Sant Pau de Terrassola

Sant Pau de Terrassola és una església romànica de Lladurs (Solsonès, Catalunya) diu Enciclopèdia Catalana: «Tal com ens ha arribat, aquesta església és el producte de diverses reformes successives des de l’edat mitjana ençà. És orientada a llevant, amb desviació vers migjorn; té la planta longitudinal, amb un absis trapezoidal posterior. La coberta és de dos vessants i al frontis hi ha adossat un campanar de torre quadrada amb quatre obertures de mig punt adovellades...»

Es evident que l'església es va esfondrar i possiblement en aquell moment varen substituir l'àbsida clàssica romànica per un mur llis, es a dir, sense àbsida diferenciat. No tinc tant clar que l’edifici fos sobrealçat com alguns afirmen. La següent fotografia correspon al costat Nord hi podem observar que en el costat dret (Oest) hi ha una part de la cornisa original i en el costat esquerra (Est) no n’hi ha, però de la meitat en avall de la foto els carreus son idèntics. Nomes el quadrant superior esquerra de la foto te els carreus diferents, hi tindria de correspondre’s amb el tram refet després de l’esfondrament.

Pel que fa a finestres, estan totes al costat Sud, n’hi ha una de molt curiosa dins de la sagristia: es cònica per dins i quadrada per l’exterior; una altre de simple biaix molt acusat amb una obertura exterior petita i una tercera tallada d’un sol carreu però que no arriba a l’interior ja que en aquell indret varen rebaixar el mur Sud per encabir-hi una capella i la finestra la varen tapiar. Finalment tenim una darrera finestra que estava situada damunt el cor.

Aquest treball es lleugerament diferent dels altres; el procés creatiu d’un projecte sempre es el mateix: estudi i valoració de l’edifici, recrear-lo de baix a dalt utilitzant programes de disseny assistit fins obtenir la millor versió que hagués pogut tenir l’edifici al llarg dels segles i finalment decidir si el projecte continua cap a maqueta o no. 

Un projecte complet em suposa uns quatre mesos llargs de feina. Aquest projecte no es pas diferent dels demès, però en aquest cas vull compartir la meva manera de treballar. En alguna ocasió m’han preguntat quina diferencia hi ha entre «interpretar» i «inventar». Be, aquest edifici ens permet veure algunes diferencies, per començar veurem que ens diu la fotografia superior. S’han remarcat en vermell uns punts d'interès:

• A la part vertical es veu un incipient fragment d'envà i al cap d’amunt restes de fusta.
• La part horitzontal mostra uns forats horitzontals al mur de llevant.
• També hi ha al terra un petit tros de graó que no s’aprecia a la fotografia.

Tot això es suficient per entendre que hi havia un envà de maons que separava l'àbsida de la nau i que s’hi accedia només per el costat Sud, possiblement una sagristia. Els forats horitzontals ens expliquen que hi havien unes bigues de fusta que anaven de Sud a Nord, el que vol dir que allà hi havia un pis. No hi han marques de graons incrustats a cap dels tres murs de pedra, però es lògic pensar que hi havia una escala, en definitiva l’escala era de fusta i pujava de Sud a Nord adossada a l'envà de maons per això no hi havia porta d'accés al costat Nord. La cornisa no ultrapassa l'envà de maons, vol dir que es correspon tot a la mateixa època.

El següent plànol mostra el resultat final de la interpretació de la fotografia, s’ha prescindit de la volta per deixar la imatge més clara.

Possiblement al llarg de la meva vida mai m’havia trobat que no sabia com entrar en un edifici. Després de donar un parell de voltes per tot el perímetre construït, vaig decidir-me de pujat muntanya amunt i començar a saltar marges fins arribar al lateral sud de l'església i poder-hi entrar.

Els plànols mostren com l’edifici es construït a l’aresta d’una muntanya, aquesta orografia va condicionar totes les estructures arquitectòniques. El plànol superior correspon al costat Sud hi podem veure uns murs de contenció escalonats; el plànol inferior correspon al costat Nord amb un accés força complicat.

Les fotografies emmascaren aquesta problemàtica.

