hi trobem una línia d’impostes que ens marca la divisió entre el mur i la volta.
En aquesta fotografia hi podem veure els punts comentats. En primer terme la imposta que va del segon toral al tercer.
En aquest moment també varen sobre alçar la resta de murs de la nau que no havien engruixit prèviament, possiblement per reforçar els ronyons de la volta ogival i millorar la coberta.
La fotografia ens permet veure el sobre alçat de la nau i el campanar de cadireta amb el mateix estil constructiu.
La volta a partir d’aquest punt ja es feta amb carreus molt ben tallats. El tercer arc toral, situat en el transsepte de la nau, neix de pilars aixamfranats, va patir una greu alteració degut a un error de plantejament de l’arc o de la volta, ja que varen tenir de reomplir amb pedruscall i morter un bon gruix del extradós per arribar fins la volta.
Observis el farciment del arc toral fins arribar a la volta (toral en segon terme)
La capçalera està formada per un absis semicircular sense cap tipus de decoració, te una única finestra que no es manifesta a l’interior de l’àbsida i s’aprecia perfectament el sobre alçament a que el varen sotmetre a la tercera fase. Aquest alçament de l’àbsida el deurien de fer perquè la seva coberta no coincidís en altura amb la nova coberta de la sagristia com es pot apreciar a la següent fotografia.
Al augmentar el gruix de l’àbsida per la part interior per convertir-lo en un àbsida ogival, es varen perdre les diferencies que acostumen d’haver entre el diàmetre absidal i l’arc triomfal.
D’aquesta segona etapa també es el campanar de cadireta d’una altura descomunal que varen construir damunt el regruix del sector Sud.
Aquesta fotografia de l’àbsida es difícil d’interpretar; la part baixa de l’àbsida (no visible a la foto) es formada per carreus que responen a la primera etapa constructiva, en el centre veiem unes filades de carreus d’etapa gòtica, fins hi tot amb marques de picapedrers, a sobre hi tornem a trobar el que podríem qualificar de carreus originals i tot coronat per la clàssica cornisa que marca el nivell superior de l’àbsida i per damunt hi veiem el sobre alçament. Que hi fan aquests carreus gòtics en aquest indret?
A grans trets aquestes serien les dues primeres etapes de l’edifici.
La tercera etapa va consistir en la construcció d’una capella amb cripta sepulcral al sector Nord, una capella i una sagristia al sector Sud, l’elevació de l’àbsida i la conversió del campanar de cadireta en torre campanar.
La capella Nord feta amb bons carreus, te una volta ogival definida per una senzilla imposta, un petit armari incrustat al mur i l’espai sepulcral. A partir d’aquí es la construcció mes barroera que he vist mai. Tot i que la capella es perpendicular a la nau, la volta es lliura d’una manera molt forçada a la nau, en el costat Est varen eliminar els muntants de l‘arc presbiteral i de l’arc absidal, en el costat Oest varen trencar tots els carreus del muntant de l’arc toral que els hi va convenir per encaixar-hi la volta. Com que l’arc absidal te una llum inferior a l’arc toral, dona la sensació que varen adaptar l’embocadura de la capella al biaix d'aquestes llums i no varen saber resoldre la part superior de la volta.
A la fotografia podem apreciar com del costat esquerra neix la volta a la imposta i va en diagonal a trobar l’escaire de l’àbsida en lloc de lliurar-se a l’arc presbiteral, també podem veure la forma que adopta la part superior de la volta.
En el costat Sud s’hi troba una segona capella i una sagristia o habitacle per el sacerdot. Aquestes construccions tot i ser posteriors a la capella del davant, evidencien un canvi en la economia de l’església, per un costat incorpora formes renaixentistes com la volta de mig punt i per un altre costat tenim la inconsistència del material emprat en la seva construcció que ja no te res a veure amb la bona qualitat que hem trobat a l’altra capella; d’aquí que tota aquesta part ha col·lapsat en primer lloc.
Interior de la sagristia o habitacle.
Es factible de pensar que la conversió del campanar de cadireta en torre campanar també es d’aquesta època per el tipus de material emprat. Aquesta torre te dos pisos d’altura i segurament serviria d’habitatge a algun mosso de guaita. S’hi pot accedir sense cap dificultat –d’una simple camallada– pujant a la coberta de la capella Nord i caminant per sobre la volta de la nau, fins hi tot hi ha una passera per fer-ho més fàcil.
Passera per accedir a l’interior de la torre. Recomano no anar-hi per la precarietat de l’edifici.
Podem observar perfectament la torre nova al costat de la cadireta vella i els dos pisos. Les llindes fetes amb bigues de fusta també les trobem en el pas que va de la capella Sud a la sagristia.
Sempre m’ha fascinat l’agosarament dels constructors medievals, d’aquesta manca de por per tirar endavant un projecte se’n han fet ressò grans arquitectes mundials com Sebastiano Serlio, Viollet le Duc o el mateix Antoni Gaudi. Aquí, a l’església del Remei, varen portar l’audàcia a nivells extrems. 
Potser pensareu: A que ve aquesta introducció si ja hem vist tot l’edifici?
Secció de l’edifici vist des del costat Nord.
Secció de l’edifici vist des del costat Sud.
Dons ara fixeu-vos molt be com s’aguanta la torre campanar a la secció Nord, les tones de pedra que hi ha damunt els dos arcs torals o senzillament damunt el carener de la volta i no ha col·lapsat. 
Però cal tenir molt present dues coses: 
  • Que l’arc del costat de ponent –el que no te cap tipus de pilar a sota– i el carener de la mateixa volta estan esquerdats.
  • Que un arc toral està dimensionat només per aguantar el pes parcial d'una volta, no una volta i una torre campanar.

·    Personalment no hi penso entrar mai més en aquesta església i algú s’hauria de prendre molt en serio l'edifici ja que hi ha un casal de colònies al costat mateix i la canalla corre per aquells indrets.

Si observem la imatge superior esquerra, entendrem el perquè del regruix aplicat al mur Nord.
Finalment varen adornar l’edifici amb una marquesina de fusta que protegia l’entrada; un cor al fons de la nau amb una escala en angle que varen aprofitar per fer-hi un armari a la seva part inferior i un cambril per a l’adoració de la verge.

Església de Sant Pere de les Roques

  Sant Pere de les Roques es una església del terme de Santa Coloma de Queralt ( Conca de Barberà ). Enciclopèdia Catalana ens diu que: “És ...