Santa Maria del castell de Gósol

Aquest edifici que ja surt esmentat a l’acta de consagració del bisbat d’Urgell en el segle IX - però aquesta acta no es te per autèntica - incorpora un seguit d’interrogants que fan complicat arribar a entendre com es va passar d’un edifici preromànic a les ruïnes que podem veure avui dia.

L’orientació pot ser clau per intentar entendre-ho:
  • Àbsida orientat a Nord-Oest
  • Façana principal orientada a Sud-Est.
Anem a especular:
  • Imaginem que l’actual àbsida estès construïda en realitat damunt el mur Nord de l'església preromànica.
  • Que l’actual torre, fos en realitat l’antic àbsida preromànica,
  • Si observem el següent plànol de planta no ho trobaren tant forassenyat, hi ha moltes esglésies preromàniques amb l'àbsida guerxat com ho tindria aquesta i l'orientació seria bastant correcte.
Aquesta es una via que no he trobat explorada per ningú i la deixo oberta, però ens permet continuar especulant i posant ordre al creixement de l’edifici.
Si la teoria proposada fos correcte, l’edifici no podia créixer al ritme de la població ja que no tenia més muntanya. Girar l'orientació de l'església i convertir una nau lateral en àbsida no es massa convencional però en trobem exemples des del temple de Maxenci en que ja ho varen fer. L'edifici resultant seria atípic, parlaríem d’una gran nau gairebé quadrada, però això també ho trobem a la catedral de Girona.

D’esquerra a dreta: Àbsida, arc toral, volta i torre - campanar.

A partir d’aquest punt tot encaixa amb el que podem veure:
  • Una nau quadrangular amb un gran llenç vertical per àbsida com a primera gran reforma a partir de la construcció de l'església preromànica. Hem de saber veure l’arc toral que feia de marc a l'àbsida; el mur de tancament absidal només ha d’aguantar el seu propi pes en pedra, no rep esforços, pot ser prim. (foto superior)

  • Una nova ampliació, va comportar un sistema de volta diferent. Ja ens trobaríem en un període gòtic, però construir una volta ogival comportaria un gran desajust amb l’altura de la primera volta romànica, molt més baixa. La solució emprada de construir una volta per aresta, es la més idònia en aquest cas ja que ens permet calcular l’altura i lligar-ho amb la primera volta i els esforços els podem descarregar sense massa problema a traves de les pròpies arestes.
  • D’aquesta etapa segurament també ho seria la petita capella que hi ha al costat del campanar i també coberta amb volta d’aresta i la capella del costat oposat al campanar que només en coneixem l'existència i l’advocació però no la forma ni les dimensions.

En el xamfrà podem apreciar l’arrencada de la volta per arestes feta amb una pedra més rogenca.

Observis la següent seqüència per arribar a formar la volta per aresta de la petita capella del costat del campanar a partir d’una forma trapezoïdal irregular, no hi ha cap costat igual però l’altura s’ha de mantenir constant durant tot el procés, m’hauria agradat veure la cara que hi posarien els paletes a l’hora de construir les cintres.
Nota: El procés que s’ha seguit aquí no te res a veure amb cap metodologia medieval, nomès ens serveix per veure com arribem al final amb eines modernes. La figura 5 ens ensenya la forma que tindria la cintra.


El campanar ens ofereix un seguit de sorpreses curioses, gairebé tothom està d’acord en afirmar que es anterior a l’actual església. Hi ha molta literatura explicant les singularitats d’aquest campanar o torre, no ho repetirem, però es curiosa la finestra-festejador que hi trobem; evidentment no correspon a cap funció litúrgica, sinó més aviat a una funció domèstica típica d’un castell o casal important. A aquesta finestra li varen desmuntar l’ampit i des d’aquell punt podien sortir damunt la volta per aresta -que deurien reforçar- de la petita capella que hi ha al costat. Per aquest motiu varen tenir d’elevar-ne la coberta i obtenir un espai més alt.

Finestra-festejador des de l’interior de la torre.


L’obertura que es veu al centre de la imatge correspon a la finestra-festejador vist des de l’exterior i sense l’ampit, observis els talls inclinats a la torre per variar l’altura de la teulada de la petita capella que hi havia sota.

Es fa difícil d’entendre perquè es varen dedicar a tapiar finestres i perquè tenien d’arrebossar els murs amb morter a no ser que ho adaptessin com a habitatges.



Arrebossat interior i finestres tapiades.

Finalment aquesta torre o campanar ens ofereix una curiosa sorpresa que trobo molt estrany que cap persona que m’ha precedit escrivint sobre el temple no hagi observat i si ho ha fet ho desconec. Tothom ens diu que es quadrangular però jo dic que una part es quadrangular però la resta era octogonal i construïda segons canons escolàstics gòtics que ens parlen de la connexió de la terra (quadrat) amb el cel (rodó).
Observis la part superior de la següent fotografia com es veu perfectament l’octogonalitat de la torre a les dues arestes visibles. Es precisament aquest detall tan interessant el que em costa d’entendre que no ho hagi trobat publicat.


Els següents plànols ens mostren l’església de Gósol tal com la veurien en els darrers anys d’esplendor, observis a les diferents vistes l’acabament octogonal de la torre. Es evident que no es pot determinar quina altura tindria aquesta part, aquí s’ha fet acabar a la part superior del finestral. La mateixa tipologia de torre la tenim a la part inferior del campanar de Santa Maria de l’Estany, però no podem oblidar que l’església del Moianes la varen començar a restaurar a la segona meitat del segle XIX i a finals del segle XX encara hi treballaven i el campanar no es precisament romànic.

Campanar de Santa M. de l’Estany. Observis la transició del “quadrat” al “rodó” a la part baixa i la seva continuació en planta quadrangular a la part superior.



No m’agrada presentar dibuixos que puguin ser complexes o difícils d’interpretar però hi ha cops que necessites complicar la vida al lector perquè es puguin fer una millor idea del que es pretén demostrar. La següent perspectiva ens mostra la complexitat del edifici i de les seves voltes.

Ermita de Sant Roc de Sant Martí de Maldà

Tot i que l’edifici es troba al nou municipi de Sant Martí de Riucorb, que és a la comarca d’Urgell, situat a la dreta del riu Corb, aquest ...