El següent detall del plànol del costat Sud intenta explicar com podia haver estat l'accés a l'església i a qui passarem de la «interpretació» a la «invenció». Sortint de l'església a ma dreta (costat esquerra de la foto) hi ha un mur, restes d’una antiga edificació mig enrunada; en front hi ha un mur de contenció que va del pla de l'església cap avall, es a dir no hi ha res, només un espai vuit i a ma esquerra (costat dret del plànol) hi ha un mur amb un pla inclinat; aquest pla es original i ens te de servir per recollir informació. La següent fotografia ens mostra aquests elements que acaben de comentar. En primer terme el mur amb el pla inclinat.

Aquest pla inclinat que hem trobat a la dreta de la porta es molt interessant, de principi la vegetació no permetia veure detalls, però just al seu davant, incrustats al mur Sud de la nau es notaven els forats on hi havien hagut uns carreus, només en quedava un, el de baix de tot, però l’estudi de les seves formes més el mur inclinat del davant, em va permetre entendre que allà hi havia l'accés al cementiri i que les formes del carreu que havien despertat el meu interès, eren el galze on hi encaixava la porta. En definitiva, la «interpretació» d’un simple carreu havia estat suficient per entendre com s’articulava tot el cementiri.

I ara vindria la part de «invenció». Ens hem quedat que no podem entrar a l'església per cap lloc: a l’esquerra tenim un edifici enderrocat, a la dreta el cementiri voltat d'un mur perimetral i en front un espai vuit. He dissenyat una escala que podem relacionar amb el mur de contenció i ens permet omplir l’espai vuit que tenim al davant. Una intervenció arqueològica que dubto que s’arribi a realitzar mai ens explicaria com entraven a l'església, entre tant no hi veig cap altre manera de fer-ho. Descarto la possibilitat d’una escalinata davant la porta, s’hauria vist algun detall i no tindríem el mur de contenció; per altra banda, una escalinata hauria sortit molt enfora i hauria ocupat molt espai a la terrassa inferior. Per a mi aquesta es la diferència entre «interpretar» i «inventar».

Ens queda la torre del campanar i l’escala per accedir-hi. Aquí si que no hi veig cap manera d’interpretar, ni inventar res, ni tan sols se on començava, possiblement ho feia dins l’edifici que hem vist enderrocat al costat mateix de la porta d'accés al temple, ho desconec.

La fotografia (una pressa molt forçada degut al poc espai de la muntanya) ens mostra la torre campanar i l’escala, al costat l’edifici enderrocat que tapa la visió de la porta d'accés a l’església.

La fotografia mostra el mur de tancament del temple (costat Oest) que està unificat amb la torre campanar. Hi podem observar dos detalls curiosos:

• L’escala per accedir al cor. Si ens fixem amb els senyals que els graons han deixat al mur, dona la sensació que l’hagin girat 90º ja que la part ampla i horitzontal on normalment hi reposa el peu, aquí la trobem en posició vertical; tenia que ser molt difícil de baixar-la sense prendre mal.
• Dalt del cor hi veiem una finestra que mira a la torre, però que abans havia estat un pas que segurament coincidiria amb algun replà de l’escala. Trobem una segona opció per accedir a la torre campanar.

La fotografia ens mostra la torre campanar. A un terç de la part superior esquerra hi veiem la teulada de l'església. Es interessant el replanteig que fan al cap d’amunt de la torre aixecant-la només per un costat, si no hagués estat un replanteig, haurien pujat un campanar de torre centrat al bell mig de la torre com a Santa Maria de Viladelleva. Podem observar una finestra allargassada al mig de la torre que segurament il·lumina l’escala. Més avall hi ha les restes d’una teulada que podríem relacionar amb l’edifici enderrocat que hem anat trobant. I baix de tot un accés amb una escala que porta fins l’interior de l’edifici just a sota del cor com podem veure a la fotografia superior.

Si algú pensa com es que explico que no podia entrar al temple si aquí hi ha un accés. La resposta es simple l’escala es situada a un bon nivell del terra i no tenia cap possibilitat d’arribar a la porta.

Les següents fotos de la maqueta ens mostren diferents detalls constructius de l'edifici

En alguna ocasió m’he queixat del mal estat de conservació dels edificis com ara aquest, però hi ha vegades que una restauració o consolidació massa radical es molt pitjor. Aquest treball va de «interpretar» o «inventar» les següents fotos son de l’església de Sant Ermengol de Prats de Rei (comarca de l'Anoia, Catalunya), per moltes persones l’edifici «fa molt de goig, es molt bonic» només hi ha una mica d’herba a terra, les esquerdes han estat totes recosides; les juntures dels carreus perfectament encintades; tots els forats dels murs, degudament tapats. No hi ha res a objectar.

