En aquest nou lliurament de maquetes que intenten explicar construccions medievals, ens fixarem en l’església castellera de sant Miquel de Montmell (Baix Penedès).
Ens guiarem d’unes notes preses de Vikipèdia: “...Consta d'una nau central i una altra més petita, oberta posteriorment, al costat de tramuntana excavant la roca, separades per un pilar que sosté dos grans arcs de mig punt sobre els quals descansa la volta de canó. Destaca l'absis de forma semicircular, molt restaurat a l'exterior, però que es conserva perfectament a la part de dins. L'església no té cap decoració a l'interior, però a l'exterior s'hi observen una cornisa i diverses arcuacions i bandes llombardes... La petita església romànica d'influències llombardes fou dedicada al culte fins a finals del segle XVI. (era tan difícil l’accés fins hi tot per els animals de peu rodó que tingueren de construir un nou edifici uns metres mes avall, que també està abandonat) A partir d'aquest moment començà la seva decadència. L'any 1953 fou restaurada gràcies a mossèn Daniel Canals, fill de Montmell, i del barceloní S. Trias, sota la direcció de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny. (però al fons de la nau hi ha un escrit que ens diu que es restaurà l’any 1948) Es creu que el temple és anterior a l'últim terç del segle XII, doncs encara que el castell sigui datat del 976, no tenim cap document que ens parli d'una església propera a la fortalesa. Es creu que fou construïda després de la invasió almoràvit del Penedès i d'iniciar l'ofensiva cristiana que permeté la reconstrucció de castells i la reconquesta de Tortosa, Lleida i les muntanyes de Prades. Més tard, en anys successius (1157-1158) l'església barcelonina intentà recuperar la jurisdicció sobre aquest territori, cosa que aconseguí l'any 1181. Fou possiblement per aquests temps que fou consagrada l'església romànica...”
L’edifici consta de tres parts ben diferenciades:
3- Una nova nau lateral excavada directament a la roca creant una balma artificial que comportà la obertura d’uns arcs per comunicar-se amb la nau central, possiblement un d’aquests arcs va col·lapsar, dons fer un gran forat directament sota d’una volta romànica, acostuma a tenir greus conseqüències. Les dovelles dels dos arcs mostren uns estils constructius que demostra que no son de la mateixa època ni fets amb el mateix pressupost. Les fotografies mostren perfectament els dos estils i a més podem observar com l’arc toral pressiona sobre un dels arcs, en benefici del arquitecte que ho va dissenyar cal dir que al darrera hi ha tota la roca de la muntanya que aguanta la pressió.
A l'esplanada de l’entrada hi ha un plafó descriptiu de l’edifici amb dos plànols: secció horitzontal i vertical. En el següent muntatge a partir del plànol horitzontal podem veure un detall subtil i difícil d’entendre si no es compara, en primer lloc tenim un esquema lineal del mateix edifici i a la mateixa escala per veure millor la orientació real de la nau i la orientació de l’àbsida segons el seu propi eix. Aquestes desviacions no son extraordinàries, sinó habituals nomes ho indico perquè podria passar desapercebut a molts lectors.
1- El presbiteri i una part de la nau central.
2- Una ampliació de la nau en sentit longitudinal que comportà la instal·lació d’un arc toral i tenir de moure la porta fins el final del nou tram. Dona la sensació que es varen cansar de picar pedra i varen deixar la nau a mig acabar com podem observar a la següent fotografia. (inferior dreta).
2- Una ampliació de la nau en sentit longitudinal que comportà la instal·lació d’un arc toral i tenir de moure la porta fins el final del nou tram. Dona la sensació que es varen cansar de picar pedra i varen deixar la nau a mig acabar com podem observar a la següent fotografia. (inferior dreta).
Si observem la fotografia del plànol del plafó podem observar l’àbsida, l’arc triomfal i la nau, o vist d’una altre manera, podem observar un mur lateral que es perllonga vers l’àbsida. No hi ha diferenciació d’elements estructurals, ni per dins ni per fora. Si comparem el plànol (cantonada Sud-est) amb la fotografia del costat o amb el meu plànol, veurem que realment hi ha la clàssica diferenciació entre l’àbsida i la nau.
Aquests errors en els plànols -que tots cometem- els vaig explicar fa temps en un altre treball (seguir enllaç per saber-ne més)
Aquests errors en els plànols -que tots cometem- els vaig explicar fa temps en un altre treball (seguir enllaç per saber-ne més)
El problema ve que a l’interior d’aquesta cantonada, no hi ha diferenciació d’elements quan ho veiem en secció horitzontal, només una petita reducció d’uns vuit centímetres ens marquen l’inici de l’àbsida, però en alçada es veuen perfectament els tres elements: la volta de la nau, l’arc triomfal i l’àbsida. (veure fotografia superior)
Sense una bona exploració, puc pensar que varen engruixir tot el mur del costat Sud quan varen fer l’ampliació de l’edifici i en aquell moment es varen perdre aquestes línies tan característiques del romànic. Si l’edifici tingues una línia d’impostes sortiríem de dubtes ja que les veuríem al cost Nord però no al costat Sud.
Sense una bona exploració, puc pensar que varen engruixir tot el mur del costat Sud quan varen fer l’ampliació de l’edifici i en aquell moment es varen perdre aquestes línies tan característiques del romànic. Si l’edifici tingues una línia d’impostes sortiríem de dubtes ja que les veuríem al cost Nord però no al costat Sud.
Un bon detall que ens ha arribat es la mulassa que encara conserva la volta, ja que molts restauradors d’edificis romànics el primer que fan es fer-la caure per veure uns carreus de volta ben nets.
Recordem que es la “mulassa”: Es el nom que rep l’encanyissat (canyes esclafades) que situaven damunt la cintra al construir la volta, al seu damunt hi escampaven el morter i després hi situaven el carreus; al treure la cintra i arrencar les canyes podien emblanquinar-ho tot i obtenir més llum a la nau.
Veure la volta de la següent fotografia.
Veure la volta de la següent fotografia.
En el següent conjunt de plànols podem veure al costat Oest de la nau (costat de la porta), un camí estret que mena directament a la part superior i posterior de l’edifici per tal de poder fer el manteniment de les cobertes i poder solucionar un bon problema que deurien tenir ja que tota l’aigua i pedres que baixen per el costat Nord de la muntanya ataquen directament una de les parts més febles de l’edifici.
Un detall característic del romànic es el campanar de cadireta, en el plànol en alçat del plafó que estem comentant no hi surt, de fet l’edifici no en te. Però, si observem la volta al final de la nau encara veurem els dos forats per on baixaven les cordes, el que demostra es que el varen eliminar en alguna restauració.
Totes dues teulades son fetes amb llosa de pedra aprofitada, hauria estat molt car pujar teules a un indret com aquest. De fet aquesta es una solució que es troba a diversos edificis situats en llocs complicats.
La terrassa tan gran que podem observar al davant de la façana considero que es va construir com un gran contenidor de deixalles per guardar les restes de l’edifici vell i tota la pedra que va sortir de l’ampliació del edifici per no tenir de baixar-ho de la muntanya.
Un altre detall curiós que no apareix en el plànol del plafó es el cor que en algun moment havia tingut l’església situat al fons de la nau i que es pot resseguir la seva forma per els forats que han quedat per les parets.
El següent conjunt de plànols mostra l’edifici en un moment de la seva vida quotidiana amb tot el mobiliari i es el que s’ha intentat reproduir a la maqueta.
