Sant Ponç de Clariana

Sant Ponç de Clariana

1era. Fase.

El treball que presento m’ha recordat uns fets que em varen explicar ja fa uns anys. Hi hagué un historiador del Bages en el darrer terç del segle passat que reconeixia als seus amics que el varen ajudar a preparar la tesi doctoral, que escriure sobre els segles anteriors al IX-X, era molt fàcil, dons ningú el podia contradir al no existir documentació original; en canvi quan escrivia a partir del segle X, tenia d’anar més en compte per evitar d’esser contradit. Els seus escrits, que complaïen fantàsticament a Vic varen esser àmpliament divulgats i encara avui dia son tinguts en consideració. Malauradament son molts els qui han llegit i han cregut el que aquell historiador escrivia, però pocs saben que una bona part del que escrivia era fals o inventat. No es cap critica, al final la historia reflecteix el moment en que s’ha escrit i per a qui s’ha escrit. Per exemple, si llegim la vida de “El Cid Campeador” escrita a Espanya en els segles XVI-XVIII, el presenten com un cabdill invencible, gairebé un ser mitològic que es va dedicar a expulsar els musulmans d’Espanya. Si llegim la mateixa historia escrita en els mateixos segles però per musulmans, ens trobem amb un personatge pèrfid i cruel que es dedicava a matar nens perquè no es podessin reproduir i a violar tantes nenes i dones com trobava. Possiblement El Cid seria la suma del que expliquen aquí i del que expliquen allà. Veure moltes cares d’un mateix prisma ens fa veure el mon d’una altre manera. Es part de la feina de qui es dedica a la recuperació de la memòria històrica.
Aquesta estranya introducció es deguda a que realment no sempre pots oferir tota la veritat en un 100%, vols crear un treball que intenti reflectir aquest 100% però saps que hi haurà una bona dosi d’aportació personal degut, precisament a la manca de documentació o restes físiques que et puguin ajudar. Si s’explica correctament, la gent ho entén, el que no es pot fer, es no dir-ho.
Sant Ponç de Clariana es una església romànica que resta submergida al fons del pantà que li dona el nom. No hi ha fotos, plànols ni gaire historia que parli de l’església de Sant Ponç. En resta tant poc dempeus que per poder-la veure, el pantà hauria d’estar gairebé buit, a diferencia d’altres esglésies submergides que un dia o altre es pot veure el campanar. D’aquí que no hi hagin fotografies. Perquè he escollit precisament aquest edifici? La meva intenció era fer un treball amb edificis d’absis contraposats, l’origen, la finalitat, etc.

L’any 1987 en Xavier Sitjes, va escriure un treball sobre les quatres esglésies amb absis oposats que considerava hi havien a Catalunya (Santa Maria d’Arles, Sant Pere de Burgal, Sant Simeó de Centelles i Sant Ponç de Clariana) i explicava el perquè: “...El tipus d’església amb absis oposats... es d’origen nord-africà, del segle V i fou el resultat d’afegir a una basílica de tipus normal, o sigui, només amb un absis a llevant, un altre a ponent, aquest amb finalitat martirial o funerària. El tipus passà a la península ibèrica, però no arribà als Països Catalans...” A Catalunya la moda va venir de França i encara en època romànica. Però, realment va arribar a Catalunya, o si més no, a la Catalunya Central la moda dels absis oposats? (per saber-ne més)

Continuant amb la lectura d’en Sitjes: “...Aquesta església [fa referència a Sant Ponç de Clariana] com a una curiositat per tenir dos absis ja va cridar l’atenció de Cesar-August Torras, a principi de segle [es refereix al segle 20] després, fa pocs anys [any 1979, El romànic del Solsonès], va ser publicada per Vidal-Vilaseca, els quals, però, al meu entendre, donaren una errònia descripció del contraabsis, en no tenir-lo per tal, i un gràfic de la planta que no es correspon amb les restes visibles...[l’església] consta citada per primera vegada l’any 1068 en una concessió de franqueses als habitants de la Vall de Lord, pel comte d’Urgell Ermengol IV, però es refereix, evidentment a un temple anterior a l’actual, ja que aquest cal datar-lo del segle XII...”

L’article anava acompanyat amb una planta de l’església i una fotografia del contraabsis. Amb aquest dos únics elements vaig intentar fer tot el treball. Tot era massa fàcil, finalment li vaig demanar al Sr. Sitjes, amb qui ens uneix una gran amistat, si tenia alguna altra foto de l’església. El resultat va esser espectacular i em va fer canviar tot el que havia estat dibuixant i veure que possiblement no fos una església de dos absis. 

En paraules del Sr. Sitjes, tot el que presento es hipotètic, però no descartable.