Enciclopèdia Catalana ens diu entre d’altres sobre aquest edifici: «...els paraments interiors, tret del mur de ponent (també conegut com el frontis), són resseguits per una cornisa, formada per un pla i un xamfrà, que també s’estén a l’hemicicle absidal, d’on devien arrencar les cobertes que aixoplugaven els dos cossos que componen l’edifici...(nau i àbsida)»

Quin problema te aquest edifici? Senzillament que no es pot llegir i l’explicació que en fa Enciclopèdia no te cap sentit. Damunt d’una «cornisa» com aquesta sempre hi va la volta i en diríem «imposta». Els constructors mai destinarien diners per la construcció d’una cornisa situada al lloc on descansa la coberta, perquè no es veurà i per descomptat, el mur redueix el seu gruix a partir de la volta. Però si damunt de la cornisa hi bastim una volta es fàcil imaginar que sobresortirà per damunt del campanar de cadireta. Es evident que en algun moment ho varen reformar tot i van rebaixar l’altura del frontis i possiblement no hi construïssin una segona volta després de caure la original i que les arrencades d’arcs que en diuen torals (els veiem a la foto de l’àbsida), fossin en realitat de diafragma i en lloc de la volta hi construïssin una coberta de fusta.

Sabem que tenia un cor damunt la porta d’entrada i que s’hi accedia per el lateral (en alguna foto antiga es veuen els forats dels caps de biga) en aquest moment no es pot determinar a quina altura estava ni quina profunditat tenia. Aquest es un edifici que ja mai més es podrà llegir ni interpretar.

A pocs kilòmetres d’aquest edifici es troba l’església barroca de Sant Gil de Solanelles que també ha patit el mateix nivell de consolidació.

Aquest treball està dedicat al meu amic David Canet que m’ha ajudat a millorar la presentació dels darrers treballs a la xarxa.

Església de Sant Pere de Gaià

Enciclopèdia Catalana ens diu: «Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifre, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià.... fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus... Vers el 1170 els anacoretes de Sant Pere de Gaià es fusionaren amb la comunitat cistercenca, que heretà tots els seus béns.»

L’edifici que ens ha arribat i que es troba a Aiguamúrcia comarca d'Alt Camp (Tarragona) no te res a veure amb el temple que descriu Enciclopèdia. Les restes del primer temple possiblement encara d’origen preromànic, deuen romandre a prop d’on hi residí la comunitat d’eremites. L’actual te una àbsida poligonal gòtica i la nau no te ni volta. Parlem d’un pla costós per l'àbsida i molt econòmicament contingut per la resta del temple. Te planta rectangular, es d'una sola nau i la coberta està sustentada per dos arcs diafragmàtics. La porta principal es troba al mur sud, entre els dos arcs. El mur de ponent tot i que no es conserva, permet determinar la llargada del temple.

L’edifici era cobert amb bigues de fusta incrustades als arcs, a sobre de les bigues hi havien unes llates de fusta i les teules, aquest era un estil corrent en ordes captaires com ara els franciscans; l’estalvi que representava no tenir de construir una volta en pedra era considerable. L'àbsida, gòtica sense complexes i molt cara per l'època, no concorda amb la resta de l’edifici. Aquest àbsida es composta de «cul-de-llanties», nervis, una clau de volta i tots els trams de volta.

Nota: «cul-de-llantia» es una definició que ve de l’arquitecte Viollet le Duc que ha quedat fixada, es un suport de pedra collat al mur i decorat, està situat en el punt on neixen els nervis que aguanten la volta. Tenen una certa semblança amb els permòdols, però aquests (situats un al costat d’un altre) serveixen per aguantar un perfil arquitectònic horitzontal com ara una cornisa o el final d’una teulada. La següent fotografia mostra els «culs-de-llantia» d’aquesta església.

Si parlem d’una volta ogival, es bo recordar els «carcanyols» No m’agrada fer treballs massa teòrics però hi ha cops que es necessari.

