Construcció d’un arc ogival de terç, d'un arc ogival de cinquè i d’un arc de peus desiguals

Segona part de la construcció d'arcs gòtics.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt

Construcció d’un arc ogival de terç
Figura 105-B (A)

-    A partir d’una llum coneguda busquem la seva perpendicular amb el compàs com ho hem fet per delimitar el solar de la Basílica.

-    A partir del centre fem el mateix en el costat dret per obtenir un nou centre equivalent a ¼ de la llum.

-    El punt que acabem d’obtenir el transportem a la banda esquerra.

-    Des de (c2) i (c1) ja podem traçar els dos arcs.

Construcció d’un arc ogival de cinquè
Figura 105-B (B)

-   Coneixem la llum i la fletxa.

-   Unim el vèrtex superior de la fletxa a la llum de l’esquerra (i) amb una línia diagonal.

-   Dibuixem la perpendicular sobre aquesta diagonal com ho acabem de fer a la figura anterior; on aquesta línia perpendicular talli la llum hi marquem un punt, després traslladem en simetria aquest punt a l’altra costat de l’eix.

-   Des d’aquest dos punts (c2) i (c1) podem traçar els dos arcs.

-   Veiem que si dividim la llum en cinc punts = sis parts, el resultat és el mateix.

El model de la figura superior representa l’entredós d’un arc boterell superior de la Seu de Manresa. 

Construcció d’un arc ogival de peus desiguals
Figura 105-B (C)

•           Coneixem l’angle i la llum, tracem la línia bàsica (i-ii) en diagonal.
•           Perllonguem un bon tros la línia (i-c1) per la dreta.
•           Transportem mitjançant un arc la distancia del peu fins el punt (ii) per trobar el punt (Z)
•           Cerquem el centre (c1) de la línia (i-Z)
•           Des d’aquest centre (c1) amb radi (i) descrivim un semicercle
•           Transportem el punt (ii) en paral·lel per trobar el punt (c2)
•           Des d’aquest centre (c2) amb radi (ii) descrivim un arc que talli la vertical (c1-c2)

La seqüència següent de fotos representa: una volta gòtica; una volta gòtica amb nau lateral i una volta gòtica amb nau lateral i capelles. La petita "taca" vertical que s’aprecia a l’entrada, es un clergue de 1.70 m. a la mateixa escala.

Observis la relació amplada/llargada: doble ample que llarg per la nau central; quadrat per la nau lateral i doble llarg que ample per les capelles laterals.