El següent conjunt de plànols mostra l’església de Sant Ponç tal com podria esser en la primera fase: 

• Absis a llevant amb finestra de simple esqueixada
• Coberta de fusta i teulada a dues aigües.
• Arc diafragmàtic al centre de la nau per poder utilitzar arbres més curts i facilitar les tasques de manteniment (la nau fa uns sis metres de llarg i seria difícil de trobar arbres tan llargs)
• Parets d’uns 80/90 centímetres de gruix, suficients per a les dimensions del temple.
• Arc de reducció per accedir al santuari amb una petita motllura a nivell d’impostes.
• Porta d’accés al costa Sud. (possiblement sense timpà, només llinda)

La documentació aportada per el sr. Xavier Sitjes consta d’un plànol de planta i dues fotografies.

El plànol següent es extret de l’article que hem estat comentat, les fotografies que segueixen va permetre’m escanejar-les dels seus original per tal de poder-les publicar i fer el treball amb més coherència.

Planta de Sant Ponç tal com la va poder dibuixar. Podem interpretar perfectament tota la part de Llevant, Sud i Ponent:

• l’arc de reducció per accedir al santuari (Llevant);
• l’arc central (arc toral segons en Sitjes) 
• el contraabsis amb dues fornícules i una finestra de simple esqueixada.
• No hi ha arc de reducció per accedir a aquest absis de ponent (observem que la seva secció es lleugerament inferior al primer absis malgrat esser de major diàmetre)

La idea del primer temple surt precisament de l’estudi de la part posterior del edifici, on el darrer arc i l’arrencada del absis coincideixen en el punt on s’acabaria el primer temple, pensem a més, que la nau va tenir que esser engruixida per l’interior per tal d’aguantar el pes de la volta amb que volien cobrir el temple. Això va fer reduir l’espai interior i segurament va fer perdre la banqueta de pedra adossada al mur on acostumava a seure la gent gran. La construcció d’un contraabsis s’explica perquè es molt més econòmic i fàcil construir un mur cilíndric i un quart d’esfera que allargar la nau, tancar-la per ponent i cobrir-ho tot amb volta.

Representació de sant Ponç a la primera etapa.
L’arc central, que en la primera etapa del temple el considero arc diafragmàtic, s’explica per la llargada de les bigues i els arbres disponibles. Un arc toral es molt més propi del gòtic i es manifesta normalment a l’exterior en forma d’arcs boterells. El romànic per tal de donar una certa elasticitat a la volta i al mateix temps evitar que es deformi, acostuma utilitzar l’arc faixó, però no en un edifici que tingui una volta de sis metres de llarg.

2na. Fase.
El següent conjunt de plànols pretén mostrar l’edifici que es presenta en maqueta i que es correspon al moment de major plenitud del temple. El dibuix inferior dreta mostra la unió del segon absis amb la nau. Es pot veure que s’ha reduït lleugerament el diàmetre absidal per no fer-lo coincidir exactament amb l’amplada de la nau per entendre millor que parlem de la unió d’una obra nova amb una de preexistent.

La foto mostra el costat Sud, d’esquerra a dreta podem observar l’àbsida de Llevant, l’arc de reducció, la nau, l’arc diafragmàtic, la porta d’accés (tapiada), un altre tram de nau, l’arc que dona pas a l’àbsida de ponent i una porta oberta a la curvatura de l’àbsida que no s’ha tingut en consideració a la maqueta. Com a decoració tenim la cornisa o imposta de l’arc de reducció, una forma semblant però no coincident a la nau i de major escala en el darrer arc. Tot plegat fa pensar que la única decoració original es la primera, la de la nau i la del darrer arc corresponen al regruix de la segona etapa. També podem observar com el segon tram de nau i el tercer arc comparteixen carreus a les primeres filades, el que fa pensar que tot correspon a un mateix moment constructiu de la segona etapa.

Sant Ponç a l'etapa de major plenitud.
El següent conjunt de plànols ens mostra l’església de la segona fase en diverses seccions; el dibuix superior esquerra intenta reproduir l’angle visual de la fotografia per tal de poder seguir els elements que hi intervenen. Recordis que la porta s’ha mantingut en el seu lloc original.

Absis de ponent amb la fornícula i la finestra de simple esqueixada, observis el nivell d’aigua a la banda dreta, comparis amb el plànol superior per ubicar-la.

La maqueta mostra diverses vistes de l'exterior, l'interior o el lliurament de la part nova amb la vella, en aquest cas els "carreus" es representen d'una altre color i amb unes mides molt més homogènies; també hi podem veure l'arc diafragmàtic, la cornisa, el presbiteri amb una petita graonada per solemnitzar el lloc i la segona àbsida amb el detall de les dues fornícules protegides per uns porticons.