Nota: El carcanyol (enjuta en castellano) es l'extradós entre dos trams de volta consecutius, es a dir, es la part superior d’una volta ogival. Es un parany mortal, els carcanyols de la Seu de Manresa tenen uns sis metres de profunditat i son uns autèntics embuts, si caus a dintre no en sortiràs viu, jo hi he estat però sempre amb control des de l’exterior i de fet impressiona molt, en aquesta església de Gaià no passaven del metre de profunditat. Els següents plànols ens mostren:

• Una volta sexpartida de 30 metres d’altura i diversos carcanyols, son les parts en color verd, podem veure la profunditat que tenen i entendre millor on anirien els finestrals
• Els carcanyols de l'església de sant Pere.

Aquesta descripció de l’edifici que hem fet fins ara, es correspon amb la primera fase i es el que tothom pot reconèixer a les fotos que s’han penjat a Internet.

Imatges que ens mostren l'església de sant Pere a la primera fase.

Segles després, ja dins el període barroc s’hi varen fer unes modificacions; l’arc d'accés a l'àbsida es va rebaixar uns 80 centímetres (varen reduir l’altura mantenint la llum) per tenir més mur construït a la part superior ja que hi volien construir un «entaulament» i un conjunt de columnes per donar més vàlua a l'entrada al presbiteri o àbsida.

Nota: no entrarem a valorar aquesta modalitat arquitectònica, hi ha molta informació per qui hi tingui interès, només uns breus apunts per no complicar-nos la vida. L’entaulament es un conjunt de tres mòduls, de dalt a abaix tenim: la cornisa (tothom sap que es), el fris (es el plafó central i conté elements escultòrics) i l’arquitrau (que no es més que la clàssica llinda). Damunt la cornisa hi pot haver un frontó triangular que fa de marc a un timpà; però no es el cas d’aquest edifici. Sota l’arquitrau o llinda hi trobarem el conjunt de suport format per una base, una columna i un capitell. Tot plegat pot aparentar una gran riquesa ornamental o molta austeritat.

La fotografia mostra la disminució d’altura de l'accés al presbiteri, les columnes i una petita part de l’arquitrau en el bell mig de l’arc; no descarto la hipòtesi que fos motllurada amb morter ja que ha sobreviscut un petit fragment i si hagués estat en pedra hauria caigut tot. Es pot veure a l'intradós de l’arc restes de la decoració que ho acompanyava.

Estèticament aquesta segona fase va ser molt trencadora i la descripció i dibuixos aportats en aquest treball no tenen res a veure amb les fotos que hom pot veure de l’edifici, al mur Nord hi varen adossar una capella perpendicular a la nau amb volta de canó i al damunt un petit habitacle, no hi sabem veure una torre de campanar com s’explica. S’accedeix a la capella des de la nau i al pis o habitacle per una escala, aquest només te una obertura que mira a ponent que hauria estat un balcó. Entre aquesta torre i el final de la nau hi ha espai petit, es un clos tancat que no hauria passat del metre i mig d’altura, no son les restes de cap edifici, també s’hi accedia des de dins l’edifici i no en descarto que fos un petit cementiri. Entre d’altres restes de difícil interpretació hi ha un pou, però no s’han tingut en compte en l'elaboració d’aquest treball.

He de reconèixer que aquest petit temple m’ha complicat molt la vida i la meva proposta es de suposar que no ha estat mai ni tan sols imaginada.

• Perquè varen sobrealçar l’arc diafragmàtic més proper de ponent?
• Podem creure que també ho varen fer amb el mur de ponent?
• Volien construir un pis que ocupés tot el darrer tram de nau?. La resposta es no, ja que no hi ha marques al mur que indiquin enclavament de bigues.
• Volien construir un cor? Tampoc, l’arc hauria tapat la visual.
• Dons perquè?

La resposta que he considerat -si no em demostren el contrari-, era exclusivament per construir l’escala que anava a l’habitacle de la torre del costat Nord. Havia de tenir un cost immens desmuntar teules, llates i bigues pujar més d’un metre l’arc i tornar-ho a muntar tot; fins hi tot varen canviar l’angle de la teulada, fent-la lleugerament més plana (menys graus) per obtenir major alçada en els dos costats. L'església de sant Roc de Sant Martí de Maldà tenien un problema semblant hi ho varen resoldre construint una escala de cargol a l’exterior que s’hi accedia des de l’interior de la nau.

Aquí varen sobrealçar el darrer tram de la nau, devia oferir una imatge molt estranya com es pot veure en el dibuixos que aporto. 

Just al costat de l’escala, tocant el mur de ponent, hi havia la porta que anava al petit clos o pati tancat. En el projecte que presento s’han pintat de diferents colors les parts noves per distingir-les millor de les antigues.

La fotografia mostra aquestes modificacions: al fons hi ha l'accés a la capella, damunt seu hi ha l’habitacle, podem observar perfectament el sobre alçament de l’arc i el lliurament de bigues cap la la part antiga al costat dret.

En aquesta fotografia podem observar l’entrada a l’habitacle (part superior esquerra) entre mur Nord i arc. Observis la diferencia d’altures amb els demès arcs.

Les imatges proposen una representació virtual de la segona fase. Per l'entaulament s'ha dissenyat un model bàsic i sense gaires pretensions.

L'edifici a la segona fase, observis la diferencia de colors per distingir millor les obres que s’hi varen fer.

La secció de la segona fase.

Sant Vicenç de Can Cerdà

 També coneguda com Sant Vicenç de Morro Curt

Es una capella romànica del segle XII del terme municipal de Font-Rubí (Alt Penedès) tot i que hi han referències d’aquest lloc des del segle X. Es d'una sola nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de característiques diferents, el que indiquen una reconstrucció més tardana, ja que els més propers a l'àbsida son de mig punt i els del costat de ponent ja son apuntats.

L'àbsida es decorada amb arquets cecs i lesenes (les clàssiques franges verticals d’ornamentació) L’escala o proporcions aplicades a aquests arquets i lesenes, tenint en compte les reduïdes dimensions de l'àbsida, criden força l’atenció; estarien be per una àbsida bastant més gran.

Al costat Nord, hi ha una capella afegida posteriorment, de fet es bastant més nova que la volta i els seus arcs torals com veurem en el seu moment.

A l’aresta Nord Est hi ha una torre campanar encaixada entre la capella i l'àbsida. L’acabament superior fet amb merlets de maó fent petites escales, no el situen precisament al segle XII.

Per l’any 1992 desprès d’una forta tempesta va col·lapsar l’edifici deixant-lo en la situació actual, l’Ajuntament el va comprar i va procedir a la retirada de runa i apuntalament, una darrera intervenció va comportar la consolidació de les restes. Fa uns anys es va presentar una proposta de reconstrucció total de l'edifici però no va reeixir i es va quedar nomes amb la consolidació.

Una part interessant del mobiliari es una pica baptismal, surt a diferents pàgines d’Internet, però jo no la he vist, per documentar-la utilitzo una foto pujada per la Diputació de Barcelona.

Aquest es un edifici curiós, no entrava en els meus plans passar-lo a maqueta ja que em semblava que no aportava massa temes d'interès, però a mesura que anava avançant en el projecte li anava veient el potencial que te.

Construir un edifici perpendicular en un lloc amb molta pendent sempre comporta riscos:

• Rebaixar la muntanya per el costat alt crea un fort desequilibri a la part de l’edifici que queda a la part baixa.
• Elevar amb terra la part baixa per acomodar-la a la part alta tindrà problemes de fonamentació ja que el terreny no estarà perfectament compactat.
• Una mica de tot, rebaixar muntanya i elevar terreny. Aquesta va ser la solució emprada. Tot i així, al cap d’un parell de segles l’edifici ja havia caigut.

L’edifici es va obrir cap el costat Sud (la part elevada i no compactada), va caure la volta i bona part del mur. Com que la part més propera a l'àbsida no va caure, varen aprofitar la volta de mig punt que havia romàs en peu i a partir d’aquell punt ja varen passar poc a poc a volta ogival.

Un cas bastant igual al trobem a l'església de sant Pere de Madrona (Solsonès) que ja vàrem estudiar fa uns anys.

No es pot dir que els paletes fossin molt destres ja que els arcs torals que precisament ens mostren aquesta evolució, no son ni paral·lels ni perpendiculars i no n’hi ha cap que tingui el capitell a la mateixa altura ni tan sols son iguals. També hem de reconèixer que la nau no te cap línia d’impostes que ens indiqui on començava la volta. (la fotografia ens mostra quatre arcs toral, tots diferents)

Normalment al davant de l'àbsida hi trobem l’arc triomfal o presbiteral, la funció d’aquest arc es permetre una transició suau entre l'àbsida que te un radi molt contingut i la nau amb un radi bastant més gran. Aquest arc acostuma tenir una amplada que oscil·la entre els 40 cm. i els 60 cm. i la seva continuació com a mur vertical, també te la funció de tancar l’edifici per el costat de llevant. Però aquí a sant Vicenç l’arc es converteix en una «volta presbiteral» de més de 2 m. de profunditat. 

La fotografia ens mostra l'àbsida al fons de la imatge, a continuació la volta presbiteral i en primer terme la volta de la nau. Malgrat l’aparença, la part frontal (la que està en contacte amb la volta de la nau) es un arc que també es projecta en vertical i podria haver servit per repenjar-hi les bigues de la teulada.

He de reconèixer que la teulada d’aquest edifici m’ha complicat la vida, si observem la fotografia superior, podem apreciar que l'àbsida es d’una sola aigua, però a la següent fotografia de la part Nord Oest de l’edifici podem apreciar que es a dues aigües. No puc afirmar si aquesta orientació es original o una adaptació que es correspon amb la construcció de la torre campanar o la capella; la única cosa segura es que cobreix la volta presbiteral i el primer tram de la volta de la nau. Al costat esquerra i mig amagat per l’arbre (foto superior) podem veure un dels dos contraforts que arriba fins la cornisa de la nau i teulada, em fa pensar que en el moment de la seva construcció la teulada ja tenia aquest únic pendent.

La maqueta ens explica el mur absidal pintant en diferents colors la forma original que hauria pogut tenir el temple abans de la construcció de la torre campanar. Al campanar se li ha retirat la part frontal per poder mostrar el pas que connectava la torre amb l'església tot i que dins l'església no s’hi observa cap porta, desconec si es va tapiar durant la consolidació o ja estava tapiada feia anys.

La fotografia mostra la llarga escalinata per accedir al temple, el que dona fe del gran desnivell que hi havia entre el costat Nord i Sud.

La maqueta ens permet veure l’escalinata i els dos contraforts.

La fotografia mostra el lloc on hi havia la porta d'accés, a cada costat de la porta (difícil de veure) hi ha l’arrencada de dos arcs torals, però si continuéssim l’arc que queda a la part més ombrejada aniria a parar just davant de la capella perpendicular, hem de suposar que la capella formaria part d’una segona remodelació de l’edifici i que la construirien anys després de refer la volta i de construir tots els torals i l’arc que anava a parar just al davant de l'accés de la nova capella, en varen eliminar una part. La fotografia també ens permet veure l’enrajolat que està en diagonal sobre l’eix Est Oest, quan el normal es que estigui en línia amb la nau.

La secció superior ens mostra l’estructura de teulades i a la secció inferior podem veure l’arc desmuntat al costat de la porta d'accés. També s’aprecia molt be la llargada de la volta presbiteral i un seguit de bancs de pedra adossats al costat del murs.

Per intentar aguantar l’empenta de la nau varen construir dos potents contraforts, un a cada costat de la porta al costat Sud. Desconec si la ensulsiada del 1992 s'endugué un dels contraforts o ja fou anys després. Al costat dret del contrafort s’ha remarcat en vermell el lloc on hi havia una finestra de doble esqueixada que imagino que varen segellar en el moment de la recent consolidació, quan varen aprofitar per recosir l'àbsida i també segellar-ne la seva finestra.

Aquesta imatge més «aèria» de la maqueta ens permet entendre millor com s’organitzava la coberta.

Construir la volta de la maqueta d’aquest petit edifici ha estat un del principals reptes a que m’he enfrontat, desprès de fer diverses proves infructuoses, vaig decidir-me per construir una cintra en miniatura i bastir la volta damunt seu. 

• En el costat Est, la volta es de mig punt
• En el costat Oest, la volta es ogival
• El costat Oest, es més alt i més ample que el costat Est
• La petita capella perpendicular te la volta ogival i es situada a un nivell inferior de la volta de la nau

Imatge d’estudi i renderitzada, previ a la construcció de la maqueta.